Acta 12 de febrer de 2013

 ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

Tema: El civisme

ASSISTENTS:

Alcalde:

Sr.    JULI FERNÁNDEZ IRUELA

Regidor d’Educació:

Sr.    XAVIER ROCAS GUTIERREZ

Àrea d’Educació:

Sra.  NURIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BÀRBARA ROMERO RAMÍREZ

Convidat:

Sr. ALBERT BAYOT FUERTES, Delegat Territorial del Departament d’Ensenyament a Girona

Secretari accidental:

Sr.   PERE SALA CORNELL

Interventor:

Sr.   GUSTAU TÀPIAS SOLÀ

Consellers i conselleres:

  • Escola Barceló i Matas

Clàudia Gutiérrez Lacamara

Elisa Fernández Jiménez

Elena Gordillo Ruz

Alba Vivo Sánchez

  • Escola Carrilet

Berta Fernández Vergés

Júlia Tàpias Pitarque

Blanca Loma-Osorio Marco

Oriol Parra Contreras

  • Escola Torres Jonama

     Bernat Moles Romeu

Andrea Garcia Mariano

Júlia Molero Dolz

Pol Álvaro Puig

  • Escola Sant Jordi

             Marina Cruz Martín

Josep Llimona Plaja

  • Escola Vedruna

           Marc Sánchez Prat

Pau Zamora Oliu

Marc Torrecillas Castelló

Eduard Agramunt Palacios

A la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 12 de febrer de 2013, a les quatre de la tarda, es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

1.-  PRESENTACIÓ DE L’ALCALDE.

Sr. Alcalde:  Bona tarda a aquests nens i nenes, pares, mares i professors, benvinguts, també al company,  Sr.Albert Bayot, que és el Delegat Territorial d’Ensenyament a Girona, a qui després demanarem que ens digui unes paraules.  Ara, si estiguéssim en el ple extraordinari de l’Ajuntament, el primer que faria és dir que es parin els mòbils i que hi hagi silenci . Vosaltres no en teniu, però els regidors quan estem al plenari, tenim el mòbil i no queda bé que soni quan estem fent el debat. Avui és com si fóssiu regidors o regidores d’aquest consistori i sou a la sala de plens, on es fan els debats de plenari, on podem discutir, dialogar i debatre i finalment votar a veure si s’aproven o no de les diferents propostes que el propi Ajuntament ha de treballar, per fer avançar el nostre poble. Per tant avui vosaltres, igual que la primera vegada posareu de manifest aquesta experiència, i a més amb un tema molt important, que és el civisme, molt important perquè ens ha d’ajudar en la convivència i el que són els seus principals  valors com el respecte, el diàleg, molt importants en aquests moments. Per això, penso que serà una sessió profitosa. Crec que és una iniciativa molt important i ens ha d’ajudar a tots a agafar aquesta consciència del debat, del diàleg i del pacte.  Jo ara, abans de començar, deixo la paraula a l’Albert Bayot.

Sr. Albert Bayot:  Moltes gràcies senyor Alcalde, gràcies també a tot el consistori de Palafrugell, perquè per mi és un goig poder estar avui aquí. Deu fer cosa de tres o quatre mesos, en unes de les reunions normals que varem tenir amb l’Ajuntament, se’ns va explicar que s’havia constituït el Consell d’Infants i gairebé se’m va escapar de dir, que volia venir a veure-ho i em varen agafar la paraula i em varen dir que al proper que fessin em convidarien. És per això que avui he aprofitat per passar el dia a Palafrugell, cuidant-me de temes que tenen a veure amb ensenyament que és el que em pertoca.  Però escolteu, que un Ajuntament com el de la vostra ciutat, tingui la iniciativa de muntar aquest Consell d’Infants per a vosaltres, nois i noies que esteu a cicle superior de Primària, us ha de fer pensar en la importància que es dóna, no només el paper dels nens i nenes, dels nois i noies en el municipi, sinó també de la importància que té el fet educatiu, tant el que es fa a les escoles, com el que es fa al carrer, a les famílies, a la ciutat en general. Palafrugell és una ciutat que té, entre moltes altres coses, això de bo, que ha volgut que el tema educatiu vagi sent un patrimoni de tota la població, de tothom, que tothom estigui convençut que amb una feina educativa ben feta, tindrem una ciutat millor.

El Consell dels Infants, d’alguna manera el que està fent és passar-vos a vosaltres el relleu, aquesta idea de ciutat. Ara teniu dotze anys, onze, però els anys passaran molt ràpid, i  d’aquí a deu, d’aquí a dotze més hi hauran decisions que tindran a veure amb l’educació que us correspondran a vosaltres, que les haureu de prendre vosaltres i si des de ben petits heu pogut participar del que es fa en un Ajuntament, heu pogut sentir parlar dels problemes que tenen a veure amb la convivència, que tenen a veure amb la ciutat, vosaltres haureu crescut tenint una idea clara de com entre tots, podem fer que una ciutat sigui doncs el millor lloc per viure. Tothom s’estima molt la seva ciutat; però estimar-se la ciutat vol dir també fer el possible, el que estigui a la mà de tothom per fer que sigui la millor ciutat del món, i aquí sou tots i no hi ha prou amb què l’Alcalde ho vetlli, evidentment que l’Alcalde i els seus regidors, ja se’n preocupen d’això, però se’n preocuparan un temps determinat, el que és molt important és que tothom de Palafrugell vagi adquirint aquesta idea, i vagi prenent com a seva la responsabilitat de fer una ciutat, per exemple, molt cívica, és a dir, molt pensada perquè les persones estiguin bé, perquè es respectin les unes a les altres i així amb tots els temes que anireu tractant. En aquest sentit, em sembla magnífica la idea de muntar i de tirar endavant aquest Consell d’Infants. Penso que ara vosaltres teniu una responsabilitat important que és aprofitar-lo, que és que les idees que es debaten aquí les podeu portar a les vostres escoles, i al revés, que allò que es diu a les vostres escoles les podeu sintetitzar i les podeu transformar en idees per portar-les aquí per tractar-les i entre tots construir la ciutat del futur. Ja sabeu que els moments que passem són difícils i el que necessitem és gent que aporti idees, que hi hagi ganes de dialogar, que hi hagi ganes de debatre. I també, i acabo, vull felicitar la feina que hi ha darrera les cortines,  perquè sabeu que quan es fa una cosa hi ha molta feina al darrera, i que a vegades la societat no ho entén això, els vostres mestres i les vostres mestres, que són gent que teniu unes hores a classe, però que la gran feina que fan amb vosaltres no és només les hores de classe, sinó les hores que a casa seva estan preparant el material, pensant les activitats que faran, donant voltes a les coses, i per tant, també penso que heu de tenir molt present que el vostre professorat, els mestres i les mestres de les escoles, estan al darrere d’aquesta idea, treballant donats de la mà amb l’Ajuntament i em sembla que això ens ha de permetre que Palafrugell sigui la millor ciutat del món per a vosaltres. Per tot això és pel que estic content de ser aquí i us animo a que vagi endavant, moltes gràcies.

Sr. Alcalde: Moltes gràcies.  Comencem el que és la sessió ordinària d’aquest segon Consell dels Infants de Palafrugell.

2.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.  Aprovació.

A continuació s’aprova l’acta de la sessió anterior, corresponent al dia 13 de novembre de 2012.

3.-  APROVACIÓ DEL REGLAMENT EN RÈGIM INTERN DEL CONSELL DELS INFANTS DE PALAFRUGELL.

S’aprova per unanimitat el Reglament intern del Consell dels Infants de Palafrugell.

4.-  DINS DEL MARC DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL DEL CIVISME I LA CONVIVÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL I TENINT EN COMPTE LES APORTACIONS FETES PER L’ALUMNAT DE LES ESCOLES DE PALAFRUGELL, AL PLA ESTRATÈGIC DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I DE COHESIÓ SOCIAL, US PRESENTEM ELS TEMES DESTACATS I QUE SERIA BO DE TRACTAR EN AQUEST CONSELL DELS INFANTS DE PALAFRUGELL:

 1.- Civisme i convivència bàsica:

  • Via pública: burilles, escopinades, papers, xiclets, deixalles i brossa al carrer.
  • Vandalisme: grafittis, mobiliari urbà.

2.-  Incompliment de les normes de circulació.

3.-  No tenir cura ni responsabilitzar-se dels animals: excrements dels animals i abandonament.

4.-  Venda d’alcohol a menors i “botellón”.

5.-  Compaginar oci nocturn amb els descans dels veïns.

6.-  Jocs a l’exterior fora dels espais autoritzats: pilota, monopatí…

Sr. Alcalde:  D’acord, en aquest punt sí que suposo que hi ha aportacions, suggeriments i debat. Comencem pel primer punt que és el civisme i convivència bàsica.

Sra. Aupí:  Passarem al primer punt i demanarem l’opinió centre per centre a veure quina opinió teniu i quines propostes feu, passem doncs a civisme i convivència bàsica, via pública, burilles, escopinades, papers, xiclets, deixalles i brossa al carrer i d’altra banda, vandalisme, grafittis i mobiliari urbà, aquests punts no han sortit a l’atzar sinó que han sortit del Pla estratègic, per tant són punts que els heu dit vosaltres. Comencem per l’escola Barceló i Matas.

Consellera Barceló Matas 1: La meva classe ha pensat que als pals haurien de ficar un cartell que posi que no s’han de tirar deixalles al terra.

Consellera Barceló Matas 2: També hem parlat dels homes i les dones que van als cotxes amb la música a tope, i la proposta és que no portin la música tant a tope i vigilin una mica més.

Consellera Barceló Matas 3: A la meva classe hem decidit que els que embruten el carrer es dediquin a fer treballs socials, netejar voreres, les parets i a més a més, els que trenquin els bancs que a més de fer treballs socials tindrien una multeta per pagar a l’Ajuntament.

Sra. Aupí:  Per tant, qui embruti els carrers tindrà treballs socials i qui faci desperfectes multes.  Molt bé.

Consellera Barceló i Matas 4 : la meva classe ha decidit que els nois que treuen els seus gossos al carrer i fan la seva caca que la recullin.

Sra. Aupí:  Això són propostes, molt bé, la següent.  Escoltem el Carrilet, dieu el vostre nom i l’escola si us sembla i així tots sabem de quina escola sou.

Consellera del Carrilet 1: Els de sisè curs ens queixem que els amos dels gossos no treuen les caques.

Sra. Aupí:  Molt bé, per tant tenim un problema d’excrements, amb els gossos que cal netejar, que cal solucionar.

Consellera del Carrilet 2: Els de cinquè hem pensat posar més escombraries per les deixalles que tiren a terra.

Conseller del Carrilet 3: També cal que hi hagi més espais nous pels gossos perquè es fan moltes caques.

Sra.  Aupí:  Molt bé, donem ara la paraula a l’escola Torres Jonama.

Conseller del Torres Jonama 1: La meva classe ha pensat que hi hagin més cartells perquè  no facin caques els gossos.

Consellera del Torres Jonama 2: La meva classe hem parlat de que la gent que té gossos, quan facin caques les recullin.

Consellera del Torres Jonama 3: Sobre burilles, hem parlat de col·locat cendrers als carrers o que cadascú se’l porti a sobre.

Consellera del Torres Jonama 2: Sobre escopinades, portar un paquet de mocadors a sobre o fer una campanya de regalar mocadors de paper.

Consellera del Torres Jonama 3: Sobre els papers a terra, no tirar-los i posar més papereres d’un altre color per tal que cridin més l’atenció, fer cartells que diguin “llencem” o alguna altra frase, intentar que qui trobi papers al terra doncs que els reculli, i així algú ho veurà i se sorprendrà i un altre dia s’ho pensarà abans de tirar-ho a terra.

Conseller del Torres Jonama 4: Xiclets, no enganxar, ni tirar-los a terra, conscienciar de la brutícia que ocasionen a les escoles i fer cartells per penjar-los als barris.

Consellera del Torres Jonama 2: De les deixalles, portar-les a la deixalleria i fer un anunci a nivell de Palafrugell com “Deixar a la deixalleria.T’esperen!” fer una cançó de la deixalleria com l’envàs on vas.

Conseller del Torres Jonama 4: Brossa al carrer, que qui trobi papers al terra que els reculli, si algú ho veurà i és sorprendrà i un altre dia s’ho pensarà, crear grups de persones voluntàries que anessin per zones de Palafrugell, Calella, Llafranc i netegessin la brossa.  Formar grups ecologistes que es preocupin per l’entorn del poble.

Conseller del Torres Jonama 1: De la classe de cinquè hem pensat que per evitar escriure i embrutir les parets, destinar una paret d’un edifici públic per poder dibuixar de manera ordenada i proposar a les persones que veiem que les embruten anar a dibuixar allà, pensem que d’aquesta manera evitaríem parets, mobiliari urbà brut i guixat.

Sra. Aupí:  Molt bé continuem, el Vedruna ara.

Conseller del Vedruna 1: a la classe de sisè hem pensat que abans de comprar un animal de companyia, sobretot gats i gossos, s’hauria de fer un curset amb coneixements mínims de com tenir cura dels animals, quines atencions necessiten perquè tenir un animal fa molta il·lusió però és un tema de molta responsabilitat i no tothom està preparat per assumir-la.

Conseller del Vedruna 2: En primer lloc, proposem posar càmeres en alguns carrers en concret, tot i que no ens fa gaire gràcia posar càmeres, tot i que així es poden evitar robatoris i que així també sempre s’agafaran els responsables d’accions incíviques.  També proposem que tothom que tingui animals hagi de passar controls periòdicament, cada sis mesos, més o menys a fi d’evitar maltractaments i abandonaments i prohibir passejar gossos pel carrer o sinó fer una campanya de conscienciació perquè la gent quan vagi a passejar els gossos porti ampolles d’aigua o tot el material necessari per deixar el carrer net tal com ha de ser.

Conseller del Vedruna 2: Bé doncs, en segon lloc la nostra classe de cinquè B al Vedruna, hem pensat en fer respectar les normes, en el cas de la pista vertical d’skate, en el cas d’anar amb bicicleta, no circular amb bicicleta per sobre de les voreres, ni pels carrers en direcció contrària i que els policies, quan vigilin els carrers que informin de les voreres i del mobiliari que està en mal estat, construir espais pels grafittis i obligar a netejar els que s’han fet en llocs que no són adequats, també hem pensat en afavorir el desplaçament dels vianants, en això també inclou les cadires de rodes i els cotxets.  Per últim, hem pensat de fer respectar el fet de no deixar vendre alcohol als menors i vigilar que els majors d’edat no comprin alcohol o altres drogues als menors.  Hi ha llocs al centre de la vila on es ven droga.

Conseller del Vedruna 3: El tema proposat per la meva classe ha estat que com que el camió de les escombraries passa molt aviat, seria bo que pogués passar una hora més tard.  També hi ha gossos que borden tota la nit i no deixen dormir i s’hauria de fer cas a la gent que es queixa i comprovar l’estat de la queixa.

Conseller del Vedruna 4: Del sobre joc a l’exterior, fora dels espai autoritzats, no s’ha de prohibir tot, però s’hauria de jugar diferentment en els espais autoritzats i en llocs on no es molesti als vianants.  Hi ha molts nens que van amb bici pel carrer, amb monopatí, amb patinet, jugant a pilota, encreuant els carrers per qualsevol lloc i — pot ser perillós. Com a càstig podrien agafar el material que s’ha fet servir en el lloc que no toca.  Després també no es respecta gaire a la gent gran, es podria fer campanya de sensibilització amb la gent gran.

Senyor Alcalde:  He vist que heu anat fent aportacions d’alguns punts que vindran a continuació.

Senyora Aupí:  Crec que els hem anat agafant tots en conjunt.

Consellera del Sant Jordi 1: La nostra proposta per tenir en general més neta la ciutat seria proposar que dues vegades al mes alguns alumnes dels col·legis sortissin a netejar el barri de l’escola, els carrers del voltant de l’escola amb pales i galledes, fer una mena de neteja col·lectiva, però no només perquè fos més net, sinó sobretot perquè les persones que passin al voltant vegin el que fem i agafin consciència de la importància de mantenir nets els llocs comuns.  Referent a la conservació dels parcs, pensem que podrien fer uns cartells bonics amb uns dibuixos de flors alegres i somrients de bancs, fanals i tobogans, que diguessin, “gràcies per tenir cura de nosaltres”.

Conseller del Sant Jordi 2: Posar més semàfors amb els botons aquells que fan que es posin verd més ràpid.

Senyora Aupí:  Els de vianants?  Per què?

Conseller del Sant Jordi 2 : Sí.  Perquè triguem molt en posar-se verd.

Consellera del Barceló i Matas 1: també hem pensat que seria necessari posar més bosses per ficar la caca del gos pel carrer, aquelles bosses que es posen als parcs.

Senyora Aupí:  Repassem una mica el que heu dit.  Aquí el tema estrella, no sé si tothom ho veu, seria els excrements de gossos.

Senyor Alcalde:  Si, això vol dir que el poble té alguna mancança en aquest aspecte.

Senyora Aupí:  Consideraríem potser aquest el primer tema a tractar?  Sí.  Els excrements de gossos, mireu hi ha hagut set persones que n’heu parlat, que s’han de recollir els excrements, fer cartells, posar bosses, pensem que d’aquestes tres coses quina hauria de ser la primera iniciativa. Fem una roda a veure què penseu cadascú de vosaltres sobre aquest tema. Doncs vinga, comenceu.  Què penseu que s’hauria de fer amb el tema dels excrements i dels gossos?.

  • Doncs si no fan allò que decidim, que els fiquin una multa.
  • Que posin cartells perquè no ho tirin i perquè els amos dels gossos recullin els seus excrements.
  • Que això que he dit abans de que facin treballs socials, que es dediquin a netejar voreres, tots els excrements que trobin.
  • Posar les bosses.
  • Ficar les bosses així a veure si funciona.
  • Les bosses anirien millor.
  • Les bosses.
  • Les bosses.
  • Les bosses.
  • Les bosses.
  • Les bosses.
  • Que cap a les afores facin parcs per a gossos i gats que puguin anar a fer els excrements allà.
  • Del que ha dit el meu company, però que només hi anés la gent que té gats i gossos i que no hi anés l’altra gent a jugar.

Senyora Aupí: Parcs exclusius.

  • Jo els faria fer treballs socials com a multa, perquè pagar diners perquè el teu gos faci les seves necessitats ho veig molt radical, per això treballs socials.
  • Respecte al parc de gossos i gats, que també s’hauria de respectar un espai pels animals, per exemple, hi ha gats que no estan acostumats amb altres gossos i podria haver-hi baralles.
  • Parcs exclusius.
  • Cartells com a campanya de conscienciació.

Senyora Aupí:  Algú vol canviar l’opinió que ha donat abans ara que tenim el conjunt?  No?  Doncs, tindríem una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou aportacions per bosses, cinc per parcs, dos per treballs socials, dos per cartells i una per multes.  Alcalde tenim moltes propostes.

Senyor Alcalde:  Està molt bé, i què haig de fer jo ara, m’haig de decidir per quina o s’han de decidir ells, no?

Senyora Aupí:  Han de decidir ells, per quina comencem?  Us sembla, votem, si us sembla agafarem les dues primeres, no vol dir que les altres no es tinguin en compte, agafarem les que tenen més vots i ara que teniu les targetes per votar, votem quines de les dues començaríem i d’aquí un temps veiem que no ha millorat hi tornarem i potser canviarem d’iniciativa.  Sí?  A veure, tenim bosses amb nou votacions i parcs exclusius amb cinc.  Anem per bosses, qui opta per les bosses, que aixequi en verd?  — Nou i per parcs exclusius?  Nou.

A veure teòricament, l’Alcalde és qui tindria el vot de desempat, expliquem com funciona i llavors… deixem si de cas a l’Ajuntament que ho valori i el proper Consell dels Infants que ens expliqui què ha decidit.

Senyor Alcalde:  No, ja ho podem decidir ara.

Senyora Aupí:  Endavant, doncs.  L’Alcalde té el dret de vot de desempat, que és un cartell de color diferent al de tothom, de color blau.

Senyor Alcalde:  Cal dir que les dues coses m’han agradat molt, però intentaré fer el que és més factible i en tot cas a mig termini farem l’altra.  Per tant, jo m’inclino en aquest moment per les bosses.

Senyora Aupí:  Doncs molt bé, en aquest cas aprovem les bosses com iniciativa que ha sortit del Consell dels Infants i es quedarà pendent de mirar què es fa en els parcs exclusius i si no anés bé, valoraríem les altres opcions.  Molt bé, doncs passem a l’altre punt que teníem, era el tema si no recordo malament de les deixalles : roposàveu cartells, papereres de colors, campanyes, treballs socials, … Si us sembla fem una altra roda d’intervencions per saber què en penseu d’aquest tema i decidim si papereres, si cartells, si treballs socials…

  • Penso que és més important els treballs socials.
  • Crec que és més important els treballs socials.
  • Treballs socials.
  • Treballs socials.
  • Treballs socials.
  • Treballs socials.
  • Treballs socials.
  • Papereres amb colors més cridaners.
  • Treballs socials.
  • Treballs socials.
  • Treballs socials.

Senyor Alcalde:  Em fan una aportació molt bona, farem papereres, perquè treballs socials penso que és molt bona idea, el que passa és que difícil de gestionar, però en alguns casos podríem arribar a estudiar-ho, penso que pel tema aquest de deixalles al carrer el més efectiu és ampliar el nombre de  papereres i més senyalització.

Senyora Aupí:  Més papereres. Aquí  afegiríem que també hi han d’anar els xiclets que sortia que hi ha d’haver uns cartells de conscienciació i les pipes que apuntaven per aquí.

Senyor Rocas:  El que passa és que aquí hi havia una aportació interessant que és el tema de millorar el disseny d’aquestes papereres, ho dic perquè també es podria incorporar aquesta idea.

Senyora Aupí:  Molt bé, ens quedaven altres temes, com és per exemple que sortia el de les guixades en edificis públics, que una de les propostes que hi havia era que hi hagués un espai on es pogués fer dibuixos, dibuixar, fem una roda a veure què en penseu vosaltres sobre les guixades, si n’hi ha moltes, poques, quines possibilitats hi trobaríeu, si s’ha de fer algun tipus de sanció, si es resoldria amb un espai, si no passa res i no veieu guixades, que també pot ser que sigui una sensació d’uns i altres, però que d’altres no veieu.

  • Crec que hem de fer un lloc per guixades.
  • Crec que hi ha d’haver un lloc per les guixades.
  • Jo faria un lloc per guixades, però faria dues coses, es fa un pagament per poder guixar en aquell espai o també ho neteja la mateixa persona que ho fa.
  • Un lloc també.
  • Un lloc únic per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades, però per guixades maques, no per guixades lletges.
  • Lloc per guixades.
  • Per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.
  • Lloc per guixades.

Senyora Aupí:  Aquí ja és per unanimitat, hi ha algú de vosaltres que s’atreveix a explicar-nos què és un lloc per guixades? Què vol dir?

  • Seria en algun lloc, una paret que seria únicament dedicada al grafittis i després en aquell lloc es podrien fer grafittis.

Senyora Aupí:  I qui els pot fer aquests grafittis, tothom?

  • Tothom que vulgui.

Senyora Aupí:  Tothom, grans i joves i petits?

  • Home petits, petits no crec que en facin de guixades, però a partir d’una edat, no l’edat dels divuit, però una mica menys, els catorze pot ser.

Senyora Aupí:  Qui més ens ho explica?

  • Quan he volgut escollir, he dubtat perquè aquest lloc de guixades llavors s’emplenaria, perquè si vinguessin tots els majors de catorze s’emplenaria ràpid, llavors, el que es podria fer és quan s’empleni tornar-ho a netejar.

Senyora Aupí:  i qui ho ha de netejar?

  • no perquè després seria com un càstig.
  • I si és un lloc per guixar.

Senyora Aupí:  Les escoles, com seria per vosaltres, faríeu un ordre de neteja?

  • Les escoles ajudarien.

Senyora Aupí:  Hauríem de definir-ho una mica tot això? Qui més vol dir alguna cosa d’aquest espai?  Qui se l’imagina.

  • Només afegiria a tot el que s’ha dit, posar algú, una persona que controlés una mica, que no hi hagués desordre, per posar-hi ordre.
  • També afegiria una cosa al que ja s’ha dit: que només sigui per les escoles, que no hi pogués accedir ningú més, perquè sinó s’ompliria dels de l’ ESO.

Senyora Aupí:  Només per primària.

  • Sí, perquè així no ho hem de demanar als altres.

Senyora Aupí:  Així responsable les escoles.  Quan diem les escoles volem dir els alumnes de les escoles, no les senyoretes.

  • Perdó, però sobre el que ha dit l’Elena, llavors crec que primer els donaríem molta llibertat per poder pintar, però després els ho prohibiríem massa perquè hi ha gent que li agrada pintar a les parets, llavors els ho privaríem massa, si només ens ho deixessin fer a nosaltres.
  • Jo crec que ho hauria de netejar algú que s’oferís.

Senyora Aupí:  I si no surten?  Ah, voluntari, ho apuntem.  Digués.

  • Jo del que ha dit l’Elena, què seria? Que els de primària dibuixessin o ho netegessin?
  • Dibuixessin, però ells mateixos serien els encarregats de netejar-lo.
  • podien estar uns quants escampats pel poble.

Senyora Aupí:  Uns quants espais escampats?

  • Aquell tema que hem parlat abans, que no sabíem dels treballs socials de qué podrien ser, doncs un treball social podria ser netejar les parets aquestes.

Senyora Aupí: Si hi hagués treballs socials.

  • Si algú incomplís una llei de les que s’estan posant actualment, doncs un dels treballs socials, de multa, seria aquest.
  • Jo volia afegir una cosa, els de primària, algú pot pintar, però jo vaig a sisè i el que més normal que fem no és pintar un grafittis, per això que jo seria més per la ESO, per exemple jo ara vaig a sisè i no pinto gaires grafittis.

Senyora Aupí:   Mireu si us sembla ara ja heu donat la vostra opinió podem votar una cosa, si tira endavant aquest espai o si podria tirar endavant aquest espai, després veurem si és possible i si només és primària o seria obert a tothom o seria per a primària i ESO o només per ESO, sí?  Mirem de demanar a l’Ajuntament  que busqui un espai on poder fer dibuixos, no diguem guixar, no? Dibuixos, si?  Aixequem el vot qui estigui d’acord en verd.  Per tant, tothom d’acord.  Ara anem a veure, penseu-ho bé, qui pensa que aquest espai a de ser per primària, que ha de ser limitat, llavors preguntarem qui és que pensa que ha de ser per tothom, qui és que pensa que només ha de ser per primària?  Que aixequi la cartolina verda i qui no que aixequi la cartolina vermella.  Per tant, no ha de ser només per primària.  Una abstenció i la resta és que no.  No és només per primària, ara ja sabem que no és només per primària, ara anem a votar si és primària i ESO o per a tothom.  Primària i ESO és verd i per tothom vermell.  Tenim sis de verds i la resta és per tothom, per tant, seria un espai per a tothom, per fer dibuixos, no guixots.  I llavors, en tot cas podem parlar de com es netejaria e intentar potser en el proper Consell, intentar de veure com ho fem, —- s’ha de pensar una miqueta, a veure si es pot valorar els treballs socials.  Alcalde, anem bé?

Senyor Alcalde:  Sí, anem bé, coincideixo plenament. Esteu posant deures.

Senyora Aupí:  Ens quedaria, crec que dos temes, el tema de les deixalles ja l’havíem fet, ens quedaria sobretot el tema de civisme de la bicicleta per complir normes, el de la música alta en els cotxes, els de camions d’escombraries que fan sorolls seria tot  una mica, el de sorolls, i mal comportament de normes. Voleu fer alguna proposta més, voleu que quedi constància perquè a l’Ajuntament  li arribi aquesta queixa? què us sembla? fem alguna constància que quedi? Sí.  Teníem la sensibilització per la gent gran i tenim les begudes, les drogues que ens quedarien també com a temes que ha apuntat una persona, penseu que són temes que s’haurien de parlar més a fons, per exemple el de la gent gran, és important, o teniu la sensació que la gent gran ja se l’atent prou, què us sembla, mereix que en dediquem un altre dia o en parlem avui?  En parlem avui doncs. Deixem que cada escola penseu alguna proposta o idea. Comenceu.

  • Jo crec que per la gent gran haurien de fer com un espai perquè juguin i facin coses.
  • Jo crec que haurien també de fer-li un espai.
  • Jo faria que fessin un parc només per a la gent gran, ja que als parcs hi ha maquinària per la gent gran però la destrossen els nens.

Senyora Aupí: Els nens destrossen la maquinària, la maquinària voleu dir…

  • Aquests aparells que fan servir la gent gran per jugar una miqueta.

Senyora Aupí:  per fer esport.

–  Un parc exclusiu per gent gran.

Senyora Aupí:  Llavors tots haurien d’anar en aquest parc?  Ho deixo aquí, anem pensant.

  • Un espai per a la gent gran.
  • Fer uns quans espais per a la gent gran.
  • Fer bastants llocs per a la gent gran.
  • Fer un espai per a la gent gran.
  • Fer un espai per a la gent gran.
  • Fer un espai per a la gent gran.
  • També parlem de drogues i begudes, val, doncs espais.
  • Fer un espai per a la gent gran.
  • Espai per a la gent gran.
  • Jo faria espais per la gent gran, però també posaria algú perquè vigilés.——-
  • Jo també estic a favor sobre els espais de la gent gran.
  • El mateix.
  • Sí

Senyora Aupí:  Al final prioritzarem tot això..

Senyor Alcalde:  Això són espais per a la gent gran, oberts o tancats, és un matís important, perquè jo com obert, puc arribar a entendre un parc i com a tancat un esplai per la gent gran, això és tipus casal, tipus..  és compatible però ho dic perquè el matís és important.

Senyora Aupí:  Els fem votar en verd si és obert i vermell si és tancat?  Si, penseu que l’espai per la gent gran, és un espai obert tipus parc, aixequeu la cartolina verda, si penseu que el que els hi falta és un local, on reunir-se, on trobar-se, on fer gimnàstica fins i tot tancat, el vermell.  Cartolines amunt, tretze que serien espai tancats i quatre oberts i una abstenció i per tant, quedarien com a espais tancats, ja no ens caldria vigilància.  Alcalde si vol opinar.

Senyor Alcalde: Si és tancat caldria consergeria.

– Una cosa, a mi m’agradaria saber perquè tancat, i perquè no obert, jo he votat obert perquè per tenir un espai tancat ja tenen a la Caixa en un carrer, ja s’hi reuneixen molt, però clar per fer exercici crec que seria millor a l’aire lliure, perquè respirarien millor. —-

Senyora Aupí:  No sé si els que heu respost tancat voleu respondre? Per què heu pensat tancat?

  • jo ara que ho penso millor també obert.
  • Jo també.
  • Jo també.
  • Jo he pensat tancat perquè la gent gran té més fred que nosaltres i a l’hivern no els agradaria gaire i no hi hauria ningú.
  • Jo també crec que tancat perquè a l’hivern fa fred i si està tancat no tenen tanta fred.
  • Jo he posat que tancat perquè si plou i han quedat allà, què farien?.
  • Jo també considero tancat, perquè s’ha dit que ha de ser un espai exclusiu per a la gent gran i és molt més senzill que sigui exclusiu per la a gent gran tancat, que no pas obert.

Senyora Aupí:  Molt bé, aquí teniu el raonament de les persones que han pensat tancat, cal que canviem vots, cal que tornem a votar o ho deixem així?  Sí així.  A veure el tema que teníem de begudes i drogues, fem una roda d’opinions, en tot cas no el fem tot, si és que no tenim tothom, que aixequi el dit qui vulgui parlar i apuntem alguna aportació.

  • Que a l’hora de la venda de droga, de begudes alcohòliques, que els dependents demanin el DNI.
  • Que demanin el DNI, però hi ha gent que falsifica els DNI.
  • Trobo que per millorar és necessari una campanya de conscienciació.

Senyora Aupí:  i què seria aquesta campanya, de què?

  • Fer unes classes, uns dies determinats a la gent per separar-la de les drogues.
  • Si no recordo malament, es va fer una campanya aquí a prop de l’Ajuntament, però estava molt amagada, clar, ho sé perquè passava amb el cotxe i la vaig veure i li vaig preguntar al meu pare què era, però és que estava molt amagada i no es veia, per això l’haurien de posar, no sé, per al centre, però no tant amagada on ningú la veu.
  • Se m’ha ocorregut una cosa perquè la gent no es passi cada dia a buscar-se begudes, tabac, drogues o sigui, quan comences, que no s’hauria de començar per cert, comprar un tiquet i aquest tiquet tingues deu vegades i cada vegada que vinguessis, en ratllessin una i llavors quan s’acabessin i ja no poguessis venir o si ho fas, hauries de pagar més del que vares pagar la primera vegada.

Senyora Aupí:  i que el tinguessin els comerços aquest tiquet?.

Alcalde:   Tiquet consum.

  • Jo posaria més vigilància, no també per càmeres, una mica policial.
  • Que el tabac i les drogues valguin molt.
  • Jo també crec lo de demanar el DNI.
  • Jo també ho voto.

Senyora Aupí:  Mireu si us sembla, en el tema del preu nosaltres no ens hi podem posar, massa, però si us sembla sí podríem entrar-hi, fins i tot en el tema del tiquet o del preu, o demanar control, o que demani més el DNI, que es faci un control, això és un tema que es pot      suggerir, però no podem imposar i l’altre de fer una campanya, us sembla que votem aquestes dues?  Demanar el DNI, control sigui policial o no, però que hi hagi control, seria la verda i fer una campanya i en aquesta campanya hi entraria el que deia ell, fins i tot si hi ha alguns cursos, alguna exposició, que ens pugui arribar seria la vermella. Votem?  Catorze per fer la campanya i cinc del control policial i per tant ens quedaríem amb fer una campanya de moment de sensibilització pel tema de drogues i begudes.  I després finalment ens quedarien dues propostes que han sortit, en tenim tres, però aquesta la transmetrem que és el tema del botó verd dels semàfors, per si pot durar més, això ho apuntem i ja mirarem a veure què es pot fer i un altre, de fer cartells bonics als parcs, que farien els nens per conscienciar que es mantingui net i el dels alumnes que fessin neteges col·lectives a l’entorn de l’escola, què en fem d’això?   

Senyor Alcalde:  Totes són prou interessants.

Senyora Aupí:  Voleu afegir alguna cosa en aquestes dues propostes o voleu opinar alguna cosa?  Us sembla que aquestes propostes les treballem amb les vostres escoles i mirem a veure què es podria fer, perquè aquí, no se si hi ha centres també, però crec que intervenen el professorat i direcció dels centres i nosaltres aquí no podem decidir res sense tenir en compte les escoles, no? Deixem com a propostes per les escoles, que els hi transmetem des del Consell dels Infants.  Aquestes dues, les passarem a les escoles perquè ells ens donin també les seva opinió i ens quedarien les propostes que han sortit i hem de votar per ordre, que és el que voldríeu prioritzar que és el que voleu que es comenci primer.  Tenim les bosses per les caques dels gossos, tenim les papereres amb un disseny interessant, que servissin de campanya de sensibilització i per ajudar a que no hi hagi papers, que no hi hagi burilles, que no hi hagi xiclets, a més a més transmeti que no s’han de deixar deixalles, tindríem uns espais per dibuixar tothom, tindríem un espai tancat per la gent gran i una campanya de conscienciació contra les begudes i drogues. Un, dos, tres, quatre i cinc propostes que han sortit ara, les penseu i anem a votar quina serà la primera, quina la segona.  Anem a votar quina hauria de ser la primera.

Aixequeu la cartolina verda quan jo digui per exemple bosses, els que penseu que son bosses aixequeu la cartolina, quan jo digui papereres verda i comptarem quantes cartolines verdes hi ha en cada cas.  Si?  Bosses, papereres, espais per dibuixar, espais per gent gran, campanya per begudes i drogues.

Senyor Rocas:  Demanen si poden votar per més d’una opció?

Senyora Aupí:  Si poden votar per més d’una opció?  Per quantes opcions, per dues?  Doncs anem a votar per dues opcions. Bosses per caques de gossos, qui pensa que és la primera cosa que s’hauria de fer, sis cartolines verdes.  Papereres de colors per campanya?  Vuit cartolines verdes.  Espais per dibuixar tothom?  Dues.   Espais tancats per la gent gran?  Deu cartolines.  Campanya contra les begudes i drogues?  Onze cartolines.  Per tant, la primera cosa que hauríem d’intentar fer l’Ajuntament seria fer una campanya de sensibilització ,  entenem que per vosaltres, perquè per a ESO ja se n’estan fent, per tant entenem que vosaltres esteu demanant  aquesta informació no us arriba i us agradaria que us arribés informació sobre els temes de begudes i drogues i com no, entrar-hi i que sigui per tota la població  a proposta vostra?  Per tant, aquesta seria la primera, si hi hagués alguna cosa que jo no la dic bé o no la he interpretat bé digueu-ho.  Primer seria aquesta, l’altre seria començar a treballar amb un espai per la gent gran, que aquí si us sembla podríem parlar amb la gent gran, a veure ells què pensen.  La següent serien papereres, bosses per caques de gossos i la última els espais per dibuixar tothom.  Si?  Molt bé, aquests serien tots els punts del punt tres.

Senyor Alcalde:  He quedat sorprès de les aportacions que heu fet i del nivell d’inquietud i sensibilitat que recolliu a l’hora de posar a sobre la taula diferents problemàtiques que hi ha, ara estava pensant en el tema de l’espai tancat per la gent gran, que és una gran reivindicació de la gent gran d’aquest municipi, és veritat que és un tema que ja està sobre la taula, el moment no ajuda, en aquests moments per afrontar-lo, perquè també hi ha hagut un company que ha dit que hi ha un esplai, diguéssim de la Caixa de Pensions i per tant, la idea seria de si seríem capaços de poder fer ús d’aquest espai, però bé moltes coses que heu tret són coses que nosaltres, bé que arriben i això és demostra que ho heu treballat, i que a més a més ens traslladeu una especial sensibilitat de civisme que avui hem estat aquí posant a sobre la taula, per tant, jo he quedat sorprès de la capacitat de raonament i com arribeu a aquest vostre treball final.  No sé si el delegat vol afegir alguna cosa o el regidor.

Senyor Bayot:  Sí, jo també felicitar-vos primer, alguns fins i tot pel nivell d’expressió oral, perquè està molt bé sentir com alguns de vosaltres, la majoria sou capaços de parlar en veu alta i dir les coses, algunes les duieu preparades, però d’altres no, perquè han sortit aquí. Desprès hi ha una cosa que parlàvem a l’hora de dinar, perquè avui portàvem treballant tot el matí, a l’hora de dinar jo parlava del tema aquest de les drogues i l’alcohol, i deia que normalment tendim a enfocar les campanyes als adolescents, als nois i noies d’ESO i Batxillerat i cicles i tal, que són les edats on el tema explota no?  Perquè justament la feina que feia falta era el treball previ a les vostres edats i més petits fins i tot, però un per sensibilitzar-se per no caure en aquets temes, doncs li han d’ensenyar a saber dir que si o dir que no a les coses, no perquè ho diuen els altres, sinó perquè un fa la reflexió i ho pensa, un ha de saber des de ben petit quines conseqüències comporta determinades coses, un ha d’anar creant les seva consciència sobre el que està bé i el que està malament i per tant, no sé semblava que ens haguéssiu escoltat perquè a mi m’ha sorprès que sortís aquest tema i que el votéssiu de número.  I pel que fa això de l’espai de la gent gran, jo faig una reflexió i la faig al públic en general.  No ser si estem en un moment massa bo per crear espais per gent concreta i en canvi no hauríem de pensar en com els espais que ja tenim poden servir en dies i hores diferents per molts fets i poso per davant de tot les escoles.  No tinc clar, que en el moment en què està el país, no haguem de fer apostes més atrevides de que a partir de les cinc de la tarda, per exemple, el gimnàs d’una escola, pugui servir per moltes altres coses, fins a les deu del vespre si voleu i no sé, aquest tema de la gent gran, podria resoldre, home evidentment que això genera conflictes,però això es pot reglamentar, a Palafrugell teniu moltes coses que estan estructurades així i per tant pensar en un tipus de reglament o un tipus de funcionament que permetés dobles usos i tal, perquè clar no podem anar construint i tal.  En qualsevol cas, molt bé, molt bé tots.

Senyor Rocas: l’Alcalde i el Director han dit moltes de les coses que s’havien de dir i jo simplement (ja ho vaig comentar el primer dia) però avui vull insistir, m’heu tornat a sorprendre positivament. Crec que aquesta iniciativa és una iniciativa magnífica poder sentir les vostres opinions sobre els problemes que ens afecten al poble és enriquidor, des d’aquí l’Ajuntament tornem a mostrar la voluntat de fer-vos cas, de veure com sou ciutadans d’aquest poble i que veieu totes aquestes problemàtiques que a vegades nosaltres també veiem, però veiem des d’una altra òptica.  Dir-vos també que ens heu donat una lliçó perquè molts dels temes que heu estat parlant avui estant recollits en una ordenança que tenim aprovada a l’Ajuntament, però que va tardar molt de temps en redactar-se i vosaltres potser en un parell d’horetes, en una horeta l’heu sabut resumir molt bé, que moltes vegades tenim redactat el document, però no som capaços de traslladar-ho i a partir d’aquestes reflexions que vosaltres heu fet mirarem de fer-vos cas. Ara nosaltres recollirem en l’acta tot el que s’ha parlat avui, de manera similar a com es va fer en la primera reunió, i ens comprometem a traslladar els vostres suggeriments a les diferents àrees implicades.

5.-  TORN OBERT DE PARAULES.

Senyor Alcalde:  Passem al torn de paraula, per si algú vol fer algun matís, aportació, suggeriment, que s’hagi quedat.

  • Crec que aquestes sessions del Consell dels Infants van bé, perquè a més de deixar-nos ajudar-los a vostès, ens deixen opinar de com millorar entre tots el nostre poble.

Senyor Alcalde:  Molt bé, això és diu participació activa de la ciutadania i crec que aquest és el repte de futur, la nova ordenança ha de ser capaç de fer compatible el debat dels càrrecs electes amb el debat de la ciutadania, permanentment, em sembla que aquest és el repte de futur.

– Nosaltres fem una activitat que és educació a la ciutadania, en aquesta assignatura tractament sobre com ens sentim més o menys nosaltres i no sé, i potser els nostres amics, però no tractament sobre alguna cosa sobre Palafrugell, per això a mi m’agradaria que aquesta assignatura es millorés una mica, o canviar-li el nom o quelcom, perquè ciutadania sembla que parli sobre la ciutat, problemes que tingui la ciutat, torn obert de paraula com fem aquí, però en aquesta assignatura el que fem és fer fitxes sobre els nostre problemes, i se’m fa una mica estrany.

Senyor Alcalde:  Això en tot cas feu-li un suggeriment als professors a veure si a l’hora d’afrontar l’assignatura poden fer alguna cosa per a millorar-la en temes de proximitat.

Senyor Bayot:  Sí, és una assignatura que es pot enquadrar molt en cada territori, en cada àmbit, per tant, podeu, des de les escoles, modelar tranquil·lament i fer-la aplicable a efectes pràctics de la ciutat.

Senyor Alcalde:  Alguna cosa més?  Doncs ara sí que donem per acabada la sessió.  Ara si estiguéssim en Ple ordinari diríem, si el públic té alguna cosa a dir de temes que s’hagin pogut tractar en aquest plenari, ara tindrien vostès la paraula. Després donem pas a les noves tecnologies, per si algú des de casa seva vol fer alguna pregunta al ple.

Bé, con què no hi ha res més, donem per acabada la sessió moltes gràcies a tothom i bona tarda.