Acta 16 d’abril de 2013

 ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

Tema: Com afecta la crisi al nostre poble? Amb quins recursos comptem?

ASSISTENTS:

Alcalde:

Sr.    JULI FERNÁNDEZ IRUELA

Regidor d’Educació:

Sr.    XAVIER ROCAS GUTIERREZ

Àrea d’Educació:

Sra.  NURIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BÀRBARA ROMERO RAMÍREZ

Convidades:

Sra. MARGARITA MAURI JUNQUE, Regidora de Benestar Social

Sra. MARIA JOSÉ MERINO PAREJA, Cap d’Àrea de Benestar Social

Secretari:

Sr.   PERE SALA CORNELL

Interventor:

Sr.   GUSTAU TÀPIAS SOLÀ

Consellers i conselleres:

  • Escola Barceló i Matas

Clàudia Gutiérrez Lacamara

Elisa Fernández Jiménez

Elena Gordillo Ruz

Alba Vivo Sánchez

  • Escola Carrilet

Vivian Miralda

Berta Fernández Vergés

Júlia Tàpias Pitarque

Blanca Loma-Osorio Marco

  • Escola Torres Jonama

 Bernat Moles Romeu

Andrea Garcia Mariano

Júlia Molero Dolz

Pol Álvaro Puig

  • Escola Sant Jordi

Marina Cruz Martín

Josep Llimona Plaja

  • Escola Vedruna

Marc Sánchez Prat

Pau Zamora Oliu

Marc Torrecillas Castelló

S’excusen:

Eduard Agramunt Palacios de l’escola Vedruna

Oriol Parra Contreras de l’escola Carrilet

A la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 16 d’abril de 2013, a les disset trenta de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

1.-  BENVINGUDA DE L’ALCALDE.

Intervé el senyor Alcalde, saludant els presents. Manifesta que comencem aquest nou plenari del Consell d’Infants, que avui és un tema de màxima actualitat, de com afecta la crisis econòmica al nostre municipi i per això tenim entre nosaltres la regidora de Serveis Socials, la senyora Margarita Mauri, i la tècnica de Serveis Socials, la senyora Maria José Merino,  perquè elles intentaran explicar-nos què s’està fent en aquests moments a nivell local i quina és l’experiència de la gestió d’aquesta àrea en aquests moments difícils. Per tant, pot ser una sessió productiva i esperem que al final podrem treure conclusions que ens ajudin a nosaltres també a prendre decisions.  Cal dir que aquest matí hem donat compte a la Junta de Govern, del acords que varem prendre a l’últim plenari, per tant ho hem entrat a les diferents àrees per intentar donar continuïtat i donar sortida als acords que preneu en el Consell dels Infants. Per tant, jo no tinc res més a dir, en tot cas, secretari, abans que intervinguin les companyes cal aprovar l’acta de la sessió anterior si no hi ha cap esmena.

2.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

Intervé la Consellera de l’Escola Sant Jordi, manifestant: Sóc la Marina, Consellera del col·legi Sant Jordi i el meu company i jo us volem dir que no estem del tot d’acord amb l’acta de la sessió anterior.  Perquè hem trobat alguns errors a les pàgines sis i set, que possiblement algú de vosaltres també hagi vist. En primer lloc, a la pàgina sis, on diu Conseller del Torres Jonama 1, hauria de dir, Consellera del Sant Jordi 1, que sóc jo i el que hi ha escrit ho vaig dir jo i a continuació, en aquesta mateixa pàgina on diu Conseller del Vedruna 1, hauria de dir, Conseller del Sant Jordi 2, que és el meu company Josep, que és ell qui va dir això.

Josep:  Respecte a la pàgina set, hem trobat que les intervencions que diuen, Conseller del Sant Jordi 2, no som nosaltres, sinó d’una altra escola.

Senyor Alcalde:  Doncs prenem nota i això ho subsanarem, això vol dir que feu bona feina.  Les actes s‘han de llegir totes, sempre, això posa de manifest que quan s’envien les actes, us les mireu.

Fetes aquestes esmenes, s’incorporaran a la propera acta i passaríem a aprovar el punt número tres, senyor secretari?

3.-  COM AFECTA LA CRISI AL NOSTRE POBLE? AMB QUINS RECURSOS COMPTEM?

Des de l’Àrea de Serveis Socials ens explicaran els recursos amb què compta el poble per fer front a aquesta situació. Desprès d’aquesta explicació, valorareu si cal fer-ne de nous, com per exemple, dutxes públiques, espais públics per rentar la roba, menjador, espai per anar a menjar la gent desfavorida o bé, si és millor facilitar-los recursos, com per exemple aliments i que la família pugui menjar junts a casa.

Senyor Alcalde:  Molt bé doncs per explicar el que he dit abans, intentant donar resposta al que estem fent en aquests moments a nivell de l’Ajuntament, en tot cas, la Regidora té la paraula.

Senyora Regidora:  Bona tarda a tots i totes, jo estic molt contenta de ser aquí, en aquest Consell dels Infants de Palafrugell i quan es diu que la política s’ha de reinventar, penso que aquesta és una manera de reinventar la política a partir de l’educació dels futurs ciutadans que seran el futur del nostre poble, i que tots teniu aquest interès per les coses del poble. Hi ha moltes maneres de dedicar-se al poble, un és la política, que avui dia està tot tant criticat i està demostrat, perquè moltes vegades s’han fet moltes coses malament, però el que prima és l’interès, és a dir, vull treballar pel meu poble, vull mirar quins problemes hi ha al meu poble i vull col·laborar perquè se solucionin i jo, tinc molta esperança d’aquest interès per part d’un col·lectiu tant jove, per tant us encoratjo a continuar així i evidentment que us felicito per tota la feina que feu, sobretot a les escoles per fomentar precisament aquesta participació i aquesta mirada, que els nois i noies agafin aquest interès pels temes municipals. Jo no sé si vosaltres sabeu què són els Serveis Socials?  Algú sap que són els Serveis Socials? Em podríeu contestar, algú? Teniu clar què són els serveis socials d’un Ajuntament, ho sabeu què són?  Heu sentit parlar que hi ha uns serveis que es diuen Serveis Socials, que és un dels nostres pilars del benestar, sabeu que hi ha uns drets que tenim les persones com és l’educació, com és la sanitat, però també les persones tenen altres tipus de drets i tenen el dret a tenir garantits uns mínims per tenir una vida digna i seria aquest el motiu pel que els governs que tenim aquesta obligació de vetllar, perquè les persones tinguin l’accés a tots als recursos, per tenir aquesta autonomia i aquesta vida digna.  O sigui, això seria en definitiva el que voldria dir els Serveis Socials.  Sí que és veritat que els Serveis Socials han evolucionat en els últims anys. Abans, quan les persones més desfavorides dels pobles se’ls atenia a través de serveis de beneficència, segur que heu sentit parlar de Càritas, Creu Roja o que a les persones que no tenien recursos se’ls ajudava, però s’ha vist que des del moment que són drets de les persones, doncs qui ho assumeix, és la pròpia Administració i entre elles l’Administració Local que és la més propera al ciutadà i per tant, des de l’Ajuntament tenim aquesta obligació de garantir aquesta igualtat de drets i oportunitat per a tothom i perquè tinguin una vida digna i això és la feina que és fa des dels Serveis Socials bàsics.  Són equips de professionals, tingueu en compte que els Serveis Socials són persones que fan una carrera professional, tenen una titulació per atendre les persones i tenen uns coneixements, estan formades  per aplicar totes aquestes mesures que hi ha des de l’Administració per ajudar a les persones. I des de l’Ajuntament, a més a més d’aquelles coses que vénen obligades per llei, també es fan altre tipus de programes. Quan es detecten necessitats especials i des de les possibilitats de l’Administració local els Ajuntament, que ja sabeu que tenim uns diners que no són il·limitats, s’intenta d’activar el màxim de programes d’actuacions per garantir aquest dret a les persones, que tenen les persones a aquesta vida digna. Això dels serveis socials ho teniu clar el que són? Sí, doncs ara us presento la Cap d’Àrea, que és la Maria José Merino, que és una professional, jo sóc la regidora, política responsable del àrea, i ella és la Cap de l’Àrea, la professional encarregada del serveis i us explicarà com tenim nosaltres estructurat els Serveis Socials de Palafrugell, els professionals que hi ha, i els programes que es desenvolupen i després podrem parlar de tots aquells altres temes que us interessen i a veure què es fa des de Palafrugell.

Intervé la senyora Maria José Merino, saludant a tots els presents. Intentaré ser molt breu explicant i intentaré fer-ho molt senzill. A Serveis Socials treballem, i molts de vosaltres ho coneixereu perquè teniu gent gran a casa, persones que s’han posat malaltes, que han tingut algun accident i ens han necessitat, o famílies nombroses, algun amics o amiga que la seva mare o pare s’han separat i han vingut a demanar algun tipus d’ajut, tots en aquesta vida necessitem dels Serveis Socials i llavors ens hem d’organitzar d’una manera que atenguem no només a la gent que no té recursos econòmics sinó també la gent que té alguna altra problemàtica i ens necessita al llarg de la seva vida, ja sigui des que neixes fins que moris.  Llavors tenim organitzada la part d’atenció a les persones en dos blocs, un que és gent gran, gent gran i dependència que suposo que heu sentit a parlar a la televisió de la llei de la dependència i tot això. I l’altra part és la d’atenció a la família i a la infància que és tot l’altre bloc on treballem amb dones que han estat víctimes de violència, nens que viuen en famílies que tenen alguna dificultat, perquè el pare i la mare tenen problemes per tirar endavant, treballem amb persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial i treballem amb un grup de persones, que en aquests moments va creixent, que són totes les persones que no tenen els mínims per tirar endavant la seva família i la seva vida perquè s’han quedat sense feina, perquè el mercat laboral és diferent, és a dir, que molta gent que ha estat treballant de paleta, ha estat treballant al món de la construcció, i que ara s’ha trobat que aquest boom s’ha acabat i no saben on treballar i mentre arriben els bons temps estem passant per males èpoques, que suposo que coneixeu moltes famílies en aquesta situació. I per treballar tot l’altre bloc de gent gran i discapacitat, si teniu qualsevol dubte jo us ho explico, però ens centrem en el tema de les famílies que tenen més dificultats i així anem més al gra.  Des que jo estic a l’Àrea, i fa ja uns quans anys, el perfil de la gent ha anat canviant molt i per tant, les ajudes que han anat canviant molt, en aquests moments ens estem trobant amb persones que necessiten per passar el mes, per pagar el lloguer, per pagar els subministraments, per menjar. I com s’ha plantejat l’Ajuntament que pot ajudar aquestes persones? Doncs d’unes quantes maneres, però principalment donant un suport i una col·laboració amb Càritas en aquest cas i suposo que amb Creu Roja també; obrint un centre de distribució d’aliments, que si voleu més informació després en parlem, i amb ajudes a les famílies perquè acabin de passar amb aquestes dificultats que tenen al mes. Estem parlant d’un volum d’unes 300 – 400 famílies cada mes, això en tant que l’Ajuntament i després hi ha una prestació, que potser heu sentit a la televisió, que es diu la PIRMI, que és el Programa de Renda Mínima d’Inserció, que és una prestació de la Generalitat que serveix pel mateix, per garantir una renda mínima a les famílies perquè puguin acabar, perquè no tenen cap ingrés i puguin viure amb uns mínims ingressos per menjar, per vestir-se, per pagar les despeses de la casa, això és el bàsic que fem. Voleu saber la gent que estem atenent al centre de distribució d’aliments o la taula rodona, a partir d’aquí m’heu de preguntar vosaltres, perquè sinó jo tinc aquí un dossier de dades que us puc avorrir tota la tarda, jo m’estimo més que ens pregunteu i us anem explicant les coses.

Senyor Alcalde:  Bé, crec que una vegada feta la introducció, com que el segon punt era debat i propostes fora bo que ara ja, fóssiu vosaltres els que comencéssiu …

Senyora Aupí:  No sé si seria bo que si ho saben o els interessaria saber, per exemple el Centre de Distribució d’Aliments com funciona, o què és? No sé si ho saben? Que hi ha molts de temes que els han sentit però que potser no saben, què és? Què hi ha a dins?  Qui hi va, qui no hi va?  Vosaltres sabeu què és, us agradaria saber-ho? Clar volem parlar de moltes ajudes, heu de saber què s’està donant, o què s’està distribuint, potser em poso allà on no em demanen però.. què us sembla? Doncs explicar una miqueta què és.

Senyora Regidora:  La realitat ara econòmica ho coneixeu tots, sentiu parlar de la crisis i sabeu que moltes famílies no arriben a final de mes. Diuen, imagineu-vos, que una de cada cinc persones a Catalunya, una de cada cinc, diu que viu en el llindar de la pobresa, vol dir, un indicador que ens diu que no té el suficient per viure bé com vivia, això és un indicador, i això evidentment des de l’any 2008 fins ara ha fet un canvi molt important, si a Palafrugell la gent aturada era un 9%, doncs ara estem en dades d’un 16%, però si mirem a Catalunya, estem en un 24, 25%, vull dir que la gent que no té feina,  possiblement, teniu a casa algun familiar que no té feina, vol dir que llavors aquesta persona té dificultats per fer els pagaments i per tant això, imagineu el gruix de població que es troba en aquesta situació, perquè hi ha més atur, perquè no vénen tants turistes, perquè s’han tancat botigues, s’han tancat fàbriques, totes aquestes conseqüències fan que la societat ens anem empobrint i totes aquelles activitats o accions que es feien des de Benestar Social, des de Serveis Socials, hem hagut d’anar remodelant, hem hagut d’anar repensant, perquè ens hem d’adaptar a la situació de les famílies, potser hi havia un programa molt maco, de fer vacances o de fer colònies per un col·lectiu determinat, que potser ara aquests diners s’han de reinvertir, perquè ara hi ha famílies que si que està molt bé anar i fer excursions i colònies però potser, el que és més necessari, és menjar.  I com que els recursos municipals són els que són, no tenim un sac, el senyor Alcalde no té una saca, ja ens agradaria, de diners que podem anar tirant, sinó que els diners els tenim dels impostos i del que rebem de les altres administracions. Serveis Socials contínuament, els professionals han d’anar repensant maneres per facilitar que la gent visqui millor, però sempre anar reinventant i per exemple si ara ens trobem amb el principal problema, vosaltres què diríeu, és menjar? És habitatge? És atur? En aquests moments quin creieu que és el problema?

Conseller: Jo crec que és habitatge, perquè si no tens un lloc on protegir-te del vent de qualsevol altre lloc a més de menjar si trobes algú generós que et pugui donar no sé, una miqueta de menjar cada dia, crec que sense casa i viure al carrer és molt pitjor que no quedar-te sense menjar durant una setmana.

Senyora Regidora:  Molt bé, hi ha algú altre que tingui alguna altra opinió?  Habitatge és una de les causes que la gent es queda sense casa, les famílies que han de deixar la seva casa, clar, heu vist aquell anunci de la república independiente d’IKEA?; no és poden dir marques comercials, perdoneu, però volen dir la meva casa és el meu palau, és el meu lloc de protecció, és on nosaltres quan pleguem de l’escola, quan venim de la feina ens refugiem i és on es protegeix i sense casa la veritat és que les famílies és un tema molt greu i estem nosaltres fent accions i si voleu us les expliquem.  Les accions que estem fent per l’habitatge, per evitar que les persones perdin la casa, per evitar que les persones que han perdut la casa es quedin sense sostre i també que totes aquestes accions es fan des del servei doncs també de Serveis Socials, tenim un servei de mediació que mira que aquella persona que no pot pagar, si pot arribar a acords amb el banc o amb el llogater, per mirar que li pugui també establir un fraccionament del deute. Podem mirar amb els bancs de parlar a veure si deixen que aquella persona visqui si tenia una hipoteca i no la pot pagar que visqui de lloguer, i totes aquestes accions les estem fent i són novedoses.

Els aliments, si resulta que la gent ha de pagar la hipoteca, les escoles encara que siguin gratuïtes, hi ha activitats extraescolars, ha de pagar el cotxe, la benzina, han de pagar el llum, el telèfon, el gas, totes aquestes coses que a casa tenim. Potser, després de pagar totes aquestes factures no em queda res per anar a comprar al supermercat, no? Llavors si nosaltres tenim la manera que a aquestes famílies els podem proporcionar aquests aliments bàsics, llavors aquella família potser se’n pot sortir millor. I tot això ho hem d’anar repensant i els serveis, els professionals i els polítics van repensant la manera de poder ajudar la gent. Us explico com funciona el centre de distribució d’aliments?

Intervé el senyor Alcalde:  A mi em fa por una cosa, jo el que vull és escoltar-vos a vosaltres, hem donat una explicació, hem donat una introducció, sinó aquí acabarem l’hora i no haureu fet les vostres propostes perquè segurament que si alguna cosa no us han explicat potser la digueu vosaltres i si l’estem fent direm doncs mira, això ja ho estem fent, perquè si no com que ja vaig demanar el termini que hi havia em van dir que era una horeta o així, doncs escolteu si us sembla ara començaríem, qui comença? Quin és l’ordre?

Senyora Aupí:  Amb aquest mateix ordre i en tot cas quan algú vulgui fer alguna pregunta les podem anar apuntant i al final les resoldrem.

A continuació comencen les intervencions seguint aquest ordre, dels consellers i conselleres de les escoles Barceló i Matas, Carrilet, Torres Jonama, Vedruna i Sant Jordi.

Conseller: La meva classe ha pensat de demanar a les botigues o establiments del poble, diferents tipus de donatius com aliments, mobles o robes per Càritas.

Conseller: La meva classe ha pensat en una recollida d’aliments, a instituts, supermercats, escoles, etc… un cop al mes, per exemple, el primer cap de setmana de mes.

Conseller: La meva classe ha pensat agafar un edifici de l’Ajuntament per fer un menjador social amb dutxa i els treballadors han de ser voluntaris o gent a l’atur o sense treball.

Conseller: La meva classe ha pensat d’agafar gent a l’atur, per cuidar gent amb discapacitats, netejar platges, carrers i etc.

Conseller: La meva classe hem estat pensant en la crisis i hem vist que alguna gent no té diners per comprar menjar o no es poden comprar ni roba, ni joguines pels fills, i a més estaria bé que nosaltres de les classes si  tenim joguines i en podem donar, doncs que els donem.

Conseller: La meva classe hem dit que hi ha molta gent que no treballa i hi ha botigues que fan liquidació o directament tanca, estaria bé que les botigues no tanquessin perquè també donen feina, haurien de tenir els preus més baixos o potser se’ls hauria de baixar l’IVA.

Senyora Aupí: a veure què demanem?  Baixar preus i baixar l’IVA i que no tanquin les botigues.

Senyor Alcalde:  Baixar l’IVA, no l’IBI.

Senyor Rocas:  Baixar l’IVA, perquè baixin el preu perquè la gent pugui comprar més i així no tancaran les botigues.

Conseller: A la meva classe hem pensat que s’haurien de fer campanya de recollida d’aliments i roba en espais públics.

Senyora Aupí:  El sumem a mensual, us sembla?

Conseller: A la nostra classe hem pensat que hi ha famílies que no poden pagar l’habitatge, no sabem què fa l’Ajuntament, però hem pensat que hauria d’haver pisos socials o sinó construir-ne de nous i que la gent pobre pogués anar sense pagar.

Conseller: A la meva classe hem pensat fer campanyes solidàries per ajudar les persones necessitades.

Conseller: A la meva classe de cinquè hem pensat que del tema de les botigues, facin targetes de descomptes per impulsar el comerç, amb una targeta per exemple anar acumulant la despesa que es fa.

Conseller: A la meva classe hem pensat de fer recollida a les escoles, d’aliments i portar-les a un lloc on els pobres puguin anar allà i menjar.

Conseller: A la meva classe hem pensat de fer un menjador social per la gent que no té prou diners per comprar menjar.

A Conseller: la meva classe hem pensat de fer el manteniment dels edificis a canvi de l’habitatge, donació de medicaments als més pobres, dutxes públiques i fer un menjador amb el que dóna la gent i ho poden donar els supermercats, els restaurants, els hotels.

Conseller: A la meva classe hem pensat que els nens han de ser conscients de la crisi i reaprofitar el material que tenim i esperar al màxim abans de demanar que ens comprin alguna cosa, comprar menjar saludable i evitar comprar porqueries, que són més cares i no alimenten i convidar als pobres a algun àpat al dia, per exemple a cafè calent, etc..

Conseller: A la meva classe hem pensat que tindríem de fer la recollida d’aliments i roba per ajudar els més necessitats.

A Conseller: A la meva classe hem pensat de recordar el que hem fet en el passat i canviar-ho per coses que siguin inverses, per exemple, si una botiga ha gastat molt en aliments que ningú ha comprat, doncs comprar els aliments més necessaris com algunes verdures, pasta, però coses concretes.

A Conseller: la meva classe hem pensat que estem plenament d’acord amb el que diu l’ordre del dia i que s’haurien de crear espais públics com dutxes públiques, espais públics per rentar la roba, el que diu l’acta.

Senyora Aupí:  Molt bé tenim tot un ventall de propostes.

Conseller: M’he descuidat d’una cosa, que també hem pensat que la gent pot intercanviar la feina, com jo t’arreglo la casa i tu si treballes en una botiga em deixes alguna cosa.

Senyora Aupí:  O sigui, intercanviar la feina per serveis més necessitats.

Conseller: donar feina als que estan a l’atur treballant a les dutxes públiques i als menjadors socials.

Senyora Aupí:  Una de les coses que ha quedat més clara ha estat el tema de recollida d’aliments, sou quatre persones, quatre representants, quatre consellers que ho heu dit, en algun cas hi heu afegit també roba i en algun altre cas també hi heu posat de poder menjar en algun lloc, per tal que es pugui servir. A part d’això tenim una gran varietat de possibilitats, no sé si necessitem matisar alguna cosa en quan a dutxes, en quan a menjadors, en quan a espais o intercanvis de lloc de treballs, sobretot pels que han dit no sé si ells volen matisar alguna cosa que s’estigui fent o no es pugui fer, llavors en tot cas passaríem a conjuntar alguna cosa i a votar a veure què fem.

Senyora Regidora:  I el que havíeu dit de la recollida d’aliments és bàsica perquè el centre de distribució d’aliments no donen abast, i s’incrementen les necessitats per tant és molt important, en el centre aquest rebem els aliments des del banc d’aliments, hi ha les aportacions que fan altres persones o que volen fer de particulars, però, el sistema s’està desbordant, no estem desbordats, però si que s’incrementa, per tant, el que heu dit és, jo trobo una magnifica idea, ja s’ha fet, ja s’han fet campanyes, tenen molt d’èxit, vull dir que la gent respon, no vull dir èxit social, tenen èxit social perquè la gent respon molt bé, la gent és solidària, són molt eficaces, ara es veu que amb les festes de primavera, se’n fa una.  A la caravana de les festes de primavera, quan es fa la Rua, em sembla que al final va un camió a recollir també, fan com un porta a porta i la veritat és que a les escoles es fan aquestes accions o des de les entitats us ho agraírem molt, el centre de distribució d’aliments.  Un matís, que no tot s’hi val, perquè a vegades aquestes recollides d’aliments han de ser una mica amb els aliments aquells que nutricionalment són més adequats, i també per conservació, per tant, alerta que quan vosaltres hi participeu en les campanyes, que vareu participar moltes escoles amb l’última que es va fer a l’estiu, hi ha una sèrie que es diuen de normes, de no sé quin tipus d’aliments, de dir-li a la gent, que a vegades venen a donar, de dir, no, això no, perquè això no es pot conservar o això no és un producte de primera necessitat, però realment és una molt bona iniciativa i tant de bo se’n facin moltes.  Pel que fa al tema de les dutxes és molt interessant, és molt interessant un espai perquè hi ha persones que realment tenen problemes per tenir llum i gas, a casa seva perquè això són subministres que són cars, o perquè les seves condicions socials, potser podrien no ser tant atents en aquestes coses d’higiene i a vegades no tenen per comprar-se una màquina, o viuen en un pis que tenen dificultats per fer totes aquestes accions, i si es disposés d’un local en què es pogués tenir aquestes dutxes, d’unes màquines de rentar la roba i a més a més, es comptés amb personal professional, per poder intervenir en aquelles persones i poder-les orientar si ho necessiten és molt bon projecte, és un projecte que l’hem pensat, que de moment no el tenim d’una manera immediata, en tenim d’altres, però n’estem pensant d’altres, però aquest és un tema molt interessant que jo penso que si que es pot tirar endavant i socialment és molt bo.

Senyora Aupí:  Per tant, tindríem aquí al Consell dels Infants una segona proposta, la primera seria la recollida d’aliments i la segona proposta seria la de dutxes i d’higiene.

Senyora Regidora:  D’higiene, de poder rentar la roba, un espai on la gent pugui anar a rentar la roba, es pugui dutxar, evidentment si porta la roba neta doncs això, és bo, això necessita infraestructura, necessita unes inversions, però és un projecte boníssim, us felicito per aquest projecte perquè realment és bo. I desprès també us diria el de l’habitatge que hi havia dels habitatges socials, estem treballant amb aquesta línea, hi ha una línea d’habitatge social que no cobreix aquesta necessitat, però des de l’Ajuntament, el senyor Alcalde, ha sortit publicat a la premsa, que s’està mirant de tenir una borsa d’habitatge social des de l’Ajuntament i quan parlem d’habitatge social, parlem d’habitatge amb preu molt assequible amb uns mínims de lloguer per aquelles famílies amb dificultats, perquè com deia el vostre company la casa és molt important pel benestar i per a la dignitat de les persones. Hi estem treballant. Jo crec que podem dir que tenim bastants projectes engegats i sí, és una necessitat que heu detectat molt bona i també un punt amb el menjador social que dèieu, la Maria José us explicarà una mica l’idea que tenim del menjador social.

Senyora Maria José:  Pensar amb l’alimentació bàsica de les persones, tenim dues opcions, una, o dir que es quedin, o sigui que tenen casa seva, ajudem-los a què tinguin casa seva, que tinguin els subministraments pagats i un centre de distribució d’aliments perquè tothom mengi a taula cada dia, o bé, fem un servei de menjador de cada dia, i des de la nostra opinió que es perdi la privacitat de la família, el menjar en família i tot el que comporta el menjar a casa i estar amb els teus i més si ha han nens o nenes que estan amb aquestes famílies, i per tant des de l’Ajuntament en aquests moments l’opinió és de treballar perquè tothom tingui el seu sostre, perquè funcioni el centre de distribució d’aliments a tope, amb aquestes campanyes que esteu proposant vosaltres, que hi hagin espais de dutxes i rentadores, perquè qui a casa seva no pugui, però que tothom que pugui mengi a casa seva, perquè hi ha les dues opcions, us podeu posar en el lloc de les persones o dels nens que estan en aquesta situació, tothom s’estima més de menjar a casa seva que no menjar amb altres famílies i perdre el contacte amb els teus pares i la privacitat d’estar cada dia amb la teva família, aquesta és la opció que estem triant en aquests moments, però donant a les famílies el que necessiten perquè puguin menjar a casa seva.

Senyora Regidora:  O sigui, per tant el tema del menjador social en aquests moments no detectem que hi hagi aquesta necessitat, però i el que parlàveu de la feina de crear aquest sistema de treballar, que puguin treballar les persones en feines de manteniment d’equipaments municipals o amb algun tipus de feina al municipi i això és un projecte que també, bé l’Alcalde us ho pot explicar, o si vol ho explico jo, ho explico jo…. és un projecte que l’estem treballant i amb la finalitat que aquelles famílies que tenen zero ingressos, vol dir, que no tenen cap euro per cap ajuda, ni cap pensió, ni cap subsidi d’atur, ni cap renda i hi ha unes famílies determinades que puguin fer unes hores determinades amb unes feines municipals que els pugui garantir un mínim d’ingressos, pensem que aquestes famílies puguin tenir un mínim d’ingressos i que se’ls pot ajudar des del centre d’aliments, més se’ls intenta que puguin mantenir el seu habitatge, és un treball que penso que pot ajudar a molta gent, o sigui que totes les idees que vosaltres heu anat dient, heu fet la diana de les coses que estem treballant i que evidentment ens reforceu en que aquestes són les necessitats que es detecten també des de fora de l’Ajuntament.  Voleu preguntar alguna cosa sobre aquests temes?

Senyora Aupí:  He anat subratllant o marcant els cinc temes que han quedat com més bàsics, si us sembla els dic, si hi esteu d’acord votem o voleu fer algun matís o afegim alguna coseta, en tot cas la regidora o l’Alcalde us ajudarien a decidir què fem. El primer punt era la recollida d’aliments, havíem dit, mensual, deixem mensual i desprès mirem la periodicitat que faria falta, perquè així ho posem en comú i al mateix temps hi havia el tema de recollida de roba que es podria complementar en alguna campanya, tindríem l’altra que seria els espais públics que com ja us ha dit la regidora, ho ha trobat fantàstic és un altre projecte que vol tirar endavant, que seria un espai públic per poder rentar la roba o per dutxar-se si és valorés com una altra necessitat també que es pogués dur a terme, el tercer seria que vosaltres ara valoréssiu i potser no sé si cal fer-ho i dir, transformar el menjador social i donar més força al centre de distribució d’aliments, de manera que la gent pugui anar a buscar el menjar allà i menjar tots junts tota la família, pares i fills.  El quart, seria el que ens han explicat dels pisos socials, que ja s’està treballant de mica en mica i vosaltres proposeu que es mantingui, es continuï i es concertin més pisos socials perquè les famílies no es quedin sense habitatge i el cinquè, seria tot el suport que es pugui donar des de l’Ajuntament amb temes de feina perquè la gent pugui ser autosuficient i no necessiti anar als centres de distribució d’aliments a buscar menjar i no necessiti dutxar-se fora de casa, aquest són els cinc punts que he recollit del que vosaltres heu dit.

Conseller: Doncs la idea de votar encara no, perquè podríem descartar alguna opció que podria anar lligada amb una altra, per exemple, si hi ha gent a l’atur que se li implica una feina, si només té una feina, clar, val tinc una feina i què faig, on porto els diners, llavors si aquest home a l’atur, fa aquesta feina, també se li ha de proporcionar un pis.

Senyora Aupí:  Ah, però no tindrem pisos per tots, no? Però ajudar-los en l’habitatge sí, en els pisos sí que cal. Voleu doncs que ajuntem propostes ens quedem només amb tres com altres vegades?  Si?  Doncs, recordeu que podeu votar una sola vegada, d’acord? Anem a fer la primera. Recollida d’aliments mensual, qui ho vota com a primera opció? Farem tres opcions i ho votarem com a primera.  Ningú?  Doncs anem a la segona, espais públics on es pugui rentar la roba, que hi pugui haver dutxes?  Dotze, recollida d’aliments hem posat un zero, a veure…

Senyor Rocas:  Penseu que la gent també a més de netejar-se ha de menjar,  rumieu bé el que esteu votant. Potser estaria bé fer un altre resum perquè ho tinguin clar quins són els diferents temes i que ells en parlessin una mica.

Senyora Aupí:  Voleu que mirem a veure com queda, per ordre i desprès ho debatem?

Senyor Interventor:  O que digui qui està a favor d’una opció i que expliqui el perquè, a veure si els seus companys opinen igual o no.

Senyor Alcalde:  A mi el que em sorprèn és que de la primera part que és dels aliments que tots n’heu parlat, quan a l’hora de votar s’ha quedat deserta, aleshores poder que si acaba això, perquè el company vostre ha dit abans una cosa, diu: una família pot estar una setmana sense menjar però no pot estar una setmana sense habitatge, penso que no és ben bé així. Crec que menjar s’ha de menjar, i segurament que l’habitatge heu trobat una altra alternativa, penso que amb aquest tema ens cal una mica més de debat, perquè pot haver-hi algú que intenti explicar que la seva prioritat, e intenti convèncer els vostres companys.

Conseller: Jo crec que no s’ha votat perquè això ja es fa, el que passa és que això s’hauria de conèixer més.

Senyor Alcalde:  Aquest argument és bo, com que ja es fa, si, en tot cas millorar-lo, cal insistir, però no és una novetat perquè ja s’està fent, bé, bé.

Senyora Aupí:  Per tant, entenem que si ja s’està fent i es fa bé, seria el principal. Esteu d’acord?  Per tant aquest seria el número u per excel·lència.

Senyor Alcalde:  No jo no ho he entès així, jo he entès que ells ens diuen que donat que això ja s’està fent, com que ja s’està fent, donem per fet que continuarà i per ells, la prioritat d’aquesta votació que ha sigut les dutxes….

Senyor Rocas:  El que és important és que hi ha un raonament per no haver votat aquell primer punt com a prioritari o que hagi quedat a zero, perquè si algú penseu que d’aquí deu anys llegeix l’acta del Consell dels Infants dirà què va passar aquí, perquè sembla que era l’interès inicial de tots, ara hi ha un raonament de pes que d’alguna manera justifica el fet que no s’hagi votat, perquè tots enteneu que és una acció que en aquests moments s’està fent i s’està fent bé.

Senyora Aupí:  Llavors continuem pel tercer. Teníem el tema que era menjador social o el centre de distribució d’aliments, potser hauríem de parlar si veieu com a millor opció o hauríem de debatre, si  voleu, si seria millor opció que els nois i noies, que els pares poguessin menjar tots junts a casa, facilitar-los els menjars o si és millor opció de que vagin a un lloc a menjar barrejats amb altra gent que no coneixen? Hi ha una mica de debat aquí o tothom ja ho té molt clar…

Senyor Rocas:  Si penseu que la filosofia és el que ha explicat la Regidora i la Tècnica del Centre de distribució d’Aliments és justament el fet que la gent que té dificultats per aconseguir el menjar, se’l pugui emportar a casa seva i menjar amb la família, és diferent aquest concepte, que el concepte d’un menjador social, en el qual tothom està barrejat, aquí nosaltres prioritzem la privacitat per damunt de l’altre aspecte.

Conseller:Jo crec que això que es netegin la roba i que mengin separats està bé perquè coneixen altres persones que els passa el mateix, que entenen els seus problemes, llavors tots poden ajuntar-se diguem-ne, fer pinya perquè els seus problemes siguin menors, perquè tinguin més possibilitats de que s’acabin els seus mals temps i així poder tirar endavant amb més facilitat, amb altra gent que comprèn el seu dolor.

Senyor Rocas:  Val, tu estaries d’acord amb un menjador social no?

Conseller: Jo estic a favor del que pensa l’Ajuntament que és millor menjar i rentar la roba en privat, però també crec que en cas de necessitat extrema no s’han de fer diferències i que si hi ha la possibilitat de menjar és igual en privat, millor en privat, però si no es pot fer en privat i s’ha de fer tots junts, millor menjar que no pas no fer-ho.

Senyora Aupí: Hi ha dues opinions diferents.

Senyor Alcalde: Les opinions d’aquests companys diferents, són les mateixes que hem tingut el govern a vegades, vull dir que aquesta discussió de menjador social, podríem dir comunitari i l’atenció individualitzada que finalment hem optat per aquesta opció, aquest debat també l’hem tingut, també hi ha una part d’algunes entitats que han defensat aquest model, per tant no és res d’estrany aquest debat que han tingut els dos companys consellers.

Senyora Maria José:  Potser d’aquí a un parell d’anys la situació està tant desbordada que ens hem d’afegir els companys del Consell, els consellers, potser estarem en aquesta posició, no és una posició tancada, és una realitat de data 16 d’abril de 2013, perquè la realitat és molt canviant, tot està canviant molt, per tant les solucions també són de dia a dia.

Senyora Aupí:  Deixem-ho així doncs, deixem amb les opinions i segons la situació. Passem al quart punt i seria el dels pisos socials, per gent necessitada que els calgués.  Si ho votem?  No hem votat el tercer.

Senyor Alcalde:  No, no s’ha votat. Votem el menjador social, vots a favor de la proposta.

Senyora Aupí: Cinc vots. I l’últim seria el de donar suport a les persones perquè puguin trobar una feina encara que sigui petita o senzilla, perquè puguin viure sense demanar ajuda o suport a entitats.  Votem?

Senyor Alcalde:  Votem, vots a favor de la proposta?  Poden votar les altres opcions?

Senyora Aupí:  Sí, no sé si han votat dotze, en tenim dotze, en teníem dotze amb el punt dos, d’espais públics de roba i dutxes i en tenim cinc a pisos socials

Senyor Alcalde:  Disset.

Senyora Aupí: Sí, perquè falta un conseller, per tant són rodons, aquestes serien les vostres propostes que en tot cas es considerarien com a prioritàries, deixant a part el que es fa o deixant a part altres que potser estan en funcionament o a mig funcionament. Voleu que fem una roda d’intervencions per si algú vol dir alguna cosa?

Senyor Alcalde:  Obrim una tanda d’intervencions.

Conseller: Sobre les dutxes s’haurien de posar una certes condicions per la gent que les embrutís, castigar-los sense tornar a entrar.

Senyora Aupí:  Serien condicions o normes.

Senyor Alcalde:  Normes d’ús.

Conseller: A mi no em sembla bé això de les dutxes perquè la gent tindria molta vergonya, si passes allà per algú que té casa i pot pagar l’aigua i es pot dutxar a casa seva doncs li miraria amb cara de fàctic i a mi no m’agradaria si m’ho fessin i seria millor que baixessin el preu de l’aigua i que la gent es pogués dutxar a casa seva que no unes dutxes públiques.

Senyora Aupí:  Per tant proposaries un preu de l’aigua més barat.

Conseller: estic d’acord amb el que ha dit la meva companya, però també crec que si féssim unes dutxes també caldria manteniment.

Conseller: Jo crec que el que hem votat no hem votat correctament, perquè jo crec que totes les propostes estaven molt bé i que el que hauríem d’haver fer era descartar algunes, perquè quedar-nos només amb dues de tantes bones propostes i a més no crec que siguin les prioritàries del tot.

Secretari:  Ha quedat primera la de les dutxes, ara hauríem de saber quina queda segona i quina tercera.

Senyora Aupí:  Doncs ho modifiquem.

Conseller: La veritat és que insisteixo en això d’ajuntar propostes. Si es posen dutxes en algun lloc, quan alguna altra persona ja té un pis on hi ha aigua, calefacció… si es proporciona, si ja té aigua i calefacció no necessita anar a un lloc a on hi hagi dutxes perquè és molt millor dutxar-te a casa teva tant tranquil o en un pis que t’hagi deixat que pas allà en mig de tota la gentada.

Senyora Aupí:  Llavors tu què ajuntaries les dutxes amb què?

Conseller: Ajuntaria les dutxes amb, bé les dutxes les trauria perquè amb els pisos ja en fem prou.

Senyora Aupí:  Ah, o sigui que les dutxes anirien incloses en els pisos i per tant si tinguéssim pisos ja no caldrien les dutxes, i la gent que té casa però no té diners per pagar aigua què fem?

Senyor Rocas: Jo crec que aquestes propostes, les cinc que han sortit, són les que han sortit de la reflexió que s’ha fet a les diferents classes, per tant jo les respectaria. El que sí trobo interessant és el que comentava el secretari, de dir escolta, ha sortit aquesta proposta com a número u, a partir d’ara agafem les quatre restants, les tornem a votar per veure quina és la proposta número dos, perquè potser sí que en un primer moment hi ha hagut un interès molt gros pel tema dutxes, però clar el fet de que els diferents consellers i conselleres només puguin votar una vegada, potser ha fet que haguessin votat alguna altra opció que no han pogut, per tant, si us sembla faríem això.

Senyor Alcalde: Per tant jo crec que el procés que ara faríem seria, hem votat una primera proposta que és la número u, ara el que farem és de les quatre restants quina és la número dos, d’acord us sembla bé, i així anar descartant.

Senyora Regidora: Sí, abans de continuar, un aclariment, només dir una petita cosa: tots aquests serveis tenen condicions, o sigui, no és que una persona tingui diners, que tingui una feina, que tingui gas, que tingui llum i tot i a més es pot anar a dutxar, amb un equipament municipal si és que el tinguéssim o una persona que pot pagar menjar pugui anar a un centre d’aliments, o sigui, hi ha una sèrie de condicions, uns barems que valoren des de Serveis Socials, per si tenen les condicions per accedir o no, no se si us aclareix una mica el que deia el company. Si tens casa teva  pots anar-te a dutxar, depèn n’hi ha que sí, n’hi ha que no. Si treballes un mínim pots anar al Centre de Distribució d’Aliments? depèn, depèn del número de persones, de les teves condicions econòmiques, si tens dret a un habitatge? Depèn, això és el que es valora des de Serveis Socials, és a dir, són molt transparents les ajudes públiques, són per a tothom amb unes condicions determinades.

Senyora Aupí: Tindríem la recollida d’aliments mensual, recollida d’aliments i roba, tenim el tema del menjar, que si menjador social o centre d’alimentació d’aliments, tenim els pisos socials i el suport amb feina per persones que no en tingui. Tenim aquests quatre punts, voleu votar quina seria la segona opció d’aquestes quatre, dic què voteu, recollida d’aliments i roba.

Senyor Alcalde:  Qui creu que aquesta és la segona opció?

Senyora Aupí:  Quatre.  La següent, alimentació, Centre de Distribució d’Aliments o menjador social?

Senyor Alcalde:  Qui creu que aquesta és la segona opció?

Senyora Aupí:  Tercera opció, pisos socials per gent que no tingui habitatge, nou i la següent, seria el petit suport amb feina per a gent desocupada, sis.  Per tant, el segon tema seria el dels pisos socials.

Senyor Alcalde:  O sigui, tindríem primer tema, dutxes, segon tema, pisos socials, tercer tema, aliments, menjador no?

Senyora Aupí:  Ara faltava el tercer. Ara anem a votar el tercer tema, el tercer tema que creieu prioritari, és la recollida d’aliments i de roba, el de menjador social i Centre de Recollida d’Aliments, el de petit suport en feina i ja està.  Anem a veure primer, recollida d’aliments, un.  El menjador o Centre de Distribució, dos.  Suport amb feina per famílies, catorze.  Per tant ens quedaríem amb l’ordre següent, espais públics per rentar roba amb serveis de dutxes amb les condicions, normes o buscar sistema d’abaratir l’aigua i que es fes un manteniment.  El segon, seria el dels pisos socials i el tercer, seria donar suport de feina a persones en atur, si esteu d’acord, aquest són els tres temes que sortirien prioritaris avui. Hi voleu fer alguna aportació en aquests tres temes?

Senyor Alcalde: molt bé doncs, no teniu res més, voleu comentar alguna cosa al respecte dels tres temes que heu aprovat en dos ja hi estem treballant i en l’altre haurem de començar, primer buscar l’edifici per poder fer la proposta de les dutxes, però també ho tindrem en cartera, però sí que dels dos primers que heu parlat, el segon i el tercer, són temes que els estem fent. El tema de l’habitatge i el tema de treball. Hi estem treballant amb el tema de trobar una fórmula que ens permeti trobar una sortida, per tant, penso que anem molt en la línea del que realment des del propi govern, jo volia ressaltar la importància del que heu posat a sobre la taula són coses que en aquests moments estem debaten nosaltres mateixos, vull dir que hi ha molta complicitat entre el que el govern, diguéssim estem decidint i fent el debat i el que vosaltres heu proposat, toqueu bastant la realitat, malgrat que en aquests moments sigui bastant difícil no?  No sé si hi ha un punt de precs i preguntes, no?

4.-  TORN OBERT DE PARAULES

Senyora Aupí:  Sí, el torn obert de paraules.

Conseller: A mi m’agradaria que per a propers consells si es podria enviar la carta amb l’ordre del dia i amb l’acta de la sessió anterior una mica abans per així poder preparar amb la classe i consensuar una mica més i tenir una mica més de temps.

Senyor Alcalde:  Prenem nota d’això.

Senyora Aupí:  Es pot, ho farem, seran condicionat amb altres mecanismes, però si, ho traspassarem i ho intentarem.

Conseller: Un cosa, en tota aquesta sessió hem estat discutint temes de la crisis, de com treure però si vosaltres ja l’esteu fent perquè no busquem temes nous?  O sigui reduir el consum, reduir el preu, perquè així els habitants puguin comprar més, reduir coses perquè puguin augmentar, perquè és molt diferent de pujar-ho molt i que no et comprin res i pujar-ho menys i que et comprin moltíssim, llavors així treuen molt més diners i s’acaba més aviat la crisis, llavors amb tots aquests temes dels edificis, amb els diners que trèiem perfectament ho podem fer, llavors és la gent que hi participa, necessitem gent que participi, perquè si diu a mira què be m’envien un paper per veure si participo, ara ho vaig a tirar a les escombraries, no, s’ha de fer propaganda i parlar, a veure si estem tant malament i ens ha d’afectar a nosaltres, hem de reaccionar i també hem de fer anuncis, com l’altre dia lo de la contaminació, de fer anuncis, protagonitzar-ho com el primer tema, hem de fer tot el possible perquè això s’acabi perquè només ens perjudica a nosaltres.

Senyor Alcalde:  Molt bé, en qualsevol cas els temes que escollim, els temes a debatre, són els temes que escollim entre tots, però esta bé el que dius, quanta més implicació tinguem, més participació i més fem tots nosaltres el problemes que hi ha legalitat, segurament que ens ajudarà a sortir, el que passa és que el tema aquest que hem tocat de la crisis si algú tingués la vareta màgica per sortir-ne segurament que ja, està molt complicat. Però tots els temes que parlem, són temes que prèviament hem de decidir entre tots quin serà el tema que en el proper consell continuarem parlant, suposo.

Conseller: A nosaltres ens agradaria parlar del tema dels pobres.

Senyor Alcalde:  Bé, d’alguna manera avui en aquest tema podem fer un monogràfic de pobresa, si voleu, però crec que avui hem tocat un tema que va molt en la línia en aquesta situació que és la crisis, aquells temes en prestació socials, quan parlem de dutxes públiques i menjador social estem parlant de pobresa, vull dir que, però bé si es creu oportú tots plegats de fer un monogràfic de pobresa, però el que passa és que sortirem tristos, si parlem només de pobresa.

Senyora Regidora:  Jo si em permeteu, un dels temes que ha sortit, i que no hem parlat, però sí que és un tema que no heu explorat, és la col·laboració, la solidaritat entre les persones i heu parlat d’intercanviar feines per serveis i això, hi ha un projecte que és diu banc del temps, que el fa també l’Àrea de Cultura, que és un intercanvi, i d’això no heu parlat i és un tema que penso que des de l’escola es pot treballar, perquè penso que en aquests temps tant difícils, ens hem d’ajudar el uns als altres i hem de mirar de quina manera col·laborem, perquè economitzem recursos, perquè el que jo tinc que a mi no em serveis jo li puc donar a un altre, jo el meu treball també li pot servir a un altre i l’altre també pot oferir un servei i això també és una manera de abaratir o de gastar menys, crec que tal i com està la societat ara hem de crear aquestes xarxes no, de relacions entre nosaltres mateixos, entre les persones i perquè això és una manera d’ajudar també a tothom i de viure una mica més bé tothom.

Conseller: Com que la gent ara no té tant de diners, per comprar benzina, perquè no agafen tant el cotxe que els nens vagin caminant a l’escola o amb bicicleta.

Senyor Alcalde:  Està bé.  Company conseller.

Conseller: En això dels pisos i d’un suport per la feina, en això estic d’acord perquè ho arreglaria una mica tot, perquè com a mínim podrien guanyar ni que sigui una mica de diners.

Senyor Alcalde:  Sí, ja es diu que la millor lluita contra la pobresa és crear riquesa i crear ocupació, diguéssim, si no tinguéssim la situació de crisis que hi ha i tanta gent aturada molt problemes d’aquest moment no hi serien, per tant, tot el que sigui buscar fórmules que ens permetin contractar gent, la gent que tingui feina, és una manera d’ajudar a garantir prestacions.

Senyor Rocas:  Jo només us volia dir, que és de molt agrair aquest interès social que teniu i aquest desig de solidaritat envers els altres, que demostra que aquesta idea que mou el Consell dels Infants, que vosaltres sou també ciutadans i que també us doneu compte del que passa al vostre voltant i del que passa a la nostra vila. També voldria felicitar-vos perquè les diferents accions que han sortit no són accions estrictament existencials, ni caritatives, sinó que hi ha una voluntat de que la gent pugui anar solucionant aquests problemes que tenim ara tant greus de la crisis, d’alguna manera autònoma, que cadascú se’n pugui anar sortir amb els seus propis mitjans, volia dir això, també volia dir-vos que es nota que comenceu a ser veterans, perquè penso que avui també hi ha hagut una mica més de debat que els altres dies i insistir en això que penso que el Consell dels Infants cada vegada, cada dia que passa es demostra més el seu interès i fins i tot la seva necessitat.

Senyora Alcalde:  Molt bé, no sé si alguna cosa més.

Conseller: No, és que el tema dels pisos socials, llavors la gent quan anés a dins no tindria ni plats, ni gots, ni tindria coberts per menjar, llavors també quan han dit lo de la feina, quan la gent fa una cosa en el seu jardí, per exemple li arreglen el seu jardí l’altre, en comptes de donar-li diners, si ja té pis, doncs li podria donar plats, o gots o coberts.

Senyor Alcalde:  Molt bé queda recollit.  Bé no sé si hi ha alguna cosa més.

Conseller: Que el tema de les dutxes podria ser en comptes de totes juntes, una habitació i dins una dutxa, així no es dutxarien tots junts.

Senyor Alcalde:  sí ha d’haver-hi, en qualsevol cas, quan es faci aquest equipament ha d’haver-hi una certa privacitat de la pròpia activitat de la dutxa, tens raó, tens raó.

Senyora Aupí:  El proper Consell dels Infants, es varen triar cinc temes i el tercer és la cura del Medi Ambient, és el tema que ha quedat pendent. Els altres s’han estat tractant tots i amb els que hem fet anteriorment ja hi estem treballant amb les propostes.

Senyor Alcalde:  Per tant el proper serà el tema de Medi Ambient i per tant amb el suggeriment del company farem l’acta i la convocatòria amb més temps, perquè puguem tenir més temps de debat, a les pròpies classes.

Senyor Rocas:  Però en tot cas ja sabeu el tema i per tant també ja es pot començar a treballar, també dir-vos que respecte a l’acta que procurarem intentar subsanar els errors que hi ha hagut en aquesta anterior però també ens heu d’entendre que a vegades també és difícil, perquè encara no us coneixem el nom i per tant posem Conseller del Vedruna 1, Consellera del Sant Jordi 2 i a vegades doncs poden haver-hi aquests petits errors que molt bé heu detectat i que estarem per subsanar-los.

Senyor Alcalde:  Si no hi ha res més donem per finalitzada la sessió, s’aixeca aquest Consell ordinari d’Infants.