Acta 31 de març de 2014

 ACTA DEL CONSELL DELS INFANTS

 Tema: L’esport a Palafrugell

  ASSISTENTS:

President:

Sr.    JULI FERNÁNDEZ IRUELA

Regidors:

Sr.   XAVIER ROCAS

Sr. JOAQUIM VENCELLS

Consellers:

Torres Jonama, Nil de 5è A

Torres Jonama, Anna de 5è B

Torres Jonama, Loubna de 6è A

Torres Jonama, Bruno de 6è B

Vedruna, Marc de 5è A

Vedruna, Judit de 5è B

Vedruna, Quim de 6è A

Vedruna, Pau de 6è B

Sant Jordi, Maria de 5è

Sant Jordi, Marina de 6è

Barceló i Matas, Geraldine Fedriani de 5è A

Barceló i Matas, Janin de 5è B

Barceló i Matas, Clàudia de 6è A

Barceló i Matas, Isabela de 6è B

Carrilet, Lucía Romero de 5è A

Carrilet, Ariadna de 5è B

Carrilet, Mateu de 6è A

Carrilet, Lucía Iriarte de 6è B

Pi Verd, Hermione de 5è

Àrea d’Educació:

Sra.  NURIA AUPÍ GIFRE

Sra.  BARBARA ROMERO RAMÍREZ

Cap d’Àrea convidat

Sr.   JOSEP MASGRAU i PONSATÍ

Interventor:

Sr.   GUSTAU TAPIAS SOLA

En la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dia 13 de març de 2014, a les 17.30 de la tarda es reuneix l’alumnat representant del Consell dels Infants de Palafrugell.

1.-  BENVINGUDA.-

Intervé el senyor Juli Fernández, donant la benvinguda als nens i nenes, consellers i conselleres, i assistents.

A  l’última sessió es va acordar que els acords del darrer plenari és publiquessin i és per això que avui us repartiran l’última publicació del Can Bech on trobareu els últims acords que s’han pres en aquest Consell. Així podeu comprovar que d’alguna manera intentem donar recorregut als acords que es fan, perquè es vegi que d’alguna manera no només cal que ho aprovem aquí, sinó que també queda traslladat en un document gràfic. Feta aquesta introducció, intentaríem seguir l’ordre del dia.

2.-  APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.-

 Senyor Interventor:  L’acta que s’ha enviat a tots els col·legis si no hi ha cap problema quedaria aprovada.

Senyor Alcalde:  Hi ha alguna aportació en relació a l’acta? Si tot es dóna per bo, l’acta queda aprovada per unanimitat dels assistents.

3.-  ESPORT A PALAFRUGELL.-

Senyor Interventor:  El punt número tres que tractaríem avui és el tema de l’Esport a Palafrugell i per això tenim aquí a en Josep Masgrau, que és el gerent de l’Institut Municipal d’Esports, que farà la presentació del tema.

Senyor Alcalde:  Doncs té la paraula el senyor Masgrau.

Senyor Masgrau: Puc explicar moltes coses però podria arribar a ser solemnement avorrit i per això seré jo qui us comenci a preguntar. Què entenem per esport?

Conseller Mateu:  Doncs bé, nosaltres entenem que l’esport és una activitat física que es practica com a joc, espectacle, diversió i que ens agrada veure.

Senyor Masgrau:  Molt bé, molt acadèmic.

Senyor Interventor:  Per després poder fer la transcripció correcta, seria bo que els consellers i conselleres abans de parlar i fer una aportació diguessin el nom, cognom i l’escola.

Senyor Masgrau:  Això seria com entendríem o podem entendre l’esport. I què és un esportista?  És igual esportista el senyor Gustau que ve de tant en tant a la piscina, que neda tres dies a la setmana i que fa cinquanta piscines que el senyor Alcalde, que quan pot i li deixen els seus va a córrer cinquanta minuts? És un esportista aquell que li agrada veure el futbol i que està pendent de què fa el Barça cada cap de setmana si o no, què dieu vosaltres?  No?  Però diguem que és un bon esportista aquell senyor que corre ultra maratons, que fa cent quilòmetres, si o no? Ho és o no ho és?  És esportista un senyor com l’Iniesta per exemple, ho és o no ho és?

Consellers:  Sí

Senyor Masgrau: I a més guanya molts diners. Ja ens agradaria a nosaltres, o sigui, que aquí ens estem trobant amb que en el tema esports podem posar en el mateix sac al senyor Gustau, al senyor Alcalde i al senyor Iniesta. I tenim la tendència a parlar d’esport i salut però depèn del que entenguem per esport podem dir una cosa o una altra.  Quant parlem de participació de les dones, en l’esport, depèn del que entenguem hi haurà més o menys participació i això fa que sigui molt important que ens posem d’acord amb el concepte del que entenem per esports.  Fixeu-vos que fa  pocs anys que els Ajuntaments que s’encarregaven o tenien present l’esport, moltes vegades el que feien era subvencionar el club que hi havia al poble. El futbol era l’esport per excel·lència i en algun altre poble podia ser el handbol. Llavors ja ho tenia clar, l’Ajuntament promocionava aquell esport.  Com ho veus, tu què creus?  L’Ajuntament faria la seva feina si només agafés i donés una subvenció amb un club local, per exemple posem-hi els escacs, faríem política esportiva?

Conseller:  No.

Senyor Masgrau:  què creus que hauria de fer?

Senyor Masgrau:  En un principi s’hauria de procurar que el màxim de gent de totes les edats, de totes les condicions puguin fer una activitat física independentment que li agradi el futbol, anar a córrer, anar a nedar… Quanta més gent pugui fer una pràctica esportiva més bona serà la política esportiva d’aquell poble. Què penseu que hem de fer per a què això pugui passar? Què necessitarem?

Conseller:  Uns bons equipaments.

Senyor Masgrau:  Molt bé, tenir equipaments. I què més?

Consellera:  Uns bons equipaments. Sóc la Marina en representació de 6è, de l’escola Sant Jordi.

Senyor Masgrau:  Mot bé, tenir equipaments. Molt bé Marina, equipaments què més? Alguna cosa més?

Conseller: Sóc en Pau Zamora, de l’escola Vedruna. El poble podria proporcionar més llocs per fer esport, més estadis, pistes…  pistes de tenis.

Senyor Masgrau: Més llocs? Més equipaments? Entenem equipaments com instal·lacions i espais. Podem entendre també espais no convencionals com poden ser  llocs no convencionals.

Consellera: Sóc l’alumna de l’escola Torres Jonama de sisè. Crec que també necessitaríem el material.

Senyor Masgrau:  Si tenim allà unes grans instal·lacions, si tenim una piscina i no tenim aigua malament rai. I si tenim unes instal·lacions i si resulta que tenim unes cistelles de bàsquet i no tenim pilotes de bàsquet, malament rai, alguna cosa ens faltarà.

Conseller:  Sóc en Marc Vilà de l’escola Vedruna de Palafrugell i crec que també es necessitaria els jugadors necessaris per l’equip.

Senyor Masgrau: Necessitem l’equip, necessitem els practicants. Si no tenim tots aquests elements difícilment hauran practicants.

Conseller:  Algú que ens entreni.

Senyor Masgrau:  Molt bé, entrenador.

Conseller:  també necessitaríem la promoció de l’esport.

Senyor Masgrau:  I quan parlem de la promoció de l’esport a on la faríeu?

Consellera:  Doncs als llocs de publicitat del poble: per botigues, punts de trobada i també a llocs on sobretot sovint passi la ciutadania.

Senyor Masgrau:  Anem posant els pilars, equipaments, anem veien que no n’hi ha prou, només amb tenir un club, tenir un equip, sinó que anem posant altres elements. Vosaltres creieu que tothom s’ha de dedicar a fer un esport? Tothom ha de fer un esport federat?  Hi ha gent que pot fer un esport i no ha de ser federat?

Consellers:  Sí.

Senyor Masgrau: Esport federat, equipaments, gent que no és necessari que estigui en un club i que fa una activitat física–esportiva, diguem física-esportiva per diferenciar-ho de l’activitat esportiva, del que practica futbol, del que practica handbol, del que practica bàsquet. Anem veien dins d’un poble que hi ha circumstàncies diferents i necessitats diferents, necessitem equipaments, necessitem material, necessitem entrenadors, o sigui necessitem gent formada perquè dirigeixi. Com veieu l’esport? Reflexa d’alguna manera el que ens trobem cada dia a la vida? Creieu que es podrien extrapolar les idees de l’esport al que fem cada dia? camaraderia, guanyar perdre, respecte, creieu que al món de l’esport es pot passar el que cada dia ens trobem?

Conseller:  Jo trobo que l’esport és una gran referència a la nostra vida quotidiana, perquè fent esport, normalment en jocs d’equip aprenem a conviure amb altra gent.

Senyor Masgrau:  O sigui, que sobretot hi ha molts esports d’equip o molts d’esports grupals que necessiten de la resta de companys, però no només els del nostre equip, també necessitem els altres, perquè sinó no jugaríem cap partit.  I a partir de tot això, anem a veure els temes que heu treballat:

  • Esport i salut: hem vist que hi ha molts tipus diferents d’esports.
  • Vosaltres creieu que és bo per a la salut fer esport?

Consellers:  Sí

Senyor Masgrau:  Tothom diu que sí? Doncs jo us diré que depèn de com fem l’esport és bo o no per a la salut.

Conseller:  Tot té el seu excés.

Senyor Masgrau:  Molt bé, totes les masses piquen. Si nosaltres volem fer una pràctica en la qual el tema de la salut es vegi reflectida, el que no podem fer és abusar. Llavors potser una persona sigui un gran esportista i no estigui fent una bona pràctica esportiva saludable. El senyor que entrena durant moltes hores al dia, realment pot tenir uns problemes que més endavant se’ls trobi, gent jove que pràctica un esport sense tenir al darrera un massatgista, quiropràctics i tota aquesta gent, si es fan moltes vegades al dia, pot arribar a ser dolent per a la salut.  Llavors, l’esport és bo però amb mesura.  Quantes vegades ens hem trobat amb el problema  que gent que no ha fet mai de la seva vida una activitat i resulta que arriba el dia de Nadal, el dia de cap d’Any,… pensa dedicar-se a fer esport, i veu la Marató de Barcelona, i diu aquesta és la meva, agafa i es fot a fer la Marató sense entrenar, segurament tindrà problemes.  Llavors el tema de la salut i l’esport va molt lligat a la mida en què es fan les coses, no es pot abusar, no és ni bo no fer activitat física, però tampoc és bo abusar.

El regidor d’Esports, és el senyor Quim Vencells. El Patronat d’esport és un organisme autònom que es dedica a promocionar l’esport.  Donem suport a l’esport escolar. Per què creieu que donem suport a l’esport escolar?

Conseller:  Sóc en Quim Planas del Vedruna de Palafrugell, vaig a 6è A i crec que l’esport es dóna a l’escola perquè tothom pugui practicar-lo.

Senyor Masgrau: Perquè té un component educatiu important i això a vegades amb l’esport federat d’alta competició, aquest que veiem a la tele, és perd, però en canvi portat a l’àmbit del joc el valor educatiu és molt elevat. Donem suport a nivell escolar promocionant diferents activitats com els jocs escolars. Qui de vosaltres fa jocs escolars? Aixequeu la mà. Molt bé, tothom fa jocs escolars. Què volem amb els jocs escolars? Volem que tothom tingui l’oportunitat de poder veure un ventall important d’activitats esportives amb un objectiu, la pràctica independentment de si es guanya o no es guanya, l’organització de la competició,… Aquí també està implicada l’escola, els professors que us acompanyen. Què més fem amb l’esport escolar?  Programes depenent de les edats, en els que incentivem el coneixement d’activitats esportives com poden ser dues jornades blaves. Quan tingueu uns quants anys més, podreu fer una pràctica de conèixer el litoral, de conèixer el mar, de conèixer aquest entorn que tenim aquí gràcies als esports aquatics. Posem a disposició de les escoles els equipaments esportius mitjançant la signatura de convenis per poder fer activitats d’educació física.

Conseller:  Proporcioneu espais perquè nosaltres passem estones fent esport i educació física.

Senyor Masgrau: També ens preocupem de l’esport federat, també donem ajuda als clubs de Palafrugell facilitant-los l’accés a aquestes instal·lacions a més de tenir una ajuda econòmica per formar o pràctica diària.   Què més fem?  No ens oblidem d’aquesta pràctica esportiva oberta a tothom perquè a vegades uns dels temes que es dóna molt és una mancança de la pràctica de l’esport a les dones. Això passa més als clubs federats, com per exemple, la gent que està inscrita a l’IMEP o l’Institut Municipal d’Esports, que en aquests moments volta les 2.000 persones, més de la meitat són dones, i no fins a 15 o 20 anys, sinó que hi ha un col·lectiu molt important de dones que van més enllà de 40 anys. La dona practica molta activitat física-esportiva.

Senyor Interventor: Es tractaria de que tot el que s’ha treballat a les escoles també es mostrés aquí.  Havíem passat un llistat de temes que s’han tractat a les escoles, el primer seria l’esport i la salut.

Senyora Aupí: Us varem passar aquests temes i no sé si tots els heu treballat un per un, en tot cas farem una roda a veure si voleu preguntar alguna cosa, recordeu que parlàvem de l’esport i la salut, de l’esport i els valors, tothom té o pot tenir accés a l’esport? En Josep us ha donat moltíssimes pistes, gairebé us ho a respost o us ha ajudat a respondre-ho. Tothom fa esport?

Consellera:  Sóc la Marina, del Col·legi Sant Jordi. L’esport és molt important per tenir una bona salut física i mental, ja que ens permet tenir bons ossos, bons músculs, millorar la nostra autoestima i deixar problemes de banda, a més gastem molta energia, treballem el cor i això ens permet no patir pel nostre pes i evitar problemes amb el cor.

Senyora Aupí:  Molt bé, continuem per aquí.

Consellera:  Es que a nosaltres no ens ha dit això la nostra professora.  Ens ha dit que fem o queixes o propostes d’esport i tot això.

Senyora Aupí:  Val, cap problema, doncs vosaltres feu això si voleu.  Hi ha algú més que hagi fet una definició d’esport?

Consellera:  Bona tarda, sóc la Lucia Iriarte, de 6è B, represento a l’escola Carrilet, i a les nostres reunions d’aula pensem que practicar esport és molt bo pel cos, tant a nivell físic com psicològic i pots desconnectar de l’estrès i tenim dos propostes.

Senyora Aupí:  Molt bé, ara després passarem a propostes. Algú més ha treballat algun tipus de definició o passem directament a les propostes?

Consellera:  Nosaltres hem treballat cada punt.  A cada punt hem fet propostes.

Senyora Aupí:  Vosaltres heu treballat cada punt.  Vosaltres també?  I vosaltres també?  Doncs anem al primer punt, l’esport i la salut.

Consellera:  bé, el que us hem dit, hem fet la definició i després hem posat tot l’apartat de propostes de tot tipus.

Senyora Aupí:  Molt bé, passem primer a això i al final fem propostes.

Conseller:  Tots els alumnes considerem que és molt important fer esport i per tant és molt beneficiós per a la salut i és per això que en el nostre poble haurien d’haver més zones esportives.

Senyora Aupí:  Això és una proposta i si passem ja a propostes?

Senyor interventor:  Sí, sí.

Conseller:  Que hi hagin més zones esportives al poble perquè tots els esports estan a la mateixa zona de Palafrugell i creiem que haurien d’estar a cada barri. Cada barri hauria de tenir la seva zona esportiva.

Senyora Aupí:  Per tant, més zones esportives a diferents barris.

Conseller:  Sóc en Bruno, de l’escola Torres Jonama de 6èB, i entre tots els alumnes hem coincidit que l’esport és molt beneficiós per a la salut i que ha de ser equilibrat i no excessiu.

Consellera: Sóc la Loubna de 6è A de l’escola Torres Jonama. La nostra classe ha dit que l’esport és saludable però també cal que hi hagi una bona higiene de les instal·lacions: dutxes, lavabos, etc…

Senyor Rocas:  La proposta  és millorar les instal·lacions?

Senyora Aupí:  I de la higiene, ens ho podries explicar una miqueta més això, en què us baseu quan dieu higiene, què vol dir, netejar més sovint?

Consellera Loubna:  Que hi hagi més dutxes, hi ha coses que no estan arreglades que es podrien arreglar.

Senyora Aupí:  Què es podria arreglar?

Consellera:  Hola sóc l’Anna Morell de 5èB, i la nostra classe ha pensat que per cuidar la nostra salut cal fer esport. S’hauria de facilitar que tothom pugui fer-ne, baixar preus, ampliar horaris i oferir més activitats diferents.

Senyora Aupí:  Més activitats, preus més baixos i més horaris.

Conseller:  Sóc en Nil Barrera Ruiz, de l’escola Torres Jonama de 5èA. Si estàs prim et recomanen fer esport per fibrar el cos i si estàs gras et recomanen fer esport perquè et facis una mica més prim.

Senyor Alcalde:  Això seria:  l’esport com a millor eina per equilibrar el pes.

Senyora Aupí:  Molt bé, continuem.

Conseller:  Hola sóc l’Hermione de l’escola Pi verd, de 5è. Lla nostra escola ha pensat que no tothom pot fer esport i que podríem millorar això. També podríem millorar que haguessin més activitats extraescolars esportives.

Consellera:  Sóc la Lucia Iriarte de 6éB de l’escola Carrilet i davant la situació de crisis que patim seria bo tenir una partida de diners per  habilitar espais públics amb mobiliari per practicar esport.

Senyora Aupí  Quan dius mobiliari en què penses, cistelles, bones pistes..?

Consellera:  sí.

Conseller:  Bé, sóc en Mateu de l’escola Carrilet de 6èA. En les discussions entre delegats hem considerat que seria bo que la part de diners que administreu a les entitats esportives de Palafrugell, que una part pugui servir per becar a altres persones que tenen una situació econòmica difícil i no es poden permetre extres.

Senyora Aupí:  beques per a l’esport.

Consellera:  Sóc l’Ariadna de 5èB del Carrilet, i hem estat parlant i ha sortit que en una societat tant competitiva i individual que donem importància als valors que ens fomenta l’esport, com camaraderia, l’equip, el saber guanyar i perdre i passar-s’ho bé sense haver de guanyar, per exemple, nosaltres, als grups de jocs escolars barregem alts i baixos, els més bons i els no tant, i els que els agrada més jugar i els que no tant.

Senyora Aupí: Molt bé, vinculat amb la salut heu parlat de valors i camaraderia.

Consellera:  Sóc la Lucia de l’escola Carrilet de 5èA. Hem pensat que caldria fomentar l’educació en la pràctica de l’esport i que les escoles fem educació física tots junts, juguem a futbol, bàsquet i altres esports, nois i noies, tots junts.

Senyora Aupí:  Deies nens i nenes junts.

Consellera:  Em dic Isabella i vaig a l’escola Barceló i Matas. Nosaltres hem pensat que el material que s’utilitza als jocs escolars sigui més adequat, com per exemple, al Pavelló posar porteries quan toca futbol i que les pilotes de vòlei siguin menys dures perquè les d’ara fan mal.

Consellera:  Jo sóc la Clàudia de l’escola Barceló i Matas. Hem proposem que es puguin fer esports d’aigua a més dels esports que ja es fan ara.

Conseller:  Hola em dic Martí i vinc de l’escola Barceló i Matas de 5èB. La classe hem pensat que cada any es podria organitzar una marxa solidària per recaptar diners o aliments. La marxa es podria fer amb bicicleta, corrent, caminant o etc…

Consellera:  Hola em dic Patrícia i vinc de l’escola Barceló i Matas de 5èA. La meva classe han dit que a la cursa de les escoles ens classifiquéssim pels tres primers de cada col·legi, a part de la classificació general.

Senyora Aupí:  Als jocs escolars, a la cursa.

Consellera:  Em dic Maria i vinc de l’escola Sant Jordi, de 5è. Hem pensat que s’haurien d’afegir carrils bici per potenciar l’ús de la bicicleta i per anar amb més seguretat i que els carrils s’enllacessin amb les zones de Palafrugell.

Consellera: Sóc la Marina Cruz de l’escola Sant Jordi, de 6è. Pensem que els jocs escolars els trobem una bona iniciativa per promoure l’esport i saber jugar en equip. Trobem que els àrbitres haurien de controlar més el partit.

Conseller:  que cada col·legi rebi les normes que regeixen cada partit perquè trobem que no estan gaire controlats.

Consellera:  Pintar les línees del camp del pavelló.

Conseller:  Millorar les instal·lacions del pavelló, els equipaments esportius,  les grades del pavelló i goteres del pavelló de patinatge, etc.

Conseller: Tocant el tema de la gent que no pot fer esport pensem que estaria bé que totes les persones en fessin. Hi ha gent amb problemes econòmics i hi ha gent amb problemes físics i és per això que s’haurien d’habilitar els poliesportius i els estadis per aquestes persones que no poden fer esport com nosaltres i també faltarien alguns esports a Palafrugell, perquè no es còmode haver de marxar a altres pobles per haver de practicar esports que volem practicar.

Senyora Aupí:  Com per exemple?

Conseller:  El tenis. Jo he d’anar a Mont-ras.

Conseller:  Com que no tothom té accés a fer esport, per l’economia crec que estaria bé que la piscina o així, hi hagués un dia a la setmana que fessin un preu molt reduït per a la gent que no té gaires recursos econòmics.

Senyora Aupí: Aquest el posarem amb les beques. Posarem beques o dies a preus reduïts.

Conseller:   Sí, també les beques.

Consellera:  Em dic Judit i sóc la consellera del Vedruna. Hem pensat que sovint no hi ha prou camaraderia quan competeixen alumnes de diferents escoles. No es respecten prou i pensem que s’haurien de respectar més quan guanyen uns o perden els altres.

Senyora Aupí:  Aquest entraria dins del que posàvem a foment de la camaraderia.

Conseller:  Tinc una altra proposta. Vaig veure que vareu fer votacions per a que als Ametllers construïssin un pàrquing i crec que hi podríeu construir un camp de tenis perquè ja hi ha una part de pistes de tenis però estan molt mal cuidades.

Senyora Aupí:  Per tant, aquí posaríem ampliar altres esports. Aquí hem posat tenis, per exemple als Ametllers.

Conseller:  Que hi ha gent amb problemes econòmics que no es pot permetre jugar en un equip federat i proposem que es podria reduir el cost dels equips o intentar augmentar espais esportius públics perquè hi ha esports que no es poden practicar al carrer.

Senyora Aupí:  Per tant, o reduir el cost de federar-se o facilitar l’accés de tot l’esport per practicar al carrer.

Consellera:  Sóc alumna de l’escola Torres Jonama de 6è. Hem parlat de l’esport, el transport públic i les persones que no es poden apuntar a fer un esport podrien fer un taller gratis perquè hi hagi més gent que no tingui diners per entrar i que també el transport es pot necessitar per l’esport.

Senyora Aupí:  no t’he entès, o sigui el transport el lligues amb l’esport.

Consellera:  No, bé primer que les persones que no es poden apuntar a un esport es podria fer un taller per aquestes persones.

Senyora Aupí:  O sigui fer tallers, en comptes de l’esport de tot un temps, fer petits tallers perquè hi poguessin anar.

Consellera:  I també es podria fer que quan tu fas un esport, també pots anar per exemple a València o també es podrien fer autobusos per poder anar-hi.

Senyora Aupí:  O sigui, facilitar el trasllat a les competicions esportives.

Conseller:  La nostra classe pensa que hi ha persones que no compleixen les regles o perquè no es respecten o perquè no els han ensenyat.

Senyora Aupí:  I llavors què proposes de fer?  Ensenyar més les normes o fomentar-les.

Conseller:  Sí, ensenyar més les normes del joc.

Conseller:  Quan fem esport és important escoltar al nostre cos perquè ens podem fer mal.

Senyora Aupí:  Per tant, tenir cura quan fem esport?  Aquí hem estat barrejant el tema de salut amb el tema de valors. Tenim aquí una barreja i si voleu llegim i fem un resum de tot el que heu dit.  Llegim i després votarem. Heu estat fent una mica d’explicació del que era l’esport, que era important per la salut física, que provocava un desgast en el cos, però que també anava bé per la part psicològica i per l’estrès, també heu dit de fer un esport equilibrat sense ser excessiu, que l’esport servia per equilibrar el cos amb el pes, per fibrar o per aprimar i que tothom hauria de poder fer esport. Llavors, com a propostes heu dit: més zones esportives en diferents barris, la millora d’higiene en algunes instal·lacions, facilitar més activitats a preus més baixos, amb més horari, més activitats extraescolars esportives, espais públics amb un mobiliari per poder practicar esports, beques per esport o dies de preu reduït, o reduir el cost als jocs federats o facilitar l’accés en aquests tipus d’esports que no es poden fer a l’exterior, l’educació en la pràctica de l’esport, el foment de la camaraderia, el material més adequat, més activitats d’aigua, una marxa solidària per recaptar diners o altres ajudes, a la cursa de les escoles heu parlat d’una diferents classificació als tres primers de cada escola.

Carrils bici enllaçats entre zones cèntriques, a dins dels jocs escolars, un control dels partits dels àrbitres, que s’enviïn les normes als diferents centres perquè es coneguin, llavors sortia pintar línees al camp del pavelló, millorar els pavellons, degoters del pavelló de patinatge, habilitar espais per poder fer esport tothom, ampliar amb altres esports, per exemple el tennis als Ametllers, fer petits tallers esportius, facilitar el trasllat en competicions esportives amb busos, perquè abaratiria el cost i perquè ho fa fàcil, ensenyar les normes del joc i tenir cura del cos quan fem esport perquè no hi hagi cap lesió.  Hi ha algunes que coincideixen bastant. Tenim tot el que fa referència a zones esportives o el que fa referència als espais esportius, espais més esportius per diferents tipus d’esports i en diferents barris i també amb mobiliari per practicar esport i que sigui per esports més variats. Tenim la part d’ajudes, tenim les petites reparacions i petits canvis i coneixements de les normes.

Conseller:  A handbol ara han canviat les normes una mica i es podrien posar.

Senyora Aupí:  A on les posaries?

Conseller:  A les normes.

Senyora Aupí:  Les posaries  on tothom les conegui, perquè siguin públiques. Ara votarem sí o no estem d’acord amb totes aquestes possibilitats i si és que no, el perquè.

Senyor Rocas: Potser estaria bé després d’haver fet aquesta ronda de propostes si us ha quedat alguna per dir, la podríeu afegir ara o si tothom es veu reflectit en aquestes propostes que ha dit la Núria?

Conseller:  Jo tinc dues preguntes, si, els jocs escolars es canvien cada any, per exemple si aquest any hem fet futbol, bàsquet i handbol, l’any que ve no es podria fer hoquei… no sé.

Senyor Masgrau:  Els jocs escolars la finalitat que tenen és de veure els esports que et pots trobar en el poble i que es poden practicar més fàcilment. És molt difícil que l’any que ve fem esports de neu, perquè la seva finalitat és introduir els esports que més o menys ens trobarem aquí, per això hi ha una mostra d’esports individuals i una mostra d’esports col·lectius, però la idea és aquesta: tenir un ventall d’esports que ens podem trobar amb més facilitat.

Conseller:  Una altra proposta que està relacionada amb el tema d’educació és la de que molts monitors quan parlem d’esports en un col·legi s’aprenen també els valors, a part d’aprendre  com es practiquen, però hi ha professors que només els interessa que nosaltres fem esport i si nosaltres passem a un altre tema ens desvien, potser parlen malament, potser ens renyen i això no ho trobem apropiat, a nosaltres ens han d’ensenyar a fer esport i també els valors de l’esport, la camaraderia, l’equip, perquè moltes vegades trobem una injustícies i els professors el que fan és renyar a les dues persones que es discuteixen i que s’espavilin, o sigui intentar resoldre i millorar-ho.

Senyora Aupí:  Per tant s’han de treballar els valors amb l’esport a més de practicar-ho.

Consellera:  A la nostra classe pensem que al col·legi ja es practiquen els valors de l’esport, però també s’haurien de practicar una mica els valors del respecte, ens haurien d’ensenyar els valors del respecte, perquè hi ha escoles o classes que no ho ensenyen i hi ha gent que tracta a l’altra com vol.

Senyora Aupí:  El valor que s’hauria de treballar és el respecte.

Consellera:  Als de la meva classe els agradaria que es construís l’skate park, perquè hi ha un que està a una punta del poble i els que viuen a l’altra punta de Palafrugell no poden anar-hi.

Senyora Aupí:  Així fan esport no?  És broma.  Un altre skate park en una altra zona.

Senyor Rocas:  Podria anar lligat amb aquest altre tema de les zones esportives en barris. Ho dic perquè hauríem de començar a agrupar els temes.

Senyor Masgrau: Jo en relació amb el tema de les zones esportives en els barris, a mi m’agradaria preguntar-vos si sabeu quantes zones esportives hi ha als barris, o allà a on n’hi ha? Perquè això potser seria bo, fem un repàs molt, molt ràpid. A la Sauleda hi ha un parc esportiu fantàstic de primer ordre, de luxe, si anem a Mas Mascort, anem cap a l’altre costat, ens trobem amb una zona esportiva molt ben dotada de material esportiu, de mobiliari esportiu i que hi ha enllumenat, anem una mica més cap a allà, anem a la part dels skate, anem a la part dels pisos Sant Martí, hi ha una zona esportiva magnífica i si ens anem a la zona del carrer Ample ens trobem amb un equipament esportiu fantàstic on hi han cistelles, porteries de futbol,…  I m’he deixat la Punxa senyor Alcalde.

Conseller:  Però amb tots els respecte del món, però…

Senyor Masgrau:  gràcies…

Conseller:  estan a la zona de Mossos d’Esquadra, si mirem a la zona d’skate que hi ha a darrera, hi ha zones trencades, grafitades …

Senyor Masgrau:  Això és un tema, però penso que de les zones esportives, de l’esport no reglat, del que es pot fer al carrer, radialment a tot Palafrugell, déu n’hi do les zones que hi ha.

Conseller:  Tenim sort de que Palafrugell és esport i hi ha llocs que estan molt bé, l’Estadi està molt bé, el Poli està molt bé, per fer tot tipus d’activitats, però hi ha barris que es varen fer quatre coses i es va deixar com està, s’hauria de mirar en aquests temes, llocs que ja hi són i estan bé  o no en tenen directament o el que tenen és molt reduït. S’hauria de mirar en aquests llocs.

Senyor Masgrau:  Perfecte.

Consellera:  Jo ja hi estic d’acord perquè he vist que en aquell barri està tot grafitat i  han tallat tota la part que hi ha allà perquè allò també era un perill, totes les branques que hi havia, eren un perill.

Senyor Alcalde:  Això dels grafitis, com estan les tanques té a veure amb els valors de l’esport. Per què ho fem malbé això? Si és una instal·lació que tenim feta, que és pública, perquè una vegada feta perquè nosaltres mateixos fem malbé les instal·lacions, perquè és veritat que hi ha una gran oferta i és veritat que falta manteniment, però el manteniment sovint ve donat no tant per l’ús pròpiament dit de la pròpia instal·lació sinó pel mal ús que es fa per aquest tema que hem dit abans dels valors del respecte, de la relació amb la gent, del respecte a la instal·lació perquè a vegades això també ens passa i per tant és important fer esport i és important mantenir les instal·lació, però també cal respectar-les, no sé què en penseu d’això?

Senyor Rocas:  I aquí té molt a veure el tema de l’educació.

Conseller:  Jo vull fer una pregunta, els que heu dit això de les zones grafitades només us referiu a la zona del skate park?

Conseller:  Sí, zones de l’skate park, urbanes, que hi ve molta gent, que normalment s’ho passa bé i respecta la zona però hi ha gent que ve allà i comença a trencar-ho tot, comença a grafitar-ho tot i com parlàvem en sessions anteriors, hi ha gent que embruta i se li hauria de posar un càstig, no ens referim a ser dictadures o… però si que s’hauria de fer reflexionar a la gent de que maltracta el poble  i no és culpa de l’Ajuntament.

Senyora Aupí:  Per tant, estaria bé, de fer alguna petita campanya, vosaltres mateixos de tenir cura del poble, d’estimar-lo, de no maltractar-lo.

Conseller:  Sí perquè hi ha zones molt oblidades i gent que no s’hi pensa gens.

Conseller:  Aquestes zones on es veu que hi ha la gent que fa grafitis i tot això podria estar més vigilada i posar-hi multes a la gent que ho faci.

Conseller:  Parlant de l’Skate Park, la zona grafitada estava a la rampa principal que està al costat per on s’entra, però ara l’han xapat amb metall i ara no es veuen els grafitis, però el problema és que ara tota la part dels skate està xapada de metall, o sigui que està arreglada, però la part de les cistelles per exemple, les cistelles de bàsquet estan molt fetes pols, amb el pas dels anys i per exemple la cistella ja quasi no té xarxa que la cobreixi i a vegades hi ha com un tros de corda que penja i es queden penjades les pilotes quan cauen.

Senyor Rocas:  Queda clar que és un usuari. Això potser s’englobaria dins del manteniment. Hi ha un punt que heu dit que calia el manteniment de les instal·lacions, això que expliques aniria per aquí.

Senyora Aupí:  He posat el de zones esportives en diferents barris i l’he ajuntat amb el d’espais públics amb més mobiliari per practicar esport, amb carril bici que no són instal·lacions però són una ampliació de servei. Habilitar espais perquè tothom pugui fer esport, aquestes estarien dins d’un paquet. L’altre és facilitar els preus baixos, l’he ajuntat amb el de beques amb l’esport. Preu més reduït o reduir el cost a les activitats de cost alt. Una marxa solidaria també per recollir diners, els petits tallers amb menys cost i el tema del bus, de facilitar els trasllats perquè hi hagués menys cost pels nois i noies que juguen, l’altra seria ja més vinculat amb l’esport que era l’educació en la pràctica de l’esport o el foment de la camaraderia, el control dels partits dels àrbitres, de les normes, ensenyar les normes i el joc. I un altre quart punt seria millorar la higiene, millorar les instal·lacions, adequar el material, pintar línies en el camp del pavelló, degoters, la millora del pavelló que seria millora de les instal·lacions, i a part d’això, ens quedarien petits temes com les activitats d’aigua, cursa de les escoles amb la classificació o més activitats extraescolars esportives que fan referència.   Si torn de rèplica.

Senyor Masgrau:  Rèplica senyor Alcalde, però ràpid.  No només tenim tarifes normals sinó que nosaltres tenim tarifes reduïdes, a preus molt reduïts per gent que no té possibilitat d’accés, per exemple; gent que està a l’atur, per famílies monoparentals. Tenim tarifes molt i molt reduïdes, una cosa és que potser hem fallat en no donar-ho a conèixer i no ho coneixeu, però realment hi ha possibilitat d’accedir a les instal·lacions, i que el preu no és un impediment en molts casos.  El tema de la higiene, em fa gràcia. Cada dia es fa la higiene de tots els vestidors, de totes les instal·lacions esportives, a més a més, es fa un control microbiològic i es posen uns sticks per si realment als vestidors hi ha un problema de contaminació microbiològica. Evidentment que si vosaltres hi aneu després que hagin passat cinc classes, possiblement l’aspecte no sigui el millor. Però cada dia, cada dia es fa la neteja de les instal·lacions i déu n’hi do el que costa. Un de vosaltres parlava dels jocs escolars, i m’havia oblidat, totes les escoles de Palafrugell tenen un curs de natació gratuït al primer cicle, segon.  És a dir, realment no és als jocs escolars, però tothom t’he accés als cursos aquests.

Senyora Aupí:  Molt bé, si us sembla això no ho votaríem perquè són propostes i totes les recolliríem en acta perquè quedin en constància. Si us sembla passaríem al quart punt, que seria votar-ho. Hi ha alguna cosa més que s’hagi de dir aquí o ja passem al quart punt?  Si a algú li ha quedat alguna cosa per dir que li sembla que és important i ho reflectim a l’acta després ens la digueu i l’afegim. Si tenim vergonya de dir alguna cosa i penseu ara m’he oblidat i no goso dir-ho, quedarà reflectit.  Anem a veure, farem servir les cartolines i farem aquesta pregunta: tothom fa esport? Infants, adolescents, nois i noies, la gent gran… Pensem una mica en el panorama, és molt genèrica la pregunta. Després si voleu podem fer algun matís.  Anem a votar, verd, si en general tenim la sensació que tothom fa esport, vermell, que hi ha col·lectius molt concrets que mai veieu que facin esport i el taronja, no ho sabeu, no us heu fixat, no teniu ni idea o no voleu opinar. Anem a votar, cartolines amunt. A veure, no val mirar què fan els altres. Hi ha tretze que dirien que no tothom fa esport, sis que digueu que sí, que més o menys tothom fa esport. No hi ha cap abstenció. Algunes de les persones que heu votat en vermell, voleu dir perquè teniu la sensació que no tothom fa esport?

Consellera:  A nivell personal he vist molta gent, per exemple a la meva classe, hi ha persones que a part dels jocs escolars, no practica cap esport, és a dir, que hi ha un grup, un grup reduït que no fa mai cap esport o les seves condicions no ho permeten.

Conseller:  Jo penso que no tota la gent fa esport, perquè hi ha famílies que no poden permetre’s fer esport per tema de diners.

Senyora Aupí:  Jo us faria una altra pregunta, tots els esports costen diners?

Consellers:  No.

Senyora Aupí:  Perquè potser sí que l’esport que els agrada més no el poden practicar, però no tots.

Consellera:  Sóc la Marina Cruz del col·legi Sant Jordi, i nosaltres creiem que no tothom fa esport encara que hi ha gent que no fa cap tipus d’activitat física o esport durant la setmana. Cal canviar aquests hàbits, des de l’escola, si podem anar a l’escola caminant o en bicicleta perquè no ho fem, no podem fer-ho també per anar a treballar?

Conseller:  Sí que és veritat els temes econòmics en alguns esports, però també en el que pensa la gent, perquè aniré jo a passar-me dues hores en un gimnàs, quan podria quedar-me a casa. O persones que agafen una pilota i comencen a jugar, i pensen que ja estan bé fent esport. D’altres que fan esport només al cole. Jo el cap de setmana sempre faig esport, molts dels meus amics ho fan com a extraescolar. Sempre que es pugui s’ha d’intentar fer, és una cosa que t’anima. Hi ha molta gent que no ho fa per mandra i hi ha gent que diu: faré esport i em sentiré súper bé, això també s’hauria de mirar.

Conseller:  Jo crec que hi ha gent que no fa esport perquè li fa mandra i li agrada més quedar-se a casa veient la tele i jugar a vídeojocs. També crec que els col·legis haurien de deixar anar amb bicicleta i transport pels nens, perquè així els que no fan esport poguessin anar-hi i fer quinze minutets d’esports com a mínim.

Senyora Aupí:  A veure, resumit seria que la gent que no fa esport és per manca de diners per practicar l’esport que voldrien. Per mentalitat, perquè no estan mentalitzats amb la importància de l’esport o per manca i mandra. I la proposta és que si es pogués anar en bicicleta a l’escola hi hauria aquella estona per practicar esport. Molt bé, doncs si no teniu res més a dir, passaríem a l’altre punt que hi ha a l’ordre del dia.

4.-  NOUS PUNTS DE CARES AL NOU CONSELL DELS INFANTS.

Senyora Aupí:  Havíeu de pensar nous temes que voldríeu tractar en els proper Consell dels Infants. Ja se’ns han acabat els temes que havíem proposat inicialment i ara heu de proposar quatre de nous, anem a veure quins temes us interessen que treballem en els propers consells. Ho direm per torn, potser escola per escola. No sé si els heu treballat per escoles o classes?  Per classes, vosaltres no ho heu treballat, doncs si us sembla comencem pels que ho hagin treballat i vosaltres si us agrada us hi afegiu. A veure quina escola ho ha treballat?  Vosaltres també. Doncs comencem per aquí.

Conseller:  De la ciutadania.

Senyora Aupí:  La ciutadania, molt bé, doncs ja tenim un tema proposat.

consellera:  No abandonar els animals domèstics, aprofitar edificis vells per reutilitzar-los, revisar material públic: bancs, papereres, etc… I utilitzar la deixalleria.

Senyora Aupí:  A veure continuem.

Conseller:  Jo només en tinc un que és la millora de les carreteres públiques.

Senyor Rocas:  Carreteres o carrers?

Conseller:  Carreteres.

Senyor Rocas:  Doncs carreteres, però potser podríem vincular-hi els carrers no?

Conseller:  Podríem també parlar de l’oci públic. Tenim un teatre, que també pot ser cinema, tenim molts parcs, també podria ser una part d’oci. També podríem parlar d’aquest tema.

Consellera:  Els ocis pels adolescents i preadolescents. Per exemple, que en aquest cas els adolescents no tenen discoteques a Palafrugell.

Senyora Aupí:  Això es podria incloure en l’oci públic, o és un apartat específic? L’oci pels preadolescents.

Consellera:  I adolescents.  I també les festes per els ciutadans, com es podrien millorar, on es troben.

senyora Aupí:  Les festes populars serien, festes pels ciutadans. Molt bé.

Consellera:  Podríem parlar del tema de si podem fer un pàrking als Ametllers, si o no? Votar-ho.

Senyora Aupí:  En aquest ja no hi seríem a temps, no senyor Alcalde?

Senyor Alcalde:  Ja es va passar la consulta, però en farem per altres temes.

Senyora Aupí:  Aquest no el podem posar.

Conseller:  Es podria parlar de l’educació.

Consellera:  I també de sanitat.

Consellera:  Jo estava pensant en els carrers, perquè hi ha alguns carrers que no tenen pas de vianants ni llums.

Conseller:  A nivell personal i amb els pensaments de la nostra classe, crec que estaria bé parlar de l’oci públic.

Consellera:  Podríem parlar de la neteja de boscos i platges. Es podrien fer grups de grans i petits, els que vulguin netejar les platges o boscos.

Senyora Aupí:  Molt bé, anem a veure quins temes surten i després els votarem, d’acord?

1.-  La ciutadania.

2.- Animals domèstics. Havíeu dit de no abandonar, però potser hi haurien molts temes a tractar, no sobre els animals domèstics, com havíem parlat altres vegades del tracte que se’ls hi dona.

3.- La reutilització d’edificis.

4.- Revisió de material públic.

5.- De la deixalleria.

6.- De carreteres públiques i carrers de millora.

7.- Oci públic, com el teatre, cinema, parcs.

8.- Oci dels preadolescents i adolescents.

9.- Festes pels ciutadans.

10.- Educació.

11.- Sanitat.

12.- Neteja de boscos i platges amb voluntariat.

És a dir, si us sembla podríem posar voluntariat: neteja de boscos i platges i podríem fins i tot parlar d’altres tipus de voluntariat, si.

Anem a votar-los un per un, pensem-ne quatre, de tots aquest quatre que us agradin. Us giro la pissarra un moment, perquè en penseu quatre, els aniré dient, i aixecareu els que és important l’1, 2, i llavors sabrem els que tenen més vots.

Senyor Rocas:  Núria, que quedi clar que cada conseller o consellera només en pot votar quatre.

Senyora Aupí:  Quatre, perquè sinó no ens quadrarà després.

Senyora Aupí:  Anem a veure el número 1, qui està d’acord amb el número 1?  10 vots.  Animals domèstics, el 2, 4 vots.

Senyora Aupí:   Reutilització d’edificis, no.  Revisió de material públic, 2 vots.  Deixalleria, 2 vots, aquí n’hi ha un altre, n’hi ha el d’en Martí.  Carreteres públiques, millores carrers, 8 vots.  Oci Públic, 15 vots.  Oci de preadolescents i adolescents, 12 vots.  Festes pels ciutadans, 2 vots.  Educació, 11 vots.  Sanitat, 7 vots.  Neteja de boscos i platges, voluntariat, 6 vots.  Per tant, ens queda com a tema principal, l’oci públic, amb 15 vots, el segon, l’oci dels preadolescents i adolescents, amb 12 vots, amb 11 vots, l’educació i amb 10 vots, la ciutadania, hi esteu d’acord?

Senyor Rocas:  Jo entendria que el 7 i el 8 són molt similars, per tant…

Senyora Aupí:  És que aquests m’han dit que els separava, no sé si el voleu ajuntar i triar un altre?

Consellers:   Sí, sí.

Senyor Rocas:  Ho dic perquè potser després el que passa a quart, passaria a tercer i ..

Senyora Aupí:  A veure, anem a votar. Qui estigui d’acord, en ajuntar aquests dos de l’oci i fer-ne un, verd, qui digui que no, que s’ha de tractar diferent, vermell. Guanyen els verds, no cal que comptem. I una abstenció. Molt bé, per tant aquests dos els ajuntarem, el 7 i el 8, i ara ens quedaria el de carreteres i carrers públics, les millores públiques. Doncs aquests seran els quatre propers temes dels consells dels infants; el primer serà el de l’oci, oci públic i oci del preadolescents. Ja podeu treballar aquí, perquè hi esteu implicats.

Senyor Rocas:  Perdoneu, us sembla bé que el tema fos oci, cultura, festes, una cosa més general?

Consellers:  Sí.

Senyora Aupí:  Doncs farem l’oci, cultura, festes i dividirem en dues branques, el general de la ciutadania i l’oci dels preadolescents i adolescents.  El primer tema del proper consell, serà la ciutadania. Ai perdoneu, el següent serà educació, la ciutadania i carreteres i carrers públics, les millores públiques, doncs aquests seran els propers temes.

Senyor Alcalde: I ara tenim precs i preguntes.

 5.-  PRECS I PREGUNTES.

Senyor Alcalde:  Bé, doncs obrim un torn de preguntes, preguntes que vulgueu fer de temes que s’hagin tractat o en general.

Senyor interventor:  O del tema que sigui, alguna millora del funcionament del consell dels infants?

Senyor Rocas:  Què us ha semblat el consell d’avui, ha sigui interessant, profitós?

Senyor Alcalde:  Bé, ara cal fer esport. Quan sortim d’aquí tots a fer esport.  Molt bé doncs, no sé si hi ha alguna cosa al respecte. Algú més, ell volia dir alguna cosa.

Conseller:  Una pregunta, aquest és l’últim consell? O en ve un altre?

Senyor Alcalde:  Ve un altre consell, suposo, no?

Senyora Aupí:  Sí, en vindrà un suposo. Al mes de maig, a mitjans o finals de maig.

Consellera:  Cada dos mesos.

Senyora Aupí:  Març-abril-maig, cada dos mesos, finals de maig.

Senyor Alcalde:  Hi ha preguntes per aquí, digues.

Conseller:  La via verda hi és a diferents pobles o només a Palafrugell?

Senyor Alcalde:  No, hi és a diferents pobles.  Més preguntes de les que vulgueu fer, aprofiteu ara.

D’acord, ho deixem aquí i ens anem a fer una mica d’esport que ens anirà molt bé a tots.  El públic vol fer alguna pregunta? El senyor regidor vol fer alguna pregunta?

Senyor Regidor:  Senyor Alcalde, quin percentatge es dedica a esports, del pressupost que té aquest Ajuntament?

Senyor Alcalde:  Home, déu n’hi do. Que jo me’n recordi, l’Institut d’Esports, directament sense comptar el capítol 1 de personal va al voltant d’uns 900.000 euros, si sumem el capítol de personal, l’interventor en pot afegir …

Senyor Interventor:  De l’Ajuntament una miqueta més, de corrent i per tant un 10% de la despesa corrent va entre el que és el capítol 1, més el que és l’Institut Municipal d’Esports.

Senyor Alcalde:  Això vol dir que són uns 10.000.000 d’euros que hi dediquem.

Senyor Interventor:  De despesa corrent.

Senyor Alcalde:  De despesa corrent, que aquí no comptem la inversió que es pugui fer a les instal·lacions.  Aquestes preguntes es passen abans per escrit…

Molt bé doncs, bona tarda a tots.

 

Anuncis