Acta 1 d’octubre de 2014

 ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

 Tema: Pressupostos Municipals 2015

ASSISTENTS:

President:

Sr.   XAVIER ROCAS GUTIERREZ

Consellers:

 

Carla Xià Ramon 5èA Torres Jonama
Gemma Rocha 5èB Torres Jonama
Nil Barrera 6èA Torres Jonama
Adrià Solés 6èA Torres Jonama
Clara Sayols Martínez 5èA Vedruna
Aina Rosés Ángeles 5èB Vedruna
Patricia Vilahur Caballo 6èA Vedruna
Àlex Magrí Avinyó 6èB Vedruna
Jan Díaz Padrosa Sant Jordi
Maria Safont Ferrer Sant Jordi
Àlex García-Conde López 5èA Barceló i Matas
Joan Garbera González 5èB Barceló i Matas
Patrisia Ionela Cismaru 6èA Barceló i Matas
Marc Marí Albertí 6èB Barceló i Matas
Rayane Al Hamdaoui 5èA Carrilet
Jordina Gussinyer Casas 5èB Carrilet
Marc Weise Domínguez 6èA Carrilet
Oriol Pagès Soler 6èB Carrilet
Aleix Solà Meya Pi Verd
Raul Moreno Falqués Pi Verd

 Àrea d’Educació:

Sra.  NURIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BARBARA ROMERO RAMÍREZ

Convidats:

Sra.  IANIRE MOLERO, Representant d’UNICEF i de les Ciutats Amigues de la Infància

Interventor:

Sr.   GUSTAU TÀPIAS SOLÀ

Secretari:

Sr.  MARIÀ VILARNAU MASSA

A la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 1 d’octubre de 2014, a les 17.30 de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

1.-  BENVINGUDA DEL REGIDOR D’EDUCACIÓ I DE LA  PERSONA REPRESENTANT DE CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA.-

Intervé el senyor Rocas, manifestant que comença el curs acadèmic 2014-2015. En primer lloc voldria excusar l’absència de l’Alcalde perquè ja us explicaré que és ell qui presideix el Consell dels Infants, però no sé si sabeu que a més de ser Alcalde de Palafrugell és Diputat al Parlament de Catalunya i aquests dies al Parlament de Catalunya té molta feina per la consulta i avui és a Barcelona. M’ha demanat que us transmeti que li sap greu no haver pogut assistir al Consell. Dit això, em presento, em dic Xavier Rocas i sóc el regidor d’Educació i Cultura de l’Ajuntament, seré, en l’absència de l’Alcalde, el President del Consell dels Infants i quan hi hagi l’Alcalde el presidirà ell.

També voldria agrair l’assistència en aquest Consell dels Infants a la senyora Ianire Molero, que ve en representació d’UNICEF Espanya, per conèixer com funciona el nostre Consell dels Infants. Enguany el nostre municipi participa en el certamen per tal d’obtenir un segell molt important que és el segell de reconeixement de Ciutat Amiga de la Infància. Un reconeixement que atorga justament Unicef i que té molt en compte, aquest tipus de Consell, que pretén que a partir de la vostra participació, implicar-vos  directament amb la millora de la nostra població.  Després del Consell la Ianire ens explicarà amb detall en què consisteix aquest programa i us passarà un qüestionari que haureu d’omplir.  En tot cas, i aprofitant la seva assistència m’agradaria recordar que Palafrugell des de fa molts anys ha anat dissenyant un projecte de ciutat, de poble, tenint molt en compte a vosaltres els infants i els joves del municipi, fruit del qual ha seguit un conjunt de polítiques públiques que justament intenten reforçar el vostre protagonisme dins del municipi. S’ha incidit en àmbits tant diversos com la família, l’escola, la salut, el joc, el lleure i també posant èmfasi en aquests moments que sabeu de forta crisi social i econòmica, en l’atenció d’aquests infants i joves que estan patint situacions de més vulnerabilitat i risc d’exclusió.

Una prioritat, que és el ferm convenciment que invertir en la infància significa també invertir en el futur de Palafrugell i perquè el vostre benestar social, material i també emocional és essencial pel progrés del nostre poble, perquè vosaltres avui sou nens, però d’aquí a uns anys sereu els adults i és en aquest sentit que tenir el segell de Ciutat Amiga de la Infància suposaria per nosaltres el reconeixement de la bona feina que s’ha vingut fent des de fa molts anys, que s’ha vingut fent, que es fa i que pretenem fer al nostre municipi envers vosaltres, envers la infància i la joventut.

Bé, molt ràpidament pels que ja vareu ser consellers i conselleres l’any passat ja més o menys esteu situats, però hi ha un seguit de consellers i conselleres que l’any passat no ho éreu i per tant, penso que estaria bé que us expliqués una mica on esteu. Mireu, aquest espai és la sala de Plens de l’Ajuntament, és el lloc on un cop al mes ens reunim tots els regidors i regidores per prendre les decisions que afecten a la governabilitat i a tots els projectes que es realitzen al poble.  Molt ràpidament també, veieu que hi ha un seguit de fotografies en aquesta sala, aquestes fotografies que envolten el lloc dels regidors, sabeu o coneixeu alguns d’aquests?  Sí? Per exemple aquell últim que hi ha?

consellers:  Sí ,(en resposta a la pregunta formulada) l’Artur Mas.

senyor Rocas:  Efectivament és l’ Artur Mas. Totes aquestes fotografies són de presidents de la Generalitat de Catalunya i tot aquell grup de fotografies que estan a l’altra banda, allà on hi ha asseguts els vostres pares, mares i avis, són d’antics alcaldes de Palafrugell. En falta algun dels més antics perquè no hem pogut trobar la fotografia, però majoritàriament la immensa majoria hi són. Penseu que l’alcalde actual no hi és, ja que la fotografia es penja un cop deixen de ser alcaldes.

Bé, també a part d’ubicar-vos en aquest lloc, m’agradaria explicar-vos que aquestes cadires on  seieu, és el lloc on normalment seuen els regidors i regidores de l’Ajuntament. En aquest moment el govern de l’Ajuntament és una coalició formada pel partit Socialista i Convergència i Unió, en total els regidors de l’equip de govern som onze i deu, l’oposició. L’equip de govern seiem aquí davant, som els que presidim la sala i als laterals hi ha l’oposició. En aquestes quatre cadires d’aquí, hi ha Esquerra Republicana, en aquesta banda d’aquí hi ha un grup que es diu l’Entesa, el Partit Popular i Plataforma per Catalunya, en aquests d’aquí davant el partit Socialista i Convergència i Unió, l’Alcalde s’asseu aquí, en aquesta cadira allà on jo estic assegut ara.

Bé també m’agradaria, abans de començar el Consell dels Infants, explicar-vos el funcionament. Presentar-vos els funcionaris que hi ha a l’acta, en aquella taula que veieu a la meva esquerra, doncs hi ha els dos funcionaris més grans de l’Ajuntament, el secretari del municipi, en Marià i l’interventor, també del municipi, en Gustau, no sé si voleu explicar molt breument quina és la vostra funció, perquè sàpiguen què feu.

Secretari:  Intentarem fer-ho així. Bona tarda a tots. Sóc en Marià, sóc el secretari de l’Ajuntament. Les funcions que he de fer és assessorar l’equip de govern i la resta de regidors de l’Ajuntament en relació als temes jurídics, als temes relacionats amb les lleis, les normes, amb les coses que es poden fer i les que no es poden fer i les que es poden fer d’una manera legal i una mica doncs portar la gestió del que són el Plens, les Juntes de Govern i les Resolucions o actes que fa l’Alcalde.

Aleshores, sempre que es fa una acta d’un Ple, qui fa l’acta sóc jo i intentem recollir tots els acords que s’han adoptat i també les intervencions que s’han fet per part dels regidors.

En aquest cas vosaltres que sou els consellers, farem una acta, de fet ja veureu que ara el primer punt de l’ordre del dia és aprovar l’acta de la sessió anterior, amb la qual consten els consellers que heu assistit, l’hora que es va fer, els acords que es varen fer en aquest Consell dels Infants i les intervencions que hi ha hagut de cadascun de vosaltres.

Aquí veieu que hi ha molta informàtica, el que fem és que ho gravem tot en aquest ordinador, i aleshores un cop ho hem gravat hi ha una persona que es dedica a transcriure tot el que vosaltres dieu en paper, perquè quedi tot plasmat.

Interventor:  Molt bé, bona tarda, sóc en Gustau Tàpias, sóc l’interventor de l’Ajuntament i la meva funció és també l’assessorament i el control econòmic de l’Ajuntament.

De l’Ajuntament, ja sabeu que la seva funció és prestar un servei al ciutadà. Per prestar aquests serveis és fonamental tenir els ingressos necessaris que bàsicament s’obtenen dels impostos i de les taxes que paguen els ciutadans de Palafrugell, és un diner que no és de l’Ajuntament, és del ciutadà i per tant aquest diner ha d’estar controlat com es gasta, que es gasti en allò que s’ha aprovat en aquest plenari, pels representants del municipi i després retre comptes de com s’ha fet i d’aquests comptes que vagin a altres administracions que ens han de controlar.  Per mi és molt important aquesta tasca i aquesta és la meva missió.

Senyor Rocas:  Bé, és l’home de la caixa, dels cèntims.  Bé també tenim aquí presents la cap de l’Àrea d’Educació la Núria Aupí, i la tècnica de l’Àrea d’Educació, la Bàrbara i també com que avui parlem dels pressupostos municipals, la Sílvia i la Lídia de l’Àrea de Participació Ciutadana.

Molt bé, abans d’explicar-vos com funciona i ja que ens hem presentat nosaltres, estaria bé que us presentéssiu vosaltres, per tant si us sembla, ens presentaríem.

consellera:  Jo sóc la Carla, vaig a 5è A de l’Escola Torres Jonama.

consellera:  Sóc la Gemma, vaig a 5è B de l’Escola Torres Jonama.

conseller:  Em dic Nil, de 6è A i vinc de l’Escola Torres Jonama.

conseller:  Em dic Adrià, de 6è B, de l’Escola Torres Jonama.

conseller:  Em dic Jan, i vaig a 5è, de l’Escola Sant Jordi.

conseller:  Em dic Jordi, vaig a 6è, de l’Escola Sant Jordi.

conseller:  Em dic Àlex, vaig a 5è, del Pi Verd.

conseller:  Em dic Raúl, vaig a 6è, de l’Escola Pi Verd.

consellera:  Em dic Patrísia, vaig a 6è A, de l’Escola Barceló i Matas

consellera:  Jo sóc la Janine, vaig a 6è B, de l’Escola Barceló i Matas

conseller:  Em dic Àlex, vaig a 5è A, a l’escola Barceló i Matas.

conseller:  Em dic Joan, vaig a 5è B, a l’escola Barceló i Matas.

consellera:  Em dic Patrícia, vaig a 5è A, sóc de l’Escola Vedruna de Palafrugell.

conseller:  Em dic Àlex, vaig a 6è B, vaig a l’Escola Vedruna de Palafrugell.

consellera:  Em dic Aïna, vaig a 5è B, sóc de l’Escola Vedruna de Palafrugell.

consellera:  Em dic Clara, vaig a 5è A, sóc de l’Escola Vedruna de Palafrugell.

conseller:  Em dic Oriol, vaig a 6è B a l’escola Carrilet.

conseller:  Em dic Oriol, vaig a 6è A i vaig a l’escola Carrilet.

consellera:  Em dic Jordina, vaig a 5è B i vaig a l’escola Carrilet.

consellera:  Em dic Rayane, vaig a 5èA i estic a l’escola Carrilet.

Senyor Rocas: Molt bé, doncs començaríem ara ràpidament, perquè la sessió serà una mica llarga. Explicar-vos què és el Consell dels Infants, qui el forma i com funciona, i també per a què serveix.

Segur que als veterans els servirà per refrescar la memòria però pels nous, penso que és absolutament necessari que ho conegueu.  Dir-vos en primer lloc, que és un projecte que nosaltres com Ajuntament i com Àrea d’Educació ens fa molta il·lusió, ja portem dos anys duent-lo a terme i la veritat és que els resultats que nosaltres n’ hem tret són molt i molt positius i esperem que vosaltres també d’aquesta experiència en tragueu un resultat que us sigui fàcil.

Es tracta d’un projecte bàsicament de participació infantil a través del qual vosaltres, els nens i les nenes del municipi, col·laboreu o podeu col·laborar activament amb la construcció, desenvolupament i millora del nostre poble, un espai on podeu exercir com a ciutadans que sou, perquè nosaltres pensem que també els nens i les nenes de Palafrugell sou ciutadans i per tant, teniu opinió, i podeu aquí exercir el vostre dret a reflexionar, a expressar la vostra opinió, a debatre, a prendre decisions i d’aquesta manera també elevar, perquè això ha de tenir una sortida, poder elevar les vostres decisions al Ple municipal, perquè de les vostres propostes surti com us agradaria que fos el municipi, tot oferint coses per millorar-lo; això seria el gran objectiu.

En primer lloc seria crear una estructura vàlida, el Consell dels Infants, perquè pogueu participar, comunicar-vos entre vosaltres i elevar propostes, perquè nosaltres, els grans, les coneguem i poguem d’alguna manera implementar-les al poble. El Consell dels Infants també serveix per fonamentar entre vosaltres la idea de treball col·lectiu en favor del bé comú, en favor del bé del nostre poble, desenvolupar i treballar la democràcia, la democràcia participativa, que entengueu quin és el funcionament democràtic bàsic, quins són els mecanismes de la democràcia i aconseguir que les persones adultes, nosaltres, reconeguem també els vostres drets, valorem la vostra opinió i la tinguem en consideració.

Qui el forma el Consell dels Infants? vosaltres, palafrugellencs i palafrugellenques d’entre 10 i 12 anys, un alumne per cada aula de cicle superior de primària, cinquè i sisè en representació de totes les escoles del municipi, en total 20 alumnes, més l’Alcalde, el qual sempre presidirà el Consell o en el cas de la seva absència com avui, doncs el regidor en qui delegui.

Com funciona?  La regla bàsica és que tots heu de poder participar, tots, i per tant, les regulacions seran justament per assegurar que participeu.

En primer lloc serien quatre. La primera, la periodicitat de les sessions. Suposo que els vostres professors i professores ja us ho han explicat. Seran cada dos mesos, més o menys, cada dos mesos tindrem una sessió del Consell del Infants.  Després també el Consell dels Infants es desenvolupa aquí a l’edifici de l’Ajuntament i en aquesta sala, a la sala de Plens de l’Ajuntament.  Els acords, s’adoptaran mitjançant votació, i en cas d’empat, com que sou vint, podria donar-se la casualitat d’empat, decidirà el vot de l’Alcalde, que té el vot de qualitat, no sé si us fixeu però jo tinc una cartolina diferent a totes les vostres, aquesta cartolina blava que és la meva, la de l’Alcalde de fet, aquesta serà la que en cas d’empat, decidirà cap a un costat o cap a l’altre, però això només en cas d’empat.  Vosaltres en canvi teniu unes altres cartolines, com si fos un semàfor, una vermella, una verda i una taronja.  La cartolina vermella, ja veieu la cara que hi ha, serà el vot negatiu, el no, la cartolina verda, que és una cara riallera, serà el sí i aquesta, que no és ni carn, ni peix, doncs és l’abstenció, la de color taronja. Com a principi general els acords s’aprovaran per majoria simple, és a dir, que hi hagi més vots a favor que en contra, si hi ha onze vots a favor i deu en contra guanyen per majoria simple el que ha votat onze.

Després, com ja ha explicat el secretari de l’Ajuntament serà obligatori que redactem una acta, del desenvolupament de cada sessió. En aquesta acta hi constareu vosaltres, els assistents, els temes que s’hagin debatut i també les vostres intervencions. Això quedarà custodiat a l’àrea d’Educació i sempre abans de que comenci un Consell dels Infants s’haurà d’aprovar l’acta anterior. Això seria bàsicament a grans trets el funcionament del Consell dels Infants, suposo que hi haurà algun dubte però jo el que faria seria continuar amb el Consell dels Infants i segur que de mica en mica, amb el rodatge els anirem solucionant.  Doncs per tant, si us sembla començaríem per constituir el Consell, per tant jo li donaria la paraula al secretari que és el que porta una mica l’acta, perquè vagi llegint quins són els punts a tractar i a partir d’aquí aniríem avançant.

Secretari:  Teniu l’ordre del dia?  El que deia l’ordre del dia, és que us convocàvem avui dia 1 d’octubre a les 17:30 hores, a la sala de Plens de l’Ajuntament i els cinc punts que tractarem seran:

1.-  Benvinguda del Regidor d’Educació.

Que és el que acaba de fer ara mateix en Xavier Rocas.

2.-  Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

L’última acta es va fer el curs passat, el dia 26 de maig de 2014, també a les 17:30 hores de la tarda, aquesta acta la sotmetrem a votació, aquí haureu de fer un vot de confiança que ho vàrem fer bé, perquè si no hi éreu d’alguna manera us haureu de creure que hem reflectit el que es va fer aquell dia.

3.-  Debatre el tema dels pressupostos municipal per l’any 2015.

4.-  Presentació d’UNICEF i les Ciutats Amigues de la Infància.

5.-  Torn obert de paraula.

En el qual els consellers que vulguin dir alguna cosa que se’ls hagi quedat diguéssim al sarró i després ho puguin treure, serà el punt que ho podran parlar lliurement.

Donat que el primer punt ja l’hem fet el següent seria:

2.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

Entenc que ningú té res a dir en relació a aquest tema.

– senyor Rocas:  Ens doneu un vot de confiança en aquest cas?  Sí, doncs s’aprova l’acta anterior.

3.-  DEBATRE EL TEMA DELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS DE 2015.

– senyor Rocas:  Donaríem la paraula a la Sílvia que us explicarà una miqueta tot el procés.

– senyora Sílvia:  En Gustau, ja us ha explicat que la seva figura és la de ser responsable dels comptes municipals, de controlar tant els ingressos que hi ha com les despeses, el que es gasta per donar el servei públic, això ja us ho ha explicat, ara l’Ajuntament i l’equip de govern, està tramitant el pressupost pel 2015.  Vosaltres sabeu que cada vegada que volem gastar alguna cosa, fins i tot a casa, hem de pensar quant ens costarà abans de fer-ho, doncs és això el que està fent ara l’Ajuntament, des de l’agost fins a finals d’any, està preparant els pressupostos que es tramitaran i s’aprovaran en aquest plenari.  Per poder fer els pressupostos l’equip de govern va voler saber l’opinió de la ciutadania, i si us heu fixat a Plaça Nova, si heu anat algun diumenge hi ha una urna, que es demana l’opinió de la ciutadania i l’altra cosa que varem fer va ser passar a les escoles aquest qüestionari, reconeixeu que ja l’heu fet a classe, els alumnes de cinquè i sisè.  L’any passat els de sisè, recordareu segurament que varem venir jo i la Lídia un dia a classe a explicar-vos tot això dels pressupostos. Els de cinquè us en recordeu, els que ara esteu fent sisè, vareu venir.  Molt bé, amb el que heu dit i com una mica de resum, hem preparat un petit vídeo. Després us explicaré els resultats que han sortit d’aquestes enquestes-qüestionaris i llavors ja debatrem el tema de pressupostos aquí amb tots vosaltres, consellers i conselleres d’aquest curs escolar.   Doncs us poso el vídeo i després ja girem.

Minut 00:23:37 de la reunió, emissió del vídeo.

Minut 00:28:35 de la reunió, finalització del vídeo.

Aplaudiments

– senyora Sílvia:  Ara ja podeu tornar a la posició anterior i farem tota la feina.

Seguidament la senyora Núria Aupí pren la paraula i fa la presentació de les propostes que es sotmetran a debat i a aprovació per part del Consell dels Infants.

Els aspectes sobre els quals van a debatre i votar els consellers es centren en l’ordre de les prioritats en relació a les dotacions pressupostàries de les següents polítiques a endegar per l’Ajuntament a l’exercici 2015:

1.-  Ajuts a les famílies.

2.-  Serveis per trobar feina.

3.-  Educació i formació.

4.-  Arreglar carrers.

5.-  Policia i seguretat.

6.-  Esports.

7.-  Recollida d’escombraries.

8.-  Biblioteca, teatre i cultura.

9.-  Parcs i jardins.

10.- Associacions.

Es consulta sobre si aquest ordre de prioritats és correcte o caldria modificar-lo.

Seguidament pren la paraula el senyor Rocas amb els temes següents.

– senyor Rocas:  Si us sembla començaríem la roda, per allà per on hem començat.

– senyora Aupí:  Vols començar tu Carla comencem per un conseller veterà?

– senyor Rocas:  Ah, també, també aquí al costat ja tinc una consellera veterana.

– consellera:  Jo crec que és més important per nosaltres l’educació i la formació.

– senyora Aupí:  El més important, i per què?

– consellera:  Perquè l’educació és les escoles ens donen, ens ajuden a quan siguem grans a tenir tots els coneixements i tot.

– senyora Aupí: I us posàveu d’acord quan debatíeu o quan en parlàveu amb tots el nens, amb tots els nois i noies, tots pensàveu igual?

– Consellera Carla:  Nosaltres varem fer això sols.

– senyora Aupí:  Ho vareu fer sols i després ha anat sortint el tema. Perfecte.

– consellera:  Jo estic d’acord amb la Patrícia.

– senyora Aupí:  Estàs amb la Patrícia, molt bé.

– conseller:  Sí, també per l’educació i formació.  Sí.

– senyor Rocas:  També per l’educació no, Alex?

–  senyora Aupí:  A veure si ara tots coincidireu …Tu com et dius?

– conseller:  Joan.

– senyora Aupí:  Doncs, què et sembla, quin és el tema o què heu trobat d’important a classe?

– conseller:  Les famílies, perquè sinó després és irregular, perquè n’hi ha que tenen millors coses i després els altres no en tenen …

– senyora Aupí:  No tenen el que necessiten.

– consellera:  Jo crec que també amb el tema de les famílies i arreglar carrers perquè els que van amb cadires de rodes no poden passar i han de passar per la carretera.

– senyor Rocas:  Una cosa, abans de dir la vostra opinió digueu el vostre nom i l’escola, perquè després per fer l’acta serà més fàcil per a nosaltres.

– conseller:  Àlex, del Vedruna de Palafrugell, jo crec que la biblioteca, el teatre i la cultura, perquè la biblioteca ens dóna informació necessària com per estudiar, el teatre ens dóna entreteniment i cultura, com el mateix nom diu, és cultura per nosaltres mateixos.

– senyora Aupí:  Molt bé, doncs després fem la roda i ens donarà l’oportunitat de modificar alguna cosa.

– consellera:  Em dic Aïna, vaig al Vedruna i crec que són importants els serveis per trobar feina, perquè hi ha pares i mares que no tenen feina i tenen fills, i han de comprar menjar i tenir un lloc per viure.

– consellera:   Clara, de l’escola Vedruna,  jo crec que és important arreglar els carrers, perquè cada dia hi passem, perquè passo per alguns que estan trencats i és fàcil caure.

– conseller:  Em dic Oriol, de l’escola Carrilet, i a la nostra classe hi estem d’acord amb l’educació i la formació, perquè és un tema important per a tots els nens ja que és una obligació perquè tots els nens hi hem d’anar-hi.

– conseller:  Em dic Oriol, de l’escola Carrilet, i la nostra classe ha decidit de serveis per buscar feina, perquè hi ha persones que tenen fills i no poden mantenir-los, com ha dit l’Aïna.

– consellera:  Em dic Jordina, de l’escola Carrilet, i la meva classe defensem l’ajut per a les famílies, perquè la gent que no té casa, ni menjar ho necessiten molt.

– consellera:  Hola em dic Rayane, de l’escola Carrilet, i la nostra classe ha decidit que és més important la policia, perquè la seguretat és la característica del que és segur i el segur, és sense cap perill, no tenir perill, ni cap risc.

– senyora Aupí:  La seguretat, ara sí.

– consellera:  Hola sóc la Carla, de l’Escola Torres Jonama, jo crec que seria ajuts a les famílies perquè hi ha molta gent que no té casa, no pot menjar i ho necessita.

– consellera:  Jo sóc la Gemma Rocha, del Torres Jonama, i penso el mateix que la Carla.

– conseller:  Em dic Nil, i vinc de l’escola Torres Jonama de 6è A. Crec que arreglar carrers és el millor, perquè alguns estan bruts i es podrien fer més grans perquè la gent hi pogués passar bé.

– conseller:  Em dic Adrià de l’escola Torres Jonama, de 6è B i la nostra classe s’ha decidit per ajut a les famílies, per la igualtat, no pot ser que hi hagi un que sigui molt i molt ric i els altres que estiguin vivint pels carrers.

– conseller:  Hola sóc en Jan de l’escola Sant Jordi, i el més votat ha sigut ajut a les famílies amb pocs recursos, i creiem que seria millor per poder pagar les coses amb diferents terminis, ara hi ha l’opció de dos mesos, i crec que seria millor pagar-ho amb sis o dotze.

– conseller:  Hola bona tarda, soc l’Iker Vidal, de l’escola Sant Jordi, i vaig a 6è, a la nostra classe hem pensat que el més important seria millor arreglar carrers, perquè hi ha moltes voreres que són molt estretes i estan trencades i haurien també d’arreglar l’accés a cotxets, a nois i noies amb cadires de rodes i altres coses.

– conseller:  Hola sóc l’Aleix Solà del Pi Verd, i nosaltres el més votat ha sigut ajut per a les famílies, perquè necessitem més diners per menjar, roba i estar més segurs.

– conseller:  Hola em dic Raül, de l’escola Pi Verd, i la nostra classe ha votat més educació i formació, per millorar el nostre coneixement, la nostra educació i per aprendre millor.

– senyora Aupí:  Doncs ara ja tenim l’opinió dels altres.  Ara farem el següent: hi ha moltes opinions diferents, i tenim un bloc de tres propostes, que ens ha dit la Sílvia, ajuts a les famílies, que han sortit molt, serveis per trobar feina, que també ha sortit,  educació i formació.  Ara votarem d’aquests tres si els voleu mantenir en aquest ordre. Jo els diré i vosaltres aixequeu la cartolina. Diré ajuda a les famílies, i si penseu que ha de ser el primer, cartolina amunt, cartolina verda, i si penseu que no ha de ser el primer, cartolina vermella o si aixequeu vermella vol dir que heu de saber quin posareu primer.

Ajut a les famílies?

– senyor Rocas:  Cartolina verda o cartolina vermella

– senyora Aupí:  Verda o vermella… disset i per tant n’hi ha tres que aquest passaria com a número u, molt bé, doncs el que ha guanyat sabem que té el número u, ara anem a veure aquests dos, serveis per trobar feina o educació i formació, d’aquests dos.. un moment, anem a veure d’aquests dos quin quedarà en segon lloc, ara ho faré més complicat ara diré formació i educació, faig trampa perquè soc l’àrea d’educació, a veure si aixecàveu de color verda…  no anem a fer-ho bé, serveix per trobar feina, els que penseu que és el segon més important cartolina verda i sinó cartolina vermella, tenim tretze que si, hi havia una abstenció i de vermells hi havia, a veure si som vint, per tant ens quedaríem amb el mateix ordre, ajuts per les famílies, serveis per trobar feina i educació i formació, el tindríeu en aquest ordre.  Però com que he vist que sortien molts altres temes que aquests tres anem  a veure que d’aquests quin seria el quart més important, tenim: arreglar carrers, policia, esports, la recollida d’escombraries, la biblioteca, teatre i cultura, parcs jardins, ajuts a les associacions, els aniré dient i vosaltres només podeu votar un d’aquests per tant us guardeu la cartolina fins que jo digui el tema que us penseu que ha d’anar quart, el que tingui més cartolines aixecades ha d’anar quart.

Arreglar carrers?  Us ho heu pensat bé, si tothom s’ha decidit, no cal que tornem a votar més n’hi ha quinze, voleu que en votem un altre que és el primer dia, policia, esports, la recollida d’escombraries, la biblioteca, teatre i cultura, parcs jardins, ajust a les associacions.  Policia?  Dos, esports, un, recollides d’escombraries, tres. No podeu votar dues vegades, recordeu, Biblioteca, teatre i cultura, quatre i una abstenció.  Parcs i jardins, un.  I ajuts a les associacions, tres i una abstenció.  En falten no?  Algú no ha votat.

– consellera:  Jo he votat un cop i la segona no.

– senyora Aupí:  D’aquestes has votat?

– consellera:  D’arreglar carrers.

– senyora Aupí:  D’arreglar carrers cap a vall

– consellera:  Si.

– senyor Rocas:  I no has votat més, doncs hauries de votar alguns d’aquests. Policia…

– senyora Aupí:  Falten quatre persones.

– senyor Rocas:  Falten quatre persones? Àlex no has votat?

– conseller Alex :  A arreglar carrers

– senyora Aupí:  Doncs tornem-hi, això és com el primer entrenament, el proper dia hem d’anar així de ràpids.  Tornem-hi, tots, tots heu de votar ara, una altra vegada, però només podeu aixecar una vegada, de policia d’avall una sola vegada, si?   Policia, tres, quatre i una abstenció.

– senyor Rocas:  No l’abstenció .. però després per fer el còmput final

– senyora Aupí:  No pots tornar a votar.  A veure una sola cartolina.

– senyor Rocas:  Clar, no pot.  També és veritat.

-senyora AupÍ:  Només les verdes.

– senyor Rocas:  En aquest cas no val l’abstenció, perquè si votes abstenció ja no pots tornar a votar, per tant segurament teniu algun tema prioritari, guardeu-vos l’abstenció i voteu.

– senyora Aupí:  A veure policia,  cinc, esports, un, escombraries, sis, biblioteca, teatre i cultura..

– senyor Rocas:  A veure, a veure, s’ha de votar només una vegada.

– senyora Aupí:  Parcs i jardins, no, ajuts a les associacions, un, ara si que quadra, per tant, biblioteca, teatre i cultura seria el cinquè tema, tindríem cinc temes.

– senyor Rocas: Bé, em tranquil·litzeu una mica perquè a més de regidor d’Educació, sóc el regidor de Cultura.

– senyora Aupí: Primer tema, ajut a les famílies, segon, servei per trobar feina, tercer, educació i formació, quart, arreglar carrers i cinquè, biblioteca, teatre i cultura, darrera vindria la recollida d’escombraries, la policia, empatats esports i ajuts a les associacions i ens quedarien els parcs i jardins per darrera, molt bé, doncs aquest apart de pressupostos ja quedaria tancat, d’acord.  Abans de passar a l’altre punt del dia, només recordar-vos que pel proper Consell dels Infants el tema que haureu de treballar és el d’educació, que és el dels consellers anteriors varen votar perquè es debatés, d’acord.

– senyor Rocas:  Bé, fetes aquestes votacions senyor secretari continuaríem amb l’ordre del dia.

4.-  PRESENTACIÓ D’UNICEF I LES CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA.

 – senyor Rocas:  Molt bé, doncs donaríem la paraula a la senyora Ianire Molero, perquè ens explicarà una mica el tema de les ciutats amigues de la infància.  La Ianire ve del País Basc i per tant no sap el català i us ho explicarà en castellà.

– senyora Ianire:  Hola, muchas gracias por dejarme asistir al Consell y bueno os cuento un poco lo que estoy haciendo aquí y necesito vuestra ayuda.  Yo trabajo en UNICEF, no sé si alguno o alguna de vosotros conocéis, lo conoces?  Que conoces del tema?

– conseller: Es una ONG, que ayuda a personas necesitadas.

– senyora Ianire:  Alguna cosa más, ibas a decir algo…  si UNICEF es una organización que pertenece al sistema de las Naciones Unidas y lo que hace es defender los derechos de la infancia para todos los niños y niñas independientemente de su origen, de sus ideas políticas, de su color, de su etnia, en todos los lugares del mundo, en los países que lo necesitan más como África o en alguna zonas de Asia, pero también en España y en los países que conocemos de nuestro entorno.  Para qué necesito vuestra ayuda?  Estamos haciendo una especie de concurso en el que estamos reconociendo a todas las ciudades que están aplicando la Convención de los derechos del niño, alguien sabe lo que es la Convención de los derechos del niño?

– conseller:  Los derechos del niño?

Creo que es un grupo de personas que deciden lo que hay que mejorar para que los niños de otros países tengan lo necesario como para vivir.

– senyora Ianire:  Sí, está muy bien esa forma de explicarlo, alguien quiere completarlo?  No.  Pues la convención de los derechos del niño, es un tratado, internacional ya cito 192 países y este año celebramos el 25 aniversario.  En ese tratado internacional lo que se recoge es el compromiso de que todos esos gobiernos, todos esos países del mundo, que han firmado, que en su país o en su superficie, o en sus localidades van aplicar los derechos recogidos en ese tratado, a la salud, el derecho a la educación, el derecho a la cultura, el derecho a la participación que es lo que hoy estamos haciendo y todos esos derechos están escritos en ese tratado internacional que 192 países se han comprometido firmándolo a afincar esos derechos.  Desde UNICEF lo que estamos es recorriendo diferentes puntos del planeta y viendo como todo eso que está recogido en ese tratado se hace efectivo.  Entonces yo quiero que me ayudéis a pensar, a ver, que está haciendo vuestra localidad, Palafrugell, para cumplir ese tratado.  No sé si me he explicado bien, entonces ahora mismo yo estoy aquí como trabajadora de esa organización pues hablando con todas y todos los que me estáis ayudando para evaluar con la gente de las universidades, con los especialistas, a ver si Palafrugell, tiene que recoger ese reconocimiento o no, estonces vuestras opiniones son importantes en todo ese proceso de evaluación si el municipio va a ser amigo del pacto, entonces necesito que me ayudéis con eso y necesito, quiero, que me digáis cosas que haya en vuestra localidad y que defienda los derechos del niño.  Antes habéis dicho que tenéis biblioteca,…..

– conseller:  Pabellón, Teatro, Biblioteca, un teatro cinema, una piscina..

– senyora Ianire:  I que veis en el Teatro cinema?

– conseller:  Películas y también obras que hacen personas y algunas compañías, algunos grupos con niños.

– senyora Ianire:  Más cosas, tenías la mano levantada?  No?

– conseller:  Que tenemos campos de fútbol, también estadios donde hacen carreras, salto de percha…

– senyora Ianire:  i tu qué haces?

– conseller:  Fútbol.  Fiestas de Primavera, también tenemos en las navidades a veces, construyen una pista de hielo.

– conseller:  A parte de lo que han dicho todos, también tenemos el CAP, el centro de asistencia primaria i lo que han dicho también.

– conseller:  También hay extraescolares, como en el pabellón que se puede hacer básquet y diferentes deportes y también hay clases de música.

– conseller:  también hay clases de inglés y diferentes idiomas.

– senyora Ianire:  Si tenéis de todo, antes hemos estado viendo con Núria y tenéis hasta ruso.

– consellera:  También tenemos clases de mecanografía…

– conseller:  También en el verano… campus de fútbol para poder pasar el verano bien y divertirnos más y no estar en casa aburriéndonos.

– consellera:  pues hay sitios donde si por ejemplo los que saben más los ayudan, como un refuerzo escolar.

– conseller:  En playas, como en Calella, hay actividades como kayac o padel surf y…

– consellera:  también hay parques y en verano el Ayuntamiento organiza fiestas como la fiesta de la espuma o cosas así para los niños.

– senyora Ianire:  bueno, veis que han salido un montón de cosas…  y de todo esto que me estáis contando yo rápidamente me identifico con varios derechos que están recogidos en la convención de l’ACDN, como son el derecho a la educación, el derecho al tiempo libre, al ocio, el derecho al deporte, todo eso, todos esos derechos del niño, y Palafrugell os lo está ofreciendo a través de todas esas actividades no?  Y cuando yo os digo Ciudad Amiga de la Infancia; ¿ que os viene a la cabeza?

– conseller:  Ciudades que invierten dinero en mejorar la vida de los pequeños.

– consellera:  Ciudades que piensan en los niños.

– conseller:  Ciudades que piensan menos en deportes y más en los niños.

– consellera:  En otros sitios donde en vez de .. cuando hay bien y todo eso, pues que dejan de haber guerras y todo eso y va todo solo.

– conseller:  También cuando no hacen siempre gimnasio y cosas para los mayores sinó también hacen cosas para que los niños también tengan como por ejemplo: funky o así.

– conseller:  Ciudades que por ejemplo están más en contacto con los niños y niñas y ellos mismos ayudan un poco a mejorar la ciudad.

– conseller:  Y Ayuntamientos que invierten dinero en las familias que no tienen dinero para pagar los estudios.

– senyora Ianire:  Muy bien, y además eso parece que los que estáis aquí lo habéis valorado mucho.  Y cuando queréis expresaros os sentís escuchadas y escuchados?  Cuando expresáis una opinión sentís que esa opinión está influyendo en las personas que pueden tomar decisiones?

– consellera:  Algunas veces, depende, porqué hay veces que los niños tenemos mucha imaginación y hay cosas que no se podrían hacer realidad y a veces sí.

– senyora Ianire:  I aunque no se pueda hacer realidad pueden inspirar cosas nuevas.

– consellera:  Es que los niños hablamos mucho y cuando nuestros padres o abuelos, o sea, nosotros vamos anotando pues que cansan ya porque es demasiado pesados.

– conseller:  A mi me pasa al revés, cuando mis padres me preguntan como te va el cole? Y les digo bien, y ellos dicen sólo bien, y cuando yo les quiero hablar ellos están en otra cosa y les pregunto os ayudo en algo, qué hacéis?  Y dicen no, no…

– senyora Ianire:  habían manos levantadas, ¿verdad?

– conseller:  Yo como ha dicho ella, pues que también nos dicen eso seria imposible hacerlo, y si alguna vez alguien se ha inventado algo, un invento o algo, se  parece a lo que tu quieres o algo

– conseller:  Yo creo que sí, pero que lo que tenemos que tener en cuenta antes de hablar nosotros, pensar en lo que dicen.

– conseller:  Yo creo que sí, pero que a veces no pueden hacerlo, porque el deber es …  y claro no se puede destinar a todo.

– conseller:  Que también que con el tiempo, también quiere volar o que se alimenta del túnel del viento, que tu entras y como flotas en el aire, que te empuja tanto que flotas.

– senyora Ianire:  Pero es divertido, eso de volar, tengo que volver y probarlo.

– consellera:  Yo a ese túnel del viento he ido y es muy divertido.

– senyora Ianire:  ¿pero es para niños y niñas o es para mayores?

– conseller:  No, es para adultos o el que quiera, menos para bebés.

– senyora Ianire:  Hay que volver.

– conseller:  Y también depende de lo que quieras, porqué hay muchas clases, porque por cinco minutos tienes que pagar 100 euros.  Luego otra cosa es que te cogen de la mano y vas para arriba, que son profesionales y das vueltas y vas subiendo para arriba y después bajas y vuelves arriba y vuelves a bajar.

– senyora Ianire:  Y me gustaría también que me hablarais del Consell, como… no sé… que me contéis como es la rutina, cuando os reunís, cuando habéis sido elegidos directiva y si sentís que sois las voces del resto de la infancia.

– consellera:   Que nuestra maestra nos dijo que eligiéramos una persona buena, que piense bien, que escuche a las personas y que sea responsable y después va y todos empezamos a contar a una persona que es responsable.

– senyora Ianire:  Y en el caso de esta persona….

– conseller:  En la escuela hacemos asambleas de clases para tratar asuntos, que la clase podría ver mejor.

– senyora Ianire:  y a ti, te eligió la clase también?

– conseller:  sí.

– consellera:  En nuestra clase, no hicimos votaciones, sino que el profesor nos dijo que tenía que ser una persona que no tuviera vergüenza y que se acordara de las cosas y nos dijo ejemplos de las personas y después las personas que querían levantaron la mano y una niña dijo veinticuatro y de todos, pues fue contando y me tocó a mí.

– senyor Rocas:  Es un sistema.

– consellera:  Pues yo, en mi clase querían ser cinco niños, después cuatro, después… y hay gente que decía sí, no, porqué no lo tenían claro y después mi profesor nos dijo que nos daba un fin de semana para que nos lo pudiéramos pensar, pero sobretodo que decidiéramos que sí que teníamos que venir y todo, o sea, si queremos saberlo que no hay que tener vergüenza porque sinó es más fácil cambiar por no callarte allí.

– conseller:  En nuestra clase, la profesora delante de toda la clase dijo, quién quiere ser el concejal y cinco niños se presentaron y se equivocó y ella pensaba que era el lunes, no, y dije el lunes a mí me va bien, pero dos chicos no podían porque tenían fútbol, entonces nos dijo es el miércoles, es cada miércoles cada dos meses y sólo un amigo mío y yo quedamos, entonces entre la clase quedamos empatados y nuestra profesora cogió dos papeles y escribió nuestros nombres y una mano inocente lo cogió y salí yo.

– senyora Ianire:  Y saliste tú, y estás contento?

– conseller:  S, sííí

– consellera:  En mi clase nadie quería y yo levanté la mano y me dijeron que sí.

– senyora Ianire:  Pero era para estar aquí y para ser concejal?

– consellera:  Sí, para ser concejal.

– consellera:  Nosotros en nuestra clase elegimos delegado-delegada, un chico y una chica, elegimos y votamos y depende los votos fuimos delegado o delegada, pero luego una profesora nos dijo que tenía que ser delegado y subdelegado, o delegada y subdelegada y entonces depende de los votos que tenia cada uno yo fui la delegada y un niño fue el subdelegado.

– conseller: Lo hicimos a votos, y empaté con un niño que ahora es el subdelegado, porqué después las niñas y niños de mi clase votaron más a mi favor, lo hicimos a votos.

– senyora Ianire:  I por qué crees que saliste tu?  ¿confiaban en ti?

– conseller:  No sé.

– senyora Ianire:  Confiaban en ti, para aportar ideas.

– consellera:  Lo hicimos a votos, y la profe dijo que votáramos el que viéramos más capaz.

– conseller: Nosotros también lo hicimos a votos pero en este caso empatamos a votos, una chica y yo y luego en el desempate volvimos a empatar y al final quedamos que uno iría a dos y el otro a uno.

– conseller:  Nosotros también lo hicimos a votos, pero a parte de esto también hay que pensar en la gente que no le ha tocado y lo hubiera hecho bien.

– consellera:  Nosotros lo hicimos a votos y en este caso yo empaté con una chica, de secretario porque nosotros tenemos delegado, subdelegado y secretario, y yo empaté a secretario y al final gané y como el delegado y subdelegado no han podido venir pues he venido yo.

– senyora Ianire: Te ha tocado asumir.

– consellera:  Nosotros también lo hicimos a votaciones y me tocó a mí.

– consellera:  I nosotros también votamos y también tenemos secretario y subdelegado y delegado y unos empataron y luego uno no quería y se quedó el otro y ese era el secretario y luego ya teníamos delegado y subdelegado.

– senyora Ianire:  ¿Vais al mismo cole?  ¿Pero estáis todos en diferentes coles?

– consellers:  Sí…

– senyora Ianire:  Bueno, yo no sé si tenéis alguna duda sobre qué es una Ciudad Amiga de la Infancia, aunque habéis contestado muy bien o qué es UNICEF o sobre la competencia de los derechos del niño.

conseller:   No tengo muy claro qué es UNICEF.

– senyora Ianire:  UNICEF, es una organización que hace muchos años, en los años 60, cuando terminó una de las mayores guerras que hemos vivido, la segunda guerra mundial, habían muchos niños y niñas que habían sigo víctimas, entonces se creó una organización que fueron las Naciones Unidas para de alguna manera poner de acuerdo al mundo, para que la historia no volviera a repetirse, para que una guerra tan grande no volviera a ocurrir.  Entonces dentro de esas reuniones para crear esas naciones unidas se crearon diferentes organizaciones y entre ellas se pensó que haría falta una que socorriera y diera asistencia a todos los niños que habían sigo víctimas de esa guerra, entonces se creó UNICEF.  Que UNICEF son las siglas en inglés  que nació como una organización más existencial, pero con el paso del tiempo, ha ido más trabajando con gobiernos para convencerles o apoyarles y ayudarles de que hay políticas para la infancia o sea que pues que quienes están en el gobierno de alguna manera y toman decisiones, siempre tengan a los niños y niñas como prioridad política, y estamos trabajando en eso y trabajamos también en aquellos países del mundo donde los niños y las niñas tienen más problemas, como ahora mismo en Siria, por ejemplo, o en Sudán del Sur, o los niños que están afectados d’Ebola, porque trabajamos con ellos porqué son los que necesitan ayuda urgente, pero eso no significa que en el resto de países no estemos presentes, y estamos eso en todas partes pero dependiendo de las necesidades de la infancia trabajamos ..  pero bueno si quieres otro día te lo explico más, no sé si te he aclarado algo o no.

– conseller:  más o menos.

– consellera:  UNICEF y la Cruz Roja, harían más o menos lo mismo.

– senyora Ianire:  Bueno, sí y no. Sí porque lo que trabajamos con gente que se encuentra en situación de emergencia, pero Cruz Roja, trabaja con todas las personas y nosotros trabajamos con niños, también con mujeres, también pero sobretodo con infancia, con niños y niñas, y Cruz Roja, sólo trabaja, bueno sólo no, hace un trabajo impresionante pero que trabaja sobretodo situaciones de conflicto armado o situaciones de desastres humanitarios, no, como por ejemplo en Filipinas, lo que ocurrió en Filipinas con el tifón, eso es un desastre natural y lo que esta ocurriendo en Siria es un conflicto armado, es una guerra, entonces Cruz Roja trabaja sobretodo así.  En UNICEF se trabaja en esa zona, pero luego a la vez cuando hay reuniones o están los ministros de todos los países, pues también está presente UNICEF haciendo propuestas de políticas, de políticas escritas en papel para presionar de alguna manera y que la infancia esté dentro de las prioridades políticas, estáis dentro, vuestra opinión está contando a la hora de hacer política o tomar decisiones.

– consellera:  Como ayudáis a los niños y niñas?

– senyora Ianire:  A través de cinco programas sobretodo, o sea no basamos en todos los artículos que tiene la convención de los derechos del niño y esos artículos los agrupamos en cuatro derechos.  El derecho a la educación, el derecho a la salud, el derecho a la protección y el derecho a la participación y entonces, nosotros articulamos los programas en función de esos cuatro derechos y entonces tenemos un programa de salud, un programa de nutrición, un programa de educación y un programa protección de la infancia y de niños que están en viviendo en cárceles, o en procesos judiciales o en prevención de VH i sida y me falta una, participación y luego a parte, a parte de esos programas hay dos ejes digamos que pasan por todos esos programas que es la igualdad de género y la comunicación para el desarrollo, o sea que se utiliza mucho la comunicación para que todos esos cinco programas calen en las personas.  La próxima vez en catalán.  ¿No sé si tenéis más dudas?  ¿Pues me ayudáis a hacer el cuestionario?

– consellers:   Sí.

– senyora Ianire:  Esto, os explico para qué es, de todas formas cualquier duda me lo preguntáis, pero que esto no es un examen, esto es simplemente un cuestionario que valora vuestras opiniones que tenéis sobre Palafrugell para que a nosotros UNICEF nos ayude a terminar el proceso de evaluación de si Palafrugell va a ser ciudad amiga de la infancia o no, o sea es un coctel tan genial donde esa valoración que depende de esto, de vuestras opiniones, entonces el que vosotros nos ayudéis a responder a todo esto permite que cerremos la valoración y ya el 15, el jurado se reúne, un jurado donde hay expertos, profesores de universidad, ellos valoran los expedientes que se han entregado de la ciudad y vuestras opiniones y emite un juicio.

– secretari:  Disculpa un momento, nos permites una cosa,  nos queda sólo el último punto del día que era turno abierto de palabra y qué te parece si acabamos este punto y así ya nosotros nos podemos ir y ellos que acaben la encuesta o cuestionario.

– senyora Ianire:  Si te parece acabo de explicar y después ya.

5.- TORN OBERT DE PARAULES.

– senyor Rocas:  Feu bé, perquè penseu que aquest Segell, aquest reconeixement és important pel poble, per Palafrugell, d’acord.  Bé mentre tant teniu alguna pregunta pendent consellers i conselleres, alguna pregunta que ha quedat pendent perquè així podríen marxar el secretari i l’interventor.

– senyor Rocas:  Abans de que comencem a contestar el qüestionari, esperem que el conseller què li ha quedat pendent, així el secretari ho incorporaria a l’acta i tancaríem aquesta part del consell dels infants.  A veure conseller, com et dius.

– conseller:  Iker, que en el tema d’arreglar carrers, hi ha una part que seria enllumenat que la nostra classe hem pensat que s’hauria de tancar les llums més aviat, perquè hem vist carrers que de bon matí ja tenien els llums encesos i també, hem pensat que s’hauria de repartir més bé els fanals perquè tots els carrers estiguin ben il·luminats, i ficar bombetes de baix consum.  I després als passos de vianants hem pensat que es podrien elevar i pintar de blanc i vermell, perquè la gent ho veies més, com per exemple el que hi ha a la vora de l’escola Carrilet i afegir-los puntets per als cecs perquè sàpiguen quan han de creuar i desprès posar-hi cartells amb llums en els passos de zebres més perillosos, sobretot a les a fores de la ciutat.

– senyor Rocas:  Molt bé, heu fet una llista de feines importants, algunes d’aquestes coses ja les estem fent, també amb alguns dels vostres comentaris heu dit que a vegades els diners no arriben a tot, però en som conscients d’això. Per una banda estàs parlant d’estalviar i amb això hi estem i és veritat que els fanals funcionen amb rellotge i es veritat que depenen de com els graduïs doncs es poden encendre just quan a fosc, a vegades fallem, però d’alguna manera intentem ajustar-ho realment a quan es necessita no, tot el tema de passos de vianants pintats en vermell perquè es vegin s’hi està treballant, i també per il·luminar els passos de vianants que tenen un ús més important.

– consellera:  També donar més ajudes, donar una mica més d’ajudes per atendre situacions de necessitats puntuals i urgents a les persones que hi ha a molts carrers que jo veig, moltes persones que estan demanant diners amb cartells, de poder-los donar una mica més de diners per pagar l’alimentació, la roba, transport, els medicaments.

– senyor Rocas:  Això ja ho ha explicat una miqueta la Sílvia abans, una de les conclusions que també varen arribar dels vostres companys i companyes de l’any passat i mercès això i també el prendre consciència de que realment hi ha una necessitat real, l’Ajuntament va fer un esforç i va implementar, em penso que ha dit amb un 8’4% el pressupost dels Serveis Socials, justament per intentar pal·liar aquesta situació crítica que viuen algunes famílies de Palafrugell, ja hi estem treballant, en som conscients i és una situació complicada per la crisis, però que intentem treballar.

– conseller:  També voldria dir de fer com una mica pocs llocs on la gent pugui trobar treball.

– senyor Rocas:  Aquí l’Ajuntament no pot incidir massa, l’Ajuntament fa plans de treball però sí que han de ser les empreses i el teixit productiu de la població que ofereixi feina a les persones, és una lluita que tenim important, i aquí l’Ajuntament doncs pot fer el que hi pot fer que no és massa perquè són les empreses, els comerços,… que han de donar feina a la gent i la situació global és complicada.

– consellera:  En alguns llocs públics, per exemple la biblioteca, més grossa o un centre oficial o així, doncs ficar-hi més ascensors, perquè la gent que no pot anar per les escales, pugui baixar millor.

– senyor Rocas:  Val, però en el cas que parles de la Biblioteca, està justament preparada per a discapacitats físics, en quant a establiments privats l’Ajuntament aquí hi ha tota una normativa que tots aquests establiment han de complir i per tant han de ser ells.  Però em penso que en general es té en compte aquest aspecte cada vegada més.

– conseller:  Vull afegir una petita cosa sobre els carrers, hi ha alguns carrers que són molt petits que estan una miqueta trencats i al ser tant petits els cotxes han d’aparcar més o menys a les voreres i que si els podeu arreglar.

– senyor Rocas:  Bé, aquí hi ha unes normes de circulació i la gent que coneix aquestes normes, perquè s’han tret el carnet de conduir …

– conseller:  Ja però per exemple el parc d’aquí de l’Ajuntament, d’aquí davant, jo crec que l’hauria d’asfaltar.

– senyor Rocas:  De pavimentar, vols dir?

– conseller:  Sí, d’arreglar-lo, perquè està bastant, bastant trencat.

– senyor Rocas:  Ah, vols dir el pàrquing d’aquí davant de l’Ajuntament.

– conseller:  Sí, que si més no arreglin els forats.

– senyor Rocas:  Sí, això està pendent, està pendent d’arreglar-ho d’una manera global i clar l’espai es va degradant, en som conscients de que aquest aparcament està una mica atrotinat.

– conseller:  I en jardins i parcs, perquè els petits, els nens, si les mares, no sé han d’anar al supermercat o han d’anar a fer algun encàrrec, deixar els petits allà, amb un responsable i que juguin encara que sigui 10 o 5 minuts.  Que mirin els parcs, per exemple hi ha alguns gronxadors del parc de la nostra escola del Vedruna, que els haurien de posar greix perquè quan pugen i baixen grinyolen i és un soroll molt desagradable.

– senyor Rocas:  Val, mirarem de traslladar-ho a l’àrea de Serveis, que se’n cuiden del manteniment dels parcs i jardins perquè tinguin en compte de fer aquesta revisió.

– consellera:  Jo hi estic d’acord amb en Jan, amb què hi ha la gent que està sola, està demanant diners al carrer, ai si al carrer, demanant diners, això s’ha de donar molt de diners.

– senyor Rocas:  A veure Palafrugell, no se’n veuen gaires de gent demanant pel carrer.

– consellera:  Bé, però a Càrites i tot això.

– senyor Rocas:  En tot cas el que sí que estem fent és potenciar a l’àrea de Serveis Socials justament per intentar apaigavar una mica aquestes situacions més crítiques que realment existeixen.

– conseller:  Que jo crec que s’hauria de fer alguna cosa amb certes espècies d’animals com per exemple ocells, que viuen als arbres o ja n’hi ha molts i molesten, per exemple a la nostra escola un recinte del pati.

– senyor Rocas:  Quina escola és?

– conseller:  Al Torres Jonama, a un sector del pati no es pot jugar perquè els ocells hi ha caques i està tot, i no ens hi deixen entrar perquè fa molta pudor i és antihigiènic.

– senyor Rocas:  L’Ajuntament en som conscient d’això, se que també s’ha fet alguna actuació en algun arbre, no sé si anava en aquesta idea, de deixar-ho tot una mica més higiènic i estem treballant, és complicat això, perquè els ocells van allà a on hi ha menjar i a vegades formes veritables colònies i son difícils de treure, però en som conscients.  Aquest noi.  M’esteu fent un examen…  si potser hauríem d’anar tancant perquè han de fer el qüestionari, perquè és important.  Bé fem una cosa fem tres preguntes més, aquest noi.

– conseller:  Jo volia dir que estic d’acord amb la gent que ha dit això de la gent que demana diners, que tu havies dit que no n’hi ha gaire gent, però jo moltes vegades quan vaig al supermercat amb la meva mare, per exemple al Lidl, hi ha un home amb una pancarta dient que necessita diners.

– senyor Rocas:  no, no sí que n’hi ha, que n’hi ha certament, però poqueta.

– conseller:  Jo tinc la proposta que seria millorar el teatre, el cinema, millorar la visualització del cinema.

– senyor Rocas:  Justament ara fa un mes hem comprat un projector digital que ha costat molts de diners, seixanta mil euros, perquè imagineu el que ha costat justament per millorar això, per millorar la visualització i també el so de les pel·lícules que ara passem.

– conseller:  Sobre el que ha dit l’Adrià que té raó, que hi ha alguns ocells que haurien d’estar més controlats i el que diuen que les persones aquestes que van a demanar diners, jo personalment aquí que jo sàpiga no n’hi ha, jo no en veig, perquè sempre estic anant per aquí a Palafrugell per tot el poble i no en veig, personalment sempre n’hi ha on sempre en veig sempre és a Barcelona i si estiguéssim a Barcelona el que diuen dels diners sí que tindria més lògica.

– senyor Rocas:  Sí, és una qüestió de magnitud, quanta més gent doncs hi ha més possibilitat de que en veiem.

– consellera:  Jo crec també amb el tema dels ocells, perquè al costat del CAP, al pàrquing hi ha molts ocells i fa poc vaig anar a passejar amb el gos i em va caure una cagarada a sobre.

– senyor Rocas:  Vares ser damnificada per un ocell.  A veure també tenen dret a ser damunt dels arbres els ocells, si que és un problema, si que és un problema però hem de saber conviure, jo pensava que algú em parlaria de les caques de gos, però veig que no, trobo que us preocupen més les caques dels ocells que les caques de gos, en tot cas ho tindrem en compte, perquè l’any passat varem fer una campanya per les caques de gos, potser ara haurem de fer una campanya contra les caques d’ocell.  A veure.

– conseller:  Que també que no calen més supermercats que n’hi ha massa

– senyor Rocas:  Bé, això son empreses privades, quan s’instal·la un supermercat el primer que ho pot fer, perquè realment per normativa i per pla general doncs es pot instal·lar i penseu una cosa si no es guanyessin la vida, i no fessin negoci no s’instal·larien, per tant els supermercats que hi ha deu ser perquè hi ha de ser, perquè sinó no vindrien.  Aquesta noia.

– consellera:  Que jo crec que està molt bé, al carrer Ample, hi havia molts ocells, un dia va passar la meva tia i li va caure una cagada i normalment tothom passava per allà li queien cagades i havien molts ocells allà i varen posar com una cosa, un aparell…

– senyor Rocas:  Que cridava no?

– consellera:  Sí i que espantaven als ocells i se’n anaven a un altre lloc.

– senyor Rocas:  Sí, això demostra que l’Ajuntament  és conscient de la problemàtica i de tant en tant fa aquestes campanyes.  Aquest crit era molt sorollós i imitava a un corb que es veu que espanten a aquests altres ocells, el problema és que aquests ocells se’n van del lloc i van a un altre, o sigui que el que fem és transportar el problema d’un cantor a l’altre, és complicat.

– consellera: Al parc que està a prop del CAP, hi ha em sembla com un estanc o una cosa i l’aigua està molt bruta i un noi de la meva classe tenia calor i es va anar a mullar i li va quedar tota la cara bruta.

– senyor Rocas:  Sí, en som conscients d’això, de tant en tant es canviar i el que passa és que a diferència del safareig d’aquí, del carrer de la Font, aquest safareig d’aquí, l’aigua no es renova per tant al final queda embassada i es fa malbé més aviat, però bé, que sapigueu que això de tant en tant es fa la neteja, però bé, ho apuntarem o que consti en acta i d’alguna manera intentarem que això es vagi netejant i ara deixem aquí les preguntes i ara us concentreu sobretot amb el qüestionari que us ha passat la Ianire, que per cert voldria felicitar-la perquè ha sigut fantàstica. Ha sido fantástica tu explicación sobre UNICEF. Per tant, feu-ho bé, perquè aquest reconeixement que des de l’Ajuntament i des de Palafrugell estem intentant aconseguir, és un reconeixement que nosaltres considerem molt i molt important.

I sense que hi hagi més temes a debatre, el president tanca la sessió a les set hores i trenta minuts de la tarda.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis