Acta 15 de desembre de 2014

ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

 Tema: L’educació a Palafrugell

ASSISTENTS:

President:

Sr.   XAVIER ROCAS GUTIÉRREZ

Consellers:

 

Carla Xià Ramon 5èA Torres Jonama
Gemma Rocha 5èB Torres Jonama
Nil Barrera 6èA Torres Jonama
Adrià Solés 6èA Torres Jonama
Clara Sayols Martínez 5èA Vedruna
Aina Rosés Ángeles 5èB Vedruna
Patricia Vilahur Caballo 6èA Vedruna
Àlex Magrí Avinyó 6èB Vedruna
Jan Díaz Padrosa Sant Jordi
Maria Safont Ferrer Sant Jordi
Àlex García-Conde López 5èA Barceló i Matas
Joan Garbera González 5èB Barceló i Matas
Patrisia Ionela Cismaru 6èA Barceló i Matas
Marc Marí Albertí 6èB Barceló i Matas
Rayane Al Hamdaoui 5èA Carrilet
Jordina Gussinyer Casas 5èB Carrilet
Marc Weise Domínguez 6èA Carrilet
Oriol Pagès Soler 6èB Carrilet
Aleix Solà Meya Pi Verd
Raul Moreno Falqués Pi Verd

 

Àrea d’Educació:

Sra.  NÚRIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BÀRBARA ROMERO RAMÍREZ

Interventor:

Sr.   GUSTAU TÀPIAS SOLA

Secretari:

Sr.  MARIÀ VILARNAU MASSA

A la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 15 de desembre de 2014, a les 17.30 de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

– Sr. Rocas: Comencem la sessió d’avui amb el primer punt de l’ordre del dia que és l’aprovació de l’acta de la sessió anterior.

1.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.-

Se us va enviar, no sé si us l’heu pogut repassar, tothom hi està d’acord, amb el que hi posa, hi ha algun dubte? No, a tothom li sembla bé l’acta? doncs s’aprova.

Passaríem al segon punt, que és un punt informatiu, que és el de Ciutat Amiga de la Infància.

2.-  CIUTAT AMIGA DE LA INFÀNCIA.-  Concessió.-

 – Senyor Rocas: Us hem preparat un sobre, per a cada escola, en el qual, us fem responsables, a cada sobre veureu que hi ha una còpia d’aquest diploma, que és un diploma que UNICEF va donar a l’Ajuntament en reconeixement a que som Ciutat Amiga de la Infància.  Penseu que és molt important aquest reconeixement perquè de la comarca gironina, som la primera ciutat, el primer poble, amb aquest  reconeixement.  Qui coneix l’UNICEF España? És un reconeixement important pel conjunt de polítiques i d’accions que es porten des de l’Ajuntament en relació a vosaltres, els nens i nenes, i també els adolescents, des de moltes vessants, des de l’educació, però també del lleure, de la salut, fins i tot de temes de seguretat, etc… joventut també.   Dir-vos això, que n’hi ha un per cada escola, per tant després del consell us en repartirem per a cada escola i vosaltres en sereu els responsables de lliurar-lo a la vostra escola.  Us ho hem posat dins d’un sobre perquè com que avui plou, esperem que no es mullin. És una còpia exacta, l’original el tenim nosaltres a l’àrea d’Educació, però és una còpia exacta del que ens varen donar, ens el varen donar a Guadalajara, varem haver d’anar tot un grup de gent de l’Ajuntament, varem anar a Guadalajara i en allà ens varen donar aquest premi i us el portem aquí, perquè a dins de totes les activitats que varen destacar, varen destacar especialment el Consell dels Infants.  Us en recordeu que a l’últim consell va venir una noia, que us va estar fent preguntes, doncs aquesta noia d’alguna manera, a més de fer preguntes, el que feia era una avaluació de com ho fèiem aquí a Palafrugell, i els interessava molt el Consell dels Infants, per tant, com que aquesta avaluació va ser tant positiva i li va agradar tant i com que vosaltres en sou també partícips i responsables d’aquest èxit, doncs per això us el volem donar, d’acord?

Molt bé, doncs feta aquesta explicació, passaríem al punt central d’avui, que seria l’educació a Palafrugell i per explicar-nos, ens ho explicarà la cap de l’àrea, la Núria Aupí.

  • Senyora Aupí: Molt bones, ja em coneixeu dels altres dies, oi?  Com que avui ens toca educació per explicar-ho ens centrarem en la pàgina web.  Us podríem explicar educació de moltes maneres, però hem pensat que hi ha moltes coses que explicarem que us poden sonar i altres que no i si ho fem a través de la pàgina web, si teniu algun dubte o li voleu ensenyar a algú així la coneixereu; d’altra banda tampoc era necessari altres programes si aquí ja ho tenim tot estructurat.  Si us hi fixeu en aquesta pàgina web, tenim classificat per edats tot el que nosaltres com àrea d’Educació podem oferir al municipi
  • . L’educació no és només el que hi hagi aquí en aquesta pàgina web, l’educació, el primer que hem de tenir clar, es que tots, tots els que som aquí en algun moment eduquem,  quan ens portem bé, els nens que hi ha al nostre entorn, els adults, els nens més petits, tots, veuen com s’està actuant, miren si ho fem bé o malament i els més petits copien, no sé si ho heu sentit alguna vegada que els petits copien dels grans, que són els que agafen com a líders, per tant hem d’anar en compte quan anem pel carrer, quan estudiem, quan parlem, perquè estem educant, els més adults a nosaltres també ens eduquen, l’educació és molt i molt amplia ara hi ha l’altra part d’educació que podem plasmar aquí, que és la que ens ensenya.  Anem a veure com la qualificaríem, doncs mireu, podríem valorar primer la pestanya des del naixement fins els tres anys, els primers mesos estem a casa amb les famílies, ens educa tot el que ens envolta, però arriba un moment en què no podem estar a casa i no va bé que ens estem a casa, en algun moment va bé que ens socialitzem, i llavors és quan entrem a les escoles bressol.  A Palafrugell en tenim moltes d’escoles bressol, tenim dues escoles bressol municipals, una és els Belluguets, és on hi ha un nino molt gros a l’entrada, l’altra és el Tomanyí que està al costat del CAP. Aquestes dues escoles bressol, són municipals.
  • Què vol dir municipal? vol dir que l’Ajuntament s’encarrega del funcionament, els treballadors són treballadors de l’Ajuntament que tenen cura que funcioni. Sabeu què vol dir Tomanyí?  És una paraula amb molt de cau a Palafrugell, què és un tomanyí?…  És un tap de suro petit, si no m’equivoco és el més petit que es fabrica i que és típic que es fabriqui aquí a Palafrugell, com que fem taps petits, nens petits, llavors tenim altres escoles bressol com és el Petit Vedruna, que està al costat de l’escola Vedruna, els Cargolets, està a prop de la carretera de Tamariu i a prop de Camp d’en Prats i el Santa Teresa que és al carrer de la Caritat.  Aquestes tres escoles bressol són privades, privades vol dir que són persones que han creat una empresa i que aquesta empresa és l’escola bressol i que la seva funció és també educar els nens que no tenen tres anys, des de les setze setmanes fins als tres anys. Alguns de vosaltres segur que heu anat a l’escola bressol, eh que si? A la franja de 0 a 3 anys també tenim l’estiu dels infants que és un casalet que es fa a l’estiu pels nens que durant el curs escolar van a les escoles bressol.  Tenim escola família, que ho explicarem més endavant, tenim l’AMPA, sabeu què és una AMPA?
  • Consellera: Una associació de mares i pares dels alumnes.

– Senyora Aupí:  una associació de mares i pares dels alumnes.

–  Conseller:  És una associació de pares i mares, que es posa uns objectius, per exemple, l’AMPA de l’escola Vedruna, on hi ha el Petit Vedruna, ho varen parlar entre ells, ho varen comunicar als pares i ho varen posar en marxa.

  • Senyora Aupí: O sigui són pares i mares dels alumnes de les escoles que proposen activitats o com diu ell objectius, coses per fer a l’escoles, dit una mica fàcil.  El Melic, és un recurs que es propi només de Palafrugell, és una associació de mares que estan alletant els seus fills, és a dir que donen encara llet natural, que no els donen biberó, i que es troben per parlar de les seves preocupacions, de les seves il·lusions i dels temes de cada dia, i Créixer en família, són cursos de formació per pares i mares de nens petits.

Anem a veure el 3-16, així quan parlem de la franja de 3-16 anys, què ens trobem?  Escoles, qui sap les escoles de Palafrugell, qui les coneix totes?  Qui creu que se les sap totes.  Quan diem escoles, volem dir, quina franja?  Fixeu-vos que aquí posa escoles, centres de secundària, escola família i AMPA per tant ens diferencia escoles i centres de secundària, anem a veure, qui se sap les escoles de Palafrugell.

  • Conseller: El Torres Jonama, el Vedruna, el Pi Verd, el Barceló i Matas, el Carrilet ..
  • Senyora Aupí: Ai que ens falta un, veus la pantalla.
  • Conseller: Ah i el Sant Jordi.
  • Senyora Aupí: I el Sant Jordi. Tenim totes aquestes escoles aquí, aquí teniu les fotos, ara no les clicarem, si veieu que hi ha més dades, després un dia a casa o a l’escola podreu llegir més característiques de l’escola. Comentar-vos que d’aquestes l’escoles, que tenim, les primeres, el Carrilet, el Barceló i Matas, el Torres Jonama i el Pi Verd, si us hi fixeu, posa que són escoles públiques, i el Vedruna i el Sant Jordi, són escoles concertades, qui sap què vol dir això?  És més complicat.
  • Consellera: Públiques vol dir quan no s’ha de pagar i concertades que s’ha de pagar.
  • Senyora Aupí: Això també, què més..
  • Conseller: No sé,  però concertades vol dir com … els meus pares paguen al col·legi i el col·legi paga l’aigua, la llum, la calefacció i pública que l’Ajuntament ho paga.
  • Senyora Aupí: que l’Ajuntament també paga, però paga una part, les públiques, les escoles són de l’Ajuntament, la concessió i el terreny, tot i que són cedits a la Generalitat, val?  Per tant qui pagarà el professorat i donarà les normes de funcionament és la Generalitat, però qui manté tot el que és l’estructura i s’encarrega de la vigilància que tot funcioni, en quant a edifici, és l’Ajuntament, en canvi amb les concertades, l’Ajuntament si no vol, que en el cas de Palafrugell no és així, si no vol, no ha de pagar per res, només la Generalitat hi intervé, l’Ajuntament no, per fer-ho molt en gros i si dic alguna cosa que,  hi ha directors per aquí, professors, regidors, si algú dels grans no hi està d’acord o em deixo alguna cosa podeu fer comentaris, perquè és força genèric i difícil sintetitzar, llavors ens aniríem a centres de secundària i als centres de secundària què tenim? Tenim tots els centres on  podem anar a estudiar quan tenim més de 12 anys. En tenim de públics com seria l’Institut Baix Empordà i l’Institut Frederic Martí Carreras i tindríem dos de concertats, el Prats de la Carrera i el Sant Jordi. En el cas dels Instituts, el manteniment no és de l’Ajuntament és de la Generalitat, és la Generalitat qui se n’encarrega.  Què es pot estudiar aquí?  Què s’estudia en els instituts o als centres de secundària, què es pot fer?  Qui sap quan acabi sisè què pot anar a fer en un institut o en un centre concertat que faci secundària? A veure, a veure, els que sou de sisè què estudiareu?  Fareu l’ESO, no us sona això?
  • Senyora Aupí: L’ESO, sí, és a dir de dotze a setze anys és allà on arriba l’etapa obligatòria, els nois i noies teniu obligació d’estudiar fins que teniu setze anys i millor que tots aproveu l’ESO, si no es pot, no es pot, però si voleu avançar d’una manera o altra us l’haureu de treure, tant per tant, estudiar força i posar-s’hi com fins ara que estudieu molt.

Escola de Família, ara aquí no trobareu pràcticament res, només un exemple, una explicació.  Escola de família, és una agrupació de les AMPAS i de l’Ajuntament per organitzar activitats tipus xerrades, per ajuntar recursos i perquè no es repeteixin xerrades. Es va crear escola de família i així tots plegats decidíem quines xerrades volíem que es fessin en el municipi, i les AMPAS, ja ho hem dit abans cada escola té la seva AMPA, hi ha escoles que diuen AMPA, altres en diuen AMIPA, diferents noms però en definitiva és el mateix.  Molt bé, anem avançant, però arriben a tenir setze anys, a vosaltres encara us queda una mica lluny, però passen ràpid quatre anys.  Quan tingueu setze anys llavors, voldreu continuar estudiant segurament, els que hàgiu aprovat l’ESO, doncs mira a veure què podreu estudiar. Podreu estudiar el que és el batxillerat, aquí no es veu gaire, aquí hi ha tot un quadre que ara no veurem perquè ara amb aquesta pantalla tant petita us embolicaríeu. Amb l’ESO podreu estudiar el batxillerat per després anar a la universitat i aquí veieu que hi ha especialitzacions com humanitat, ciències i tecnologia, ciències socials o arts o podreu estudiar un cicle formatiu de grau mitjà.  Sabeu a quins centres es poden estudiar batxillerat a Palafrugell?

  • Conseller: Al Frederic Martí Carreras…
  • Senyora Aupí: Sí, en falta un, i el Baix Empordà.  Així com a l’ESO teníem centre públics i centres concertats, per estudiar el batxillerat si voleu estudiar a centres públics podeu anar al Frederic Martí i al Baix Empordà, sinó haureu de marxar de Palafrugell però no cal, perquè son molt bons centres i us ho passareu molt bé i aprendreu moltíssim.
  • Conceller : L’IES què és?
  • Senyora Aupí: L’IES, és un institut, de fet IES, ara ja aquesta paraula IES ja no l’hauríem de fer servir, perquè l’han modernitzada i ara en diuen INS i és institut, igual que abans dèieu CEIP, i ara els CEIP són escoles, de fet són noms que volen dir el mateix, semblant vaja, i han anat canviant depèn de les èpoques.  Cicles formatius, on es poden estudiar, qui ho sap?
  • Conseller: Com ha dit, perdona.
  • Senyora Aupí: Els cicles formatius, és a dir, què és un cicle formatiu?  El noi o noia que no vol continuar estudiant per anar a la universitat i que vol aprendre coses més pràctiques per incorporar-se més ràpidament i més fàcilment al món del treball, per ser mecànic, per ser cuiner, per ser secretari.
  • Conseller: Estudi de formació universitari
  • Senyora Aupí: No, allà t’informaran, però per estudiar hauràs d’anar a l’Institut del Baix Empordà, o amb altres poblacions, però a Palafrugell a l’Institut del Baix Empordà.  Continuem, després si us queden dubtes ja en parlarem. Què passa quan hi ha nois i noies que no aproven l’ESO. A vegades no és perquè no es sigui bon estudiant, a vegades és perquè et costa molt i no tothom li agrada estudiar i volen aprendre oficis. Llavors, aquestes persones, aquests nois i noies a Palafrugell, doncs mireu, tenim una cosa que es diuen els Plans de Transició al Treball, que ara han canviat de nom i es diuen Formació Inicial Professionalitzadora i que s’hi pot estudiar cuina, venda i oficina, i a través d’això acabar de treure’s l’ESO. De totes, totes haurien de mirar de treure’l perquè sinó després és molt difícil de continuar estudiant i professionalitzar-se bé.  Llavors el que dèiem, menys de setze, mòduls formatius per adults, és a dir, arriba un moment que vosaltres no voleu continuar estudiant, no voleu anar a la universitat, però voleu continuar formant,-vos, llavors el que podreu fer és estudiar mòduls formatius, que aquí és l’Ajuntament qui els ofereix. Podeu aprendre anglès, informàtica, rus, podreu aprendre si voleu fotografia, el que us agrada que sigui relacionat amb la vostra feina o no, però que vulgueu anar aprenent.  Acabem aquí Escola de Família i tenim el PIU que deies tu, què és el PIU? és el Punt d’Informació, tot això que us estem explicant o quan heu acabat l’ESO i digueu em faig un embolic i no sé què estudiar, doncs podeu anar al Punt d’Informació Universitària que tot i que es diu universitària, informa de tots els estudis i allà us ajudarem a triar què podeu estudiar de totes les coses que hi ha.

Passem a divuit anys; a divuit anys ens tornaríem a trobar el mateix. Tenim mòduls formatius, tenim universitat, a partir de divuit anys ja es pot anar a la universitat o fins i tot doncs podeu anar a l’Escola d’Adults, al Centre de Formació de Persones Adultes, formar-vos pel treball, aquí ara no hi entraré perquè seria molt extens, però penseu una cosa i tingueu clar que- i encara recordo el dia que  m’ho varen dir, i que vaig pensar quin pal, però és veritat, -no deixareu mai d’estudiar, mai, i si deixeu d’estudiar us quedareu molt ancorats en una feina, cada vegada més. De la manera que és la societat, estareu estudiant sempre, sempre, sempre, per tant, és molt important que us esforceu i que traieu bones notes perquè així us serà molt i molt més fàcil, pot ser que estudieu una carrera universitària, pot ser que estudieu un cicle formatiu o pot ser que en un moment donat plegueu i només vulgueu estudiar coses molt específiques com us deia abans.  Què més podeu estudiar a Palafrugell?  Doncs tenim l’Escola de Música, que alguns de vosaltres segur que la coneixeu, on podeu estudiar estudis musicals, potser algú d’aquí algun dia serà músic o serà professor de música, tenim l’Escola Oficial d’Idiomes, per aprendre exhaustivament anglès i potser algun dia també francès o una altra llengua i llavors aquí a recursos educatius trobaríeu el mateix que hem estat dient abans, els equipaments culturals que hi ha, un portal que és allà on us podeu matricular del mòduls formatius. També hi ha l’Oficina de Català on es pot estudiar català per perfeccionar o en el cas dels vostres pares o avis, per aprendre’n si no varen poder, perquè hi va haver una època en què no es podia estudiar català a l’escola, hi ha persones de més de quaranta anys, que necessiten encara aprendre la llengua catalana.  Quan entrem a la franja de més de setze anys, a part de totes les escoles que hem vist abans hi ha altres edificis, hi ha l’Escola de Música que és un edifici que un dia el regidor us pot explicar una miqueta quan el tinguem acabat,  tenim l’Escola Oficial d’Idiomes, però la tenim a dins del Frederic Martí, però hi ha una instal·lació molt grossa que a les preguntes us en parlàvem, que és el Centre Municipal d’Educació i al Centre Municipal d’Educació és allà on podreu estudiar aquests mòduls formatius, com són l’anglès, la informàtica, els cursos pels que no han aprovat l’ESO, el català,…  Tindríem tots aquests recursos que us poden servir i a part de tot això, vinculat a l’Educació, què tenim?  Doncs tenim, moltes coses, recursos com són els premis Mestre Sagrera, us en recordeu que quan hem obert la pàgina ha sortit aquí a davant, em penso que ara els de sisè esteu preparant ja alguna cosa, no? O per exemple què més tenim?  Doncs tenim la cursa de les escoles, teniu moltes activitats que feu els nois i noies i que us eduqueu i que formen part d’aquesta la vostra formació que no és només escolar sinó que és integral, és de tot i jo fins aquí em sembla que seria una mica de resum del que es fa en educació. No sé si Xevi, en deixo alguna cosa …

– Senyor Rocas:  Em penso que ho has explicat molt bé, en tot cas crec que a part del que us ha explicat la Núria el que us hauria de quedar és que a Palafrugell es fan moltes coses, es poden estudiar moltes coses i una mica és el repàs que ella ha fet, des dels més petits als adults i si us sembla, deixaríem aquesta part aquí i ara el que faríem seria tancar això i els consellers i conselleres que esteu asseguts a en primera fila ens aniríem col·locant en els respectius llocs.

  • senyor Rocas: Molt bé, què us ha semblat l’explicació, bé?  Sabíeu una mica totes aquestes coses o ha sigut una novetat el que us ha explicat la Núria, una novetat potser no, perquè no només ha quedat en la vostra franja d’edat sinó que ha explicat tot el que es pot fer els més grans que vosaltres.  Bé, en tot cas nosaltres a l’hora de preparar aquesta sessió del Consell dels Infants varem enviar tot un seguit de preguntes que varem pensar que seria bo que vosaltres les treballéssiu i preparéssiu prèviament, suposo que ho heu fet, suposo que d’alguna manera teniu les respostes i és una mica el que ara us demanaríem. Jo tinc aquí la llista i havia una primera pregunta que era, sabeu que és i què fa l’àrea d’Educació?  Recordeu una cosa, recordeu que en el moment en que feu la vostra intervenció heu de dir el vostre nom i a quina escola representeu, d’acord?  Perquè després, a l’hora de fer l’acta és molt complicat.  Suposo que potser el millor Núria seria que ho fessin per ordre. Ho heu estat treballant a classe no? Doncs si et sembla podríem preguntar-vos quina és la resposta que doneu en aquesta primera pregunta, sabeu què és i què fa l’àrea d’Educació?
  • Conseller: Amí m’han explicat que distribueix alumnes que acaben de venir o que es volen canviar de centre.
  • Senyor Rocas: Això és una de les funcions que fa, en tot cas després ja ho explicarem,  molt bé.  Endavant, anirem fent el recorregut.
  • Conseller: L’Àrea d’Educació vetlla perquè l’oferta educativa ..
  • Senyor Rocas: Perdoneu, heu de dir primer el nom i de quina escola, perquè després és complicat de fer l’acta, aquest noi que ha parlat primer que ha explicat una de les feines, una de les funcions que fa, com et dius?
  • Conseller: Raül.
  • Senyor Rocas: Raül, i vens de l’escola?
  • Conseller Raül: Pi Verd.
  • Senyor Rocas: Pi Verd, molt bé, doncs ara el teu company.
  • Conseller: Sóc l’Aleix i vinc de representant de l’escola Pi Verd.  L’Àrea d’Educació vetlla perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats de Palafrugell, impulsa i promou l’acció educativa municipal, no només del sector escolar sinó de tota la ciutadania, formació d’adults, EOI i altres cursos.
  • Senyora Aupí: Molt bé, això ho trobareu a la descripció de la pàgina web, molt bé.
  • Conseller: Sóc l’Oriol de l’escola Carrilet, i una de les coses que fa l’àrea d’Educació són cursos per als adults perquè aprenguin més coses, català, etc..
  • Consellera: Sóc la Jordina de l’escola Carrilet i també fan xerrades.
  • Consellera: Hola só c la Rayane i vaig al Carrilet, nosaltres a la nostra classe la majoria no sabíem què era l’Àrea d’Educació, però després de parlar-ne sabem que fa cursos per adults, xerrades.
  • Conseller: Jo em dic Xavier Ventura, sóc del Barceló i Matas, i vinc a substituir a en Marc Marí i no ho sé…
  • Senyor Rocas: ho portes apuntat potser, no, doncs passem a un altre, no passa res.
  • Conseller: Jo em dic Àlex i vinc de l’escola Barceló i Matas, i a l’Àrea d’Educació van persones que són d’aquí o d’altres llocs que volen aprendre altres coses.
  • Consellera: Jo em dic Tais del Barceló i Matas i …
  • Senyor Rocas: I no heu treballat aquesta primera pregunta, bé en tot cas ja amb les coses que s’han dit alguna idea heu de tenir, no? Molt bé aquest noi.
  • Conseller: Jo sóc l’Àlex, sóc del Barceló i Matas i l’àrea d’Educació gestiona les escoles, els instituts i a part ensenyen català, informàtica, alemany, francès i etc…
  • Consellera: Jo sóc la Maria, vinc de l’escola Sant Jordi, i a la classe hem pensat que es fan activitats pels adults i moltes més coses.
  • Conseller: Jo sóc en Jan de l’escola Sant Jordi, i hem pensat que també que com si algú volgués recuperar algo i estudiar més i aprendre més coses.
  • Senyor Rocas: Seria un centre per ensenyar adults, vols dir això?
  • Conseller: Jo em dic Àlex, vinc de l’escola Vedruna de Palafrugell, una Àrea d’Educació és un lloc que vetlla perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats educatives de Palafrugell, que tots els nens tinguin una escola, que atengui a les demandes i inquietuds dels ciutadans i ciutadanes que tinguin relació amb l’educació dels ciutadans.  També informen dels serveis, recursos i projectes que té la gent a la seva disposició.
  • Consellera: Hola em dic Patrícia, és algo semblant del que ha dit ell, l’àrea d’Educació és una àrea on es gestiona tots els temes relacionats amb l’educació, s’encarreguen de controlar que tots els alumnes del poble tinguin plaça en una escola, també és allà on la gent hi treballa i s’encarrega de preocupar-se que totes les escoles tinguin un bon estat, també vigilen que totes les escoles tinguin els mestres que han de tenir.
  • Consellera: Em dic Aina, vinc del Vedruna, la meva classe i jo hem pensat que és on s‘encarreguen que es construeixin escoles, biblioteques i es fan cursos d’anglès i d’altres idiomes i s’inscriuen els nens a les escoles i per apuntar-se a fer idiomes i cursos.
  • Consellera: Em dic Clara, vinc de l’escola Vedruna, el que hem pensat la meva classe és una cosa que ja han dit tots.
  • Senyor Rocas: Bé, digues-la.
  • Consellera Clara: L’àrea d’Educació vetlla perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats de Palafrugell, atendre a les demandes e inquietuds dels ciutadans i ciutadanes que tinguin relació amb l’educació, informa dels serveis, recursos i projectes que hi ha a l’abast, en definitiva impulsa i promou l’acció educativa municipal, no només al sector escolar, sinó de tota la ciutadania.
  • Senyor Rocas: Em sembla que la font de la cerca ha sigut semblant en alguns casos, molt bé, aquest noi.
  • Conseller: Hola em dic Adrià, i a la meva classe, sóc de l’escola Torres Jonama, i a la meva escola hem pensat que paga algunes coses de les escoles públiques i beques del menjador.
  • Conseller: Hola em dic Nil, vinc de l’escola Torres Jonama i la meva classe no sabia ben bé què era, però ara ja els hi podré explicar.
  • Consellera: hola sóc la Gemma, de l’escola Torres Jonama i nosaltres tampoc sabíem què era.
  • Consellera: Sóc la Carla Xià, de l’escola Torres Jonama i nosaltres tampoc ho sabíem ben bé.
  • Senyor Rocas: I ara què us ha quedat una mica clar, després d’això, potser la Núria podria acabar d’afinar.
  • Senyora Aupí: A veure, tots heu parlat que vetllem de que quan arriba el nen al municipi tingui escola, dieu reparteixen, nosaltres no repartim nens, el que sí fem és que quan un nen o nena s’ha d’incorporar a l’escola, es pot inscriure a l’escola directament quan és el termini, quan és l’època d’inscriure’s es pot matricular o inscriure’s a l’escola o es pot inscriure a l’Àrea d’Educació, quan l’escola ha començat o durant l’estiu per exemple, quan un nen o nena arriba al municipi no pot anar directament a l’escola, sinó que ve a l’Àrea d’Educació i allà fem tots els tràmits en els quals també hi participen les escoles, i el Departament d’Ensenyament, perquè aquest nen tingui una plaça escolar, tingui una escola on poder anar i poder aprendre, això és una de les coses que vosaltres heu dit. Una altra cosa que heu dit és que ens encarreguem que els edificis escolars estiguin en condicions, abans hem parlat, els que són públics. L’Ajuntament s’encarrega quan una escola pública  té una mancança o té necessitats de reformar-la o hi ha algun desperfecte, per exemple, els conserges a les escoles públiques, a les vostres escoles públiques, són personal de l’Ajuntament de Palafrugell, o sigui, depenen de l’Àrea d’Educació. Què més fem? Per exemple, imagineu que aneu a l’escola i necessiteu una beca pel menjador. Que algun mestre ho ha dit, doncs nosaltres també tramitem beques de menjador, o les beques de l’Escola de Música, o beques perquè es socialitzin llibres i tingueu llibres socialitzats. També el que fem és potenciar que us agradi fer treballs i conèixer el municipi, com dèiem el Mestre Sagrera. Què més fem?  Doncs una cosa que no es fa a molts municipis, a totes les escoles públiques de Palafrugell hi ha un mestre o una mestra que li posa l’Ajuntament i això, no hi és enlloc més, el que passa és que en un moment donat es va pensar que feia falta més recursos i llavors l’Ajuntament va decidir que també ajudava que hi hagués professors i professores. Què més fem? Moltíssimes coses, el que dèieu de formació d’adults, per exemple, classes de reforç, no sé si alguns de vosaltres ho heu sentit a dir, que a les escoles ara en aquest curs hi ha Tallers d’Estudis Assistits, potser a tots us sona, que hi ha les classes de reforç, des de l’Àrea  d’Educació aquestes classes es potencien i s’organitzen perquè els nens que us costa més o menys estudiar, doncs pogueu tenir algú que us ajudi a fer els deures.  O una altra cosa que hem dit abans, les escoles bressol, hi ha dos escoles bressol que depenen de l’Ajuntament, els Belluguets i el Tomanyí, el personal, totes les instal·lacions, tot amb la forma en la qual s’educa és l’Ajuntament qui vetlla perquè la forma sigui correcta i que funcioni, els Belluguets i Tomanyí són escoles municipals i depenen directament de l’àrea d’Educació.  Aquests cursos que dèiem per exemple dels Plans de Transició al Treball, cursos i formació pels nois i noies que no han pogut aprovar l’ESO o que volen aprovar l’ESO i els està costant molt, els que es diu UEC, no sé si l’heu sentit anomenar, també depèn de l’Àrea d’Educació i moltes i moltes coses més,  hi ha la Bàrbara que també treballa a l’àrea d’Educació. Bàrbara, no sé si em deixo alguna cosa?
  • Senyora Bàrbara: El projecte Rossinyol,…
  • Senyora Aupí: Sí, exacte que no sé si vosaltres n’heu sentit a parlar del projecte Rossinyol…
  • Senyora Bàrbara: El premis Candelària…
  • Senyor Rocas: No sé avui on està la pissarra, però hagués estat.. ah és aquí llàstima no haver-ho apuntat perquè podríem votar a veure totes aquestes coses quina us sembla més interessant, però bé, ja que la tenim aquí, fem una llista ràpida.
  • Senyora Aupí: Sí,  penseu-ho perquè farem una llista ràpida i aixecareu cartolines.
  • Senyor Rocas: Clar, sí. Estaria bé apuntar, Núria, cinc temes que es facin, i d’aquests temes que els consellers i conselleres votessin els que els hi semblen més interessants, potser.

– Senyora Aupí:  Per exemple escoles bressol, escolarització dels nens i nenes…

– Senyor Rocas: Penseu que de tots aquests temes no en deixarem de fer cap, però en tot cas, si que està bé saber la vostra opinió respecte de tots aquests que ara us direm quin seria el que per vosaltres és el més important, d’acord?

– Senyora AupÍ:  Una altra cosa que fem, per exemple, són cursos per a la gent que no sap llegir i escriure o que no coneixen el català, perquè han arribat fa poc temps al nostre municipi.

– Senyora Aupí: Mireu, els que he posat són: 1) les escoles bressols, és a dir que els nens de fins a tres anys, tinguin escola per anar a educar-se i puguin tenir un espai segur mentre els pares i mares estan treballant o no, o perquè s’han de socialitzar 2) l’escolarització, és a dir, allò que dèieu de que tots els nens i nenes tinguin escola 3) les ajudes per a llibres o altres, jo he posat llibres o poden ser per altres coses 4) cursos per a persones adultes, cursos per a joves que han deixat l’ESO 5) activitats educatives, serien activitats puntuals, com lo que deia la Bàrbara del Rossinyol, o del Mestre Sagrera, o del Candelària que són actuacions de les escoles, que són activitats que no són de tot un curs, però amb elles també hi apreneu coses.  Fem una cosa primer votareu els que creieu més importants.

– Senyor Rocas:  Sí ara es veu bé.

– Senyora Aupí:  Voleu que el votem i així quedaran les més importants de totes?

– Senyor Rocas: Les de sota no es veuen gaire bé.

  • Senyor Rocas: Ara, perfecte.
  • Senyora Aupí: Joves sense ESO, poso sense ESO perquè l’escolarització ja serien aquestes de a dalt, i activitats.
  • Conseller: El tercer es pot remarcar una miqueta.
  • Senyor Rocas: Ajudes per a llibres i etc…
  • Senyora Aupí: Ajudes per a llibres o beques, posarem beques.
  • Senyor Rocas: Sí, millor.
  • Senyora Aupí: beques menjador.

– Senyor Rocas:  Aquestes beques són per ajudar a gent que té problemes econòmics, per d’alguna manera poder ajudar que els seus fills i filles puguin estudiar o puguin anar al menjador o tenir llibres.

– senyora Aupí:  O per les escoles bressol, totes les escoles bressol eren plenes, els pares tenien feina, però ens hem trobat de que hi havia pares que no tenien feina o un dels dos pares no tenien feina i a més a més els hi havia baixat el sou i necessitaven portar el nen o nena a l’escola bressol i la Generalitat abans hi posava uns diners i ara no els hi posa, llavors, l’Ajuntament, a part de posar més diners ha fet com unes beques per aquestes famílies, perquè els nens puguin anar a les escoles bressol.

– Senyora Aupí:  Vinga anem a votar la primera.  Escoles bressol, 0.

– Senyor Rocas:  Vosaltres ja ho teniu superat això, ja veig.

– Senyora Aupí:  A decisió dels nens i nenes, quinze, només podeu votar una vegada ho recordeu, beques per a llibres, menjadors…

– Senyor Rocas:  A veure Núria, potser abans d’haver votat escolarització, abans d’haver fet la primera votació ho havies d’haver recordat, perquè potser ….

– Senyora Aupí:    Hi ha algú que vulgui canviar el vot, d’abans, o ja ho tenia clar.

– Senyor Rocas:  Tothom ho tenia clar, molt bé.

– Senyora Aupí:  Una vegada.

– Senyor Rocas:  Només es pot votar una vegada, això sí que ho heu de tenir clar.

– Senyora Aupí:  Sí, tothom correcte o voleu canviar alguna cosa? Bé, seguim, cursos per a persones  adultes.

– Conseller:  La meva amiga que no vol lo de…

– Senyora Aupí:  Que no vol què? Escolarització?

– Conseller:  Sí, no lo de beques.

– Senyora Aupí:  I on ho vol posar això, espera, no vols lo de menjador, per tant zero.

– Senyor Rocas:  A veure, ja ho pots dir tu mateixa no, no cal que t’ho digui el teu company.

– Senyora Aupí:  Cursos per a persones adultes, zero.  Cursos per a joves sense ESO, tres.  I activitats educatives, zero, per tant ens ha quedat claríssim el que és prioritari, l’escolarització dels nens i nens com a primer tema i els cursos per a joves sense ESO, el segon.  Anem a fer una última votació dels que han quedat en zero, anem a votar-ne un. Penseu, escoles bressol, beques i cursos per a persones adultes o activitats educatives, si penseu, anem a votar. Escoles bressol? Cinc. Cursos per a persones adultes?  Dos vots.  Ara sí que també ens queda clar l’ordre, tenim escolarització dels nens i nenes que seria el primer, tindríem els cursos per a joves, seria el segon, els cursos per a persones adultes seria el tercer, beques de llibres i menjador, el quart i activitats educatives seria el cinquè.

– Consellera:  Quan dius activitats educatives a què et refereixes?

– Senyora Aupí: Mestre Sagrera, cursa de les escoles, quan feu piscina, el Candelària, que no els deixareu de fer.

– Conseller:  Ja m’agrada.

– Senyor Rocas:  No, això era per saber la vostra opinió.

– Senyora Aupí:  L’opinió d’activitats, però continuarem fen-t’ho igual que ho fèiem, o sigui que no ho traurem.

– Senyor Rocas:  Molt bé, la segona pregunta era sabeu què es pot estudiar a Palafrugell i quins centres, que jo crec que aquesta pregunta ja ha quedat força explicada amb la introducció de la Núria i si us sembla passaríem a la pregunta número 3, que deia:  tenint en compte tot el que hi ha a Palafrugell, referent a educació, hi ha alguns estudis, formació-curs que us agradaria que hi fossin i no hi són?

3.-  TEMA:  EDUCACIÓ A PALAFRUGELL

  • Senyor Rocas: Si us sembla podríem fer la roda una altra vegada però ara al revés, podríem començar per l’altra cantó, recordeu de dir el nom i l’escola.

– Consellera:  Sóc la Carla Xià de l’escola Torres Jonama i la meva classe ha dit que alguns volen que hi hagi d’especial ciència, física, química especial i robòtica.

– Senyor Rocas:  Molt bé, has fet una llista molt llarga, Núria t’ha donat temps a apuntar-la?

– Senyora Aupí:  Primer no, però em sembla que hi havia una cosa com física o química, que més o menys poden cursar, el que sí que he apuntat és la robòtica …

– Senyor Rocas:  Un moment, a veure.

– Consellera:  a la meva escola fan robòtica.

– Senyor Rocas:  ah molt bé, continuem.

– Consellera:  Em dic Gemma, sóc de l’Escola Torres Jonama i a la meva classe han dit que no necessiten res.

– Senyor Rocas:  Caram, molt bé, continuem.

  • Conseller: Em dic Nil, sóc de l’escola Torres Jonama, i creuen que podria haver-hi alguna universitat.

– Senyor Rocas:  A Palafrugell hi han estudis universitaris.  Es fa algun curs universitari, però com a universitat no n’hi ha, quina és la més propera a Palafrugell, ho sabeu?

– Conseller:  A Girona.

– Senyor Rocas:  La Universitat de Girona, molt bé.

– Conseller:  Hola em dic Adrià i vinc de l’escola Torres Jonama i a la meva classe, hem decidit que alguns estudis universitaris.

– Senyor Rocas:  Molt bé.

– Consellera:  Em dic Clara, de l’escola Vedruna i a la meva classe ens agradaria que hi hagués escola esportiva d’alt rendiment per saber organitzar festes, escola de formació per a entrenadors esportius, escola d’art i plàstica i escola de moda i disseny de roba.

– Senyor Rocas:  Caram, caram.

– Consellera:  escola de moda i disseny de roba.

– Senyor Rocas:  També hi havia una escola esportiva i què més, què més …

– Senyora Aupí:  Escola esportiva d’alt rendiment, escola de moda i disseny …

– Consellera:  per saber organitzar festes.

– Senyor Rocas:  Això, aquest de protocol.

– Senyora Aupí:  Continuem.

– Consellera:  Em dic Aina, vinc de l’escola Vedruna i a la meva classe hem pensat que ens agradaria que hi hagi el batxillerat artístic.

– Consellera:  Sóc la Patrícia, de l’escola Vedruna i a la nostra classe hem pensat que ens agradaria que es fessin cursets de tecnologia, de vídeo jocs i audiovisuals i mòduls de jardineria.

– Conseller:  sóc l’Àlex de l’escola Vedruna de Palafrugell, a la meva classe hem pensat que estaria molt bé tenir unes sales amb professor on poder fer repàs i on hi haguessin ordinadors a part de la biblioteca, no com una escola, com un centre de repàs, per dir-ho d’una altra manera.

– Senyora Aupí:  Municipal?

– Conseller:  Sí.

– Senyora Aupí: perquè ja n’hi ha de centres de repàs no.  Sabeu una cosa? Ara us ho explicaré. Sabeu quants nens i nenes a Palafrugell, fan reforç escolar sense que paguin ni un euro, a veure si ho sabeu?  153 nens, el repàs, hi ha 153 que van a repàs escolar amb recursos que són de voluntariat com Càrites o Creu Roja o són de l’Ajuntament o d’altres serveis.

– Conseller:  A la Sílvia Moy de les Palmeres?

– Senyora Aupí:  No, no són recursos, són llocs però no són acadèmics.

– Senyor Rocas:  No són acadèmics.

– Senyora Aupí:  No són privats, són llocs públics.

– Conseller:  Com el Centre Obert?

– Senyora Aupí:  Sí, com el Centre Obert, però diferent.

– Senyor Rocas:  Va, aquest noi.

– Conseller:  Sóc en Jan, de l’escola Sant Jordi, i hem pensat també més mestres de suport, robòtica i de la universitat.

– Consellera:  Sóc la Maria de l’escola Sant Jordi, i a la classe hem pensat en física i química.

– Conseller:  Sóc l’Àlex del Barceló i Matas, i hem pensat que estaria bé una autoescola.

– Senyora Aupí:  Una autoescola municipal?  Penso que és una mica difícil.

– Consellera:  Sóc  la Tais de l’escola Barceló i Matas i hem pensat en robòtica i art.

– Conseller:  Hola, em dic Àlex, sóc de l’escola Barceló i Matas, i la nostra classe hem decidit fer altres idiomes.

– Senyora Aupí:  Altres idiomes ja  hi és.

– Senyor Rocas:  Bueno, però ho posem, si, ja es pot fer…

– Conseller:  Però altres idiomes, per exemple …. al cicle mitjà es fa anglès, després hi ha cicle superior, a ESO es fa llatí i francès.

– Senyora Aupí:  Anglès, Alemany, depèn del centre, és que depèn dels centres i depèn del que permet el Departament d’Ensenyament, a Batxillerat nosaltres no podem arribar allà on volem, això ho marca la Generalitat.

– Conseller:  Jo em dic Xavier Ventura, vinc del Barceló i Matas i nosaltres volem, la meva classe tenia pensat un curs d’advocat, d’arquitecte i de criminalista.

– Consellera:  Hola em dic Rayane, vaig a l’escola Carrilet i una proposta de la nostra classe és tenir una escola de natura.

. Consellera:  Hola sóc la Jordina de l’escola Carrilet, i també proposem una escola d’art pública.

– Conseller:  Hola sóc l’Oriol de l’escola Carrilet, i la nostra classe ha pensat de fer un curset per prendre a fer funcionar les màquines per fer una pel·lícula.

– Conseller:  Hola sóc l’Aleix Solà, de l’escola Pi verd, i nosaltres també hem decidit robòtica.

– Conseller:  Hola em dic Raúl de l’escola Pi verd, la meva classe ha proposat una escola de ciència pública, després d’escola per anar-hi els nens.

– Senyora Aupí:  Escola de ciència.

-Senyor Rocas:  Déu ni do les propostes que han sortit.

– Senyora Aupí:  Molt bé, molt bé, aquí d’entrada el que surt més és robòtica, audiovisual i vídeo, per una banda, universitat, el tema de les arts, i dansa i també l’escola de ciència i física i química, les altres també hi són. L’escola esportiva d’alt rendiment, l’escola de disseny, de protocol, de jardineria, el centre de repàs, l’autoescola, d’idiomes, l’escola de natura, mestres de suport o batxillerat artístic, són coses molt interessants, el que passa que n’hi ha que són més difícils que altres, una universitat no depèn tant de nosaltres, com des de Madrid, que fos factible perquè n’hi ha d’haver molts de recursos al voltant d’una universitat, una universitat grossa entesa com a Girona.

– Senyor Rocas:  No, jo us volia comentar que a l’Ajuntament, a part del que ha comentat també la Núria, hi ha altres àrees que fan activitats que també poden considerar-se formatives com és l’àrea de Cultura, en la qual s’organitzen al voltant de l’àrea el que són les aules, hi ha l’aula justament de cinema, que podria servir per fer aquests estudis de vídeo que heu dit, d’audiovisuals, hi ha també una aula de dansa, d’art i també una aula de teatre, per tant unes de les coses que vosaltres heu demanat, d’alguna manera també es fan al municipi, però malgrat això, entenc que aquestes propostes són allò que us agradaria que es fes a les vostres escoles, no? O al municipi.  Doncs al municipi ja hi ha unes d’aquestes propostes que ja s’estan fent.

– Senyora Núria:  Ens les apuntem i a veure què es pot anar fent, potser com deia el regidor, de dansa, o així ja hi ha alguna cosa, però n’hi ha que no tenim res, i és de mica en mica anar-hi pensant i a veure si es pot posar una escola de protocol, per exemple, que seria un cicle formatiu vinculat també a administratiu, el batxillerat artístic, tot i que és difícil ja que a La Bisbal ja el fan, a vegades no deixen fer una cosa que ja es fa al poble del costat, però bé, mirarem tots aquests suggeriments vostres que són molt interessants.

– Senyor Rocas:  El tema de l’autoescola serà més difícil.  Bé molt bé, doncs continuarem si us sembla, a veure el punt quatre, coneixeu el Centre Municipal d’Educació, quins cursos es fan, entenc que també ha quedat explicat.

– Senyora Aupí:  Algú sap on és el Centre Municipal d’Educació?

– Senyor Rocas:  Això és important, a veure qui sap allà on és?  A veure aquesta noia.

– Consellera:  És al carrer Bruguerol, 12

– Senyora Aupí:  I això on és a Palafrugell, perquè Palafrugell és immens.

– Senyor Rocas:  Carrer Bruguerol, on és el carrer Bruguerol?

– Conseller:  Al costat d’aquell parc darrera dels Mossos d’Esquadra, de l’skate park.

– Senyora Aupí:  De l’skate park.

– Senyor Rocas:  Us heu fixat que hi ha un edifici de color rosat, us en recordeu allà on està el park de l’skate, si? doncs allà hi ha un edifici gran, de color rosa, o rosat, doncs allò és el Centre Municipal d’Educació i per tant a partir d’ara ja sabeu físicament allà on està, d’acord?

– Senyora Aupí:  Molt bé doncs continuem amb la cinquena.

– Senyor Rocas:  És també un tema important aquest, no sé si l’heu preparat també aquest, penseu que s’hauria de fer alguna xerrada o curs pels pares i mares que sigui necessària i no es fa?  I heu pensat en aquest tema?

– Senyora Aupí:  Sí, sí perquè m’interessava que quedés això apuntat perquè és la seu del futur.

– Senyor Rocas:  Ara començarem a l’inrevés, que comenci aquell noi de la punta.

– Conseller:  Nosaltres, no ens ho hem preparat aquesta pregunta.

– Senyora Aupí:  No us l’heu preparat?  Algú se l’ha preparada aquesta?

– Conseller:  Sóc l’Aleix de l’escola Pi verd i hem decidit tota la classe com deixar de fumar, com deixar de drogar-se, com respectar el medi ambient, no maltractar a la gent, a la violència tampoc el mateix, i després recolzament a les persones que se senten soles i no maltractar tampoc als animals.

– Senyor Rocas:  Entenc que això és una preocupació a nivell global, no dels pares i mares entenc jo, no?  Però bé, ja sortiran temes.

– Senyora Aupí:  Ja veuràs, digues.

– Consellera:  La nostra classe ha pensat de fer alguna xerrada més per informar als pares i als adults per les activitats que es fan al Centre d’Educació i etc…

– Senyora Aupí:  O què podeu estudiar quan sigueu grans, no?  Molt bé.

– Consellera:  La nostra classe, aquesta pregunta no l’ha ….

– Consellera:  A la nostra classe, hem decidit fer xerrades pels pares per informar del pas de primària a secundària i també fer xerrades informatives sobre malalties que afecten l’estudi, el comportament i l’aprenentatge, etc.

– Senyora Aupí:  Malalties que poden afectar a que vosaltres aprengueu fàcilment, que afectin l’aprenentatge.  Molt bé continuem.

– Conseller:  Jo em dic Xavier Ventura, sóc del Barceló i Matas, i he dit gairebé el mateix que ella, fer una xerrada per poder parlar de l’educació dels fills.

– Conseller:  Em dic Àlex i sóc de l’escola Barceló i Matas, i hem decidit que els pares poden fer un curs d’esport.

– Senyora Aupí:  Un curs d’esport?  Un curs no, hauria de ser una xerrada de coses esportives, de temes esportius, molt bé continuem.

– Consellera:  Em dic Tais, sóc de l’escola Barceló i Matas i aquesta no ens l’hem preparat.

– Conseller:  Sóc l’Àlex del Barceló i Matas i no hem preparat res.

– Consellera:  Sóc la Maria de l’escola Sant Jordi i a la nostra escola no n’hem parlat d’aquesta pregunta.

– Senyor Rocas:  No n’heu parlat d’aquesta punta?

– Conseller:  Sóc en Jan de l’escola Sant Jordi, i tampoc …

– Senyora Aupí:  Ai que ens hem saltat una pregunta…. no heu pensat…

– Conseller:  Sóc l’Àlex de l’escola Vedruna de Palafrugell i no sé, fa dos anys a la nostra escola es va parlar dels joves d’avui en dia que van fumant i van prenent alcohol i es va fer un power point avisant que el passessin al nostres fills, referint-se als pares, que ens el passessin a nosaltres i que ens avisessin que no ho hauríem de fer, que fumar mata.

– Consellera:  Pensem que les escoles ja es fan xerrades adients pels pares, també sabem que l’Ajuntament, de tant en tant,  organitza algunes xerrades pels pares que tinguin fills adolescents.

– Consellera:  La meva escola hem pensat que s’hauria de fer una enquesta per saber si els pares i mares volen més activitats a Palafrugell.

– Consellera:  Em dic Clara de l’escola Vedruna, i a la meva classe hem pensat que s’haurien de fer xerrades sobres riscos i els perills del carrer, sobre la contaminació i el medi ambient, sobre com educar els fills a casa, sobre com afecta la crisi als fills i com podem posar-hi remei, sobre l’ economia i els comerços a Palafrugell i sobre els nens amb altres capacitats.

– Senyora Aupí:  I sobre? L’última?

– Consellera:  Nens amb altres capacitats.

– Senyor Rocas:  Nens amb altres capacitats.

– Conseller:  Hola em dic Adrià, i a la meva classe no n’hem parlat d’aquesta.

– Conseller:  Em dic Nil i a la meva classe tampoc ho hem preparat.

– Consellera:  Sóc la Gemma i tampoc ho hem preparat.

– Consellera:  Sóc la Carla Xià, de l’escola Torres Jonama, i la nostra classe ha dit que es podrien fer reunions pels pares, sobre les emocions que podrien tenir.

– Senyora Aupí:  Han sortit temes interessants, n’hem agrupat alguns, com per exemple deixar de fumar, el tema de drogues, el tema esportiu, que es podrien anar fent activitats, – drogues i alcohol, penseu que estan previstes algunes xerrades, hi ha una taula de salut a Palafrugell, es diu la Taula de Salut, i ara s’estan treballant tots aquests temes doncs de les drogues i de l’alcohol, sobretot el tema de l’alcohol en els joves, que hi ha joves molt joves que estan prenent alcohol i els està portant conseqüències i llavors aquestes xerrades es faran en un o dos mesos.  Llavors hem dit la violència, la de violència potser la podríem lligar una mica amb els riscos que hi ha al carrer, llavors heu dit també un altre paquet que és sobre estudis, hi ha altres xerrades informatives d’estudis, o un altre que també fa temps que es parla i és interessant, el pas de primària a secundària, el neguit dels vostres pares quan canvieu d’etapa, o l’educació dels fills en general, llavors hi ha les malalties que afecten l’aprenentatge i llavors tindríem unes altres que serien la crisi com afecta als fills, nens amb altres capacitats o les emocions, i l’enquesta, una enquesta per preguntar als pares quines activitats els interessaria, que em penso que no és mala idea, perquè em penso que no n’hem fet mai cap, són temes interessants, penso que no hi ha res a votar perquè tots tenen la seva importància, els anotem i no hi ha res a dir.

– Senyor Rocas:  Els anotem, molt bé, llavors passaríem ara al darrer punt que us vàrem passar perquè treballéssiu, que és també un tema delicat, que és què us agrada de la vostra escola i què trobeu a faltar-hi.  Ara començaríem per la Carla.

– Consellera:  Sóc la Carla de l’escola Torres Jonama i a la nostra classe, nens i nenes han dit que els hi agrada la nostra escola perquè és gran, els agraden els patis, les classes, els llibres, els cursos, les activitats, els directors que hem tingut, les pissarres digitals, els amics, la sala d’informàtica i plàstica, l’organització, el teatre, la vegetació, els jocs escolars, els pessebres i les festes de l’escola.

– Senyora Aupí:  Què no us agrada, a veure?  Què hi trobeu a faltar, què us agrada no, què hi trobeu a faltar.

– Consellera:  Que la biblioteca sigui més gran, que hi hagi més arbres, els amics que han marxat, més companyerisme, teatre més gran, més espai a la classe, més pissarres, classes més modernes, més vegetació, gronxadors i vídeo xats.

– Senyor Rocas:  Molt bé, és molt exhaustiva aquesta llista ho heu estat treballant i és d’agrair, molt bé.

– Consellera:  Sóc la Gemma, de l’escola Torres Jonama i a la meva escola hem dit que ens agrada molt el nostre pati i també trobem a faltar mestres que han marxat, ens agraden molt les decoracions de la nostra escola, les pissarres digitals, no ens agraden les persianes, perquè travessa la llum del sol, que podem anar al pavelló, ens agrada anar al tallers que fem, les classes són molts grans, l’escola és molt gran i ens agradaria que tots els patis estiguessin junts, ens agradaria tenir un gimnàs més gran a l’escola, el menjar del menjador està fred.

– Conseller:  A nosaltres ens agradaria…

– Senyor Rocas:  El teu nom i l’escola.

– Conseller:  El que ens agrada és el laboratori… em dic Nil, de l’escola Torres Jonama i el que ens agrada és el laboratori, biblioteca, el pati, el teatre, l’aula d’informàtica, les classes, l’aula de música i altres activitats, les sortides, festes.  I què trobem a faltar, les classes una mica més grans i que hi hagi ESO, a la nostra escola.

– Conseller:  Hola em dic Adrià de l’escola Torres Jonama, i amb la meva classe hem ficat que ens agraden les instal·lacions, l’educació i l’atenció als nouvinguts i hi trobem a faltar un pavelló, patis i jardins, perquè hem vist fotos de l’escola com era abans i tot era verd.

– Consellera:  Em dic Clara de l’escola Vedruna i a la nostra classe hem pensat que ens agrada molt que aquest any hagin començat a fer servir Chrome Books, que puguem anar al pavelló, que això fa anys que ho fem i que les classes siguin grans, totes les activitats que es fan per Nadal, per Halloween i per totes les festes, la capella, perquè ens va molt bé per fer coses, tot el material esportiu que tenim i no ens agrada, que ens agradaria que hi hagués gespa pel camp de futbol, perquè quan plou rellisca molt, un espai nou pel futbol i un altre pel bàsquet, repintar les parets de l’escola perquè algunes estan mal pintades, bé mal pintades, gastades, fer una rampa per si tenim algun alumne disminuït físic, una sala d’educació física més gran, més material de robòtica i tecnologia, renovar algunes finestres, perquè estan trencades i tanques més altes perquè no es pengin pilotes al pati.

– Senyor Rocas:  Realment ho heu estat treballant molt, tot això.

– Consellera:  Em dic Aina, vinc de l’escola Vedruna i en general tot el que ens agrada és que aquest any fem més anglès, perquè hi ha una assignatura que es diu Kid Discovery cop i al poliesportiu també, hem començat robòtica, fem servir els Chrome Books i que ara anem al poliesportiu. Trobem a faltar el tobogan pels nens petits, no el podem fer servir, i que P3, P4 i P5 fèiem experiments i ara ja no.  També que s’arreglés el pavelló que tenim al costat de l’escola per fer activitats esportives i poder-hi fer bàsquet quan fa molta fred o vent al nostre cole i que la tanca del cole sigui més alta perquè es pengen moltes pilotes, això m’ho ha dit ella.

– Consellera:  Sóc la Patrísia de l’escola Vedruna, a la nostra classe ens agradaria un pati més gran i ampli, ens agrada la utilització dels Chrome Books per treballar, ens agrada el claustre, ens agrada la nostra escola que té molts anys d’història, ens agrada tenir pantalles digitals a les aules, ens agrada que hi hagi la llar d’infants, la capella i els seus vitralls, les activitats que ens preparen els mestres, trobem a faltar un espai on poder fer obres de teatre i festivals, un espai obert per quan plou.

– Conseller:  Ens agrada l’edifici encara que sigui antic, la llar d’infants nova, l’educació que rebem dels professors, companys, els nous ordinadors, els chrome books i el festival de fi de curs, que preparem. Trobem a faltar bona connexió a internet, espais esportius més grans, com es tenia pensat de fer un poliesportiu darrera la nostra escola però no hi arriben suficients diners i també trobem a faltar que hi arribin suficients diners per arreglar el poliesportiu ja que quan plou és un problema.

– Conseller:  Jo sóc en Jan, de l’escola Sant Jordi, el que ens agrada és que tenim molts cursos, de P3 fins a 4rt d’ESO, també ens agraden les pantalles digitals, que aquest any hem fet plàstica en anglès, també que tenim dos patis, un a dalt i un a baix, encara que és més gran el de baix, que el terra del pati no és que rellisqui quan plou però és que és d’un material que quan està sec, no s’hi cau i trobem a faltar que la tanca sigui una mica més alta perquè quan xutem se’n van moltes pilotes i ja està.

– Consellera:  Sóc la Maria, de l’escola Sant Jordi, i a nosaltres ens agrada l’escola d’idiomes, també ens agrada el pati de dalt perquè no es penja cap pilota i que de tant en tant ve alguna professora nova d’anglès d’Anglaterra i no ens agrada el pati de baix perquè quan plou patina.

– Conseller:  Sóc l’Àlex del Barceló i Matas, i les coses que ens agraden és que és públic, les noves tecnologies, educació física, que el pati és gran, i els serveis dels mestres. Les coses que no ens agraden són les recepció al portal gran, arreglar les finestres i les persianes i pilotes per la classe.

– Consellera:  Em dic Tais, sóc de l’escola Barceló i Matas, ens agraden les pissarres digitals i trobem a faltar canviar les finestres, gespa artificial al camp de futbol, els ordinadors són vells, horari intensiu, portàtils a classe, estudiar francès i educació artística.

– Conseller:  Em dic Àlex, sóc de l’escola Barceló i Matas i la nostra classe ha dit que li agrada tot menys les persianes i les finestres.

– Conseller:  Jo sóc en Xavier Ventura de l’escola Barceló i Matas i la meva classe ha ficat que generalment li agrada tot però que hi troba a faltar la dificultat o el nivell d’estudi.

– Senyor Rocas:  O sigui que us apreten molt, vols dir això?

– Conseller:  Abans.

– Consellera:  Em dic Rayane, vaig a l’escola Carrilet i a la nostra classe creiem que falten activitats esportives el dissabte al matí a l’escola i també ens agradaria que hi haguessin extraescolars d’idiomes com per exemple:  francès, àrab i etc…  també més material informàtic, creiem que seria positiu que féssim un horari intensiu.

– Consellera:  Hola sóc la Jordina del Carrilet i en general els de la meva classe els hi agrada de l’escola tot, trobem que quan plou és un gran problema que se’ns inunda les escales per anar al gimnàs i fer la tanca més gran a la pista perquè se’ns pengen moltes pilotes.

– Conseller:  Hola sóc l’Oriol, de l’escola Carrilet i a la nostra classe ens agrada el gimnàs, el pati de pista, les pantalles digitals i l’aula de ràdio i trobem a faltar, una aula de laboratori, que els lavabos fossin separats nens i nenes, que al menjador hi hagués sal, oli, pebre i vinagre al mig de la taula, i que hi haguessin més llibres de la nostra edat xulos.

– Conseller:  Hola sóc l’Àlex, i a la classe hem decidit que ens agradaven els professors, les instal·lacions i que està molt ben protegits dels incendis, l’hort, els animals, que fem experiments, els amics, les sortides, el material i que està molt ben acomodat pels minusvàlids i trobem a faltar el manteniment dels lavabos, les xarxes de les porteries i les cistelles, miralls als lavabos i més desaigües.

– Conseller:  Em dic Raúl, sóc de l’escola Pi verd i la nostra classe ha dit que ens agraden els amics, l’educació, les sortides, les aules, professors, decoració, el menjador i el pavelló,  trobem a faltar els barracons que quan hi estàvem era divertit, però l’escola nova també és divertida.

– Conseller:  Jo voldria afegir que també suposo que deuen trobar a faltar els de la meva classe que les porteries que teníem no hi ha xarxes.

– Senyora Aupí: Queda tot anotat, si us sembla.

– Senyor Rocas:  La veritat que hi ha lloc, posant les coses expositives i amb les que trobem a faltar en una balança penso que la balança la part positiva guanya, per tant, crec que ens hauríem de quedar amb totes les coses que heu dit en la part positiva de que realment tenim unes escoles de les quals tots podem estar molt i molt contents aquí a Palafrugell, siguin públiques o concertades, és igual, i que en tot cas, que bé que totes aquestes parts que mereixen millorar, ens les apuntaríem, les podríem traslladar també als directors i directores d’escoles, sé que hi ha algun director per aquí també i que hi ha professors i professores i que, per tant, crec que també ho deuen haver apuntat tot.

– Senyora Aupí:  Hi ha una acta i també la poden demanar.

– Senyor Rocas:  També dir-vos que algunes de les coses que s’ha comentat aquí i en les quals l’Ajuntament pot fer alguna cosa, doncs també hi estem a sobre i per tant algunes d’aquestes deficiències potser veureu com es soluciona en part o parcialment.

– Consellera:  Que jo vull afegir que també ens agrada la nostra escola, que hi ha esports i que si algun dia volem fer algun esport i els pares no ens poden venir a buscar doncs ho tenim allà a prop i hi ha molts esports.

– Senyora Aupí:  Sembla que ja hem arribat al final.

4.- TORN OBERT DE PARAULES.

– Senyor Rocas:  Penso que ja no hi hauria més temes, en tot cas, no sé si el públic voldria dir alguna cosa al respecte dels temes que s’han tractat, que s’han comentat.

Doncs per tant ho deixaríem aquí, dir-vos que, ara que s’acosten festes i potser no ens veurem fins el mes de gener o febrer, desitjar-vos molt bones festes i molt bon Nadal. A la propera sessió tractarem el tema de  la Ciutadania.  Molt bé si us sembla ho deixem aquí.

I sense que hi hagi més temes a debatre, el president tanca la sessió a les set hores i trenta minuts de la tarda.

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis