Acta 14 d’octubre de 2013

ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

Tema: Pressupostos Municipals 2014

 ASSISTENTS:

President:

Sr.    XAVIER ROCAS GUTIÉRREZ

Consellers:

Barceló i Matas,   Clàudia de 6è A.

Barceló i Matas,  Janin de 5èB.

Barceló i Matas, Patrícia de 5è A.

Sant Jordi, Marina de 6è.

Sant Jordi, Maria de 5è.

Torres Jonama, Bruno de 6è B.

Torres Jonama, Loubna de 6è A.

Torres Jonama, Anna de 5èB.

Torres Jonama, Nil de 5èA.

Pi Verd, Norbert de 5è.

Vedruna, Quim.

Vedruna, Judit de 5è B.

Vedruna, Marc de 5è A.

Carrilet, Lucia de 6è B.

Carrilet, Mateu de 6è A.

Carrilet, Ariadna de 5è B.

Carrilet, Lucia de 5è A.

Àrea d’Educació:

Sra.  NURIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BÀRBARA ROMERO

Tècnics:

Sra.   SILVIA ESTEVA i LLENAS

Sra. LÍDIA GONZALEZ RAMOS

Interventor:

Sr.   GUSTAU TÀPIAS SOLÀ

En la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 14 d’octubre de 2013, a les 17.30 de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

Intervé el senyor Rocas donant la benvinguda als nens i nenes, consellers i conselleres, als directors i directores dels centres, professors i professores, familiars, a aquesta primera sessió dels Consell dels Infants d’aquest curs acadèmic 2013-2014.

En primer lloc m’agradaria excusar al senyor Alcalde, perquè malgrat que tenia molt d’interès a poder assistir-hi, a última hora d’aquest matí li ha sorgit una reunió urgent, imprevista i ha hagut de marxar. M’ha dit que sobretot us ho digués i que el disculpés davant vostre.  Sóc en Xavier Rocas, regidor d’Educació i m’ha delegat perquè presideixi aquesta sessió dels Consell dels Infants, alguns de vosaltres us conec de l’any passat, i d’altres veig cares noves i per tant el que primer farem si us sembla és explicar-vos allà on estem, a quina sala estem, explicar-vos molt per sobre el funcionament de l’Ajuntament i també el funcionament del Consell dels Infants per tots aquells que sou nous, els veterans d’alguna manera ja ho sabeu.

Estem a l’Ajuntament, a la sala més important de l’Ajuntament que és la sala de Plens, aquí un cop al mes, els vint-i-un regidors que som de l’Ajuntament, ens reunim i discutim de tots els temes que afecten a la població.  Cada cadira està repartida entre els diferents grups polítics present en aquest plenari, us diré quins són els grups polítics i una mica també com es reparteix tot això.  A veure, l’equip de govern són 11 regidors, i està format per la suma de regidors del Partit Socialista de Catalunya, que va ser el que va guanyar les eleccions municipals, i Convergència i Unió.  El Partit Socialista té sis regidors i Convergència i Unió en té cinc, la suma són onze i és l’equip de govern, ens assentem aquí al front i també en aquests dos primers laterals, l’oposició va cap endarrere, d’alguna manera aquesta taula és la central i és la que pivota l’equip de govern, jo em sec aquí, en aquesta cadira que ha quedat justament buida i l’Alcalde, se seu allà on jo estic assentat i  és el que presideix la sessió.  Els altres grups polítics que hi ha al plenari és Esquerra Republicana, que té quatre regidors, que se seu en aquests quatre seients d’aquí, l’Entesa, que té tres regidors, que serien aquests tres seients, el Partit Popular de Catalunya, que serien aquells dos d’allà i a l’extrem Plataforma per Catalunya que té un regidor. L’equip de govern té l’obligació de governar i per tant de portar els principals temes al plenari i l’oposició té la funció de fiscalitzar, de vigilar que les coses es facin bé, criticar quan creuen que les coses no es fan prou bé i a l’hora també, aportar des d’un punt de vista positiu, quan creuen que es poden fer aportacions. Ens trobem a la sala de Plens, els veterans, els veterans ja sabeu quins són els quadres que hi ha penjats a les parets, però els que no ho sabeu, els que sou nous, us ho explicaré, el que presideix la sala, és aquesta fotografia, com vèieu és el rei d’Espanya, fa molts anys, encara aquí estava prou jove, i presideix, perquè és el cap de l’Estat Espanyol.  A banda i banda, en aquest tros de paret, a on estan assentats els regidors i regidores hi ha tot un seguit de personatges, sabeu qui són?  A veure aquest noi.

Senyor Rocas:  Presidents de la Generalitat de Catalunya. Suposo que coneixeu aquest que hi ha l’extrem, el President Mas, l’anterior és el President Montilla, Pasqual Maragall.  Sabeu qui és aquest senyor d’aquí.

  • En Pujol.

Senyor Rocas:  En Jordi Pujol, el President Tarradellas, que va ser el primer President després de la restauració de la democràcia.  Aquí amagat a darrera dels Consells dels Infants hi ha el President Josep Irla, va ser president a l’exili, sabeu que era de Sant Feliu de Guíxols, després el President Companys i el President Macià.  A l’altra banda de sala també hi ha tot un seguit de fotografies, sabeu qui són els personatges que hi surten retratats? A veure aquest noi?

  • Els alcaldes.

Senyor Rocas:  Els alcaldes, els alcaldes que hi ha hagut des de finals del segle XIX i al llarg de tot el segle XX, també us haig de dir que en falta algun dels més antics, perquè no s’ha pogut trobar la seva imatge, però de tots els que hem tingut o trobat imatges i són, penseu que la fotografia dels Alcaldes es pengen només quan deixen de ser-ho, per tant, l’actual alcalde no hi és, però si que hi ha l’Alcalde anterior, etc..

Ara intentaré explicar en què consisteix el Consell dels Infants, qui el forma, com funciona, perquè serveix, quan es reuneix, algú m’ha preguntat perquè servien aquestes targes, ara ho explicarem.

Dir-vos en primer lloc que, per a nosaltres aquest projecte del Consell dels Infants, ens fa molta il·lusió perquè pensem que és una iniciativa molt interessant, l’any passat ja vàrem començar i la veritat és que els resultats, varen ser molt positius i desitgem que aquest any també pugui ser-ho.  Es tracta bàsicament d’un projecte de participació infantil a través del qual vosaltres, els nens i nenes de Palafrugell podeu col·laborar activament amb la construcció i desenvolupament del poble, d’intentar millorar el vostre poble evidentment, d’intentar millorar el vostre Palafrugell.  Nosaltres pensem que vosaltres els nens i nenes de Palafrugell sou ciutadans de ple dret i per tant, en tant que ciutadans, teniu tot el dret de participar i d’alguna manera aquest Consell dels Infants és el mitjà, el canal que nosaltres us posem a l’abast perquè podeu participar.  També ho fem aquí, al plenari municipal, perquè la idea nostra és que visualitzeu que totes aquelles decisions que vosaltres prengueu nosaltres ens les creiem i les podem també portar al plenari municipal, si hi ha alguna idea d’aquelles que pensem que és interessant i que és factible i que realment representa una millora pel poble. Quins són els objectius principals del consell, n’hi ha tres, primer, això que us comentava de crear un sistema, una manera perquè vosaltres pugueu participar de la vida pública, de que us convertiu realment en ciutadans i que pugueu expressar el que penseu de com millorar el poble d’allà a on viviu.  També fomentar entre vosaltres la idea de treball col·lectiu en favor del bé comú, en favor del nostre poble i d’una manera desinteressada, que penso que això en aquests moments doncs també és un tema important, que treballes d’una manera desinteressada perquè les coses millorin.  També desenvolupar i treballar la democràcia, penseu que és important que amb aquest treball que fareu entengueu en què consisteix la democràcia, quin és el seu funcionament, i aconseguir a l’hora que nosaltres també, les persones adultes, valorem la vostra opinió i ens la crèiem i la tinguem en consideració.  Qui forma el Consell dels Infants, vosaltres Palafrugellencs i Palafrugellenques de 10 i 12 anys, uns alumnes de cada aula de cicle superior de primària, cinquè i sisè en representació de totes les escoles del municipi, tant les que són públiques com les que són concertades, en total dinou alumnes, més el regidor d’Educació i l’Alcalde, el qual sempre presidirà el Consell quan hi sigui i no delegui, com ha estat avui.  Com funciona?  El Consell té quatre manifestacions bàsiques, que regulen el seu funcionament, en primer lloc, la periodicitat de les sessions, suposo que ja els vostres professors i professores us ho han explicat, però en tot cas, es farà una sessió cada dos mesos, la periodicitat del Consell dels Infants és bimensual, en segon lloc, el Consell es desenvoluparà sempre aquí, a l’Ajuntament i en concret a la Sala de Plens i serà presidit com us deia per l’Alcalde, o en el cas que ell no pugui ser-hi per la persona en qui delegui.  Els acords, aquest seria el tercer punt, s’adoptaran mitjançant votació, i en el cas d’empat, perquè també pot ser, doncs decidirà el vot de qualitat de l’Alcalde, si veieu jo tinc una tarja diferent de color de tots vosaltres, com podia haver estat turquesa, però és blava perquè és el vot de qualitat, si en el cas que es fes una votació i sortís empat, l’Alcalde pot decidir cap a un cantó o cap a l’altre, d’acord?  A l’hora també, davant vostre veiem que hi ha unes cartolines que us hem preparat, les quals tenen diferents colors. La cartolina verda, a l’hora de votar què us sembla, què serà?  Serà el vot afirmatiu, la cartolina vermella serà el vot negatiu, i la taronja l’abstenció.  Com a principi general, els acords del Consell s’aprovaran per majoria simple, què vol dir això? Que l’únic requisit és que hi hagi més vots a favor que en contra, per tant si hi ha més vots a favor la proposta s’aprova o a l’inversa.

 També una cosa, quan algú s’absté, quan algú fa servir la cartolina taronja, no compta, no suma, ni pel no, ni pel sí, d’acord?  Que ho tingueu clar això, després també com a quart punt, serà obligatori que cada sessió tingui una acta de la sessió a la qual es recollirà, els assistents i tots els temes que s’hagin debatut al llarg de la sessió i els acords als que s’hagin pres, també si vosaltres feu una intervenció doncs l’acta també la recollirà d’una manera senzilla.  Les actes quedaran custodiades a l’Àrea d’Educació i hauran de ser aprovades pel Consell a la sessió següent, per tant quan vosaltres rebeu la convocatòria doncs el primer punt a aprovar serà l’acta de la sessió anterior. Això són a grans trets el funcionament del Consell dels Infants, els veterans ja sabeu com va, els nous suposo que de mica en mica anireu entenen el funcionament, no sé si hi ha algun dubte, teniu algun dubte? Perquè sinó aniríem endavant amb l’acta i jo el que faria seria primer constituir el Consell, què us semblaria si comencéssim per presentar-nos, jo ja m’he presentat i potser podríem començar per la Consellera d’un extrem i dir el seu nom i en representació, el curs i en representació del col·legi que ve.

  • Jo em dic Clàudia i vinc del Barceló i Matas, del 6è A.
  • Jo em dic Janin, i sóc del 5èB de l’escola Barceló i Matas.
  • Jo em dic Patrícia, sóc del 5è A del Barceló i Matas.
  • Jo em dic Marina, faig 6è i vinc de l’escola Sant Jordi.
  • Jo em dic Maria, faig 5è i vinc de l’escola Sant Jordi.
  • Jo em dic Bruno, vinc de l’escola Torres Jonama de 6è B.
  • Jo em dic Loubna, vinc de 6è A de l’escola Torres Jonama.
  • Jo em dic Anna, vinc de l’escola Torres Jonama i vinc de 5èB.
  • Jo em dic Nil, vinc de l’escola Torres Jonama de 5èA.
  • Jo em dic Norbert, vinc de l’escola Pi verd de Palafrugell de 5è.
  • Jo em dic Quim, vinc de l’escola Vedruna de Palafrugell.
  • Jo em dic Judit, vinc de l’escola Vedruna de 5è B.
  • Jo em dic Marc, vinc de l’escola Vedruna de Palafrugell de 5è A.
  • Jo em dic Lucia, Carrilet de 6è B.
  • Jo em dic Mateu, de l’escola Carrilet de 6è A.
  • Jo em dic Ariadna, de l’escola Carrilet de 5è B.
  • Jo em dic Lucia, vinc de l’escola Carrilet de 5è A.

Senyor Rocas:  Doncs molt bé, després de fer aquesta presentació de tots els consellers i conselleres, en total en sou dinou, en falta un, qui falta? En Pau Zamora de 6èB.  A perdó.

Senyora Aupí:  I aquí falta de l’escola Barceló i Matas, la Isabel.

Senyor Rocas:  Doncs d’alguna manera també els donem per presentats. I ara que tots ens coneixem, donaríem per constituït el nou Consell dels Infants per aquest curs acadèmic.

Intervé el senyor Interventor explicant el segon punt de l’ordre del dia, que seria aprovar l’acta de la darrera sessió del Consell dels Infants.

Senyor Rocas:  Perdona un moment, ens hem presentat tots, però no he presentat a en Gustau, en Gustau és l’interventor de l’Ajuntament i és una persona molt important dins l’organigrama de tots els treballadors i treballadores que estem a l’Ajuntament.  L’interventor sabeu quina és la seva feina?  La intervenció, potser que ho expliquis una mica Gustau.

L’interventor:  Bé, com que avui em toca parlar del pressupost, avui em toca una mica el control de la gestió econòmica de l’Ajuntament, el pressupost té una vessant econòmica, jo sóc economista i, per tant, jo treballo dins de l’Ajuntament fonamentalment amb el tema de la gestió econòmica, tant des del punt de vista de les despeses, com dels ingressos.  Avui aquí, estic fent de secretari per portar l’acta del Consell dels Infants i com que es parlava també dels pressupostos m’han demanat que estigués aquí.

Senyor Rocas:  Normalment en els plens ordinaris de l’Ajuntament, els regidors ens assentem aquí en aquestes cadires en forma de U, però en aquesta taula central hi ha dos personatges, un és en Gustau, com a interventor i l’altre que avui no hi és, és el secretari en Marià, el secretari de l’Ajuntament és el que d’alguna manera dona fe de tots els acords i tots els punts que es discuteixen i per tant també és un altre dels funcionaris, jo no m’agrada dir funcionari, m’agrada dir servidors públics, perquè té una altra connotació, un servidor públic, important també de l’organigrama de l’Ajuntament.  Bé, dit això passaríem  a aprovar l’acta de la sessió.

L’interventor:  L’última darrera reunió del Consell dels Infants va ser el 16 d’abril, i per tant com que hi ha una continuïtat en l’òrgan es donaria, si no hi ha cap tipus d’incidència o objecció, es donaria per aprovada aquella acta, que ja es va repartir a les escoles.  D’acord?.  El següent punt de l’ordre del dia seria, el pressupost municipal del 2014, m’ha demanat el regidor que abans de començar us expliqui breument, ho faré molt breument, què és el pressupost, perquè hi ha un pressupost, suposo que ja sabeu que l’Ajuntament es aquella institució pública que té com a funció prestar serveis als ciutadans, els serveis que presta l’Ajuntament són serveis més propers als ciutadans, els que serveixen per la seva vida quotidiana, el més propers, hi ha altres administracions, com la Generalitat, l’Administració Central de l’Estat, però aquesta, l’Administració Local, que seria aquesta, que seria l’Ajuntament, és la que presta els serveis, que seria els que trobem en el dia a dia en les nostres vides.  Jo potser per defecte de formació us diré una mica per importància econòmica, després les meves companyes ho faran amb un altre ordre, però heu de pensar en la neteja, les vies públiques, les recollides de residus, tant la que es fa amb els contenidors, com el cartró, el porta a porta, la deixalleria, tot això li pertoca a l’Ajuntament, els parcs i jardins, mantenir la jardineria, l’enllumenat públic, l’abastament d’aigua potable, que sobri l’aixeta i surti aigua també depèn de l’Ajuntament de Palafrugell, la Policia Local, que estigui regulat el trànsit, que hi hagi una policia propera, que ens pugui ajudar directament si algun dia tenim algun problema, els Serveis Socials, per aquelles persones que estan en una situació econòmica més precària, també és competència dels Ajuntaments i altres que també, el cementiri municipal, doncs també és una competència de l’Ajuntament mantenir el cementiri i moltes altres que potser no són tant importants però també ens pertoca fer als Ajuntament.  Per poder fer tot aquest conjunt de serveis, de competències que tenim, com tothom ha d’entendre, necessitem recursos econòmics, tot això no funciona si no hi ha diners i aquests diners els obtenim fonamentalment del propi ciutadà, els ciutadans paguen impostos, paguen tributs.  Tributs poden ser tant impostos, com taxes, com contribucions especials, això és el que ens nodreix d’ingressos a l’Ajuntament. I aquests ingressos s’han de portar a finançar aquestes despeses que us he comentat, des de pagar al senyor que si ens trenca un llum, l’arregla, des de pagar als que escombren el carrer, des de pagar al camioner que s’emporta els residus, etc, tot això, es paguen dels impostos que prèviament paguen els ciutadans i per tant, perquè hi ha un pressupost?  El pressupost està, bàsicament per dues raons, entenc jo, primera, perquè tota aquesta activitat econòmica, tot aquest, obtenir diners i gastar-los ha de ser una activitat ordenada, ordenada, sinó seria ingovernable, no podem estar decidint cada dia el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer, hi ha d’haver un patró un full de ruta, que ens ha de dir cap a on hem d’anar, i després la segona, i també importantíssima, és perquè com que us he dit, aquests recursos surten del ciutadà i el ciutadà té dret quan s’acaba l’any a demanar a l’Ajuntament què s’ha fet amb els seus diners, i per tant, per saber, per poder dir si ha final d’any, aquest govern o el que sigui, si ha fet el que va dir el que s’havia de fer, primer, a començament d’any ens ha de dir què farien, d’acord, ens ha de dir què farien, perquè al final quan s’acabi l’any i diguin mirin hem fet tot això, doncs han fet el que varen dir que farien o no han fet res del que varen dir que farien, i com que el ciutadà és el que paga i qui paga mana, doncs ha de tenir aquesta eina al pressupost per poder comparar una vegada s’ha acabat si el que s’ha fet és el que es va dir que es faria, aquest és per mi el pressupost, d’acord, sé que durant aquests dies s’ha fet una feina molt important de participació ciutadana, tant a nivell del conjunt de ciutadans com de vosaltres també inclosos naturalment, dins dels ciutadans i per tant a les escoles també s’ha fet aquesta feina.  Aquesta feina l’han fet dues companyes meves, que són la Lídia i la Sílvia i que ara si són tan amables sortiran i explicaran com s’ha fet tot aquest procés de participació i el resultats que s’han obtinguts.

Sílvia Esteva:  Bé ja ens coneixem, he que sí que ens vàrem veure, la Lídia us dona, a veure avui ja sabeu que us vàrem repartir aquell dossier, d’acord, n’hem recollit 300, entre totes les escoles, o sigui que primer de tot moltíssimes gràcies per la feina que heu fet.  Llavors, hem recollit tot el que surt als qüestionaris aquells que vàreu contestar i és el que ara us està donant la Lídia i és el que us explicarem.  Veieu més o menys la pissarra, aquí davant molt bé, aquí també i aquí difícil de veure.

Senyor Rocas:  Ara tothom ho veu bé, si, posa’t aquí si vols.

Sílvia Esteva:  Bé el que us deia, hem recollit 300 entre tots els que us vàrem repartir, d’acord, lo qual està molt bé.  Si veieu aquí en el paper que us ha anat donant la Lídia, una de les coses que us demanàvem era quins serveis, de tots aquests que us explicava i demanàvem era quins serveis de tots aquests que us explicava i us vàrem explicar a l’escola, quins serveis us afecten més a vosaltres.  O sigui, quins han estat els que han sortit més, evidentment educació i formació, és el que heu posat que amb un 8’7 us afecta bastant, molt.  L’altre, és serveis socials i després seguretat ciutadana.  Després ve serveis esportius i promoció de l’ocupació i aquests serien els cinc que des de les escoles, els nens i nenes us afectaven més en el dia a dia, vols que valorem si estan d’acord o no Núria, ara ho continuo explicant.

Senyor Rocas:  Molt bé, molt bé, jo sé que algunes de les escoles s’ho han preparat una mica, però potser abans de que exposeu el que heu treballat, estaria bé que acabéssim aquestes preguntes i a veure què us sembla no?.

Sílvia Esteva:  Ho trobeu estrany això, el que ha sortit aquí, us sona bé o ho trobeu estrany?

Núria Aupí:  Hi estaríeu d’acord o no amb l’ordre que ha sortit ara aquí, que us incideix a educació seria la primera cosa de tot el que vàreu estar parlant, que en aquests moments és important per vosaltres, després tindríem els serveis socials, que té a veure amb ajudes, beques, suport a les persones que el necessiten, tindríem la seguretat ciutadana, vetllar en els carrers, el que dèiem de llum, vigilància, policia local, serveis esportius, tot l’ús que feu de les instal·lacions esportives, quan feu bàsquet, quan feu futbol, la piscina, les escoles, la promoció d’educació, intentar que tota la gent del municipi tingui feina, i ajudin a les persones que l’hagin perduda o que puguin ajudar a formar-se amb cursos nous del que estan treballant.  Què us sembla, ho posaríem així per ordre? Ho votem? Si, doncs vinga que provarem aquestes targetes.  Recordeu el que us ha explicat el senyor Xavier Rocas, regidor d’Educació, la verda és que hi esteu d’acord, la vermella que no hi esteu d’acord, i la groga que us absteniu, que ni una cosa, ni un altre, que us és igual o que qualsevol de les dues opcions.

Qui estaria d’acord que aixequi la targeta verda? Les contarem, d’un amb un ens deixareu comptar.  16, qui és que s’absté.  No abstenció.  Qui és que no està d’acord, tenim un vot negatiu i després explicaràs perquè, què hi canviaries aquí.

  • Conseller: Que l’educació ja hi ha moltes coses.

Núria Aupí:  I ja no s’hi ha de posar diners, per tant, al pressupost no hi hauria de posar diners?

Senyor Rocas:  O menys.

  • Conseller:

Sílvia Esteva:  Ara mirem això que dius en aquests moments hi havia un text més proper a vosaltres, per tant això us afecta més a vosaltres en el dia a dia, i després dèieu i responíeu preguntes d’ aquí a l’Ajuntament hauria d’estalviar i en què podria gastar-hi una mica més, oi que si.  Ara anirem a veure quines són les coses on l’Ajuntament pot estalviar una mica.

Senyor Rocas:  Però està clar que aquesta llista de prioritats, amb lo que us afecta hi esteu globalment d’acord, no?

Sílvia Esteva:   Recordo que quan ho miràvem amb la Lídia, dèiem té lògica des de la perspectiva vostra té absoluta lògica per tant molt bé.  Ara anem per la segona pregunta, si us en recordeu us demanàvem pinteu en vermell aquelles coses que creieu que l’Ajuntament hauria de gastar diners i pinteu en verd, aquelles coses que creieu que s’hi hauria de gastar més i anem a veure les quatre coses de cada, diguem el top quatre, no diguem el top ten, perquè seria molt llarg, però anem a fer el top quatre.  Amb quines coses l’Ajuntament, vosaltres, i dic vosaltres, els 300 alumnes que heu contestat, en quines coses creieu que s’hauria d’estalviar diners.  Una en participació i associacionisme, després amb la relació amb l’Ajuntament i la ciutadania, després amb la gestió de residus i en quart lloc, amb serveis culturals.  Per tant, traduint, seria si han de retallar coses, si han d’estalviar diners per dedicar-les a altres coses, haurien de donar menys diners a les associacions del poble, no, el que dèiem el dia a classe, menys diners als clubs esportius, menys diners a les entitats, després dedicar menys diners a participació, després, menys diners a millorar les relacions entre l’Ajuntament  i la ciutadania, això dèiem, quan algun ciutadà es queixa amb una instància o quan algun ciutadà demana alguna cosa, tota la resposta d’atenció ciutadana que dona l’Ajuntament aquí dèieu que també ho podríem estalviar una mica.  Altra, gestió de residus, que són totes les escombraries, el que deia en Gustau, els contenidors, la deixalleria, que si us en recordeu, jo també us ho deia el dia de l’escola, què és en el que es gasta més l’ajuntament.  I en quart lloc, a serveis culturals, al teatre o espectacles, en canvi en què s’hauria de gastar en la vostra opinió més diners l’Ajuntament.  En educació i formació? dos, en serveis socials? Tres, en Promoció de l’ocupació? Quatre, en seguretat ciutadana.  Si us hi fixeu aquests quatre primers, coincideixen amb els altres anteriors, us ho recordeu que dèiem què és més proper en el dia a dia a vosaltres, aquests quatre també hi eren, val i per tant els alumnes, els nens i nenes de les escoles, diuen que nosaltres crèiem que això ens afecta i l’altra que l’Ajuntament hauria de gastar més diners, i en canvi hauria d’estalviar en recollida d’escombraries, serveis culturals, relació de l’Ajuntament i la ciutadania i participació.  Va bé, com ho veieu, voleu que fem com ho hem fet abans de l’anterior punt, per una cosa i per l’altra.

Núria Aupí:  Si?  Doncs anem a fer el primer, l’estalvia a veure si esteu d’acord amb l’ordre? Fem el mateix, cartolina verda pels que esteu d’acord, abstenció la taronja i vermella els que no hi esteu a favor,  doncs vinga anem a votar, la verda qui estigui a favor, a veure, que si no, aixequeu les cartolines, 13 que hi estan d’acord, abstencions, que no hi estiguin d’acord?  Tres, doncs ara aquestes tres persones ens direu perquè d’acord?  Comencem per tu, digueu el nom i així quedarà gravat.

  • Bruno: Jo crec que en serveis culturals es podria gastar una mica més.

Senyor Rocas:  Digues el teu nom i del cole que vens, si et plau.

  • Que en serveis culturals es podrien gastar més diners, igual que ell.

Núria Aupí:  I el teu nom?

  • Marc: Jo crec que amb gestió de residus no s’hauria d’estalviar perquè potser al final s’acabarà amb el carrer ple d’escombraries.

Núria Aupí:  Molt bé,  passem a un altre, i  anem a veure si esteu d’acord amb el que s’ha de gastar més, allà on l’Ajuntament hi ha de destinar més diners perquè funcioni bé, a veure, els que hi estigueu d’acord, 14, abstencions cap, cartolines vermelles que vol dir que no hi esteu d’acord, tres?  Doncs ara ens dieu el perquè, comencem i digueu el nom també.

  • Em dic Loubna i que podrien gastar els diners per un altra cosa que en serveis socials.
  • Anna, jo crec que a conservació d’espais públics es podrien gastar més.
  • Quim, que en educació i formació en podrien gastar menys.

Núria Aupí:  Molt bé, doncs tenim aquí les opinions d’aquest apartat.

Sílvia Esteva:  Només una observació en relació al que dèieu que conservació d’espais públics, està precisament en cinquè lloc, es a dir que també és dels que es considera que l’Ajuntament hi hauria de gastar més diners, llavors així com anotació i ja per acabar, hi ha alguns serveis que són el tema de mobilitat i serveis esportius, que tant si us demanem si es pot estalviar, com si us demanem si es pot gastar més, sempre queda al mig, val, doncs també entenem que aquests dos, serveis esportius i mobilitat i xarxa viària, i així, queden com que estan bé com estan “algo” així.  En el recull que teniu, us han posat tots els comentaris..

Senyor Rocas:  Una cosa, per tant entenem que en línies generals, les observacions que surten en aquest pla, en aquesta enquesta, hi esteu d’acord.

Sílvia Esteva:  Llavors, el recull que ara donarem als professors i als assistents, al públic hi ha també tots els comentaris que heu fet a les enquestes, i només dir-vos que ara en aquests resultats que ara teniu a la mà s’ajuntaran amb els resultats de la participació de la població adulta, que també s’ha recollit i tot això junt, més entenc les votacions del Consell dels Infants, es transmetrà a l’equip de govern i a intervenció, a l’interventor per tal que ara que estan preparant els pressupostos puguin fer-ho amb la informació que vosaltres els hi heu donat.

Senyor Rocas:  Si, penseu que això és un tema molt important, sempre ho diguem, el ple dels pressupostos és el ple segurament més important de tot l’any, perquè a partir dels pressupostos decidim allà a on es gastaran els diners de tots els ciutadans i ciutadanes.  Perquè és important totes aquestes enquestes i tot el que vosaltres esteu treballant?  Perquè això ho incorporem i penseu que el ple del mes de novembre justament, és quan s’aproven aquests pressupostos i és un bon moment doncs per recollir les vostres opinions i tenir-les en compte.  Després de l’explicació que ens ha fet la Sílvia, amb l’ajut evidentment de la Lídia, passaríem a escoltar les vostres opinions sobre els pressupostos, començaríem per l’extrem i aniríem seguint, digues el teu nom abans de començar.

  • Em dic Clàudia: La nostra classe ha pensat que podrien gastar més en el carril bici i gastar menys amb llums al carrer.

Senyor Rocas:  Ho apuntem.

  • Em dic Janin i a l’escola hem pensat que heu d’estalviar diners en els carrers, però si hi ha alguna cosa que està malament l’heu de gastar però no molt i gastar en altres coses.

Senyor Rocas:  A veure quan dius d’estalviar en despeses en els carrers a què et refereixes a il·luminació, a neteja o en general.

Janin:  En les rotondes.

Senyor Rocas:  Núria què et sembla, apuntem aquesta proposta d’estalviar en carrers, conservació carrers, posem aquesta partida i a més a on, perdona Clàudia, m’has dit que et deies? gastar més a on es detecti una problemàtica puntual, en allò que si hi ha un forat en un carrer es pugui arreglar?

–    Clàudia:  Sí.

  • Em dic Patrícia, i nosaltres hem pensat que hauríeu de gastar més diners en les escoles més velles, com en les finestres, les llums, etc i haurien de gastar menys en les escoles més noves que tenen de tot.
  • Bona tarda a tothom, sóc la Maria de 5è i jo la Marina de 6è de l’escola Sant Jordi. A la meva escola pensem que els serveis en els quals l’Ajuntament ha de destinar-hi més diners són, a la conservació i neteja del poble, els carrers, les places, els parcs, les voreres però no posar-se a construir o arreglar carrers que es deixaran a mitges o que han estat arreglats recentment a la conservació dels edificis públics, activitats d’educació, cultura i formació, cursets, xerrades i conferències, sortides culturals i exposicions.

Senyor Rocas:  Un moment, un moment que m’ho apunto, que s’ho apunta la Núria, que hi ha molts temes.

  • Ajudar a les persones necessitades, a les que no tenen feina, en la vivenda, el menjar i crear llocs de treball, potenciar esports amb uns equipaments i activitats per a totes les edats.

Senyor Rocas:  Bé, aneu molt en la línea del que es diu ara no?  Endavant.

  • Sóc en Bruno, a la nostra classe hem pensat que seria millor gastar una mica més de diners en seguretat del poble, destinar més diners a la Policia, rebre més ajudes de les escoles, però no molt, buscar cases a la gent que no en té, sinó entren en ajudes socials, destinar diners a reparació d’edificis vells i carrers antics.
  • Hola, nosaltres hem pensat a la nostra classe que per la gent necessitada, donar-los els diners a les persones, per exemple, destinar més diners a la gent que necessita menjadors socials o dutxes i per exemple diners per estalviar i que per exemple, les fonts del parc quan toques molt a poc a poc surt molta aigua, per exemple podrien arreglar-ho en allò dels parcs i que un habitatge per la gent necessitada.

Senyor Rocas:  Val, seria Serveis Socials (ajudes socials) i conservació de la via pública.  Molt bé.

  • Sóc l’Anna, la gent no va gaire al parc perquè no estan en bones condicions i llavors les persones que ho trenquin ho haurien de pagar ells i invertir més en la seguretat del poble i l’Ajuntament que posi més mitjans de controlar als amos del gossos, que no es fan càrrec com recollir les caques o un càstig podria ser multar o fer-los fer feina per la comunitat.
  • En el nostre cole, hem pensat que es podria gastar més diners en les voreres que són tant estretes, que els cotxes de bebè han de baixar a la carretera i això porta un perill molt greu i molesten els fanals al mig del carrer, les canonades i alguns arbres.

Senyor Rocas:  Per tant seria ampliació de voreres en el cas de les voreres estretes, no?  Molt bé hi ha alguna cosa?  Endavant.

  • Crec que s’hauria de gastar una mica més en serveis esportius perquè cada cop la gent, com que fa esport i normalment fa futbol i coses d’aquestes i gastar una mica més en serveis esportius.

Senyor Rocas:   Només tenim propostes de gastar més diners però  també  és important dir en què es gastarien menys diners, perquè si tot és anar gastant, els diners no ens arribaran, per tant hem de mirar en trobar un equilibri.  Penseu consellers i conselleres que heu parlat, penseu en alguna cosa que es podria estalviar?  A veure en què es podria estalvia.

  • Podríem estalviar en les llums, fer una si i una no.

Senyor Rocas:  En il·luminació, val, ja ho havies comentat no?  Aquest noi.

  • Podríem estalviar menys diners en no construir tants de supermercats.

Senyor Rocas:  Sí, el que passa és que en aquest tema l’Ajuntament no ..

  • O no donar permís.

Senyor Rocas:  És complicat això, perquè si l’empresa reuneix tots els requisits no pots dir que no.  Una queixa, a veure aquesta consellera.

  • Per mi s’hauria de construir més supermercats, això va molt malament pel medi ambient, ja ho ser, però l’amo que ho vol fer, ha de pagar a l’Ajuntament.

Senyor Rocas:  Si evidentment, com qualsevol negoci, a veure continuaríem.

  • A la nostra escola no hem pensat res.

Senyor Rocas:  Bé, encara que a l’escola no heu pensat res, a títol individual què et semblaria a on podríem gastar més diners, què et semblaria?

  • Que podríem gastar més diners en espais perquè les mascotes puguin fer les serves necessitats.

Senyor Rocas:  En parcs, però amb un control.

  • I menys, en totes les escoles que ja tenen moltes coses i gastar més amb les escoles més necessitades.

Senyor Rocas:  Val, o sigui repartir.  Molt bé endavant.

  • Jo també penso que es podrien gastar més diners en els espais esportius, en els serveis esportius.
  • Jo crec que s’hauria de vigilar més els espais públics i que siguin ben nets, perquè sinó la gent els embruti, sempre queden bruts.

Senyor Rocas:  Per tant, seria el tema aquest de manteniment i conservació d’espais públics, bàsicament parcs, entenc.

  • Em dic Ariadna, i a la nostra escola hem pensat que es podria gastar menys diners en les voreres i deixar-les un temps sense fer res i doncs posar més diners en un altre cosa que sigui més important, també les festes majors, en compte de venir molts grups a tocar, com per exemple valguin cap a 7.000 € o així, doncs que vinguin alguns que valguin 100 o 200 €.

Senyor Rocas:  Molt bé, ho recollim, tot i que és difícil que vinguin grups que valguin 100 €, no serien gaire bons, també és important que la gent es diverteixi, perquè estem en un moment complicat i també està bé que hi hagi una mica de sortida, en fi, però es valora molt l’opinió.  Bé no sé Núria, ara ja més o menys, ah no falten, perdoneu.

  • Em dic Mateu i la nostra escola ha pensat a ajudar més a les entitats que ajuden a les persones que no tenen gaires recursos i també podríem, podríeu ajudar a les persones grans i a les persones discapacitades.
  • Hola em dic Lucia, i a la nostra classe hem pensat que podríem mantenir els educadors de carrers perquè així puguin conèixer els problemes que tinguin els joves.
  • Hola em dic Lucia i a la nostra escola hem pensat que podríem donar beques als nens menys, que tenen pocs recursos, les beques d’esports per exemple, futbol, bàsquet que puguin practicar l’esport.

Senyor Rocas:  Bàsicament beques esportives no?  A veure la consellera del Sant Jordi.

  • Si, nosaltres també estem d’acord amb el que ha dit la consellera Ariadna del Carrilet, amb el tema de les festes, que no es gastessin tants diners.

Senyor Rocas:  Val, doncs per tant fas una creueta més.  Veig que hi ha una descompensació, no entre el que proposeu per estalviar i entre el que proposar per gastar més, no sé si hi ha alguna idea sobre l’estalvi.

Núria Aupí:  Els que treballem per l’Ajuntament, el que s’aplica sempre, és que si volem gastar més hem de buscar un lloc on gastar menys, per tant, en aquesta pissarra ho teniu totalment descompensat, jo no sé si us aprovaria el pressupost.

Senyor Rocas:  A veure en Mateu que em penso que vol dir alguna cosa.

  • Que estem molt d’acord, amb el que ha dit la consellera del Barceló i Matas que s’hauria de retallar més amb el tema de les llums de Nadal i que diríem que no és una prioritat gran, en aquest moments.

Senyor Rocas:  A veure Bruno.

  • Jo crec que es podria estalviar una mica més de diners en la recollida de deixalles, perquè no fa falta un equip molt gran si només hi ha unes quantes persones en un camió i ja està, jo crec que ja està.

Senyor Rocas:   Bé, perquè esteu dormint, però si veiéssiu com està el poble i totes les muntanyes de deixalles que generem, en tot cas un element que seria positiu seria que tots plegats també fóssim capaços de generar menys residus, m’explico, potser la qüestió no és tant reduir el servei, sinó que nosaltres siguem capaços de generar menys residus i per tant el servei s’haurà de reduir en conseqüència, penseu-hi.  Aquesta noia?

  • Això de les llums de Nadal tenen raó, perquè podríem estalviar una mica més en això de les llums de Nadal.
  • Penso que s’hauria de gastar menys en gestió d’impostos i taxes i en mobilitat, xarxa viària i peatonal.

Senyor Rocas:  Bé, penseu que també és important el tema dels impostos, perquè ja ho ha explicat el senyor interventor, que les coses es poden fer perquè hi ha diners i aquests diners surten del impostos que paguen tots els ciutadans i ciutadanes de Palafrugell, per tant si reduïm d’aquí, també implicarà que haurem de reduir els serveis que donem.  Bé en tot cas, no hi ha cap altra aportació?  Doncs mirem com va quedant tot això i si us sembla haurem de votar.

Núria Aupí:  Com a cosa que s’hauria de gastar més o en el que hi ha més, és el mateix que han recollit elles de l’aportació, perquè coincideix amb petits detalls potser, hi ha el carril bici més despesa, gastar i invertir més en les escoles més velles, més en conservació i neteja del poble, edificis, educació, cultura i persones necessitades, parlàvem de menjar i feina i equipaments esportius, més en seguretat, de la policia, en escoles, en ajudes socials, en reparacions de carrers i en edificis antics.  També més, es repeteix en ajudes socials, conservació d’equipament, més control de gossos i més feines, i més potenciar les feines amb suport a la comunitat com a sanció i no com a multes econòmiques.  Més inversió en voreres, en llums, en resoldre les llums que estan en mig de voreres o del carrer, més en serveis esportius, que són aquelles dues vegades, més espai per mascotes, manteniment i conservació d’espais públics es repeteix, a més inversió en entitats que ajuden a les persones o persones amb discapacitat, més en educadors de carrer o mantenir-ho, més en beques esportives en nens amb pocs recursos.  En què hauríem d’estalviar, en llums, carrers, en conservació de carrer es repetia, en les escoles més noves, en voreres, en despeses de grups o conjunts de festa Major, en llums de Nadal  dues vegades, en recollides de deixalles, taxes i mobilitat.

Senyor Rocas:  Penso que hi ha una darrera aportació també.

  • També podríem gastar més en fer activitats per gent com nosaltres, joves per les tardes.

Núria Aupí:  Activitats juvenils, per les tardes.  No sé si esteu d’acord si tal com està si hi ha alguna idea que no sigui escrita.

Senyor Rocas:  Voleu que de totes aquestes propostes en triem tres que considereu les més importants i tres que siguin les que s’haurien de gastar més diners i tres que s’haurien d’estalviar, és difícil, no és fàcil, perquè cada proposta que feu, té moltes implicacions,  què us sembla?  O és complicat de fer-ho?  Crec que es poden d’alguna manera ajuntar no?

Núria Aupí:  Agafant l’enquesta si ens anem al full aquest que teniu, al segon full de contra efecte fixeu-vos  que sortia educació i formació, serveis socials, seguretat ciutadana, és que surt el mateix que heu dit aquí, serveis esportius..

Senyor Rocas:  Per tant d’alguna manera es mantindria la mateixa relació de prioritats.

Núria Aupí:  Voleu proposar tres, les veieu tots, voleu proposar-ne tres, ho esborro tot?  No.  Anem posant palets.  Molt bé, de tot això que tenim, anem del més ara, de tot el que tenim que s’hagi d’invertir més, de tres coses amb què et quedaries, no s’hi val tot un munt d’aquests.  Us ho aneu pensant, clar comença tu doncs.

  • Serveis esportius i participació..

Núria Aupí:  Ara no el tenim aquest.

  • Amb seguretat ciutadana també.

Senyor Rocas:  Que era el tema de la Policia.

Núria Aupí:  Ara que ja d’això comencem per aquí i seguim un ordre.

  • A les escoles més velles i en activitats infantils a les tardes.
  • A les escoles més velles i en activitat juvenils per les tardes.
  • A les escoles més velles i a les activitats juvenils per les tardes.
  • A la conservació i neteja del poble, etc, a la seguretat i als serveis esportius.
  • A la conservació i neteja del poble, activitat en educació i cultura i en potenciar l’esport.
  • Jo crec que en les escoles més velles, en la seguretat i en activitats juvenils per les tardes.
  • Jo en la conservació, en les persones necessitades i a la seguretat.
  • Jo en les persones discapacitades i en les escoles més velles.
  • A la conservació i neteja del poble i activitats juvenils.
  • En les escoles més velles i en l’esport.
  • En les escoles més velles, als serveis esportius i la seguretat.
  • En les escoles més velles, als esports i amb les persones necessitades.
  • Ajudes socials i seguretat.
  • Ajudes socials, seguretat i amb serveis esportius.
  • Seguretat, serveis esportius i conservació i neteja del poble.
  • Ajudes social, serveis esportius i escoles velles.

Núria Aupí:  Doncs aquí tenim, nou, escoles velles, quatre, de conservació, una, educació i cultura, vuit, seguretat, cinc, ajudes socials, nou, serveis esportius, un a entitats per ajudar persones discapacitades i cinc, entitats juvenils i un a participació.

Senyor Rocas:  Un moment Núria, que no sé..

  • A la conservació i neteja del poble, que n’hi ha cinc, no n’hi ha quatre.

Núria Aupí:  Ah, sí, perdona, i cinc a conservació i neteja del poble.  No sé si podríem d’alguna manera treure algun, o fer un anunciat més llarg, però en definitiva tindríem, nou, escoles més velles i serveis esportius, vuit a seguretat, i tindríem tres amb empat que serien: conservació i neteja del poble, ajudes social i activitats juvenils a les tardes.

Interventor: Podríem triar els que han sortit més votats

Núria Aupí:  Tres.  De fet podríem de tots aquests que tenen tres o cinc, aquests que tenen ú.

Interventor:  Escoles velles, seguretat, serveis esportius.

Núria Aupí:   I hi ha escoles velles, seguretats, serveis esportius, i no sé si voleu incloure activitat juvenil, ajudes socials i conservació i neteja de carrers, serien aquestes.  Si, voleu votar una per una, a veure quina és la que posàvem primer, la segona que tingui més vots, serà la segona.

A veure, escoles més velles, qui prioritza escoles més velles, penseu-hi bé perquè només podeu votar una vegada, de totes aquestes quina és la que posaríeu en primer ordre.

Senyor Rocas:  Torna a repetir quines són.

Núria Aupí:  A veure després veurem com queden, escoles velles, serveis esportius, seguretat ciutadana – policia, conservació i neteja de pobles, activitats juvenils a les tardes i ajudes socials.

Interventor:  Heu de triar una entre sis.

Núria Aupí:  Heu de triar una entre sis, trieu bé, no ja votareu, si només voleu, si voleu votar doncs, ho teniu clar.  Escoles més velles, aixequeu les targetes, dos, que no us faci vergonya, perquè segurament que n’hi hauran que no n’hi haurà cap.  L’altre, serveis esportius, un.  Seguretat ciutadana, zero.  Anem als altres, conservació i neteja dels pobles, quatre.  Ajudes socials, nou.  Activitats juvenils a les tardes, una.  Doncs mireu com ho heu ordenat ràpid, tindríem en primer lloc les ajudes socials, en segon lloc, tindríem la conservació i neteja del poble, en tercer lloc, tindríem les escoles més velles i el quart i cinquè empatats, els serveis esportius i les activitats juvenils a les tardes, doncs així és com quedaria i com des del Consell dels Infants s’ha de traslladar al Plenari, perquè es tingui en compte als pressupostos.

  • Però les escoles, no les han de pagar les escoles les reformes?

Senyor Rocas:  No, no, les escoles, el que és l’edifici, és de l’Ajuntament, les concertades si, hi ha dos tipus d’escoles, les escoles que són públiques i les concertades.  Les escoles públiques el que és l’edifici és propietat de l’Ajuntament i és l’Ajuntament qui en té cura, per tant, tot aquest petit manteniment l’ha de fer l’Ajuntament.  Jo si us sembla ara ja per acabar, faria també el mateix que hem fet amb el que vosaltres penseu d’on podríem estalviar.

Núria Aupí:  En tot cas, com que hi ha molt poquets, passem a votar aquests sis, hi ha: els llums en el carrer, la conversació de carrers, les escoles més noves, les voreres, que no sé si les voreres es podrien posar com a conservació, potser, us sembla, aquest el deixaríem aquí dins, la despesa de música a la festa major, els llums de Nadal, la recollida de deixalla, les taxes i la mobilitat.  És a dir, amb quina d’aquestes ara aixecareu la cartolina en la que vosaltres voldríeu que retiressin si deixéssim de gastar diners:  llums de carrer, qui és que vol que s’estalvien en llums de carrer, un, molt bé, en conservar els carrers i les voreres, zero, en les escoles més noves, quatre, en despesa de conjunts de música de festa major, quatre, en llums de Nadal, cinc, en recollides de deixalles, un, en taxes, un i en mobilitat, cap.  Per tant, així ens queda amb cinc vots les llums de Nadal, amb quatre les escoles més noves i la despesa de conjunts de música de festa Major i empatats només amb un punt, les llums de carrer, la recollida de deixalles i les taxes.

Senyor Rocas:  Molt bé, com sempre ens doneu una lliçó als grans, crec que les coses que han sortit avui tenen molt de sentit, no sé si hi ha alguna aportació més o un assessorament tècnic, vols dir alguna cosa Mateu?  No us ha de fer vergonya, penseu una cosa, penseu que això és una oportunitat i que vosaltres sou els portaveus de tots els nens i nenes de la vostra edat i generació i per tant, ara és el moment.

–  Ara és el moment en que han d’aportar el que tenen escrit i penso que és una llàstima que tot el que tenen allà escrit i penso que hi ha moltes coses que s’han quedat al tinter i una mica de ..

Senyor Rocas:  Doncs vinga, endavant.

  • I han reflexions molt positives i l’intenció és aquesta, que la feina que han fet..

Senyor Rocas:  Doncs clar és que nosaltres també, nosaltres també volem que surti tota aquesta feina perquè és la manera que nosaltres tenim per saber el que penseu i el que heu reflexionat a les vostres classes.

  • Que estem totalment d’acord amb els resultats de les votacions.

Senyor Rocas:  Alguna cosa més?

Núria Aupí:  Aquestes noies del Carrilet volen dir alguna cosa d’última hora, voleu aportar alguna cosa, penseu que al regidors quan comencen també els fa vergonya.

Senyor Rocas:  I tant, i no quan comencen, quan ja portem una temporada també, també ens fa vergonya, no us penseu?  No segur?  Bé doncs res, si us sembla tancaríem aquí aquest primer Consell dels Infants d’aquest curs, dir-vos a títol personal i també penso que a tots els que avui hem participat de l’Ajuntament, que ens ha agradat molt, que totes les aportacions que heu fet, pensem que són molt interessants, i que a l’hora de fer les votacions també heu tingut molt de seny, que el fet que hagueu prioritzat el tema dels ajuts socials, és un tema important i que demostra que esteu amb el dia a dia del que estar passant amb la nostra societat i també que plantegeu que podem estalviar en despeses que a vegades vist des de fora doncs es poden fer perfectament.  No sé si..

  • Que el torn obert de paraula falta.

Senyor Rocas:  A perdona, és veritat.

Núria Aupí:  Que si hi ha algun noi o noia que ha treballat el tema de pressupostos a l’escola i els hi ha quedat alguna cosa i ens ho volen fer arribar a l’Àrea d’Educació, també ho podem recollir i fer-ho arribar d’alguna manera.

Senyor Rocas:   Em sembla bé, molt bé, em sembla molt bé aquesta idea, per tant és veritat tot el que vosaltres hagueu treballat i que avui considereu que no ha sortit, doncs ho recolliu a l’Àrea d’educació i fins i tot ho podríem annexar a l’acta, a la propera acta com a reflexió o reflexions que no hagin sortit aquí.  Bé, abans d’acabar com molt bé m’ha recordat la consellera del Sant Jordi, falta un torn de paraula, per tant, donaríem un torn obert de paraules als consellers i conselleres i després si algú del públic vol fer una aportació, també serà benvinguda.

  • Sóc la Marina consellera de l’escola Sant Jordi, i us voldríem fer dues preguntes sobre l’acta anterior. Hem vist que només hi diu conseller en les nostres intervencions i no hi ha el nom de les escoles com totes les altres actes, a què és degut aquest canvi.

Senyor Rocas:  Bé, ara no t’ho sé dir, no sé en tot cas, si que fem proposta d’esmena i mirarem de solucionar-ho, per això és important que abans de fer la vostra intervenció digueu el vostre nom i l’escola que representeu.

Núria Aupí:  És que moltes vegades vosaltres parleu i vosaltres sabeu de quina escola sou, però a la gravació no se sap, si no digueu d’allà on sou i moltes vegades quan ho hem d’escriure, no sabem qui és que parla, per això és molt important, per això us ho hem anat recordant, digueu el nom i el centre, perquè és que sinó quan l’escrivim no sabem qui ha parlat.  I avui també passarà perquè quan heu votat no ho dèieu.

Senyor Rocas:  Segur, en tot cas penseu això que fem voluntat d’esmena, però que segurament com diu la Núria continuarà passant això fins que no acabem agafant la mecànica i sigueu vosaltres mateixos que abans de fer la intervenció digueu d’allà on sou, és difícil que dies després al fer l’acta no fallem en aquests aspectes, val?  Però que no hi ha voluntat d’esmena.

Consellera Marina-  Ho voldríem saber perquè s’ha canviat el tema del medi ambient, si era el tema que quedava pendent per tractar, dels que es varen triar al curs anterior.

Senyor Rocas:  No això va ser a sol·licitud de l’Alcalde, que va considerar que ja que el primer consell dels infants es feia ara al mes d’octubre i que els pressupostos s’aprovaven al novembre, va creure que era important conèixer la opinió de vosaltres, per d’alguna manera tenir-ho en compte. La propera reunió serà justament la de Medi Ambient. No sé si des del públic hi ha alguna aportació o comentari.

  • Vull dir una cosa. Justícia justament a l’Ajuntament, els que l’any passat estàveu representats al consell escolar d’alumnes, si que es va treballar i es va aconseguir sembla que era cinc polític un euro del tema del pipi can, com que he vist aquí que hi ha moltes persones que ho ignoraven, que sapigueu això que els vostres companys que us varen precedir, varen aconseguir que a l’Ajuntament varen fer una fita important i crec que és bo dir-ho, perquè al menys el veu i es detecta que veritablement això és veritat, només això.

Senyor Rocas:  Si, molt bé, com diu en Pep, és així que va sortir en un dels consells que varem fer l’any passat, aquesta necessitat de que hi hagués això del pipi can i realment l’Ajuntament va posar-hi interès i que sapigueu que sou escoltats.  Molt bé, doncs si us sembla ho deixem aquí, moltes gràcies i fins el proper consell.