Acta 26 de maig de 2014

 ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

 Tema: Cultura, oci, festes,… a Palafrugell

ASSISTENTS:

President:

Sr.   XAVIER ROCAS GUTIÉRREZ

Consellers:

Barceló i Matas,   Clàudia de 6è A.

Barceló i Matas,  Janin de 5èB.

Barceló i Matas, Patrícia de 5è A.

Sant Jordi, Marina de 6è.

Sant Jordi, Maria de 5è.

Torres Jonama, Bruno de 6è B.

Torres Jonama, Loubna de 6è A.

Torres Jonama, Anna de 5èB.

Torres Jonama, Nil de 5èA.

Pi Verd, Norbert de 5è.

Vedruna, Quim.

Vedruna, Pau Zamora 6è

Vedruna, Judit de 5è B.

Vedruna, Marc de 5è A.

Carrilet, Lucia de 6è B.

Carrilet, Mateu de 6è A.

Carrilet, Ariadna de 5è B.

Carrilet, Lucia de 5è A.

Àrea d’Educació:

Sra.  NÚRIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BÀRBARA ROMERO RAMÍREZ

Tècnics:

Sr.  Gerard Prohías Fornós.

Sr.  Jordi Ramisa Elias.

Interventor:

Sr.   GUSTAU TÀPIAS SOLÀ

En la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 26 de maig de 2014, a les 17.30 de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

1.-  BENVINGUDA.-  Intervé el senyor Rocas que excusa l’absència del senyor Alcalde. En tot cas consellers i conselleres benvinguts al darrer Consell d’Infants d’aquest curs acadèmic, professors, professores, mares i pares, àvies, avis, benvinguts.  Avui el Consell d’Infants ens tocarà parlar de l’oci, la cultura i les festes, un tema que penso que és prou interessant i segons m’han dit, doncs us heu preparat molt i molt bé a classe i per tant, esperem que la discussió sigui molt fructífera i positiva.  Per parlar-nos en general del que en aquests moments està fent l’Ajuntament en aquests temes, tenim avui el goig de comptar entre nosaltres dels tècnics respectius, el tècnic de Joventut, el senyor Jordi Ramisa, el tècnic de cultura, el senyor Gerard Prohias, que ens explicaran, amb uns powers points que ens han preparat, el què fan a les seves respectives àrees. També dir-vos que la Regidora de Joventut s’excusa i que el regidor de Cultura sóc jo i per tant si hi ha alguna pregunta al respecte us puc ajudar a contestar, res més, dir-vos que en tot cas començaríem i donaríem la paraula als tècnics que ens explicaran doncs una mica el que s’està fent ara a les seves àrees.

Intervé el tècnic de l’Àrea de Joventut, el senyor Jordi Ramisa, saludant a tots els assistents. Intentaré, explicar-vos una mica què és Can Genís i com funciona, ho coneixeu Can Genís? sí, bé alguns diuen que no doncs ho intentarem explicar. És una mica on es fan totes les activitats de joventut i una mica què es va generant allà a nivell d’oci i de festes. També es fan altres coses, però en aquest cas ens centrarem en tema d’oci i de festes.  Fem una presentació, aquesta senyora és la regidora de Joventut i de Festes, la Maite Frigola, és la meva cap i en Xavier és el regidor de Cultura i d’Educació. Un servei que hi ha a Can Genís és el punt d’informació juvenil que, entre altres coses, hi ha espais per trobar-se. Si vosaltres veniu allà podeu demanar un espai on trobar-se amb uns amics per jugar a alguna cosa o perquè voleu estudiar o perquè voleu fer alguna activitat, doncs us deixem l’espai. És un tema de lleure, que seria lleure lliure per part vostra. També hi ha una sala d’actes, que també la podeu demanar i se us pot deixar; tenim els Ametllers, que és un altre espai que us el podem deixar per fer una festa o si un conjunt vol tocar i necessita un espai o equipaments, doncs també podeu anar als Ametllers. Altres coses que podeu trobar a Palafrugell és l’Skate Park, el coneixeu l’Skate Park? també és una instal·lació que gestiona una associació juvenil que es diu Brave Skate i també el rocòdrom que la gestiona l’Agrupació Excursionista.

senyor Rocas:  Us sonen aquests equipaments? Si?.

senyor Ramisa:   Com altres associacions que hi han:  pot ser Creu Roja-joventut, l’Agrupació  ja l’hem dit, Birres Braves, els Escoltes, n’hi ha d’altres, hi ha el Gremio de la Càbala, hi ha altres entitats juvenils que s’agrupen i nosaltres intentem donar-los una mica de suport perquè no ho hagin de fet tot ells, però bàsicament la iniciativa ha de ser a partir de les associacions. Algunes coses que es fan com la festa major, suposo que us sonarà, i les seves barraques. També es fan coses per Sant Jordi, per Cap d’Any o les setmanes Joves.  Les setmanes Joves són unes activitats en què cada entitat munta alguna cosa destinat a tot el poble, aquí veieu una foto de la pujada de la caixa, veieu una foto del Handbol night fever i  una foto del Roadbook, que és una activitat d’orientació que es fa en bicicleta a partir d’un itinerari que donat, això es fa sempre per vols de setmana Santa. Així, cada entitat organitza la seva activitat, es fa un programa conjunt i tothom hi participa. Un altre tema són les activitats trimestrals que s’organitzen des de l’àrea de Joventut per tots els joves que hi vulguin participar, en diem 13Progrès perquè és l’adreça on estava abans Can Genís. Hi trobem des de cursos, tallers, sortides, aquí hi ha sortides en caiac, alguna sortida a la neu a esquiar, pot haver-hi cursos d’escalada, pot haver-hi cursos de massatges i molts d’altres. S’organitza tot allò que normalment demanen els joves als patis dels instituts. Si vosaltres ens demaneu qualsevol activitat nosaltres ens comprometem a fer-la sempre i quan hi hagi un mínim de vuit persones per fer aquesta activitat. Hi ha una sala d’exposició perquè qualsevol jove que vulgui exposar, entre 14 i 28 anys, pugui exposar tant a nivell de fotografies, com quadres, ceràmica. A més a més conjuntament amb l’Àrea de Cultura, tenim el programa Tabarín pels joves de Palafrugell que tinguin entre 14 i 24 anys on tots els actes que es fan al Teatre Municipal els hi costa 3 €, encara que l’entrada costi 20 €. D’aquesta manera és facilitar que es pugui anar al teatre o que es pugui anar a veure alguna actuació o el Jazz o alguna cosa que es faci des de l’Ajuntament i el motiu no sigui econòmic. Per últim hi ha tot el tema de promoció de música, que hi ha un buc d’assaig en el qual es pot assajar per no molestar als veïns, si toques la bateria, si toques la guitarra, doncs d’aquesta manera si tot està insonoritzar no es molesta. Hi ha una cabina de disc jockey que també pots assajar; tot això s’ha de pagar, el que passar és que la cabina de disc jockey per exemple costa 1 € una persona, o sigui és molt barata. No es tracta de guanyar diners nosaltres sinó que és per poder repostar alguna peça que s’hagi fet malbé, després hi ha també una base de dades de tots els grups que hi ha a Palafrugell de música i també es fan concerts al pati de Can Genís. Si vosaltres algun dia munteu un grup i encara no heu fet una actuació en públic, ens ho veniu a dir i nosaltres us posem una mica d’escenari, els equips de música i ja podeu actuar davant dels vostres amics. L’Estiu Jove, són totes les activitats d’estiu, això potser us sona més. A les vostres escoles es fan, rotativament cada any, els casals d’estiu però a part dels casals d’estiu, també hi ha els tallers de teatre, de noves tecnologies, bé, i altres activitats d’estiu que si passeu per Can Genís se us explicarà o a la web surten totes les coses que es puguin fer durant l’estiu.  Després hi ha l’Espai Jove, que està als Ametllers, que són joves de 12 a 18 anys, que fan activitats de dilluns a divendres, cada dia de la setmana i fan sortides, tallers, esports, aquí hi ha una foto de la sortida al Tibidabo, doncs es fan diferents activitats. Treball de carrer, són els educadors de carrer, no sé si algú de vosaltres va estar a la festa de cultura urbana que també ho vàrem fer conjuntament amb Cultura, era a la Bòbila, era una iniciativa de nois i noies que no estaven associats però que volien fer una activitat i a partir dels educadors de carrer que estan pels carrers, que els nois ja els coneixen, doncs poden organitzar algunes activitats de caràcter més localitzat i tancat, el Punt Òmnia, és el tema de noves tecnologies en aquí tot el que sigui a nivell informàtic, d’ordinadors, de tractament digital tot es pot fer al punt Òmnia. Us he posat algunes fotos, hi ha un plató d’imatge, al qual es pot fer vídeo, es pot fer croma, es poden fer un buc de fotografies, edició de vídeo i també de disseny gràfic, tot això són opcions que anem programant i coses que anem fent.  També es fan vídeos, el de la dreta és un vídeo d’uns nois que es volien presentar al concurs del RAC, sobre prevenció d’accidents, doncs varen venir allà i vàrem fer un vídeo amb ells, o algun grup de música, de rap, diferents activitats que els joves puguin consultar temes que els preocupin de la seva salut, sobre la seva afectivitat, i ho poden fer personalment, per telèfon o per mail, coses que podeu veure, per exemple a les barraques hi ha unes taules informatives en les quals hi ha tot el tema de preservatius, el tema de consum de tòxics, hi ha informació de consum responsable de tots aquest productes. I finalment, que aquest segurament serà el primer que coneixereu els que comenceu a l’Institut l’any que bé, doncs és el PIGCES que és un carretó informatiu que hi ha als patis dels instituts i les escoles concertades. A l’hora del pati  es dóna informació sobre les activitats que es fan aquí, per exemple des de Cultura es busquen patges per fer la Cavalcada de Reis, t’apuntes aquí i pots sortir a la Cavalcada de Reis o t’informen que estem fent un curs de disseny gràfic i si t’interessa també t’hi pots apuntar.  És molt divers tot el que s’informa. Tenim diferents contactes, els telèfons, els mails, els telèfons que tenim, però bé ja no m’estén més.  Si?

senyora Aupí:  Ho has fet tant bé que et farem fer el de Cultura, si.  Eh que li deixareu fer el de cultura?

consellers:  Si.

senyor Ramisa:  No cal, bé començarem el de Cultura,

senyor Rocas:  Si home ja t’ajudo..

senyor Ramisa:  Eh que m’ajudin,  molt bé això és l’àrea de Cultura, ho coneixeu això? el Teatre, és el Teatre municipal i sabeu que està a Plaça Nova i tots hi heu estat al Teatre?  Si no.

senyor Rocas:  Doncs al primer pis del Teatre, també allà estan les oficines de l’àrea de Cultura, no sé si ho sabíeu.

senyor Ramisa:  Si, doncs aquí tenim activitats que es fan tant a nivell de Teatre, música, Jazz, exposicions, publicacions i sardanes o sigui aquest és tot el ventall en general, llavors a nivell de Teatre doncs hi ha les aules de teatre, algú coneix les aules de teatre?

consellera: En vaig fer a l’estiu.

senyor Rocas:  Tu si que has anat  al casal d’estiu, molt bé.

senyor Ramisa:  t’ensenyen una mica tot el tema d’expressió corporal, és una opció que pots tenir. L’àrea de Cultrura organitza, per Sant Jordi, les vint-i-quatre hores de la lectura d’en Pla. A part de diferents convenis amb entitats, servei de préstec de la Biblioteca, la biblioteca és un servei que depèn de l’àrea de Cultura, i tenim el teatre que es fan actes, obres de teatre, com es poden fer actuacions musicals, o la Xarxa, la coneixeu la Xarxa? us sona també que són espectacles de teatre més infantils, després a nivell de música doncs hi ha l’aula de cinema que també fan alguna cosa de cinema.

senyor Rocas:  Espera Jordi, aquest quadre d’alguna manera està dividit amb les diferents accions que fa l’àrea, per una banda programa activitats, com teatre, música, el Festival de Jazz, exposicions, les publicacions, o les sardanes que es fan al llarg de l’any.  També hi ha una pota de la cultura que és la formació, les aules de teatre, de cinema, l’aula d’art, que suposo que també algú de vosaltres també coneix.  En quant a festes, s’organitza Sant Jordi, Flors i Violes, l’organitza conjuntament amb l’Institut de Promoció Econòmica, la festa de la Pela, la Festa Major, l’onze de Setembre, la diada nacional, les festes de Nadal, la cavalcada de Reis, com ha estat també en Jordi, en quan a entitats també hi ha una pota important de relació amb les diferents entitats culturals del poble, diferents convenis, se’ls ajuda i dóna suport en l’organització de diferents activitats i també, una cosa molt important és que se’ls cedeix espais; de vegades les entitats necessiten per organitzar qualsevol activitat un lloc per poder-les fer, nosaltres des de l’àrea de Cultura també ho fem.  En quan a la Biblioteca, que també és una pota important de l’àrea de Cultura, el qual ja sabeu com funciona hi ha una part de servei de préstec, hi ha el servei de l’Arteca, algú sap el que és el servei de l’Arteca, és un servei que en comptes de deixar llibres deixar obres d’art, i en comptes de biblioteca de llibres, doncs es deixa art, per això es diu Arteca i també la programació cultural que organitza la Biblioteca.  En quan a equipaments, tenim el Teatre municipal que és el lloc on es fa evidentment teatre, però també cinema i també tot el que fa referència a una part d’arts visuals, exposicions, hi ha una sala d’exposicions, la Bòbila per poder fer els actes més grans i també la Biblioteca, allà on hi ha tots els serveis, servei de préstec i de la lectura pública.  Dir-vos també que aquí hi ha una pota que no surt, que és la pota patrimoni, s’hauria d’afegir, tot el que fa referència al Museu del Suro i tot el que fa referència als equipaments patrimonials que hi ha, aquí a Palafrugell en tenim alguns, sabeu un que no sigui el Museu del Suro, algú ha estat en el centre d’interpretació de la Torre de Can Mario, algú ha vist el que hi ha? doncs és una excursió que hauríeu de fer, ben bé a la Torre de Can Mario a sota, per entrar-hi doncs hi ha un lloc, el centre d’interpretació que explica el món de l’aigua a Palafrugell, això també depèn del Museu del Patrimoni i per tant de l’àrea de Cultura. Seria el mateix una mica especificat, tot el tema de teatre, teatre amateur, sabeu el que és el teatre amateur, és aquell teatre que fan els grups de teatre local, que no són professionals, i els grups de teatre professionals que són aquells grups que es guanyen la vida fent teatre.  Música, en aquest cas seria una mica el que ja hem estat explicant, seria el Festival de Jazz i el Street Festival i Festival de Jazz.

senyora Aupí:  Fa molts anys que existeix no?

senyor Rocas:  Si, si, l’històric del Festival de Jazz és complexa, perquè el Festival de Jazz Costa Brava va néixer al Cap Roig, no ser si us en recordeu, durant molts anys va estar funcionant al Cap Roig, fins que ho va comprar Caixa de Girona i va convertir el Festival Costa Brava en el Festival de Cap Roig, fa vuit o nou anys l’Ajuntament i l’Àrea de Cultura el va tornar a recuperar i ara s’organitza aquí, el temps passa volant.  També les exposicions, les publicacions.

senyora Aupí:  Les exposicions quan fem el Mestre Sagrera, també  hi ha exposats els treballs.

senyor Rocas:  Us en recordeu que del Mestre Sagrera s’exposen els treballs.  També el tema de les publicacions, Palafrugell heu de saber que és un dels pobles on es publiquen més llibres de la comarca i des de l’àrea de Cultura es coordinen totes aquestes publicacions, el tema que us comentava de les sardanes de les diferents aules de formació, de l’aula de teatre, o de cinema, o dansa i també l’aula d’art.  En quan a festes us comentava en Jordi, això és les dotze hores, la lectura continuada de l’obra d’en Pla, que es fa el 23 d’abril, el Flors i Violes, la Festa de la Pela del Suro, tenim un conveni amb l’Associació de Llofriu que ens ajuda, la festa major, que també la fem conjuntament amb Cultura com ha explicat en Jordi, la Diada de Nacional de Catalunya, Nadal i Reis i les relacions amb les entitats que és una font important de l’àrea de Cultura, ajudar a que les diferents entitats del poble puguin organitzar i fer les seves activitats pròpies, es signen convenis d’ajut, també es dóna suport a diferents activitats que es fan al poble, es deixen espais com la Bòbila, per grans esdeveniments en aquest cas, la Biblioteca, tot el tema de lectura pública, servei de préstec, l’Arteca, la programació cultura de la biblioteca que també és molt important.  Ja sabeu que a la biblioteca hem inaugurat per Sant Jordi una sala polivalent.  És una nova sala polivalent per poder fer les inauguracions i exposicions i tot allò que d’alguna manera provoca xivarri i molestava a la biblioteca com a sala de lectura.  En quan a equipaments, els més important és el Teatre Municipal, la Bòbila, la Biblioteca i aquí hauríem d’afegir-hi allò que us dèiem del Museu del Suro que està dins d’aquesta àrea de Patrimoni. Doncs escolteu, feta aquesta introducció ara baixaríem la pantalla i els consellers i conselleres, que esteu aquí i jo…  bé què us ha semblat, us ho pensàveu que es feien tantes coses?

Si us sembla consellers i conselleres ho debati’m.  Si us sembla tothom està ubicat, tothom està al seu lloc, bé doncs començaríem sense més el Consell dels Infants, si de cas agrair als tècnics la seva assistència, en Gerard sabem que es troba una mica malament i al final no ha pogut fer la presentació, però si de cas li agraïm molt que sigui aquí.  Bé m’han passat les preguntes que heu estat treballant a classe i si us sembla per coneixement general us les llegiré i a partir d’aquí començaríem el Consell dels infants d’avui, les preguntes eren:

• Sabeu quins equipaments depenen de l’àrea de Cultura? Ara amb aquesta explicació que us hem fet suposo que sí.
• I coneixeu els que depenen de Joventut? en trobeu a faltar algun de necessari o penseu que alguns d’ells es podria millorar?
• Durant el període de vacances, feu ús de l’oferta d’oci i lleure municipal, tallers, casals, què us agrada més de la programació de festa Major. Penseu que la Festa Major de Palafrugell és diferent de la de poblacions veïnes.

Bé com veieu bastantes preguntes, suposo que vosaltres també us n’ heu fet d’altres, segur que fareu moltes propostes i la veritat és que tenim moltes ganes d’escoltar-vos.  Dir-vos també que avui la secretària accidental és la Bàrbara i segur que prendrà bona nota de tot el que ens aneu comentant.  Per tant Núria si et sembla començaríem, no sé, podríem començar fent la roda.

Núria Aupí:  No sé, és que hi ha dos consellers que han arribat i estan invertits, no sé si.

conseller:  Jo hauria d’anar allà.

senyor Rocas:  Ah doncs si, potser estaria bé que es canviessin per mantenir una mica l’unitat dels col·legis.

Núria Aupí: Pi verd i tu tens els teus companys allà, doncs canvieu en un segon perquè així després és més fàcil a l’hora del recompte.

senyor Rocas:  Exacte, també dir-vos que abans d’intervenir recordeu dir el vostre nom, perquè és bastant complicat a l’hora de fer l’acta, com que no us coneixem a tots, se’ns fa difícil doncs poder referir quin conseller o consellera ha fet el comentari, val, per tant si us sembla començaríem ja, en primer lloc, el primer punt seria :

1.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.-

senyor Rocas:  Hi ha alguna esmena de l’acta anterior, doncs per tant l’aprovaríem i passaríem doncs al següent punt, que ara no tinc aquí la convocatòria i el següent punt seria, el tercer punt, entrar directament ja en el tema de cultura, oci i festes a Palafrugell i per tant la Núri Aupí que ja sabeu que és la tècnica d’Educació, portarà una mica el vostre debat i per tant Núria.

senyora Aupí:  A veure, no sé com ho heu estat treballant a les classes, suposo que heu utilitzat el guió de les preguntes, a les primeres, sabeu quins equipaments depenen de Cultura i Joventut, la meva primera pregunta, els coneixíeu tots abans que us els expliquessin? La majoria no, qui és que els coneixia tots, tu.  Així que ha anat molt bé que ens ho  expliquessin, així que ara ja sabeu tant a cultura com a joventut què teniu i a la vostra edat que tant podeu anar en un lloc com un altre.  Molt bé, doncs ara sabem tot el que tenim i no sabíem que teníem, a veure si haurem de canviar una miqueta tot el que heu estat treballant, heu trobat a faltar alguna cosa, algun recurs necessari o que es podria millorar en quan a cultura o en quan a Joventut, ho heu treballat a classe?  Doncs a veure qui és que vol començar, tu per exemple?

senyor Rocas:  Podríem començar Núria per fer la roda, potser o no?

senyora Aupí:  Més bé ho deia per no començar per allà mateix, que sempre és el mateix, com que jo sóc la lletra A, i sempre em tocava a mi tinc una mica de ser sempre el mateix ordre.

consellera:  A la nostra classe hem pensat.

senyor Rocas:  Digues el teu nom, escola.

consellera:  Ariadna Barrera, Escola Carrilet.  A la nostra classe hem pensat que es podria utilitzar més l’espai dels Ametllers per fer concerts, un espai polivalent, per assajar o intercanviar coses.

senyora Aupí:  Concerts, molt bé, qui més?

consellera:  A la nostra classe hi ha hagut companys que han proposat que hi hagués una escola d’Art o plàstica, bicicletes de lloguer i que hi hagués un o dos cinemes a Palafrugell.

senyora Aupí:  Un o dos cinemes a Palafrugell, bicicletes de lloguer o una escola d’art o plàstica i et dius?

consellera:  Lucia Romero, de l’Escola Carrilet.

senyora Aupí:  Bicicletes de lloguer, escola d’art i ja no me’n recordo què has dit ?

conseller:  Un o dos cinemes a Palafrugell.

senyora Aupí:  Això cinemes a Palafrugell, molt bé continuem.

conseller:  Sóc, l’Èric Díaz i a la nostra escola, el Barceló i Matas, hem pensat que a Palafrugell podríem renovar els parcs i a l’skate parc posar una piscina de blocs d’escuma pels qui fan competicions i això.

senyora Aupí:  a l’skate, molt bé.

conseller:  Em dic Joel Sánchez, de l’escola Barceló i Matas i la nostra classe ha pensat que estaria bé anar a l’espai de la sala de Plaça Nova, ficar una sala recreativa amb bolera, karaoke …

senyora Aupí:  Espera, espera que m’he perdut, a on? A Plaça Nova? A Plaça Nova posar-hi?

conseller:  A la Plaça de Can Mario.

senyora Aupí:  Ah, a la Plaça de Can Mario.

conseller:  Si, posar-hi una sala recreativa, amb bolera, karaoke i una disco infantil.

senyor Rocas:  Vols dir que hi cabrà tot això?

senyora Aupí:  Continuem.

consellera:  Jo hem dic Janin Flores, de l’escola Barceló i Matas i a l’escola hem pensat que hauríem d’utilitzar més els Ametllers per fer concursos de cant o ball o coses així.

senyora Aupí:  Molt bé, continuem.

consellera: Hola, em dic  Patrícia Sismaro de l’escola Barceló i Matas i a la nostra classe hem pensat de fer un altre cop el pinxo de terra, perquè ara hi ha el pinxo de mar i abans hi havia els dos, i també fer més activitats per nosaltres, com una fireta, concerts per nosaltres.

consellera:  Som la Marina Cruz i la Maria Safont, del col·legi Sant Jordi, a la nostra escola hem pensat que s’hauria de potenciar més les activitats pel jovent, com per exemple l’agrupament Indika, que és el Cau, jo hi vaig i us puc explicar una mica, és un grup d’escoltes d’aquí Palafrugell, on es potencien valors com l’amistat, el companyerisme i l’ajuda als ciutadans.  Fem trobades al Cau, que és l’edifici de l’agrupament que es troba al carrer Nou, que també voldria demanar personalment  diners per reformar-lo, perquè està molt deteriorat.

senyor Rocas:  És de l’Ajuntament.

consellera:  I fer que les barraques de la festa major, també obrin a la tarda per nois i noies de 12 a 16 anys, fent activitats i concerts.

senyor Ramisa:  Ja obren, bé això ja en parlarem.

senyora Aupí:  Si, si, deixa que s’expliquin, continuem.

conseller:  També s’hauria de fer una gimcana popular durant la festa major.

consellera:  Potenciar més els gegants del poble.  Fer trobades amb pobles agermanats.

senyora Aupí:  Haureu de deixar pels altres

senyor Rocas:   Ens donareu molta feina.

conseller:  Donar a conèixer informació a la gent sobre la festa Major de Palafrugell.

consellera:  Potenciar els castellers del poble.

conseller:  Pub adequat per jovent de 12 a 16 anys.

senyora Aupí: Pub, sala recreativa, ara posarem un Pub aquí.

consellera:  Millorar la seguretat de les festes del poble i donar més informació sobre la fireta de Camp d’en Prats.

conseller:  Hola sóc el conseller del Vedruna, el meu nom és Pau Zamora,  i a la nostra escola hem pensat que l’Espai Jove es podrien fer activitats que fossin gratuïtes pels més joves, com ballar, escoltar música, jugar i fer llocs de trobada els dissabtes i diumenges.  També hem pensat de fer coses com tallers d’informàtica o dedicar alguns llocs a fer sales de joc.

senyora Aupí:  Tot l’espai jove, fer sales de joc, no? A Can Genís, els tallers d’informàtica i sales de joc.  Molt bé, continuem.

consellera:  Hola em dic Judit, i sóc de l’escola Vedruna, i a la nostra classe hem pensat que podríem fer algun local per anar els diumenges a la tarda o dissabtes que fos per nens de la nostra edat.

conseller:  Hola em dic Quim, sóc de l’escola Vedruna i ens agradaria que a la Festa Major hi hagués més informació i més activitats per a la nostra edat.

conseller:  Hola sóc en Marc de l’escola Vedruna de Palafrugell i a la meva classe hem pensat que podríeu fer una zona com a Platja d’Aro on hi hagin activitats per la nostra edat, una bolera, i llocs per entretenir-nos els caps de setmana.

conseller:  Hola em dic Bruno Diego, de l’escola Torres Jonama i nosaltres hem pensat que haurien de fer un lloc recreatiu, com un cinema, una bolera o un espai jove per nens de la nostra edat.

conseller:  Hola em dic Dídac Villar, i a la meva classe hem pensat de fer una sala recreativa per poder patinar, amb bolera i etc.

consellera:  Hola em dic Anna i sóc de l’escola Torres Jonama de Palafrugell i a la nostra classe hem pensat arreglar l’espai d’art i punt per fer-hi Hockey o un patinatge.

conseller:  Em dic Nil i sóc de l’escola Torres Jonama de Palafrugell i hem pensat que en alguns camps que estiguin buits, que no hi hagi res, aprofitar per construir més coses noves de forma gratuïta.

senyora Aupí:  Coses com per exemple?  Parcs.

conseller:  Parcs, si.

consellera:  Hola em dic Ermion i sóc de l’escola Pi Verd i nosaltres hem pensat que aniria bé que poguessin construir un cinema perquè quan vols anar a veure una pel·lícula has d’anar a Palamós o Platja d’Aro.

conseller:  Hola em dic Mateu i vinc de l’escola Carrilet de sisè, i unes propostes que hem discutit a les nostres classes ha sigut reforçar les galeries d’art on s’hi fan esdeveniments o exposicions.

conseller:  Jo també

senyora Aupí: Molt bé, doncs ara tothom ha dit la seva, a veure què ha quedat pendent.

conseller:  Jo tinc una altra cosa a dir.  Que proposeu alguna empresa privada que faci un parc d’atraccions en alguna zona que no hi hagi res.

senyora Aupí:  A veure què us sembla si abans de que continueu vosaltres, els hi demanem en ells si alguna cosa de les que ja heu demanat ja existeixen, si?  Hi ha alguna de les que han demanat que existeixi?

senyor Ramisa:  Bé aquí jo crec que hi ha un problema de que .. i una sort també, perquè quan tingueu catorze anys, tot això ja ho tindreu, perquè gairebé ja hi és, el que passa és que teniu dotze anys i el que passa llavors, la llei estableix que joves són a partir de setze anys i per tant, els equipaments que hi ha són a partir de … nosaltres som conscients de que setze anys és ja una edat molt avançada, i ho fem a partir de catorze, però clar no podem baixar a dotze, esteu dins d’infància, llavors el problema està a veure qui assumeix les demandes d’infància, que no està clar, no,  però bé, jo crec que els del Carrilet que dieu que una sala d’exposició, sabíeu que a Can Genís hi ha una sala d’exposicions, ho sabíeu?  No passa res, no teníeu perquè saber-ho, però ja és una cosa que ja hi ha aquesta sensibilitat des de l’Ajuntament de dir home, s’ha de poder exposar la gent jove, no ser.

conseller:  Però jo especialment em refereixo a unes galeries d’art que estan per la zona de la Bòbila.

senyor Prohias:  La Vilacasas, clar això no pertany a l’Ajuntament, si que és una demanda que es pot fer, però és una Fundació privada i ells, els seus horaris i les seves exposicions que fan, i activitats que fan, és una cosa que decideixen ells, i que fan ells, el que si que és veritat, és que des de l’Ajuntament es pot d’alguna manera ..

senyora Nuria Aupí:  Es podria demanar que els nois i noies de 12 a 13 anys no hagin de pagar per anar-hi.

senyor Prohias:  És que les escoles no paguen.

senyora Aupí:  No si hi van individualment, o de deu..

senyor  Prohias:  Les escoles de Palafrugell i entitats de Palafrugell no paguen, a les hores, no sé quina política tenen, però es podria fer arribar la sol·licitud.

senyor Rocas:  A veure, en principi el conveni que tenim signat l’Ajuntament amb la Fundació Vilacasas, específica molt clarament que això, que les escoles justament les escoles del municipi estan exents de pagar, justament per això, per aquest punt que tenim conveniat.  Una altra cosa és el tema que si que es veritat, que és una mancança d’una sala d’exposicions municipal important, a veure, nosaltres tenim la sala d’exposicions que funciona molt bé, però si que és veritat que té unes dimensions petites.  La sala que d’alguna manera podria substituir o es podria fer servir com aquesta sala d’exposicions municipal per a grans exposicions seria la del Museu del Suro, la sala temporal del Museu del Suro, el que passa és que clar la sala del Museu del Suro, la sala d’exposició temporal del Museu del Suro, està pensada també per fer exposicions del Museu, per tant no és una sala de la que es pugui disposar des d’un punt de vist artístic durant tot l’any.  Però bé, crec que en aquest moment entre el propi Teatre, la sala d’exposició del propi Teatre, la sala de Can Genís, la sala del Museu del Suro i la pròpia Bòbila d’una manera puntual, doncs en aquest moment estan cobrint força bé les necessitats de sales d’exposicions del poble.

senyor Prohias: Si la Fundació Vilacasas hi ha una sala que és com la sala Empordà, en la qual, hi exposen gent de Palafrugell, especialment gent de l’Empordà i es té cura que sigui jove, clar jove, no tant com vosaltres lògicament, però que hi ha tinguin certa qualitat, amb una mica de carrera artística.

senyora Aupí:  Llavors teníem el de la piscina de blocs d’escuma per skater, en tenim d’això Jordi?

senyor Ramisa:  Bé, ara estem amb un altre tema, amb l’skate era un noi que es diu?  Eric, tu vas amb skate o amb scooter?

conseller:  Amb patinet.

senyor Ramisa:  Amb patinet, amb scooter.  Ara estem amb un tema acabat de rehabilitar tot l’skate park, que considerem que és una part prioritària, o sigui encara queden tarimes, rampes de fusta i volem que totes siguin d’acer inoxidable, llavors un cop tinguem això, també ens havien demanat, a veure si ho diré, una hole, no sé com es diu, però crec que es diu així.  Una piscina de blocs d’escuma no ha de ser problema, però en aquests moment hi ha altres prioritats. L’únic problema que hi ha és qui cuida allò i qui se’n fa càrrec, qui ho endreça i qui ho posa, perquè si plou es mulla i després em diràs que no et vols tirar-te allà perquè quedes brut, però no té de ser un problema. Si que ha de ser prioritat que tot ha de ser d’acer inoxidable, perquè sinó ja saps que la fusta es fa malbé tot i que encara ens en queden algunes i esperem que d’aquí a finals d’aquest mes aquestes figures es puguin enllestir.  No descartis que més endavant hi puguin haver-hi obres.

senyora Aupí:  Per tant ho anotem, com una petició per quan tinguem tot l’acer inoxidable.

conseller:  Però si ho voleu fer tot d’acer inoxidable, jo hi he anat algunes vegades a l’estiu hi em cremava les cames.

senyor Ramisa:  Si però és el que volen els de l’Associació, nosaltres, hi havia la possibilitat de pintar per sobre i d’aquesta manera no crema, però diuen que no, que llisca més i que els hi agrada més així, aquí ja no hi entro jo, nosaltres ho fem com ens ho diuen els de l’associació, o sigui de com han de ser les estructures o de com s’ha de replantejar l’inclinació i les corbes, tot això ho diu l’associació Brave Skate.

conseller:  Doncs que està molt bé això de que hagin comentat que es podria una mica les pistes, però la pista que tenim ara mateix, és per si algú té un skate i diu, doncs ja que el tinc vaig a patinar una mica allà, per divertir-te amb els amics i per passar una estona, però clar, les planxes d’acer inoxidable són de més professionals i la piscina de quadres d’escuma també, per tant, la professionalitat la deixem en un lloc a on es pugui fer i l’skate parc si realment pot millorar en algun aspecte es pot millorar i sinó.

senyor Ramisa:  Però tens tota una part de formigó que no hi ha acer inoxidable evidentment.

conseller:  No.

senyor Ramisa:  I no és professional, és mixta, el problema de la fusta és el manteniment, en un principi l’associació deia que ja ho havien arreglat, però arriba un moment en que ja estaven cansats d’arreglar-ho tantes vegades, llavors per això s’ha optat pel d’acer inoxidable i el formigó.

conseller:  Això s’ha d’anar variant, depèn del nivell del skater.

senyor Ramisa:  Bé noi,  arribem fins on podem, però crec que el nivell que tenim aquí a Palafrugell està molt bé, hi ja estem pendents de fer una ampliació, que es farà a la continuació a davant de les casetes, al costat de la riera, tota aquella zona d’allà, hi ha una altra bastilla, que això s’ha d’ampliar. S’ha d’aprovar l’ampliació, és un tema de finançament, però crec que abans de final d’any ja estarà fet. Allà es volien posar estructures més petites, per el que tu dius, perquè hi ha nivells i llavors per fer un nivell més intermig, d’iniciació i pels més petits que estiguin una mica més protegits en aquell espai, que és la intenció.  Però ens hem de posar d’acord amb les dues associacions, la d’skater i la d’scooter, que hi ha una mica de rivalitat, que el que vol una cosa, l’altra en vol una altra i ens hem de posar d’acord, ens hem de trobar com hem fet amb vosaltres aquí i arribar a un acord entre tots.

senyora Aupí:  Teníem una altra petició que s’ha repetit molt que és la de la sala recreativa, una sala que hi hagi bolera, karaoke, pub, cinema, per patinar, l’ajuntaríem amb local de caps de setmana, jo gairebé l’havia adjuntat amb els cinemes, què fem amb tot això?  Perquè això ho ha de fer un ajuntament?  Hi ha algun poble que un ajuntament munti tot això?  Eh que no.

senyor Prohias:  Cinemes, suposo que sabeu que hi ha cinema i teatre, que fan programació, no hi aneu?

senyora Aupí:  No sé senyor regidor que hi diu a tot això vostè, no sé si l’Ajuntament…

senyor Rocas:  No, jo crec que l’Ajuntament ha d’ajudar, però hi ha algun tipus d’equipament que no ha de fer l’Ajuntament sinó que ha de ser d’iniciativa privada i justament tot aquests complexes que vosaltres esteu parlant allà on hi ha diferents activitats per fer, doncs s’escau més que pugui ser un privat, l’Ajuntament què ha de fer, doncs facilitar, facilitar que aquests privats puguin venir aquí al municipi i realment muntar el seu negoci, el que passa és que ara en aquests moments és complicat, pel que fa al tema del cinema, en Gerard, ja ho ha comentat, nosaltres en el Teatre, doncs tenim una programació estable de cinema, en la qual ens sentim molt orgullosos, perquè realment any rera any, doncs cada vegada va venint més gent, tenim una programació per adult i també una programació infantil, i per nois i noies de la vostra edat, penso que aquest aspecte està bastant ben cobert aquí a Palafrugell, una altra cosa és demanar boleres, que això si que és més complicat, que ho pugui fer l’Ajuntament, perquè pensem que no li toca estrictament.

senyora Aupí:  Hi ha un altre que heu votat, que és de potenciar recursos que ja existeixen, com és els Ametllers o per exemple, també hi ha havia l’Agrupament Indica “del Cau”, que demanaven doncs de que aquests recursos que existeixen ja pels joves, sigui els Ametllers per fer-hi concerts per més joves o sigui a l’Agrupament Indica perquè el local estès en més bones condicions, o a les barraques que a la tarda hi hagués alguna actuació per 10, 12, 16 anys.

senyor Prohias:  I els castellers, geganters.

senyora Aupí:  Els castellers-geganters, castellers no en tenim en aquest poble, no en tenim

senyor Ramisa:  Em deixes contestar algunes.  De la festa Major i de Sant Jordi hi ha el racó, que el pacte que tenim amb el Racó és que tanquen quan obren les barraques, per tant a les set de la tarda ja hi ha activitats i dins de les activitats hi ha la cercavila amb els gegants, i hi ha la gimcana de la terra, que suposo que és una gimcana una mica animal però s’ho passen bé.

senyora Aupí:  Coneixeu la gimcana de la terra?  No?

senyor Ramisa:  Mireu-se el programa perquè hi és, és que algú demana una gimcana, però hi és, no sé si éreu vosaltres, però hi és, està tot pensat per ser un complement de tardes de les barraques, que es fan al pati del Baix Empordà, a tot el pati, es va fer per primera vegada l’any passat al pati del Baix Empordà, aquest any es tornarà a fer i que sapigueu que hi és, segurament que és millorable i segurament que no es fan moltes coses, però vosaltres si ho detecteu també em veniu a veure a Can Genís i encantats, agafem nota i intentem una mica anar fent les demandes que hi ha.  La casa dels Escoltes, a veure, va ser una reivindicació durant molts anys que els escoltes estaven primer al carrer Palamós i era una de lloguer i al final l’Ajuntament els hi va poder cedir, tenen cedida aquesta casa, si que no està en molt bones condicions, però l’acord era que els escoltes l’anirien arreglant i a canvi l’Ajuntament els hi feia la cessió, jo ara fa temps que no hi vaig, però en podríem parlar, però amb els escoltes sempre hi ha hagut molt bona relació, ara sembla que varen estar fent les inscripcions del casal aventura, hi ha les colònies Puig Pardines, que sempre les hem donat als Escoltes perquè les gestionin ells, sempre gestionen els gots de Festa Major, sempre intentem de fer activitats perquè ells també puguin guanyar uns diners que reverteix al mateix agrupament, o sigui que, jo crec que els grups que han passat èpoques diverses, però creiem que des de l’Ajuntament és una Associació que s’ha d’anar mantenint, perquè com tu ben bé deies, fomenta uns valors que difícilment els trobes en altres llocs.

consellera:  Jo també més que res per aquí donar-ho a conèixer, perquè hi ha molt poca gent que, jo crec que hi ha molt poca gent que ho coneix, i això que deien els del Vedruna, d’activitats el dissabtes i diumenge a la tarda per nosaltres, allà se’n fan el dissabtes, es fan excursions i acampades i està molt bé.

senyor Rocas:  Potser sense adonar-nos-en hem detectat que potser hi ha un problema de comunicació, de poder conèixer  realment les activitats que realment s’estan fent, potser un dels acords seria treballar una mica aquest aspecte de la difusió de les activitats i buscar maneres de millorar aquest aspectes.

senyora Aupí:  Ens demanen paraula des del públic.

Intervenció d’una persona del públic manifestant que potser tenim un problema de difusió i també un problema del què entenem per oci, perquè per oci segons quines activitats, potser no lliga res amb l’agrupament indica i fan activitats de dissabte tarda, un altre tipus d’activitats que no lliga amb certes activitats.

senyora Aupí:  No clar, per exemple el que no farien seria bolera i karaoke.

Persona del públic:  Exacte.

senyora Aupí:  Llavors està bé que tothom sàpiga què hi ha i escollin en cada moment el que li agrada.  Potser es podia haver detectat que caldria una petita publicació no sé quan que es publiqués o difongués tot el que es fa per aquestes edats de 10 a 16, hi ha alguna cosa, Jordi?

senyor Ramisa:  Però a veure tot està a nivell digital tot hi és, ben bé sigui per facebook, per la web, o sigui els escoltes tenen la web, teniu el facebook, les nostres pròpies webs, tot hi surt.

senyor Prohias:  La web de cultura, tot aquí, també deien que faltava unes aules d’art, nosaltres tenim una aula d’art que sortia al power point, que fa classes de tota mena i potser el problema és de comunicació.

senyor Rocas:  De tota mena i totes les edats.

senyor Prohias:  De totes les edats, ara també fan el casalet d’estiu, però durant tot l’hivern en fan.  També han demanat que potser calia, parlo d’això de la comunicació, que potser calia difondre una mica més les activitats de Festa Major, no?

senyor Aupí:  Demanen de Festa Major, més activitats per la seva edat, demanaven, llavors que hi hagués més publicitat de la Festa Major, i els Castellers que ja hem quedat que no n’hi havia i demanaven el pinxo-terra.

senyor Ramisa:  El pinxo-terra es va deixar de fer fa uns anys, tot i s’havia fet durant molts i molts anys, per un tema econòmic bàsicament,  llavors hi va haver una empresa privada que ho va començar a fer, el que passa és que després aquesta empresa es va desplaçar a Regencós, em sembla. Vàrem posar la pista de gel i llavors, és va dir, com que ja hi ha molta oferta doncs no incrementem més i per això es va deixar de fer, de fet era una activitat que va costar molts anys de tirar endavant i es va consolidar, però en aquests moments és cert que no es fa.

senyora  Aupí:  Llavors hi havia el tema de les bicicletes de lloguer que algú demanava, que això no sé si tocaria a l’Ajuntament, serien més empreses.

senyor Rocas:  Jo crec que seria un altre aspecte que seria més de que una empresa es pogués dedicar a aquest tema específicament.

senyor Ramisa:  a Can Genís hi ha un punt d’informació juvenil. Si veniu a demanar bicicletes de lloguer, us aconseguim les bicicletes de lloguer, en el punt d’informació us les aconseguim, us direm a on podeu anar-les a llogar, perquè a Llafranc es lloguen, perquè vosaltres podeu venir a fer qualsevol consulta i en allà si no us ho diem en aquell moment us ho diem en 24 hores.

senyora Aupí:  i llavors ara hi ha dues propostes, una era renovar parcs, i l’altre era espais buits, que poguéssim convertir en parcs, etc.. però això no tocaria tant aquí, sinó que seria més de serveis.

senyor Rocas:  Exacte, i això ja ho varem tocar a un altre Consell.  Jo el que faria si et sembla, ara ja un cop repassat doncs tots els diferents punts que han sortit, potser estaria bé votar i marcar unes certes prioritats en els temes.

senyor Ramisa:  Un moment, un moment, en el tema dels Ametllers, que hem sembla que ho hem comentat.  Els Ametllers el problema que hi ha i encara que no ho sembli, és que estan molt ocupats, el problema es que hi ha una agenda d’activitats als Ametllers que a vegades tenim problemes, perquè l’utilitza moltíssima gent, que aparentment passes per allà i sembla que no es faci res, però si entres veuràs que allà es fa Country, que allà hi ha els de la Professor, o els que fan dansa, o l’Espai Jove, hi ha moltes activitats, llavors si vosaltres ho demaneu amb temps, l’espai, com a centre, com escola, o com associació, no hi ha cap problema en deixar els Ametllers, que ho sapigueu que per això estan, i després comentàveu lo d’un espai jove, com a Can Genís que s’hi pogués venir, el problema està en que nosaltres no organitzem activitats per menors de 14 anys, aquest és el problema de Can Genís, llavors a partir de 14 anys hi ha moltíssimes activitats que tu pots anar allà i tu pots fer servir.

senyor Prohias:  Una altra cosa és això de l’art i punt, hem de posar hockey o patinatge, crec que l’espai de l’art i punt es refereix al casal, no? És l’espai on hi ha la seu de l’Associació l’art i punt.   Ho han dit per aquí, l’espai art i punt, deia de posar patinatge o hockey a l’espai art i punt, això jo crec que es refereix al casal no?

consellera:  No…

senyor Prohias:  L’art i punt és una associació que hi ha i es dedica a fer classes d’art, com l’aula d’art, que té la seu al Casal, a mi em fa l’efecte que el que us volien dir és que al Casal es pugui fer Country o patinatge, clar, el casal no és municipal, no és propietat del municipi, d’altra banda als pavellons que té esports, ara no hi ha ningú d’esports aquí, ja hi ha les activitats de patinatge.

senyor Rocas:  Jo voldria apuntar una cosa, perquè penso que també és important que reflexionem tots plegats, en Jordi Ramisa, ha comentat una cosa que penso que és important, que és que l’àrea de Joventut, comença a organitzar activitats a partir de 14 anys, hi ha Ajuntaments que tenen l’àrea d’Infància i Joventut, nosaltres aquí, a l’Ajuntament de Palafrugell tenim l’àrea de Joventut, però la part d’infància queda com diluïda, per tant, potser, i jo en aquí també potser, si us sembla podríem afegir un punt que fos d’alguna manera de que es tingués en compte de que en algun futur es pugui crear una àrea d’infància en la qual també es pugui treballar doncs, les vostres edats, que d’alguna manera queden en aquests moments una mica en terra de ningú.

senyora Aupí:  Això seria una cosa per votar-la?

senyor Rocas:  O no, seria per posar-ho en coneixement i que tots plegats en tinguéssiu coneixement o constància.  Per exemple.

senyora Aupí:  Traslladar-ho al govern municipal la reflexió, què us sembla? La reflexió de que els polítics parlin de si seria possible i bo de que existís una àrea d’infància, encara que no poder fos sola, no ho sabem, però que es tingués en compte una àrea d’infància.

senyor Ramisa:  No cal que sigui una àrea d’infància, vol dir que alguna àrea assumeixi…

senyor Rocas:  Exacta, exacta, a veure n’hi ha molts d’Ajuntaments que …si, pot ser Cultura i Infància, també pot ser Infància i Joventut, hi ha Educació i Joventut, etc..  Bé en tot cas és una reflexió que jo penso que també està bé que la fem, a vegades el nom no fa la cosa, però ajuda.

senyora Aupí:  Si que és important que es triï una, el que si que és clar és que vosaltres heu d’anar a mirar a l’espai, que accediu a internet i podeu anar a mirar a les seves pàgines i veureu que hi ha totes aquestes activitats que són per vosaltres i inclús a l’agenda municipal, si aneu a la pàgina web de l’Ajuntament hi ha l’agenda municipal,que cada setmana surten totes les activitats que es fan i també potser veureu alguna cosa que us interessi.  Jo no sé si val la pena apuntar res aquí ho passem més endavant, vosaltres veureu si és una cosa per votar, perquè és molt divers, perquè tampoc hi ha una cosa que pesi més que una altra, totes les que heu dit són importants.  Passem al següent punt.

2.-  Diu durant el període de vacances, feu ús de l’oferta d’oci de lleure municipal, tallers, casals.

senyora Aupí:  En heu parlat d’això a l’escola?  Si?  Doncs vinga passem que encara ens queden dos punts més.

conseller:  A la nostra classe hem pensat que hi ha casals que valen molts de diners com per exemple, hi ha un company meu que va a un casal de Puigpardines i li costa 260 €, i hi ha vegades que no ha pogut anar però…  Si.

senyora Aupí:  pel cost?

consellera:  A la nostra classe principalment el que coneixem més són els casals i diuen que ja que sobretot hi ha molts casals, però que també dins d’aquests casals hi hagin altres activitats més pel jovent, o sigui, per exemple el casal de multiesports, és fins a 8 anys.  Exacte.

senyora Aupí:  O sigui. Que el que demanaríeu és que hi haguéssim més tipus de casals, però ja per més grans, ja no per tant petits.  Diversitat de casals,  ja entenem que és amb la vostra edat, més grans, continuem.

conseller:  Majoritàriament a la meva classe, no es fan ús de les activitats escolars, només dos persones van a les colònies de Puigpardines i alguna persona que va al casal Il·lusions i les altres van a diversos casals.

senyora Aupí:  O sigui, que van a diversos casals, no hi ha un gruix important que vagi amb un sol casal, molt bé, però hi van als casals.

consellera:  A la nostra classe, hem calculat que més o menys un cinquanta per cent, fa ús dels casals i també un problema, el preu fa que hi hagi menys gent que hi vagi als casals.

conseller:  Que aquí a Palafrugell hi hagin casals de la nostra edat, de nens de dotze anys.

conseller:  Nosaltres igual que l’Eric, que hi hagin casals de la nostra edat.

consellera:  Nosaltres estem igual que ells.

senyora Aupí:  En què, en el cost o amb els casals per la vostra edat.

consellera:  No, en els casals de la nostra edat.

consellera:  Sóc la Marina Cruz del Col·legi Sant Jordi, nosaltres al casal d’art de Can Genís i per majoria també una gran quantitat de nens i nenes de la nostra classe van al casal del teatre i al del cinema del Teatre.  Si.

senyora Aupí:  O sigui, la majoria van a casals?

conseller:  Nosaltres trobem que en el tema de casals, s’hauria de fer més varietats de casals, per tots els gustos, per totes les edats, no només pensant, nosaltres volem de dotze anys, doncs es fan de dotze anys, no, fer casals fins i tot per la gent gran si s’organitzen en un lloc i es facin diverses activitats.

consellera:  A la nostra classe també pensem igual que en Pau.

conseller:  Nosaltres també.

conseller:  A la meva classe, gairebé la majoria d’alumnes anem a casal, ens agraden molt i no trobem res a faltar.

conseller:  A la nostra classe han dit que molts dels casals, són per nens massa petits, que haurien d’haver més per la nostra edat, perquè molts es queden a casa i no fan casals.

conseller:  A la nostra classe hem parlat del preu, perquè hi ha algunes colònies que són molt cares i per això la gent no s’anima a anar-hi.

consellera:  A la nostra classe, la majoria de la classe va a casal, però els nens i nenes que no hi van és pel cost.

conseller:  La majoria si que hi van a casals, però ho farien servir més si fos més econòmic.

senyora Aupí:  Molt bé, la conclusió, molt fàcil em penso, és que la majoria, una bona part dels nois i noies que esteu aquí, aneu als casals, o dels que esteu aquí, dels que representeu les classes. Hi ha dos blocs que us preocupen, un és el cost, potser no tant dels casals com semblava en un inici sinó més de les colònies perquè Puigpardines, són colònies i no casals i varis heu parlat de Puigpardines, potser sí també dels casals i que hi hauria d’haver-hi diversitat de casals pensant en diferents temes, però sobretot més per les vostres edats.

conseller:  Això que dèiem de casal per les nostres edats, el vedruna fem un casal fins a 12 anys.

senyora Aupí:  Val, però hi ha gent, hi ha nois i noies que no van al Vedruna que també ho han dit i per tant en teneiu un.

conseller:  És per tothom, és per totes les escoles.

senyora Aupí:  Molt bé, doncs mira ja n’hi ha un.  Llavors la reivindicació que hi hauria majoritària és que hi hagués casals pensant en les vostres edats, si.  Voteu això, si us sembla, verd, els que penseu que els casals que hi ha no… vermell, si és que no acaben de ser exacte com per la vostra edat, verd,  no…

senyor Ramisa:  Es que n’hi ha molts de casals de més de 12 anys, ara estava buscant i n’hi ha molts, si voleu votar però potser hi ha un problema de comunicació.  Jo estava mirant ara i hi ha el taller de creació audiovisual, que és de 12 a 15 anys, colònies de música, que són de 8 a 14 anys, tallers artístics de l’aula d’art, que són de 3 a 15 anys, Indika Aventura que és d’11 a 16 anys, o sigui n’hi ha més, els haig d’anar buscant, però la sortida,  el casal total de teatre, de cine i música,  també hi poden anar fins a 15 anys, o sigui que potser és un problema que no es coneix, però n’hi ha molts, si havíeu de votar de demanar-ne més encara, però des de ja fa forces anys s’està procurant estabilitzar els casal infantils, que són fins a 12 anys, i promocionar sobretot els que són de més 12 anys i per això cada vegada n’hi ha més.

senyora Aupí:  Fem una proposta a veure què us sembla, us mireu tots aquests programes que hi ha de casals i al setembre quan ens tornem a trobar, en tornem a parlar una mica a veure què us sembla a veure si aquests casals han reunit les vostres condicions que parlaveu, ara no en podem parlar perquè no n’hi haurà cap altre de Consell dels Infants, però com que ara tampoc s’organitzaria cap casal de cares a l’estiu, perquè ja estan tots organitzats, us mireu bé la informació, us mireu bé la publicitat i us els estudieu i a veure què us han semblat aquests casals que no existeixen, d’acord.

senyor Rocas:  Podeu veure la web, cangenis.cat, surten totes.

senyora Aupí:  Us enviarem si voleu a les escoles un correu amb l’adreça d’allà a on trobareu la informació o si cal fins i tot us farem arribar còpia dels fulletons aquests.  A baix n’hi ha.  Doncs al setembre en tornarem a parlar, què us sembla?  Doncs continuem.

senyor Rocas:  En tot cas sembla que es torna a produir un problema de difusió de les activitats.

senyora Aupí:  Bé hem de buscar el sistema.  L’altre diu: què us agrada més de la programació de la Festa Major, anem a començar per una altra banda, vinga comencem per tu.

conseller:  No sé, trobo que hi ha moltes activitats que fer a la Festa Major, per totes les edats, des de concerts, fins a activitats pels més petits, però si que es podria arribar una mica més enllà i fer coses típiques d’aquí, o sigui, per exemple, els gegants, treure’ls a la Plaça, fer una actuació i fer Castellers.

senyora Aupí:  Això seria una proposta.  Perquè diu, què us agrada més de la programació, o sigui de les coses que es fan i l’altra diu, penseu que la Festa Major de Palafrugell és diferent de les de les poblacions veïnes?

senyor Rocas:  Podríem unir-les.

senyora Aupí:  Jo penso que es podrien unir aquestes dues, és a dir què us agrada i què trobeu especial i què la fa millor o pitjor.  Què és el que us sembla que destaca perquè és de Palafrugell.  Continuem.

conseller:    Crec que aquí a Palafrugell, les Festes de Primavera és com si fossin la Festa Major d’un altre poble, així que hem d’esperar una mica i en comptes de fer les activitats a la Festa Major, les Festes de Primavera ja en tenim moltes.

senyora Aupí:  O sigui les Festes de Primavera són com la Festa Major del poble també.

conseller:  Si.

senyora Aupí:  I aquestes si que es diferencien respecte a les de les poblacions veïnes no? Que no la tenen?  Molt bé.

conseller:  Jo no puc dir res, perquè normalment a la Festa Major, me’n vaig de viatge, o vaig a casa d’uns amics i no estic aquí.

senyora Aupí:  I a la classe?

conseller:  No han dit res els de la meva classe.

senyora Aupí:  Molt bé, continuem.

conseller:  A la nostra classe també han pensat com a la classe del Vedruna, que les Festes de Primavera són una mica més grans en comparació a la Festa Major i que podrien intentar unir-se.

senyora Aupí:  Què vol dir unir-se?

conseller:  En comptes de fer, perquè tampoc hi ha molta diferència entre la Festa Major i les Festes de Primavera, doncs que podrien fer en comptes de Festes de Primavera i Festa Major, fer directament fer festa sencera.

senyor Ramisa:  ho preferiu així?

consellers:  No, no.

senyor Rocas:  Continuem, ja el votarem.

conseller:  A la nostra classe hem pensat com a la classe d’en Quim, que les Festes de Primavera, són com les Festes Majors, però també hem valorat la Festa Major, i trobem que ens fa diferents que els altres pobles les Festes de Primavera, perquè tenim les carrosses i per això són diferents.

consellera:  A la nostra classe hem valorat les dels altres pobles i la de Palamós, per exemple, té més atraccions i està al costat del mar, la de Platja d’Aro és més gran que la de Palafrugell, les fires estan més centrades i en canvi a Palamós són a tot el passeig.

conseller:  La fira ens agradaria més si hi haguessin atraccions diferents, i una altra cosa és que les cadires del dia de les carrosses, valen 3 euros i són molt cares i hem decidit que podrien ser d’1’5 euro.

senyor Rocas:  No hi ha coses que …

consellera:  A la nostra classe hem valorat que a altres pobles es poden fer els castellers i els agradaria que hi haguessin a Palafrugell.

senyora Aupí:  que hi haguessin castellers?  Continuem.

conseller:  A la nostra classe també hem valorat a la Festa Major de Palafrugell respecte als altres pobles, i hem vist que no hi ha tantes atraccions, però si que hi ha com més diversitat en l’aspecte cultural, o sigui, amb sardanes, castells i etc..

conseller:  A les nostres classes ens agrada la fira i sobretot les barraques.

senyora Aupí:  Molt bé, continuem.

conseller:  El que més agrada a la meva classe, és la fira i després barraques i tallers.

conseller:  A la meva classe, també com ha dit la consellera de l’escola Carrilet, també ens agrada la fira i també les barraques.

conseller:  A la nostra classe no tenim res a dir perquè tot està bé.

conseller:  A la nostra classe hem pensat també que la nostra festa és única, perquè tenim les de Primavera i les de la Festa Major i creiem que és com si fossin una mateixa i ens fa especial i és com si fossin dos Festes Majors.

conselleres:  Nosaltres dues pensem el mateix que l’Eric que tot està bé.

consellera:  Sóc la Marina, consellera de l’escola Sant Jordi, nosaltres creiem que tot i que es fan diverses activitats, perquè ho hem estat consultant aquests dies, que no es difon bé, si hi ha punts d’informació nosaltres els trobem a faltar, perquè no les tenim a l’abast i no coneixem bé totes les activitats que es realitzen  i amb el tema de la Festa Major, que crec que totes les tradicions del poble que s’han anant deixat enrere que haurien de tornar a aparèixer, perquè nosaltres hem pensat amb l’actuació dels gegants, i tot això, potenciar més l’actuació de figures del poble, tradicions i festes i continuar-ho celebrant.

senyora Aupí:  Aquí queda bastant clara la vostra opinió, entenc jo, esteu molt d’acord amb les Festes de Primavera, que són com un altra festa diferent de la Festa Major, sortia la possibilitat de si unir-se, però sembla que no és majoria la gent que voldria que s’unís, sinó que és millor tenir-ne dues, les Festes de Primavera a més a més diferencien de les poblacions veïnes, ens fan diferents.  Llavors l’altra cosa que parlàveu eren les atraccions que a Palamós n’hi ha més, però a Palafrugell estan més juntes, més concentrades i d’altra banda a Palafrugell hi ha més diversitat cultural, d’actuacions, d’activitats.  La petició de que hi hagués castellers a Palafrugell.

senyor Prohias:  Ja hi són.

senyora Aupí:  No, jo he entès de gent que els fes, d’actuació no.

senyor Prohias:  D’actuació n’hi ha cada any, des del 2009.

senyora Aupí:  Llavors, a la majoria els hi agrada la fira i les barraques i llavors hi havia la tradició de recuperar tradicions, ha sortit bastant i m’he fixat amb la paraula gegants abans i ara, i la petició de que les cadires fossin més barates, que no està malament com a petició.

senyor Rocas:  No sé Jordi si pots explicar el tema dels gegants.

senyor Ramisa:  Si a veure els gegants varen ser un projecte conjunt entre Cultura i Joventut, des de fa molts i molts anys, amb en Gerard, varem fer fins i tot una enquesta per veure els noms de com s’haurien de dir els gegants, va ser tot un procés.

senyor Prohias:  Potser dinou o vint anys.

senyor Ramisa:  Es va engegar i hi havia una colla gegantera, una colla de grallers que encara de tant en tant encara surten, que era el més difícil aconseguir grallers i això es va aconseguir a partir del Torres Jonama i bé, però geganters, sempre ha costat molt trobar-los, llavors mira ara no podeu fer de geganters vosaltres, perquè encara sou molt baixets, però us animo perquè quan feu l’alçada suficient us apunteu a geganters, perquè els que ens falta és gent voluntària que vulgui fer de geganters, perquè gent que us ensenyi n’hi ha, però que estigui en disponibilitat sempre per sortir amb els gegants no en tenim, però bé ja us dic, és un projecte que..

senyor Prohias:  A la Festa Major surten..

senyor Ramisa:  és un projecte que ja us dic, surten, si, si, surten, perquè queden quatre persones que practiquen esports, i queden de treure’ls un dia l’any, i a més a més estan a la biblioteca perquè creiem que s’han de veure i gaudir una mica. Algunes vegades estaven al pis de dalt de Can Genís o al Teatre, però varem dir que ho poséssim en un lloc que tots ho poguéssim veure i gaudir-ho, i sé que els nens venen i van a veure’l i està bé. Però no tenim voluntaris que vulguin fer una associació de geganters i de tant en tant hem fet alguna campanya de dir, vols formar part del grup de geganters, ara els últims anys ens hem dedicat més al tema de la batucada, dels patitis, de tambor però potser si que hauríem de retornar al tema dels geganters i a veure si trobem voluntaris,  això ha de ser gent ja una mica forta, gent una mica…

senyora Aupí:  A partir de quina edat?

senyor Ramisa:  No, no, l’edat és igual, és un tema d’alçada, perquè els gegants es porten al cap, o sigui el suport, el pes es porta al cap, per tant si no arribes al suport no ho pots portar.

senyor Rocas:  Però has de ser prou valent, perquè ja sabeu que els gegants ballen, per tant, d’alguna manera, no és només portar-los, també fer-los ballar, sabeu com es diuen els gegants de Palafrugell, a veure.

consellera:  Pitu i Lluna.

senyor Rocas:  Molt bé, doncs ja veieu, surten un dia puntualment per la Festa Major, però no surten habitualment, perquè el problema és que no tenim colla gegantera.

senyora Ramisa:  Cap grossos també han sortit alguna vegada, també estan a disposició, però clar  és l’onze de setembre.

senyor Rocas:  L’onze de setembre també és veritat i actuacions de castellers, també en fan.  Per cert sabeu quin dia és la Festa Major de Palafrugell?  és el 20 de juliol i també heu de pensar que nosaltres tenim la sort, com heu comentat de que tenim dues festes, tenim les Festes de Primavera i la Festa Major. La Festa Major, és la festa tradicional de sempre, el que passa és que nosaltres, ja sabeu que som un municipi turístic, i el mes de juliol estem més atrafegats treballant en els hotels i restaurants que potser per festes. Sabeu també com varen néixer les Festes de Primavera, perquè potser us penseu que les Festes de Primavera existeixen des de sempre i no és veritat, algú em sap dir .. :  Quan fa, aquest any quin número d’edició són les festes?

conseller:  No ho ser ben bé, però pel que sé és que quan Franco ens governava va prohibir el Carnaval a tot Catalunya i nosaltres, que a Palafrugell ens agradava molt això del carnaval, varen dir que no ens treurien el carnaval i ens vàrem inventar unes Festes de Primavera que no eren ben bé el carnaval, a nosaltres ens han prohibit carnaval no Festes de Primavera, no era el mateix però amb aquest nom.

senyor Rocas:  Doncs molt ben explicat, Pau. Molt ben explicat, perquè va anar així, fa cinquanta-dos anys, aquest any és la 52^ena edició de les Festes de Primavera.  Però abans que existissin les Festes de Primavera, ja hi havia la Festa Major i per tant, és la festa tradicional del poble, com tota població té la seva festa i l’hem de mantenir i potenciar.  Molt bé, no sé si hem de .. no votarem res avui?

senyora Aupí:  És que hi ha molt de consens.

senyor Ramisa:  El preu de les cadires, perdoneu, no té res a veure amb l’Ajuntament, això és el Grup de Festes de Primavera que estirant-se unes activitats amb aquests diners i són ells que posen el preu, Xevi si vols comentar alguna cosa. No és que vulguin guanyar diners perquè si.

senyor Rocas:  No, no les Festes de Primavera d’alguna manera l’Ajuntament hi participa, doncs d’una manera important subvencionant els diferents premis del Carrousel i ajudant també al grup de festes a organitzar les festes,  però d’alguna manera hi ha unes despeses molt importants i una manera de tenir algun ingrés és justament amb la venda de cadires del Carrousel.

conseller:  Jo tinc una cosa a dir, que te la pots portar de casa.

senyor Rocas:  També, també és una possibilitat, no sé si aquesta noia vol dir alguna cosa? No.

senyora Aupí:  No sé si la única cosa que potser encara no ha sortit que es podia votar és això si es vol demanar que existeixi la paraula infància, o la vessant d’infància en alguna àrea.

senyor Rocas:  Què us semblaria, ho posem a votació?  Ja veig que us agrada això de votar.  Per tant, la pregunta.

senyora Aupí:  La pregunta seria, voleu demanar als regidors de l’Ajuntament de Palafrugell, la possibilitat que algunes de les àrees que existeixin incorpori la paraula infància, la paraula vol dir la feina, infància en el que és el conjunt de les àrees de Palafrugell, si o no, si verd, no vermell i groc abstenció.  Doncs votem, amunt, verd, vermell i groc, doncs tenim, allà n’hi ha tres, només en vull una, setze de que sí, i tres, ara només en veig una, a veure, dues, ara ha canviat, disset que sí i dues abstencions, per tant regidor haurà de traspassar a la resta de regidors.

senyor Rocas:  Bé així ho farem com cada Consell dels Infants, com cada decisió que heu pres nosaltres ens comprometem a portar-ho a la resta de regidors de l’equip de govern i tenir-ho en compte, de tota manera en aquest mandat municipal serà molt difícil, això podria ser un tema que es podria tenir en compte per la propera legislatura, sabeu que les eleccions municipals són d’aquí un any, per tant tampoc deixaríem massa marge per plantejar-ho d’acord?

Si us sembla ja estaríem, deixeu-me m’he preparat un discurs molt llarg, però penso que ho farem curt perquè ja comencem a està cansats. Amb el Consell d’avui acabem ja els Consells dels Infants d’aquest curs 2013-2014, és el segon any que fem el Consell dels Infants, que alguns de vosaltres ja vareu començar l’any passat, per tant ja sou veterans, quan fèieu cinquè i avui, serà el vostre darrer Consell, l’any vinent, el curs vinent, és fa només a cinquè i sisè, bé el nostre desig com Àrea d’Educació és que s’ha acomplert els objectius que ens vàrem plantejar en aquest projecte i que vosaltres nois i noies, doncs hagueu pogut exercir com a ciutadans que sou de Palafrugell, el vostre dret a reflexionar, a expressar les vostres idees, les vostres opinions, a debatre com voleu que sigui el Palafrugell actual i el Palafrugell del futur, també us vull recordar que en aquest sentit algunes de les propostes que heu fet doncs les hem recollit, us en recordeu aquesta campanya en contra dels excrements de gossos, doncs d’alguna manera va sortir a partir de les vostres reclamacions, aquesta campanya s’ha dit donem un cop de mà.  Bé, per nosaltres com Ajuntament, la valoració que fem no pot ser més que molt i molt positiva, una veritable lliçó de ciutadania i també, moltes vegades, i moltes, moltes, molt sovint, de sentit comú.  Com exemple, més evident d’això doncs si voleu us faig quatre pinzellades dels diferents Consells que hem fet aquests anys i els acords que heu pres:

La primera sessió, la vàrem fer el 14 d’octubre de 2013, us vàrem donar la benvinguda, us vàrem explicar una mica el funcionament del consell i em sembla que tots vosaltres l’heu assimilat molt bé i en feu molt bon ús, doncs vàrem treballar si ho recordeu el tema dels pressupostos municipals que vosaltres havíeu treballat prèviament a classe.  Entre altres acords, penso que és important també de destacar-ho perquè tots ho recordem i és una mostra també del sentit comú del que vosaltres expresseu en aquí, els acords varen ser per ordre de prioritat que l’Ajuntament hauria de destinar més recursos a educació i formació, a serveis socials i també a promoció de l’ocupació.

El segon consell es va fer el 20 de gener de 2013, i es va tractar del medi ambient, que era un tema, els que sou veterans, era un tema pendent del curs passat, de com tenir-ne cura i també les propostes per millorar-lo.  Els acords que vareu prendre eren reduir i reciclar més i millor, tenir més cura de l’entorn, anar més a peu i amb bicicleta i reduir la generació de runes i control dels abocaments incontrolats.  Tots aquests acords també varen ser traslladats a l’àrea de Medi Ambient.

conseller:  I espais verds?

senyor Rocas:  També hi era, si exacte.

El 31 de març es realitzà el tercer Consell, on el tema tractat fou l’esport, us en recordeu també, també es varen explicar els diferents equipaments i recursos i vàreu valorar la possibilitat d’establir-ne d’altres que al vostre criteri vàreu creure pertinents, com a principals acords vàreu considerar la possibilitat d’augmentar les beques, per fomentar l’esport de base, ampliar els espais públics amb mobiliari esportiu i també fomentar l’educació en la pràctica d’esports mixtos.  I també en aquest Consell doncs es varen proposar els diferents temes a tractar com el d’avui, oci, cultura i festes i els que celebraran a partir del curs vinent, serà el curs vinent sobre l’educació i el tercer sobre ciutadania.

Bé, acabo només resta expressar el nostre agraïment a l’Ajuntament, de tot l’Ajuntament a tots vosaltres, consellers i conselleres, i molt especialment als que marxeu, moltes gràcies pel vostre interès i també per la vostra participació i esperem que aquesta experiència us hagi servit per ser millor ciutadans i millors persones, per tant doncs ho deixaríem aquí, moltes gràcies i bé, fins el curs vinent els que torneu, no sé si hi ha algú del públic que vulgui dir algunes paraules? No, doncs donaríem per tancat el darrer Consell dels Infants d’aquest any, gràcies.