Acta 16 de març de 2015

ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS 

Tema: La ciutadania

ASSISTENTS:

President:

Sr.   Juli Fernández Iruela

Regidor:

Sr.    Xavier Rocas Gutiérrez

Consellers:

 

Carla Xià Ramon 5èA Torres Jonama
Gemma Rocha 5èB Torres Jonama
Nil Barrera 6èA Torres Jonama
Adrià Solés 6èA Torres Jonama
Clara Sayols Martínez 5èA Vedruna
Aina Rosés Ángeles 5èB Vedruna
Patricia Vilahur Caballo 6èA Vedruna
Àlex Magrí Avinyó 6èB Vedruna
Jan Díaz Padrosa 5è Sant Jordi
Maria Safont Ferrer 6è Sant Jordi
Àlex García-Conde López 5èA Barceló i Matas
Joan Garbera González 5èB Barceló i Matas
Patrisia Ionela Cismaru 6èA Barceló i Matas
Marc Marí Albertí 6èB Barceló i Matas
Rayane Al Hamdaoui 5èA Carrilet
Jordina Gussinyer Casas 5èB Carrilet
Marc Weise Domínguez 6èA Carrilet
Oriol Pagès Soler 6èB Carrilet
Aleix Solà Meya 5è Pi Verd
Raul Moreno Falqués 6è Pi Verd

Convidat:

Sr.  Bertrand HALLÉ

Àrea d’Educació:

Sra.  Núria Aupí Gifre

Sra.  Bàrbara Romero Ramírez

Interventor:

Sr.   Gustau Tàpias Solà

Secretari:

Sr.  MARIÀ VILARNAU MASSA

En la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 16 de març de 2015, a les 17.30 de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

Intervé el senyor Juli Fernández, donant la benvinguda als consellers i conselleres i als assistents. Comencem avui la sessió plenària,  avui tractem un tema molt important, que és el de “Ciutadania, drets i deures”, que no vol dir res més que regles que donem tots plegats per conviure, per conviure que vol dir complir i respectar. En aquest moment això està sobre la taula. Crec que haureu fet una gran feina, per fer propostes a nivell de compliment d’aquesta ciutadania, que és l’eina bàsica de convivència de qualsevol municipi, i en tot cas donar la sessió per iniciada aprovant l’acta anterior.

1.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.-

En relació a l’acta de la sessió anterior hi ha alguna cosa a dir? Algun suggeriment, alguna modificació?  Per tant donem per aprovada l’acta, s’aprova i ara passem al punt 2.

2.- CIUTADANIA.-

Alcalde: Aquest tema que ara anem a tractar, el presentarà en Bertrand Hallé.  Aquest senyor, és el defensor del ciutadà, per tant la persona que intenta recollir els suggeriments de la ciutadania, aquells ciutadans i ciutadanes que entenen que hi ha algun tipus de proposta que no s’ajusta al que ells creuen i ell intenta fer de pont entre l’administració i el ciutadà i per tant crec que és la persona idònia per explicar-nos aquest tema, entre altres coses perquè ell ho viu en el dia a dia i per tant estic convençut que us farà unes bones reflexions al voltant d’aquest tema que avui tenim.

Intervé el senyor Bertrand Hallé, com a responsable de l’Àrea del Defensor del Ciutadà.  Manifestant que mentre explico qui som, la senyora Núria Negre us passarà uns fulletons que expliquen una mica les funcions de la institució i que és el Defensor del Ciutadà.

Per tant, la Núria està amb mi com assistenta en la institució que és el Defensor del Ciutadà.  Jo començaria per fer una mica d’història: què és el Síndic de Greuges, d’on surt? Al segle XVIII, cap al 1766, es va constituir el que era el síndic, que era un funcionari municipal creat pel Consell de Castella a tot els ajuntaments de l’estat espanyol. Aquest funcionari exercia de procurador dels interessos dels veïns, aquest és una mica l’origen del que és un síndic o un defensor del ciutadà.  Ara mirarem, a nivell d’Europa, d’Espanya, de Catalunya i del municipi, com funcionem.  Doncs a nivell d’Europa, hi ha un defensor del poble Europeu, que és una senyora que es diu Emilie Aureli, que és Irlandesa. Aquest càrrec es va crear  l’any 1954. Aquest càrrec té un nom una mica complicat perquè és un nom suec, és Ommuchman. Després tenim a nivell d’Espanya, el Defensor del pueblo de España, que actualment és una senyora, que es diu Soledad Becerril i està considerada com alta comissionada a les Corts d’Espanya. Aquest càrrec està contemplat a la Constitució de 1978 i es va crear aquesta institució en 1981.  A nivell de Catalunya què tenim? Tenim dues figures; la primera que és el Síndic de Greuges de Catalunya, que és el senyor Ribó i es va nomenar per una llei del Parlament de Catalunya a l’any 1984 i després, què tenim a nivell municipal?

Tenim els síndics o defensors municipals de cada poble. Tenen la funció de vetllar pels interessos i drets dels ciutadans davant de l’administració, però en aquest cas el síndic o el defensor municipal només tracten temes de l’administració municipal, problemes que pot tenir la ciutadania amb el seu Ajuntament.

A Catalunya som uns 40 defensors dels ciutadans municipals aproximadament, 40 o 42 i  podem defensar un 60% de la població de Catalunya.

Catalunya és la comunitat que té més defensors municipals. És on més ha arrelat aquesta institució, a la resta d’Espanya no ha entrat de la mateixa manera.

Com es nomena un defensor?  El govern municipal presenta al Ple de l’Ajuntament unes candidatures per al càrrec, el Ple de l’Ajuntament, que és el mateix que aquí però amb els regidors de veritat, llegeix el candidat de defensor del ciutadà, i el defensor és escollit per cinc anys.  A mi, en el Ple de desembre de l’any 2011, em varen escollir per defensar el poble com a institució, per tant, encara tinc dos anys més de càrrec.

Què fa el defensor del ciutadà? Com he dit abans, té la missió de defensar els drets dels ciutadans, intentar donar al ciutadà una solució ajustada al dret, amb justícia i equitat.  Jo no sóc jurista, intento només amb el sentit comú veure per què una cosa no pot ser o sí pot ser i sobretot complir amb les meves funcions amb total independència i objectivitat, vull dir que no depèn de ningú, de ningú més que de mi mateix i intentem ser objectius amb totes les queixes o consultes que ens venen a fer els ciutadans.

Quan pot intervenir el defensor del ciutadà?  Com he dit per poder gestionar una queixa, cal que una de les parts sigui l’Ajuntament i l’altra el ciutadà o una institució, una persona jurídica, una empresa, una associació de veïns, una comunitat o sigui que d’un costat ha d’haver-hi l’Ajuntament i a l’altre costat una persona o entitat jurídica.

En què pot intervenir? Quan podem realment donar un cop de mà al ciutadà?  Quan hi ha un retard en la resposta que ha de fer el ciutadà a l’Ajuntament.  El ciutadà normalment quan té una reclamació ha de fer una instància reclamant. De vegades no hi ha resposta o tarden molt a contestar, llavors el ciutadà té dret a parlar amb mi i llavors nosaltres intentem  accelerar la situació per tenir una resposta.  Quan hi ha una execució de resolució, si l’Ajuntament diu que farà tal cosa en tal data i no ho fa, pot anar a exposar-ho  al defensor del ciutadà.  Quan hi ha un tracte indegut al ciutadà, si el ciutadà considera que els seus drets estan lesionats o no està bé la resposta de l’Ajuntament o que la motivació de l’Administració no és suficient per a respondre a la seva queixa.

Quan no es pot queixar? Quan aquestes queixes siguin anònimes o sigui que no diguin qui és, el seu nom podem acceptar; si es denota mala fe, si és una mentida, quan no tinguin fonament, que és més o menys el mateix, quan realment no ens ho creiem.

Qui pot presentar una queixa?  Tota persona, tothom, tota persona física com jurídiques i totes les actuacions del defensor del ciutadà són gratuïtes, no s’ha de pagar res, són consultes, intentem solucionar el problema, però és gratuït.

Com es presenten les queixes, reclamacions o consultes?  Les queixes s’han de presentar per escrit, això és normal, ha de constar el nom, cognoms, totes les informacions necessàries.  L’escrit ha de contenir totes les dades de la persona, així doncs les explicacions dels fets objectes de la queixa, per què es queixa.

On s’ha de presentar aquesta queixa?  Directament a l’Oficina al defensor del ciutadà, o bé amb una cita prèvia o bé per mail.  Demanen cita prèvia per una raó important, és que demanem a la gent que ens porti la documentació de la reclamació, la còpia de la instància, els motius, les sancions, algunes respostes que tenen anteriors o la documentació que pugui tenir i fem fotocòpies de tota aquesta documentació i podem començar a treballar. És molt important la cita prèvia i una visita a l’oficina del defensor del ciutadà.

Quins són els tràmits de seguiment de la queixa?  Primer estudiem la documentació que ens ha aportat aquest ciutadà, per veure per on va, el que ens demana i després demanem a l’Ajuntament, al departament que correspon, informació sobre aquesta queixa, què ha passat, per què no s’ha contestat o si s’ha contestat què ha passat. Que el departament ens informi d’aquest dossier, hem d’escoltar al ciutadà, però hem d’escoltar a l’administració, hem d’entendre que a vegades el ciutadà no ens diu tota la veritat i hem de saber també la veritat de l’altre costat, per això demanem informació complementària sobre aquesta queixa al departament que correspon. Si ens trobem davant d’una situació complicada jurídicament, com que jo no sóc jurista, ni sóc advocat, podem demanar assessorament jurídic extern i aquí és on tenim aquesta associació de 40 síndics o defensors per tot Catalunya que tenim una comunicació per intranet, que ens comuniquem, ens expliquem casos, i quan tenim un cas complicat doncs ho enviem per la xarxa i segur que el de Cornellà, el de Sant Boi o el de Girona o el de Palamós, i dic mira, m’ha passat això i jo l’he resolt d’aquesta manera.

El Defensor del ciutadà o aquesta llei de transparència que ha sortit fa poc, que ens varem comprometre a respondre a la persona que ha presentat la queixa en el termini de quinze dies, respondre, no vol dir donar una solució, vull dir que en un període de quinze dies mentre l’administració està fent, està indagant una mica amb la documentació que necessitem, doncs nosaltres esperem quinze dies i llavors enviem un mail a la persona i li diem, que estem sobre el tema, que encara no tenim resposta de l’Administració però que el procés va endavant, no hem de deixar al ciutadà desinformat.

Com es tramitem les queixes?  El defensor del ciutadà un cop té la documentació de l’Administració i la documentació del ciutadà, pot admetre a tràmit la queixa per considerar-la que és correcta, que realment creiem que el ciutadà té raó, llavors què fem?  Presentem la recomanació a l’Ajuntament, per tal de resoldre la reclamació del ciutadà o els expliquem que en aquesta recomanació els motius o per quins motius nosaltres pensem que el ciutadà en aquest cas té raó.  En alguns casos es pot demanar a l’Ajuntament una solució amistosa, vull dir que ens arreglem.

Quines competències té el Defensor del Ciutadà?  Només com us he dit abans, pot actuar dins de l’àmbit local, jo no puc tractar temes de les companyies telefòniques, temes de companyies de gas, o llum, d’aigua sí, la companya d’aigua, una reclamació d’una factura de la companyia d’aigua la podem tractar perquè és una companyia mixta, que és pública i privada, si no m’equivoco.  I per tant, a part de que és pública i depèn de l’Ajuntament puc tractar aquest tema.  Per temes que sobrepassen el cap municipal, podem derivar les queixes o al síndic de greuges de Catalunya, perquè és un tema que posaré un exemple, el tema d’una persona que té un problema de documentació i de residència, nosaltres no el podem resoldre, enviem la documentació al Síndic de Greuges, o una persona que es queixa de la factura de l’electricitat, nosaltres l’enviem a l’oficina del consumidor, però només podem tractar temes municipals.  També el Defensor del Ciutadà si veu una cosa pel carrer que no li agrada, o li sembla que no està bé, pot fer una recomanació d’ofici. Donaré un exemple: hi havia en el carrer Barris i Buixó, a la part de baix hi havia uns contenidors grossos, a baix davant d’un pas de vianants i clar jo passava en cotxe i veia que sempre hi havia nens que passaven per allà perquè hi ha un col·legi al costat i treien el cap per veure si passaven cotxes, això és un perill, no?  Vaig parlar amb serveis i la policia i varen dir que no hi havia cap problema per desplaçar el contenidor 50 metres més a baix i solucionar així el tema, o sigui que, el defensor pot fer aquestes coses també, però també la gent pot venir a dir-me-les.

Obligació del Defensor del Ciutadà?  Torno a dir, la seva missió és defensar els drets del ciutadà amb independència, objectivitat, justícia i equitat i l’única obligació que té davant l’administració local és presentar un informe anual davant d’un ple extraordinari de l’Ajuntament, concretament hem presentat tres memòries i presentarem la quarta a final d’abril, al ple de finals d’abril.  Aquí és on estem nosaltres que en el fulletó, tothom té les adreces i només donar-vos les gràcies per la vostra atenció i espero que les meves explicacions hagin estat clares, gràcies.

Senyora Aupí:  No sé si algú vol fer alguna pregunta?

Senyor Alcalde:  Bé, feta aquesta presentació de la figura del defensor del ciutadà, sembla que abans hi havia alguna pregunta que algú volia fer, penso que es bo que ho fem. Dir-vos que jo vull ressaltar dues coses, aquesta figura del defensor del ciutadà que és poc coneguda a nivell local, és el primer mandat que existeix a Palafrugell, dir-vos que treballa amb total independència, és una persona que no està a les ordres de l’Ajuntament, ell fa el seu seguiment, fa les seves propostes i per tant l’Ajuntament el que fa és que les recull, deixem molt clar que actua amb total independència i objectivitat i també ha estat resultat d’aquest primer plenari, que ha sigut durant aquest mandat el que ha nomenat aquesta figura.  Dit això, si hi havia alguna pregunta a fer et dono la paraula, et dono el micròfon  i t’identifiques i així ens coneixerem tots.

Conseller:  Hola, em dic Àlex Magrí, de l’escola Vedruna, 6èB.  A mi m’agradaria saber el teu nom.

Senyor Halle:  Bertrand, és el meu nom i Halle.  Tinc quatre néts a Vedruna que porten el mateix cognom.

1- Quins drets i quins deures tenim com a ciutadans i ciutadanes?

Senyora Aupí:  A veure, anem a tractar el tema de la ciutadania de drets i deures, que és el tema d’avui, varem passar unes preguntes a les escoles i a la primera pregunta que us varem formular, era quins drets i deures tenim com a ciutadans i ciutadanes, si us sembla que comencem per aquest i desprès anem continuant amb les altres, l’heu treballada aquesta pregunta? Sí, doncs anem a veure quins drets i deures teniu, per on començarem avui, per aquest noi, què ens expliques referent a aquesta pregunta?

Consellera:  Tenim dret de divertir-nos.

Senyora Aupí:  Primer digues el nom i després continues.

Senyor Alcalde:  Així ens coneixerem tots.

Consellera:  D’acord, em dic Gemma Rocha, de l’escola Torres Jonama.  Tenim dret a divertir-nos, a jugar, a que ens respectin i no volem que ens obliguin a fer coses que no volem fer i tenim dret a fer el que vulguem però respectant les normes i tenim dret a ser estimats.

Conseller:  Em dic Nil Barrera, de l’escola Torres Jonama, de 6èA, i aquesta pregunta no l’hem treballat.

Senyora Aupí:  D’acord, doncs continuem.

Conseller:  Hola, em dic Adrià Solés, de l’escola Torres Jonama de 6èB i aquesta pregunta tampoc l’hem treballat.

Consellera:  Em dic Aïna Roses, de l’escola Vedruna i hem trobat que els drets que tenim és respectar els veïns del poble i per tant tenim el deure de respectar els altres, sense violència.

Consellera:  Sóc la Patrícia, de 6èA de l’escola Vedruna i crec que tenim el dret de ser ciutadans i ciutadanes respectats pels veïns del poble i per tant tenim el deure de respectar als altres, també tenim el deure de respectar  tots els elements públics que té el poble, instal·lacions, mobiliari urbà i etc… tots els ciutadans haurien de tenir el dret de ser alimentats correctament i de viure en un habitatge en condicions.

Conseller:  Sóc l’Alex Magrí, de l’escola Vedruna, 6èB, com a ciutadans i ciutadanes tenim dret a l’educació, a salut, habitatges, en alimentació, tenim el deure de cuidar el que tenim al voltant, a col·laborar en les festes del nostre país, tenim l’oficina del Defensor del Ciutadà que és una institució imparcial i independent que té com a missió garantir el dret a totes les persones amb una bona administració, amb independència i objectivitat, atén les queixes i consultes de persones o col·lectiu Palafrugell en relació a les actuacions i decisions preses per l’administració.

Consellera:  Em dic Clara, de l’escola Vedruna i a la meva classe han dit que d’entrada tots hem de tenir els mateixos drets, sense cap mena de discriminació, a partir d’aquí creiem que els nostres deures fonamentals són, reciclar per tenir cura del medi ambient, tenir cura a l’hora de conduir qualsevol vehicle pel poble, pagar els impostos, respectar a la gent sigui quina sigui la seva creença, respectar les senyals que ens obliguen a fer o no fer segons què, ser més solidari amb el mobiliari urbà, ser més solidari amb aquests que tenen menys que nosaltres, respectar els horaris, sorolls, festes, etc…  recollir excrements dels gossos o d’altres animals i els nostres drets poden ser: educació, sanitat, seguretat i informació, tenir un habitatge digne, poder escollir els nostres representants, tenir cura dels espais verds.

Senyora Aupí:  L’últim que has dit?

Consellera:  Tenir cura dels espais verds.

Senyora Aupí:  Per tant seria més una obligació, no?

Conseller:  Hola, sóc en Jan, de l’escola Sant Jordi, i a la nostra classe hem pensat que els deures respecte a la via pública, mobiliari urbà, amb les persones que convivim cada dia, i els drets que ens respectin, que els nens puguin anar a l’escola o participar en actes municipals.

Conseller:  Hola, sóc l’Iker Vidal, de l’escola Sant Jordi, de 6è de primària, i a la classe hem pensat que de deures tenim, complir les lleis, actuar amb diligència, ajudar a investigar i inspeccionar, facilitar la vida de la gent gran i ajudar-los, ajudar a tota persona i ser solidaris, i de drets, hem pensat que estaria bé tenir un habitatge, un plat de menjar, la salut, no ser jutjats per l’aspecte i utilitzar serveis públics.

Conseller:  Sóc, l’Àlex del Barceló i Matas, de 5èA, i hem pensat que tenim dret a treballar, a tenir als nostres pares, a tenir una bona alimentació, a ser respectats i tenir un sostre.

Conseller:  Hola, sóc en Joan Garbera de l’escola Barceló i Matas, 5èB, i nosaltres hem pensat els drets des de la infància, dret a l’aspecte personal però que no molesti a la resta de la gent, dret dels nens que puguin anar a l’escola, dret a la salut si no ens trobem bé que puguem anar al metge, dret per poder circular amb vehicles que puguem portar, tenim dret a que ens respectin encara que siguem nens, els parcs públics haurien d’estar vigilats, tenim dret a jugar tots, que el funcionament de les aules no molestin des del carrer o a altres aules.

Conseller:  Hola em dic Youssef, sóc de l’escola Barceló i Matas, de 6èA, i nosaltres hem pensat que els drets serien anar a l’escola per educació, tenir sanitat, no discriminar a ningú, estar feliç, dret a la nacionalitat, a la protecció civil, tots tenim dret a viure.

Conseller:  Hola sóc en Xavier Ventura, del Barceló i Matas, del 6èB, i nosaltres hem pensat de deures a respectar les lleis i complir-les, respectar a la gent i sobretot a la gran, i ser responsables de les nostres coses i de drets, hem posat, tenir un salari mínim, tenir dret a no discriminació, tenir dret a una vivenda digna, a l’ús de mitjans electrònics, un treball digne i a educació per les nostres coses.

Conseller: Hola em dic Rayane, vaig a l’escola Carrilet i vaig a 5èA, tenim dret a tenir un poble net i el deure és entendre que és ser un ciutadà o ciutadana responsable i pagar els impostos, però també nosaltres hem de tenir cura del nostre poble.

Consellera:  Hola em dic Jordina, vinc de l’escola Carrilet i tenim el dret a l’habitatge, a votar, a l’educació i a la sanitat i tenim el deure de pagar els impostos, cuidar el medi ambient i respectar a la gent.

Conseller:  Hola sóc en Marc de 6èA, de Carrilet, i tenim els drets a trobar la ciutat amb bon estat, a votar i els deures a respectar les normes i a participar.

Conseller:  Hola sóc l’Oriol, de l’escola Carrilet, de 6èB, i a la nostra classe hem  pensat que tenim dret a l’educació, a tenir una vivenda, a tenir una feina i també hem pensat que com a deures hem de tenir cura del poble o ciutat i a pagar els impostos.

Conseller:  Hola em dic Aleix de l’escola Pi Verd, de 5è, i de drets hem pensat, dret a una educació gratuïta, que totes les persones tinguin feina, a un habitatge digne, dret a una alimentació, a una sanitat pública, a preservar la llengua pròpia, dret a la llibertat religiosa, dret a la pau, a la igualtat de gènere, dret a la no violència, dret a la jubilació, dret a la no discriminació, a la llibertat d’expressió i de deures, hem pensat complir les lleis, respectar les normes de convivència, estudiar, pagar els impostos, respectar a les persones, respectar al teu entorn, no robar, deure a voler ser una societat acollidora i deure a la protecció d’infància i a la joventut.

Conseller:  Hola, em dic Raul de 6è, del col·legi Pi Verd, i a la nostra classe hem pensat que de dret hauríem de rebre una educació, a tenir els nostres moments lliures, a la sanitat, a ser acceptat, a ser alimentats, a tenir una família i a tenir una habitatge, de deure hem pensat que tindríem que anar al col·legi, ocupar-nos del nostre material, respectar als demés, vetllar per aquella persona, avisar de que no anirem a la consulta del metge, esforçar-nos per parlar altres idiomes, buscar feina i ja està.

Senyora Aupí:  Hem posat moltes.

Senyor Alcalde:  Falta pissarra.

Senyora Aupí:  Segur que me n’he deixat, impossible poder-ho seguir tot, si voleu repassem el que tinc apuntat que són els que heu repetit més a veure si es precís i hi esteu d’acord o no, a veure com a drets, hi ha més drets que deures gairebé, a veure:

  • Dret a tenir família.
  • Dret a la igualtat de gènere.
  • Dret a una llengua pròpia.
  • Dret a un habitatge i llavors s’ha afegit la paraula digne.
  • Dret a l’educació, que també heu afegit gratuïta.
  • Dret a la salut, que hi heu afegit pública.
  • Fixeu-vos que aquestes tres, habitatge, educació i salut l’heu dit gairebé tots.
  • Dret a col·laborar a les festes.
  • Dret a la no discriminació.
  • Dret a la informació.
  • Dret a participar en actes municipals.
  • Dret a l’alimentació, que l’heu dit molt.
  • Dret al serveis públic.
  • Dret a no ser jutjat per l’aspecte.
  • Dret a treballar.
  • Dret a veure als pares, potser aquest el podríem reunificar amb tenir família.
  • Dret a ser respectats.
  • Dret a circular amb vehicles propis de l’edat, seria.
  • Dret a fer ús dels parcs.
  • Dret a la felicitat.
  • Dret a la nacionalitat.
  • Dret a tenir salari mínim.
  • Dret a fer ús del mitjans electrònics.
  • Dret a tenir un poble net.
  • Dret a votar.
  • Dret a la llibertat d’expressió.

No sé si me n’he deixat algun dels que heu dit.

Conseller:  Que jo havia dit que la nostra classe havíem pensat el dret d’utilitzar serveis públics.

Senyora Aupí:  Penso que l’he dit, em falta posar-ho.

  • Dret a fer ús dels serveis públics.
  • I després com a deures, a veure si us identifiqueu a pagar els impostos, ho dic molt perquè ho havia posat dues vegades
  • Pagar els impostos.
  • A ser solidari.
  • A respectar el medi ambient.
  • A respectar el mobiliari urbà.
  • A ser persones, com ho diu les lleis.
  • A facilitar la vida a la gent gran.
  • A tenir aules on no es molesti i no s’escampi el soroll.
  • Obligació de responsabilitat.
  • D’estudiar.
  • De respectar al poble.
  • Del medi ambient, aquest també l’heu dit i l’havia posar dues vegades.
  • Dret obligació a participació.
  • De no robar.
  • De ser una societat acollidora.
  • Obligació d’anar a l’escola.
  • Avisar quan no es va a la consulta del metge o algun altre servei.
  • Buscar feina.

M’he he deixat alguna?  No, deu n’hi do.

Conseller:  Que havia posat, sempre pagar la factura.

Senyora Aupí:  Bé, seria factures, impostos, però bé, posarem una factura.  Ho veieu ara, una mica difícil que ho veieu tots, hi  esteu d’acord? ho votem?  A veure si hi esteu d’acord per unanimitat. Preparem cartolines, primer els que no hi estigueu d’acord, que n’hi fu, ni fa, perquè us absteniu una mica, tampoc, que hi esteu d’acord totalment, molt bé, em sembla que ho posem en un document i us ho fem arribar, drets i deures, a veure si els compliu tots.

Senyor Alcalde:  Per unanimitat.

2-  Com s’han de relacionar les persones amb el seu entorn ciutadà?

 comunitat

  • el joc i el lleure
  • a l’escola i a la feina

Senyora Aupí:  D’acord, doncs vinga, passarem al punt dos.  Com s’han de relacionar les persones amb el seu entorn el ciutadà, comunitat, el joc i el lleure, a l’escola i a la feina.  Molt bé, heu treballat aquest punts?  Començarem per aquí, ho farem a la inversa, deixeu-me esborrar i a veure què expliqueu, és la primera votació per unanimitat em penso, fins ara.  Com s’han de relacionar les persones?

Conseller:  Raul, de l’escola Pi Verd, doncs amb respecte.

Conseller: Raul, de l’escola Pi Verd, hem pensat que haurem de posar amb respecte, solidaritat, fer reunions i posar-nos d’acord els uns amb els altres.  Amb el joc i el lleure, hem ficat comprendre a compartir, treballar en grup, saber perdre, saber respectar l’entorn, respectar les normes i relacionar-se amb els altres, a l’escola i a la feina respectar els companys, ser responsable, treball cooperatiu, bona conducta, confiança amb un mateix, tenir iniciativa personal, interès creativitat en l’aprenentatge.

Senyora Aupí:  Molt difícil, sort que queda gravat, continuem.

Conseller:  Sóc l’Oriol de l’escola Carrilet, vaig a 6èB, i a la nostra classe hem parlat del mateix que ell.

Senyora Aupí:  Molt bé o sigui que coincideixes.

Conseller:  Sóc en Marc, de l’escola Carrilet, de 6èA i a l’escola hem parlat el mateix que ells.

Consellera:  Hola sóc la Jordina, de l’escola Carrilet, de 5èB i també coincidim.

Consellera:  Hola sóc la Rayane, de 5èA i nosaltres hem ficat educació i lleure, en el temps lliure podem jugar, comprar, llegir, descansar, fer esport, anar amb bici, etc..

Conseller:  Sóc en Xavier Ventura del Barceló i Matas de 6è, i més o menys és el que han dit.

Consellera:  Sóc l’Alícia de l’escola Barceló i Matas i també coincidim.

Conseller:  Sóc en Joan Garbera de 5èB, del Barceló i Matas i aquesta pregunta no l’hem treballat.

Conseller:  Sóc l’Àlex del Barceló i Matas, de 5èA i també coincidim amb tot.

Conseller:  Sóc l’Iker del col·legi Sant Jordi, de 6è i hem pensat que hauríem d’estar amb harmonia, respectar els objectius i opinions dels altres i en el joc i lleure, saber guanyar i perdre, no creure’ns superiors als altres, posar-nos d’acord, saber compartir, respectar el joc, saber-ho passar bé, no fer trampes i no barallar-nos, i a l’escola i la feina, hem pensat que hauríem de respectar als companys, a les senyoretes, al material, prioritzar el diàleg i ajudar als companys.

Conseller:  Sóc en Jan de l’escola Sant Jordi, de 5è la nostra classe ha pensat en la comunitat, en respectar les normes, treballar, ser participatiu, col·laborar, aportar idees, amb respecte, educació i convivència, el joc i lliure, diversió evitant perills, fer servir llocs públics correctament, respectar les normes de jocs i als companys, dret a l’escola i a la feina fer-la bé i amb respecte.

Consellera:  Sóc la Clara, de l’escola Vedruna, i a la meva classe hem pensat que amb respecte en qualsevol àmbit, que hi hagi igualtat de drets i deures en cada esport, parlar educadament i amb ordre, joc net a l’esport i no fer trampes, respectar els àrbitres, saber guanyar i saber perdre, no insultar-se en cap àmbit i no menysprear a la gent, ningú és millor que el seu veí, respectar a la gent gran, no marginar a ningú ni a la feina, ni a l’esport, ni enlloc, respectar els mestres i els pares, comportar-se en els llocs públics.

Conseller:  Sóc l’Àlex Magrí, de l’escola Vedruna, de 6èB, s’ha de relacionar amb les persones amb comunitat, al joc, joc lliure, a l’escola i a la feina.  Amb molt respecte a tot arreu, amb ganes de participar, de respectar i de millorar l’entorn, no ser racista, ni masclista amb les persones del nostre entorn.

Consellera:  Sóc la Patrícia de l’escola Vedruna i dic el mateix.

Consellera:  Sóc l’Aina Rosés, de l’escola Vedruna i a la meva classe hem pensat que les persones s’han de relacionar amb educació sobretot, com per exemple amb amabilitat, respecte, simpatia, parlar educadament, etc…

Conseller:  Hola sóc l’Adrià de l’escola Torres Jonama, de 6èB i aquesta pregunta no l’hem tractat.

Conseller:  Sóc en Nil de l’escola Torres Jonama, i aquesta pregunta tampoc no l’hem fet.

Consellera:  Sóc la Gemma de l’escola Torres Jonama i nosaltres no hem fet aquesta pregunta.

Senyora Aupí:  A veure, tot i això tenim un munt de propostes, aportacions i segur que em deixo, les llegim, de la primera part comunitat, tenim doncs que ens hem de relacionar amb respecte, respecte per les opinions, pels objectes, per les persones, de fet ell ha dit ser bones persones i aquesta gairebé ho engloba tot, ser solidaris, amb solidaritat, fent reunions, arribant a acords, hem de relacionar-ho amb harmonia, amb respecte, aquesta tornaria a ser la mateixa, treballant, col·laborant amb educació i convivència, parlant educadament, no ser racista, no sent masclistes, amb educació, respecte i simpatia.

Pel que fa de com ens hem de relacionar amb el joc i el lleure, sabem compartir, sabent perdre, jugant, llegint, descansant, saber guanyar i perdre, com hem dit abans, no creure’ns superior, acordant, respectant el joc, gaudint i passar-nos-ho bé, no fent trampes, no barallar-nos, divertir-nos evitant perills, respectar les normes del joc, ser bons companys, respectar als arbitres i no insultar i no ser si m’he deixat algun.

A l’escola i a la feina, respectar als companys, com al material, a la senyoreta, a les persones, cooperant, amb iniciativa, amb interès, prioritzant el diàleg, escoltant els companys, amb dret a les coses i a la feina, a fer-la bé i amb respecte, no marginar a ningú i comportar-se.

Ens hem deixat algú?  No, us sembla bé tot el que ha sortit, és molt, també ho recollirem en el document aquest i us ho passarem perquè ho tingueu.

Conseller:  Segur que ens ho passareu?

Senyora Aupí:  Veurem com us ho passarem, potser us ho imprimirem una mica bonic i us ho donarem perquè ho tingueu i us ho passarem a l’escola per si en vol imprimir més per altres companys.

Molt bé, continuem, anem a fer les votacions.

3.-  Què vol dir tenir experit crític, cívic o associatiu o participatiu, què és ser una ciutadania crítica i cívica, i associativa i participativa.

 Senyora Aupí:  Vosaltres sou ciutadans i ciutadanes, què vol dir tenir un esperit crític?  D’acord, anem a esborrar la pissarra…

Què vol dir tenir esperit crític?

Consellera:  Sobretot acceptar les coses

Senyora Aupí:  Acceptar les coses.  Crític o sigui tota la pregunta, si heu treballat la pregunta, la podeu dir.

Conseller:  Participatiu, participar a les coses, com festes, curses, esports.

Senyora Aupí:  Continuem.

Conseller:  Jo he fet el mateix.

Senyora Aupí:  Molt bé, continuem.  Sobretot dieu qui sou, perquè sinó no sabem qui sou quan fem l’acta.

Conseller:  Sóc l’Iker de l’escola Sant Jordi, de 6è i pensem que tenir esperit crític vol dir donar la teva opinió, ser capaç de tenir idees, sense que ningú et digui res i saber defensar la teva opinió sense deixar-te emportar pels altres.

Conseller:  Sóc en Jan, de l’escola Sant Jordi, de 5è i hem pensat que esperit crític vol dir que sàpigues opinar sobre les coses.

Consellera:  Sóc la Clara de l’escola Vedruna, de 5èA, pensem que ser crític significa implicar-se i participar en les iniciatives públiques i privades que es fan al poble, opinar sobre temes públics, com fem al Consell dels Infants, participar en tot allò que l’Ajuntament demana opinió.

Consellera:  Sóc la Patrícia, de l’escola Vedruna, i crec que una persona ha de ser capaç de tenir esperit crític tant positivament com si és en negatiu, saber acceptar les crítiques dels altres.

Senyora Aupí:  Saber acceptar les crítiques dels altres i abans hem dit?

Consellera:  Que una persona ha de tenir esperit crític tant positivament com si es en negatiu.

Consellera:  Sóc l’Aina de l’escola Vedruna.

Conseller:  Hola sóc l’Adrià del Torres Jonama, de 6èB i tampoc l’hem tractada.

Conseller:  Sóc en Nil Barrera del Torres Jonama, i aquesta pregunta no l’hem fet.

Senyora Aupí: Heu fet la primera perquè l’heu agafat en sentit molt genèric, heu fet moltes aportacions  a la primera i gairebé ja hi era tot en allà, no passa res, també és un altre punt que es podia donar.

Conseller:  Sóc en Raul Moreno, de l’escola Piverd, i tampoc l’hem treballada.

Conseller:  Sóc en Raul de l’escola Pi Verd, de 5è i tenir esperit crític vol dir tenir la teva opinió sense ofendre als altres, i lo de ser cívic, associatiu i participatiu, vol dir demostrar tenir opinió i ganes de fer moltes coses, participant en activitats de poble, de barri o formar  part d’associacions i has de ser respectuós, educadora, cívica, solidària, inclusiva, integradora, respectuosa amb els drets, la llibertat dels altres i amb els espais públics, responsable, complidor, pacífic, just, honrat, associatiu, participatiu i crític.

Senyora Aupí: Això no ho penso escriure tot, he agafat un resum.  Molt bé.

Conseller:  Sóc l’Oriol de l’escola Carrilet de 6èB i a la nostra classe pensem que hem de donar l’opinió a una proposta.

Conseller:  Sóc en Marc de l’escola Carrilet de 6èA i aquesta pregunta no l’hem tractat.

Consellera:  Sóc la Jordina de 5èB de l’escola Carrilet, i poder participar i opinar, seria poder participar i opinar.

Consellera:  Hola sóc la Rayane de 5èA i cívic hem ficat, és un a persona cívica que respecta les normes i una persona incívica, és una persona que tira papers al terra, que no respecta a ningú, etc..  Associatiu, és una persona que està en una associació, participatiu, és col·laborar en actes del poble.

Conseller:  Sóc en Xavier, del Barceló i Matas, de 6èB i nosaltres hem ficat que crític, seria una persona que respecta, és tolerant i que accepta les coses que li diuen, participant, és que participa en activitat i cívic no sabíem què era.

Conseller:  Sóc en Youssef de l’escola Barceló i Matas i nosaltres crèiem que l’esperit crític, seria una persona simpàtica que diu la seva opinió però respecta les decisions dels altres, accepta les coses bones i les dolentes, i cívic, hem treballat que seria una persona respectuosa, que compleix les normes, que s’esforça amb les coses que fa, ser solidària, tolerant i responsable.  I participatiu, he posat que participa als llocs, festes.

Senyora Aupí:  Val, continuem. Heu fet molta feina, però coincidiu molt amb tot el que heu anat dient, ara ho repassarem, en definitiva sortien unes paraules, ara mirarem totes les definicions, la paraula cívic, crític, associatiu i participatiu, associació, participació.  I ara us voldria fer una pregunta?  Tot aquest esperit o tota aquesta manera de fer o actuar cívica o crítica, associativa o participativa com s’ha d’expressar, com s’ha de manifestar, com creieu que ho heu de fer, ho heu de fer de manera que sigui dialogada, parlant, consensuant, intentant arribar a acords o cridant, fer valdre la vostra raó sigui com sigui, aixecant les mans, aixecant els punys, amb força?  A veure, anem a fer la votació d’opció A i opció B, a veure quines penseu que han de ser.  Anem a votar la primera. Primer si penseu que us sembla que ha de ser una acció forta, contundent, fent-se valdre com si criticant, cridant, si convé un cop de puny sobre la taula, aquesta què penseu si o no, verd o vermell o tant és, en taronja.

Tornem a arribar a un consens, ningú utilitzarà la força, amb una empenta, un cop, no? No val aquest?  Doncs unanimitat que aquest no és el bo.

Anem a veure l’altre, com ho hem de fer donant una opinió, expressant la nostra opinió, parlant, consensuant, tolerant? si, perfecte, tornem a tenir unanimitat avui, tot verd, molt bé.

En definitiva és el que heu dit, gairebé fixeu-vos que és acceptar les coses, participar en activitats, que és participació, donar opinió, expressant i defensant una opinió sense deixar-se emportar per els altres, crec que és important, sense deixar-se influir si no és una acord fins un cert punt, saber opinar sense ofendre als altres, si féssim això cridant, estaríem ofenent, implicant-se en activitats públiques, participant en demandes o en demandes que fa l’Ajuntament o una activitat ciutadana, saber acceptar les crítiques dels altres, ser capaç de tenir un esperit crític tant positiu, com negatiu, aquest és bo, eh, tant si és per una cosa que hem de dir que si, com que no, si és bona o dolenta, opinió o ganes de fer moltes coses, formar part d’associacions, respectant, amb responsabilitat, amb una actitud pacífica, respectant les normes, que seria una actitud cívica, tolerant, acceptant coses que ens diuen els altres, acceptant coses bones i dolentes si cal acceptar-les sinó no, respectuós i acceptació aquí hi ha el resum, i n’hi havia marcades dos, que millor dit, respectuós i acceptar les normes, tolerar i responsabilitat i participar en llocs i festes i etc…  fixeu-vos que s’ha repetit molt i coincidiria amb la segona aportació que heu fet, el que heu dit i heu votat és coherent.  Molt bé, passem a l’última pregunta.

4.- Com ha de ser el ciutadà o ciutadana?

 Senyora Aupí:  De fet gairebé l’heu dit, si us poseu uns adjectius els anirem anotant i els votarem, de més a menys, a veure quins us sembla que són els més fàcils.  Començarem per allà, una de les dues.  Com hem de ser com ciutadanes?

Consellera:  Em dic Aina Rosés, de l’escola Vedruna i hem pensat que hem de ser responsables amb les nostres obligacions i hem de tenir respecte pels espais públics.

Consellera:  Hola sóc la Patrícia de l’escola Vedruna, de 6èA i crec que els ciutadans o ciutadanes haurien de tenir respecte pels altres i ser positiu per allò que s’organitza pel poble.

Senyora Aupí:  Ser positiu, que aquesta és important també.

Consellera:  Em dic Clara de l’escola Vedruna, de 5èA i a la meva classe estem d’acord amb tots aquests adjectius, però també estem d’acord en què un ciutadà ha de ser obert i participatiu.

Conseller:  Sóc en Jan de l’escola Sant Jordi, de 5è i a la nostra escola hem pensat que han de complir amb tots els drets i deures, ha de ser respectuós, alegre, participatiu, educat, net, noble, treballador.

Senyora Aupí:  Complir els drets i deures, alegre, participatiu.

Conseller:  educat, net, noble i treballador, cívic, associatiu i pacífic.

Conseller:  Hola sóc l’Iker, de l’escola Sant Jordi, de 6è i a la nostra classe pensem que ha de ser cívic, respectuós, solidari, empàtic, educat, honest, generós, comprensiu, fidel, amable, tolerant, autònom i sostenible.

Senyora Aupí:  Molt bé, continuem. Quants adjectius que coneixeu.

Conseller:  sóc l’Àlex del Barceló i Matas i hem pensat en cordial, competent i els altres ja s’han dit.

Conseller:  Hola sóc en Joan Garbera, de l’escola Barceló i Matas i nosaltres creiem que s’ha de ser respectuós amb les persones i amb el medi, t’has d’esforçar amb la feina que fas, ser solidari, tolerant i responsable.

Conseller:  Sóc en Youssef, de l’escola Barceló i Matas, de 6èA hem treballat aquesta pregunta i hem dit que ser respectuós amb persones i amb el medi que ens envolta, complir les normes, has d’esforçar-te amb els estudis que fas, ser solidari i responsable.

Conseller:  Sóc en Xavier del Barceló i Matas, de 6èB i el meu company ja ho ha dit tot.

Senyora Aupí:  Sí, cada vegada ho poseu més difícil.

Consellera:  Hola sóc la Rayane, vaig a 5èA a l’escola Carrilet i creiem que una persona ha de ser respectuosa, educada, cívica, solidària i responsable.

Consellera:  Hola sóc la Jordina de 5èB del Carrilet i ens han tret totes les que hem pensat.

Conseller:  Sóc en Marc de l’escola Carrilet, de 6èA i hem de ser empàtics i ben educats.

Conseller:  Sóc l’Oriol de l’escola Carrilet, de 6èB i a la nostra classe hem decidit que hem de saber escoltar els altres amb amabilitat.

Conseller:  Sóc en Raul de l’escola Pi Verd, de 5è i hem pensat que un ciutadà ha de ser respectuós, educat, cívic, solidari, inclusiu, integrador, respectuós.

Conseller:  Em dic Raul de l’escola Pi Verd i aquesta pregunta tampoc l’hem treballada.

Conseller: Jo no en tinc.

conseller:  Hola sóc l’Adrià del Torres Jonama de 6èB i hem dit que un ciutadà té que saber conviure, complir els drets i deures i respectar els altres.

Senyora Aupí:  Molt bé, en tenim un munt, no sé si podem votar quina és la més important o menys, digues.

Conseller:  No, que empàtic, que nosaltres també l’havíem pensat.

Senyora Aupí:  Es que alguna vegada l’havíem marcat i altres no,  les que hem coincidit més eren:

  • Responsables en obligacions.
  • En els espais públics, amb les persones, amb el medi ambient.
  • Ser ben educat.
  • Ser cívic.
  • Ser solidari.
  • I alguns altres com ser estudiós, amb esforç.

Però us sembla que les llegim totes una a una i veiem quantes n’heu dit, que són moltes i a veure si també esteu d’acord, amb totes aquestes, si.

Conseller:  I per què no les comptem?

Senyora Aupí:  I si haguéssim de triar una, amb quina us quedaríeu de totes, es igual si coincidiu, potser no el votareu, però jo us ho llegeixo i en  penseu una i de seguida, la més important per vosaltres, tot i que totes són molt importants:

  • Responsables amb les obligacions.
  • Respectuosos amb els espais públics, amb les persones, amb el medi ambient.
  • Ser positiu amb les coses que s’organitzen al poble.
  • Oberts i participatius.
  • Complir els drets i deures.
  • Ser alegre,
  • Ser educat.
  • Ser nets.
  • Ser noble.
  • Ser treballador.
  • Ser cívic.
  • Ser associatiu.
  • Ser pacífic.
  • Ser solidaris.
  • Autònoms.
  • Esforçar-vos.
  • Complir les normes, que seria una mica drets i deures.
  • Empàtics.
  • EI saber conviure.

És per donar-vos un deu.  Molt bé, hem de pensar una, esborro i fem l’última roda del dia a veure si coincidiu amb alguna, o trieu una de diferent cada un.

Conseller :  Em dic Nil Barrera, de l’escola Torres Jonama i responsable.

Conseller : Hola em dic Adrià Solés, de l’escola Torres Jonama, 6èB i també crec que responsable.

Consellera:  Hola em dic Patrícia de l’escola Vedruna i jo crec que és millor respectar els altres.

Consellera:  Em dic Clara, de l’escola Vedruna i he pensat de respectar les normes.

Senyora Aupí:  La paraula respectuós, i quan posem respectuós la paraula vol dir que les persones, les normes i tot, val, perquè hi ha diferents aspectes, però tot pot ser respectuós amb tot.

Conseller:  Sóc en Jan de l’escola Sant Jordi, i crec que complir amb tots els drets i deures.

Conseller:  Hola, sóc l’Iker de l’escola Sant Jordi, de 6è i crec que ser respectuós és la base de tot.

Conseller:  Sóc l’Àlex del Barceló i Matas, i jo crec que és ser respectuós.

Conseller:  Jo crec que ser respectuós és el més important.

Conseller:  Sóc en Youssef de l’escola Barceló i Matas i crec que complir amb els drets i deures.

Conseller:  Hola sóc en Xavier del Barceló i Matas, de 6è i crec que s’ha de ser respectuós.

Consellera:  Hola sóc la Rayane i vaig al Carrilet, a 5è i crec que és respectuós.

Consellera:  Hola sóc la Jordina del Carrilet i jo també trobo que és respectuós.

Conseller:  Hola sóc en Marc del Carrilet, 6èA i crec que és ser empàtic.

Conseller:  Sóc l’Oriol de l’escola Carrilet, 6èB i crec que és ser amable.

Conseller:  Sóc en Raul de l’escola Pi Verd de 5è i crec que és respectuós.

Conseller:  Sóc en Raul de l’escola Pi Verd i crec que és respectuós.

Consellera:  Sóc la Gemma Rocha de l’escola Torres Jonama i respectuós.

Senyora Aupí:  I ens faltaves tu.

Consellera:  Sí, ja me’n recordo, ser respectuós.

Senyora Aupí:  Molt bé, doncs heu coincidit força, tenim ser responsable, respectuós, drets i deures, ser empàtic, ser amable, en aquests moments tindríem ser responsable, dos, respectuós, dotze, el complir drets i deures, dos, el ser empàtic, un i ser amable, un.  Tots i esteu d’acord en mantenir el que heu dit? Doncs, quedaria el que consideren per majoria, i per tant es respectuós, però també el ser responsable, complir amb drets i deures, ser empàtic i sent amable.  Totalment d’acord, targetes amunt i targetes avall, aixequem, vermells un segon… el regidor em deia que podríem votar entre aquests tres que són els que tenen més votació, tenen més aportacions.

Senyor Rocas:  El respectuós està clar que és el primer.

Senyora Aupí: Entre complir drets i deures i el responsable, molt bé, doncs anem a desempatar aquests dos,   a veure, penseu-ho bé, ser responsable o complir amb drets i deures, d’aquests quin posaríeu el segon, doncs que treguin cartolina verda els que pensin que ha de ser el responsable, catorze i ara que aixequin la cartolina verda, els que pensin que ha de ser els drets i deures, cinc, molt bé, tenim el dinou. Senyor Alcalde, què en pensa d’això.

Senyor Alcalde:  Jo he quedat parat, de totes maneres jo faria una reflexió i crec que en terme respectuós, ser una persona respectuosa amb la gent gran, amb el medi ambient, amb tot, al final també és responsable, difícilment pot ser respectuós si no és responsable, malgrat que hem votat això, crec que la gent que heu dit responsable també per mi estaria incorporat dins de l’apart respectuós, jo no contemplo ningú que no sigui respectuós amb la gent gran, amb la infància, amb el medi ambient, que no sigui responsable, perquè si no és responsable ja no seria respectuós, per tant per a mi això ho englobaria, però jo he quedat parat amb tot el que heu dit. Crec que és d’un nivell important.

Senyora Aupí:  Si li sembla senyor Alcalde, ho posem en un full i ho fem arribar a l’Ajuntament perquè arribi als regidors i regidores…

Senyor Alcalde:  Sí, estaria bé perquè a alguns també ens faria falta.

Senyora Aupí:  Està bé perquè vegin que els nens també opinen i tenen bones idees i criteris, veieu teniu molt bon criteri, sou crítics, cívics, ho heu demostrat, molt bé doncs aquesta seria l’ última pregunta de la junta d’avui.

Senyor interventor:  Aquest és l’últim punt de l’ordre del dia d’avui, i per tant si a l’Alcalde li sembla bé donaria per aixecada la sessió.

Senyor Alcalde:  Molt bé doncs només agrair-vos les aportacions que heu fet perquè són prou importants per tenir-les en compte i demostra la feina que feu. Així doncs, i donem per aixecada la sessió.

Senyor Aupí:  Una cosa ens hem oblidat de dir que el proper tema que teniu és el de les carreteres del municipi, i és l’últim consell que serà el 18 de maig.

Senyor Alcalde:  Estarem en reflexió.

TORN OBERT DE PARAULES.

I sense que hi hagi més temes a debatre, el president tanca la sessió a les set hores i trenta minuts de la tarda.